Arxiu de l'autor: Rasola

La Torre d’Aigua de l’Antic Escorxador de Mataró

Publicat el per
1

L’Antic escorxador municipal de Mataró és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Mataró (Maresme). Fou projectat l’any 1909 per l’enginyer mataroní Melcior de Palau i Simon i s’acabà de construir el 1915.El 1908 va comprar uns terrenys als afores de la ciutat, a prop de la Riera de Sant Simó, al carrer de Puerto Rico (actualment carrer Prat de la Riba). La comissió va encarregar el projecte 1909 a Melcior de Palau i Simón. L’escorxador va prestar servei a la ciutat fins a l’any 1986 per no reunir les condicions sanitàries mínimes.rasola-2455_01Consta de diversos edificis, la casa del guarda, les naus i La Torre amb el dipòsit d’aigua. És una mostra molt interessant de modernisme industrial, particularment visible en els acabats de maó vist i de ceràmica vidriada. Actualment s’utilitza com a dipòsit municipal.dscn7399_01El dipòsit d’aigua elevat  o Torre d’Aigua, es de planta octogonal, està decorat amb dibuixos de ceràmica amb series de tres finestres construïdes en maó a cada un dels vuit costats, en total vint-i-quatre finestres, estant el conjunt cobert amb teules àrabs. Se situa a l’esquerra de la porta d’accés al recinte, al costat mateix de l’edifici de la Consergeria de l’Escorxador.dscn7401_01La Torre d’Aigua, projectada l’any 1912 i que no estava prevista al projecte inicial, és de planta octogonal decorada amb motius ceràmics. Conté sèries de tres finestres a cada un dels costats amb un total de vint-i-quatre obertures. La coberta és de teules àrabs.dscn7397_01L’interior de La Torre, allotja un pou de 3 metres de diàmetre i 35 metres de fondària, la bomba impulsora i el dipòsit elevat d’aigua que cobria les necessitats de l’Escorxador.dscn7398_01L’any 1997 l’Oficina Tècnica de l’Ajuntament de Mataró va arranjar la coberta, façana i sostres interiors de la Torre. Entre el 2010 i el 2013 es va dur a terme la rehabilitació del conjunt principal format per les tres naus de l’antic escorxador per donar-li un nou ús com a biblioteca pública. El projecte va ser executat per l’arquitecta municipal Dolors Periel.dscn7402_01Tot el conjunt val molt la pena anar-hi  a visitar-ho, on veurem una obre perfecte de restauració i conservació. Molta gent que passa pel seu costat d’aquest antic escorxador, no sap que La Torre tingues un dipòsit d’aigua ni la seva finalitat.dscn7400_01

Dades tècniques : Ajuntament de Mataró

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Llegenda de les coves del Mont

Publicat el per
Respon

Les coves del Mont, eren un cau d’encantades.

Un dia un pastor va enamorar-se d’una i s’hi va casar. Va tenir dos fills i sempre van nedar en gran riquesa i felicitat.cova_01

Un dia mentre la mare pentinava els noiets se li va trencar la pinta.

El pastor, enfadat, li digué que ja no hauria d’ésser encantada.

La mare va fugir i ell mai més no la va veure. Cada dia tornava i pentinava la mainada amb una altra pinta.

Un dia el pastor la hi amagà i encarregà als menuts que quan tornés li diguessin que ell tenia la pinta i que si la volia, la hi anés a demanar.img-20161031-wa0017_01

L’encantada, en saber-ho, se’n va anar i no la van veure més.

 

Joan Amades – Editorial Farell

Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Cantillepa de Gelida

Publicat el per
Respon

Per anar a La Font de Cantillepa, sortirem des del centre de Gelida,  fins la carretera C-243 que va de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, i per la serà de la nostra esquerra, ens dirigirem fins el carrer del camí del castell, en la cruïlla, hi ha la font en una amplia explanada.ft-cantillepa-3_01Aquesta antiga font, era molt senzilla fa mes de cent anys en rere, a mitat del segle passat, es va fer la nova construcció tal com la veiem avui en dia.du_01Feta tota l’estructura amb blocs de pedra roja, formant un cobert, on al mig raja l’aigua per un broc, rodejat per uns seients de pedra. Cal baixar uns esglaons per un dels seus costats.ft-cantillepa-2_01En l’explanada, cal destacar varis plàtans centenaris i un seient de pedra que rodeja tot el seu perímetre.ft-cantillepa-1_01Informació sobre el Castell de Gelida :

http://gelida.cat/adreces-i-telefons/el-castell-de-gelida.html

castell-de-gelida_01Us passo un escrit del segle passat, que detalla dades d’aquesta Font :

“ L’aigua de la Font de Cantillepa, pels nostres avantpassats, era considerada curativa, sobretot per als mals de pedra i ronyons.

 Antigament i fins a l’any 1946, quan l’arquitecte Armand Mas i Tulla va dissenyar l’actual font, aquesta presentava un aspecte ben diferent dels anys 20.

De començaments dels anys 50, l’arcada de pedra aixopluga el rajolí que brolla de la boca d’un dimoni.

Acuradament en la vegetació de les nostres fonts, podem veure en quina mesura han estat transformades per l’home. La seva situació arran de la carretera de Gelida a Sant Sadurní d’Anoia, l’ha convertit, fins a l’actualitat, en una de les més visitades, junt amb la de Sant Miquel, ambdues properes al poble.”gelida-ft-cantillepa_01Per últim, la definició de “ Cantillepa” la podeu consultar en aquest enllaç :

http://www.gelida.org/cantillepa/cantillepa01.htm

f_01 La Font de Cantillepa és tant sols una de les numeróses Fonts Naturals que podeu trobar en el terme de Gelida.gelida-cartell-fonts-1950_01

Text, recopilació de dades i fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Pi Gros de Cardedeu

Publicat el per
Respon

dscn8425_01Des de la plaça de la Creu de Cardedeu, agafarem una pista asfaltada paral·lela a les vies del tren, direcció a la zona Industrial “Pla del Marital”.dscn8426_01Una vegada arribats al Pla, prendrem el camí de terra de l’esquerra que porta a Marata, fa una certa pujada, aproximadament durant un kilòmetre.dscn8427_01L’esquerra d’aquest camí ens adonarem que hi ha varis exemplars destacats de roure.dscn8429_01Ara arribats al coll, hi ha un bosc d’alzines i pins joves, i allí trobarem el tros de tronc del que va ser El Pi Gros.dscn8428_01Veiem en la part superior, el tronc retorçat per el vent de la turmenta durant una nit d’un 11 de setembre,dscn8430_01que va fer caure la part de la copa del Pi Pinyoner mes gran del Municipi de Cardedeu.dscn8431_01Va ser una pèrdua molt important, està clar que en els anys, hi hauran altres que es faran, un nou Pi Gros… a Cardedeu. !dscn8432_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Llibre : El Garraf – 12 excursions per a cames petites i en cotxet

Publicat el per
Respon

9788494457555_01

  • Autora : Neus Andreo
  • ISBN : 9788494457555
  • Editorial : Piolet
  • Data de l’edició : 2016
  • Lloc de l’edició : Barcelona.
  • Número de la edició : 1ª
  • Enquadernació : Rústica
  • Dimensions: 11 cm x 19 cm
  • Nº Pág.: 56
  • Idioma : Català
  • Preu : 8,55 euros

 Resum del llibre :

Dels camins del Parc del Garraf, se ha seleccionat 12 rutes ideals per  passejar amb cotxet de bebè.

Son itineraris fàcils, d’entre 0,5 y 6 kilòmetres per gaudir de la naturalesa amb família.

Aquesta guia permetrà als mes petits (0 a 6 anys), ser els verdaders protagonistes d’aquestes rutes, descobrir la flora i la fauna de l’entorn del macís del Garraf i el seu patrimoni cultural i natural.

 
Recopilació : Ramon Solé

El Gorg del Diable de Rellinars

Publicat el per
6

El passat 24 de març de 2017, us vaig publicar la Llegenda del Gorg del Diable de Rellinars.Per ho calia conèixer realment on està situat aquest Gorg; i molt amablement en van acompanyar dos guies experts d’aquestes contrades, en Carles Cornadó i l’Esteve Frontera.Per arribar a El Gorg del Diable, teniu d’anar per la carretera B- 122 de Castellbell i el Vilar direcció a Rellinars. Aquesta carretera passa per davant de la masia can Cotis, situada poc abans del trencall de la pista que porta a l’Església vella, cal que deixeu el vostre vehicle al costat de la casa.Cal retrocedir uns cent metres per la carretera direcció Castellbell, us caldrà intuir entre la vegetació d’unes feixes, un senderó que us portarà a baix de la riera de Rellinars, on trobareu el Gorg del Diable.Aquest Gorg és potser el mes gran de tota la riera de Rellinars, per axó és va crear la llegenda.Si heu tingut sort d’anar un dia que ha plogut amb abundància recentment, tindreu el premi de veure el salt d’aigua i el gorg que us farà ganes de fer unes fotos, o banyar-vos i prendre el sol al rocam de les rodalies.Veureu que l’aigua al seu pas amb segles i segles… ha format pel costat del Gorg una entrada com si fora una balma i te una bona fundaria.De fet, durant l’estona de la visita al Gorg del Diable, no vàrem veure cap ni un !!!.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Embassament de Vallmanya de Sant Esteve de Palautordera

Publicat el per
Respon

vista-general-2Des de Sant Esteve de Palautordera, podem agafar diferents carrers uns asfaltats i altes de terra, per anar al camí que ens portarà al Pantà o Embassament de Vallmanya.a-mapa-de-situacioDeixarem en rere,  masies als voltants del camí, com  can Cisteller, can Gerreta, can Vinyes, entre altres.cua-1O be, agafar la carretera que puja a la Urbanització dels Refugis del Montseny  des de la barriada de la Capella de Santa Margarida i al poc cal agafar a la dreta el camí que porta al Pantà.vista-parcial-1Trobarem algun indicador de la ruta coneguda com “El Camí”, que no la seguirem tota l’estona.bombeig-1Hem passat dos cops el torrent del Reguissol i un cop el torrent de Vallmanya,  ja a prop de l’Embassament, hi ha una petita caseta amb el motor per la regulació de l’aigua, que anirà aquesta per una estreta canal cap a la zona d’horts.caseta-bombeig-i-canalSeguim el camí,  al poc, hem de girar a l’esquerra i ens puja la pista fins a l’Embassament de la Comunitat de Regants.paret-principal-2Aquest Embassament de la Comunitat de Regants, es una comunitat molt antiga ja que la concessió d’ús de les aigües del riu la Tordera és del 20 de març de 1680, concessió que es va confirmar el 19 d’abril de 1926 per Reial Ordre.cartell-aEl Pantà o Embassament de Vallmanya, no és el típic ficat entre muntanyes que rep directament l’aigua d’un riu, torrent o riera, tampoc, no hi ha un mur per la retenció de l’aigua.indicador-nivell-1Es en forma de vuit o de bolet,  i és va crear sobre el terreny fent un desnivell amb fundaria per poder emmagatzemar l’aigua.vista-general-1Aquest Embassament, depèn molt del regim de pluges, perquè estiguí mes o menys omplert.vista-general-4Per conèixer l’historia de la Comunitat de  Regants de Sant Esteve de Palautordera, podeu consultar a :

http://dibapn.orex.es/documents_diba/LA%20COMUNITAT%20DE%20REGANTS%20DE%20SANT%20ESTEVE….pdf

vista-parcial-8Des de l’Embassament, podem seguir un camí que ens portarà al Castell de de Fluvià i des d’aquest punt fer varies rutes o tornar a Sant Esteve de Palautordera.vista-parcial-2

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : L’Amor vora el Riu

Publicat el per
Respon

dscn8339_01Sílvia, recordes l’amor vora el riu,
entre els verms i l’heura?

I l’aigua que corre, mirall que somriu
només que ens hi volguéssim veure!

Barques passaven plenes de cançons.
No les vèiem pas, només se sentien.

Veus d’aigua: Adéu, ens feien- i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.dscn8186_01Autor : Màrius Torres

Per a mes informació de l’autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0rius_Torres_i_Perenya

 

Recopilació : Ramon Solé

Que son els Cocons sobre roca mare?

Publicat el per
Respon

cascada-1_01Els Cocons, es tracta d’acumulacions temporals d’aigua en els forats i depressions sobre roques mare, poden ser molt grans o petits receptacles, per tant, és una concavitat natural del terreny totalment impermeables.img-20161128-wa0002_01Podríem també, incloure els orificis fets per l’home, com poden ser les tombes antropomorfes, cisternes construïdes fa mils de dècades o altres cavitats mes actuals.cisterna-ibera_01Cal dir que pot provenir  d’aigua salada de la mar o a terra, aigua bàsicament de la pluja.dscn8021_01En el primer cas tenim els cocons marins, ben coneguts dels pescadors. En aquests que es formen de la vora la mar en cavitats grans de les roques i  gràcies axó, s’aprofitaven com a petites salines. dscn8023_01Quan l’agua s’evaporava es podia recollir la sal que allà hi quedava, com es feia sobre tot en Les Illes Balears.surgencia-t-collcabiro_01En el segon cas, terra en dins, com em dit principalment és la retenció d’aigües de pluja en cocons, els trobarem  en torrents, canals de muntanya, rieres i algun riu.  Així mateix, quan un salt o saltant d’aigua, va vaig de cabal, donat que hi ha manca de pluja o estem a l’estiu, forma diversos cocons, que a la llarg dels dies s’arriben a sacar.ft-esclaterada-5_01Els cocons, a la província de Barcelona, es troben en paratges molt bonics, com al indret del cap de la riera de les Arenes, a Mura, a la riera de Rellinars, a Montserrat, a Sant Llorens de Munt, El Garraf… En el País Valencià, entre molts altres llocs.surgencia-collcabiro_01Antigament, els Cocons mes grans,  eren com abeuradors naturals, perquè els ramats poguessin beure aigua en el seu desplaçament.img-20170124-wa0003_01En ple hivern si la temperatura es de -0º, es sol l’aigua congelar.dscn0021_01En algun lloc de Catalunya, els Cocons és considera una font d’aigua,  no de raig o continua.Els mateixos pastors, ramaders, caçadors, bevien aigua si aquesta estava estancada  de la pluja de pocs dies abans.dscn7849_01A veure si trobeu ara quan aneu a la muntanya, Cocons… !

 

Text i Fotografies: Ramon Solé i Oriol-Ramon Solé.

Avui destaquem : La Font de can Cotis de Rellinars

Publicat el per
Respon

Per arribar a la Font de can Cotis, teniu d’anar per la carretera B- 122 de Castellbell i el Vilar direcció a Rellinars. Aquesta carretera passa per davant de la masia can Cotis, situada poc abans del trencall de la pista que porta a l’Església vella.Cal que deixeu el vostre vehicle al costat de la casa. Us caldrà baixar per un estret camí que porta a la riera de Rellinars, i a l’esquerra trobareu la Font de can Cotis.L’aigua surt d’un tub vell de ferro de casi un metre de llargada. Per les rodalies de la Font hi ha molta humit i és un lloc fresc a l’estiu.Cal que mireu per les rodalies de la casa, ara ja no està habitada, i trobareu varis objectius interessants :

  • Una antiga cisterna i al seu costat un petit safareig.
  • La cova, que és diu que es de molt antiga creació.
  • Un gran dipòsit o olla de pedra, que no sabem quina utilitat tenia, podria haver guardat l’oli o el vi de la propietat.
  • I així també, com un gran dipòsit al costat de la masia.
  • Una premsa de Vi, amb data : 1906

Pel Terme de Rellinars trobareu moltes Fonts de bon cabal d’aigua !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Aquesta font vaig anar acompanyat per dos guies experts d’aquestes contrades, en Carles Cornadó i l’Esteve Frontera.