Dites sobre l’Aigua i la Pluja en el mes de Setembre – 1 #

Publicat el 08/09/2016 per Rasola

Respon

El setembre s’enduu els ponts, o eixuga les fonts

El setembre bo és, si no plou en tot el mes

Oh, Mare de Déu del Claustre i Mare de Déu del Roser (8 de setembre), deu-nos aigua si ens convé

Font seca

Santa Creu i el nom de Maria (14 de setembre) aigües i vents ens envía

Per Santa Creu, tant si plou com si no plou, cull les peres i les nous

Tramuntana per Sant Miquel (29 de setembre), s’emporta l’aigua del cel

Tota la pluja perduda, per Sant Miquel és vinguda

Quan Montjuïc duu caputxa, senyal de pluja

Quan al cel hi ha bassetes, a la terra pastetes

Cel empedrat, pluja aviat

Recull de Dites i Fotografies : Ramon Solé

El Petit Pantà o Llac de Mas Rissec a Llagostera

Publicat el 07/09/2016 per Rasola

Respon

Per anar al Petit Pantà o Llac de Mas Rissec a Llagostera, ens caldrà agafar, la GIV- 6821. A l’arribar a la riera de Gotarra, prendrem la derivació o trencall de la nostra dreta que ens portarà a Mas Rissec.Allí la carretera finalitza i passa a ser Avda. Ctra del Llac. Estem front la Masia-Castell de Mas Rissec, llàstima que esta des de fa anys totalment abandonat.Seguirem per l’avinguda del Llac, al poc i a la nostra esquerra esta el Petit Pantà, o mes conegut per “El Llac”.No es massa gran, va ser construït per regar les antigues terres de Mas Rissec i a la vegada formava part d’un jardí particular.En l’actualitat esta tot molt abandonat, des d’aquest punt comença una urbanització.Podem veure, en la part de darrera o la cua del Llac, l’entrada per on l’aigua de pluja va a parar al Llac.Cal dir que per aquesta zona de la comarca hi podem trobar molts petits pantans o estanys pel rec.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poesia : Dies al Camp

Publicat el 06/09/2016 per Rasola

Respon

Amb ulls de fred i plens de vent contemplo la gebrada a l’hort

i la metàl·lica teranyina

clavada als muntants de fusta

del galliner que guarda

l’escapadís aviram.

I sento la fetor

grisa, coent, de gallinassa

tova, calenta, que asfixia.

Mes tard, hora de sol, ràpid, el gall empaita les gallines

estarrufades, que fugen.

Jo gusto la quallada

negror dels fems rics de solatge, festa

de la gran boca de la terra

que els menjarà fumejants.

Les eines del treball dormissin a l’entrada

de la masia en ombra, cada dia més

arraconades pel triomf vermell

de les grans màquines ferrisses

que sobre els camps naveguen.

Magall, aixada, càvec,

diuen pel mànec la indefensió

de no poder servir sense la mà d’un home,

però proclamen tostemps,

dessota l’òxid del tall,

l’antiga força de la mà de l’home.

Autor : JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Dades de l’Autor :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Vinyoli_i_Pladevall

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Baumala a prop d’Alpens i Les Lloses.

Publicat el 04/09/2016 per Rasola

Respon

Des de la C – 26, i a l’altura de la Riera de Merlès, entrarem per una pista que ens portarà a la llera esquerra de la Riera.Seguirem fins la pista que ens surt a la nostra esquerra, que primer aniria al trencall que ens portaria a la casa rural de Mas Danyans, nosaltres seguim i a una certa distancia trobaríem el trencall a Can Baumala.Seguirem una estona mes i a prop de la pista un cartell ens indica on tenim que anar per arribar a la Font de Baumala.La Font esta situada en un lloc fresc i humit, que ara a l’estiu fa de bon estar.Disposa d’un llarg seiem de pedra adossat a la paret i el seu costat el tub de la Font de Baumala, que casi sempre surt una aigua fresca.Si tornem fins la Riera de Merlès, podem seguir riera avall fins arribar a la carretera BP – 4654, on hi ha el famós i antic Restaurant d’Hostal del Cobert de Puigcercos i el Camping.Us recomano fer la visita a aquesta Font a la tardor, ara a l’estiu aquest paratges hi fa molta calor a l’hora de caminar… o be, anar amb vehicle tot terreny, fins a prop de la font.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

El riu Besos entre Montcada i Santa Coloma de Gramenet, baixa amb espuma…

Publicat el 03/09/2016 per Rasola

Respon

Fa unes setmanes vaig sortir de Montcada direcció a Santa Coloma de Gramenet, per la llera esquerra del riu Besos, per fer unes fotografies per un Itinerari.Al creuar el pont sobre el riu Besos, vaig observar unes espumes flotant sobre l’aigua d’aquest riu.Mes tard a un saltant l’espuma era tant densa que no és veia l’aigua del riu.A partir d’aquest moment l’objectiu va ser transmetre el meu sentiment, perquè encara l’aigua esta força contaminada en aquest tram del riu.Tots ja sabem que es un riu relativament curt de llargària, és forma en Montmeló, amb l’aiguabarreig dels rius Congost i Mogent, passa per varies zones industrials i depuradores segons el municipi.Em pregunto, on és produeix la contaminació?, per culpa del abocament industrial?, el clavegueram d’alguna població ?, les depuradores que no donen l’abast ?…Be, no soc jo qui deu de investigar-ho i donar una solució aquest problema, que des de fa molt de temps perdura…Us passo un article de l’any 2014, que ja és feia referencia aquest problema :

https://miedoambientemir.wordpress.com/2014/03/18/el-riu-besos-al-seu-pas-per-montcada-i-reixac-baixa-ple-descuma/

I un altra article de la Diputació de Barcelona, sobre el Parc Fluvial del Besos :

http://parcs.diba.cat/web/fluvial/el-parc-fluvial

Em preguntava aquell dia, quan podrem veure un riu amb animals com aus i peixos… ? Com en altres llocs que realment han superat aquest problema. !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era la Font de la Mina de l’Ametlla del Vallès fa cent anys en rere ?

Publicat el 02/09/2016 per Rasola

Respon

L’Ametlla del Vallès era com en altres llocs amb poques cases i pels voltants de l’església, i masies per les rodalies; per ho, és va anar fent ràpidament gran amb la proliferació d’urbanitzacions per els seus voltants i pel arreu del municipi.Axó va comportar que molts del boscos del municipi s’omplissin de xalets i carrers d’accés amb tota classe de serveis. Amb el perjudici que per la natura axó va comportar.La Font de la Mina, estava a prop de l’Ametlla, tant sols era fer un passeig fins la font i l’explanada del bosc.Antigament, l’aigua era procedent del sobreeixidor del pou de Ca l’Anglada, que arribava a través d’una mina, d’aquí el seu nom.Era molt abundosa i la gent anava a recollir-hi aigua pel ús de boca i per cuinar. Era tant popular que venia gent de tota la Comarca i de Barcelona ciutat.L’aigua sobran a través d’unes canals feia arribar l’aigua a bona part de les cases de l’Ametlla d’aquella època i omplia alguna bassa.Avui en dia, la seva estructura bàsica encara es conserva en bon estat, l’aigua, tristament és de xarxa pública.

Fotografia any 1987 – Arxiu RASOLA.

Fotografia 2016

Per baixar a la Font de la Mina, ens cal fer-ho per uns esglaons, per una banda hi ha 8 i per l’altra en son 10. Pel seu costat esquert i en front hi ha un seien de pedra.

Cal destacar els dos grans plàtans i una alzina que estan situats al costat de la Font.El lloc ha perdut l’encant d’anar la gent a fer una Fontada en les explanades de les rodalies de la Font,

Fotografia any 1987 – Arxiu RASOLA

per ho, no així del record de l’existència de La Font de la Mina… que perdurarà.!

Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

La Torre o el Pilar d’aigua de la Sagrera a Barcelona

Publicat el 01/09/2016 per Rasola

Respon

Aquesta Torre o Pilar d’Aigua esta situat en el barri de La Sagrera de Barcelona, concretament entre Gran de la Sagrera amb Ciutat d’Elx.Construcció hidràulica per al repartiment d’aigua, feta amb obra de maó a cara vista, de base octogonal.En la seva part interior i a peu de carrer hi ha una porta d’accés. A la llarg de la torre i en una de les mateixes cantonades, disposa de tres petites finestres.El pilar apareix coronat per un anell de pedra similar al de la base i té 14 metres d’alçada aproximadament.L’identifica la placa de Petit Paisatge de Barcelona, que concedeix l’Institut Municipal del Paisatge Urbà per identificar aquelles icones barcelonines que destaquen pel seu valor sentimental i històric.Cal dir que molta gent ho confon amb una antiga xemeneia, donat que antigament hi havien fabriques per les rodalies.

Recull de dades, text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc de Can Zam de Santa Coloma de Gramenet

Publicat el 30/08/2016 per Rasola

Respon

Per arribar-nos al Parc de Can Zam, podem accedir per diversos llocs de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet , com per exemple el carrer de Victor Hugo , s/n. Per comoditat podem agafar el metro i baixar-nos a la parada de Can Zam.Podríem dir que serà el Parc mes jove i gran de Santa Coloma de Gramenet, donat que s’està finalitzant les obres en l’actualitat.No obstant, ja si pot passejar, els nens jugar en el seu espai, veure ja acabat el llac amb un sortidor, i bona part de la vegetació que tindrà.Disposarà d’una superfície d’11 hectàrees, la principal característica del parc és la seva proximitat al riu Besos, la qual cosa li confereix un caràcter d’element de connexió entre la ciutat i l’espai fluvial.Té forma de quadrat irregular amb un disseny geomètric de línies molt marcades.Un passeig central, que segueix la traça del carrer de Victor Hugo, marca la divisòria entre dos sectors de característiques diferents :

El primer, més proper a la muntanya, amb una gran plaça i vegetació.
El més baix i proper al riu, amb un gran llac i predomini d’espècies vegetals de ribera.

En general disposa de :

Una vegetació singular, escultures, un llac amb brollador i sortidor, jocs infantils pels petits i pels mes grans, porteries de futbol, cistelles de bàsquet, pista de monopatins, i per la Gent Gran una pista de petanca, varies fonts d’aigua potable, aparcament de bicicletes, aparcament de vehicles, un bar amb WC.Val la penen ara a l’estiu fer una visita sen se preses a aquest Parc.

Informació : Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com eren la Font de can Duran i La Mina de can Fangues de Canovelles, ara fa 40 anys en rere ?

Publicat el 29/08/2016 per Rasola

Respon

Tal com us vaig comentar ahir, avui dedicarem l’article per veure com eren la Font de can Duran i La Mina de can Fangues de Canovelles, ara fa 40 anys en rere.

Font Can Duran – Juliol 2016

Amb relació a la Font de can Duran, esta pràcticament situada on era originalment.

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

El canvi, es que estava la font al mig de dos bancs tal com ara, per ho tota l’estructura estava enrajolada. Com que son rajoles típiques per aquelles èpoques, creiem que aquesta font a principis del segle passat tampoc deuria tindre aquestes característiques que veiem.

Fotografia any 1988 . Arxiu RASOLA

Fotografia Any 1988 – Arxiu RASOLA

Era un lloc com ara, amb una amplia explanada, que la gent anava a fer Fontades i una cosa molt important, que s’hi anava a recollir aigua amb garrafes per el consum de la setmana : “ per tindre aigua bona a casa”…

Mina can Fangues – Juliol 2016

En quant a la Mina de can Fangues, podem apreciar que poc a canviat en 40 anys.

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

Ja en aquella època, no rajava aigua. Axó si, podem apreciar on havia el tub ( sota la porta d’accés a la mina ) i que el llarg seiem estava mes destacat que no pas ara, en tot el terreny s’ha sobreposat molta terra al pas dels anys.

Fotografia any 1988 – Arxiu RASOLA

Com hem vist, el temps passa i també per les Fonts, unes és porta a terme l’arranjament periòdic i altres aviat formaran part del record dels mes grans…!

Text i Fotografies antigues i actuals : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Duran i la Mina de can Fangues de Canovelles

Publicat el 28/08/2016 per Rasola

Respon

En primer lloc i per anar a La Font de can Duran, cal com a punt de sortida fer ho des de l’església de Sant Felix de Canovelles per el carrer del mateix nom fins agafar el carrer de Jacint Verdaguer , a l’esquerra, que fa baixada direcció a la urbanització de can Duran, al primer revol i a la dreta, veurem una plaça amb plataners i la Font de can Duran a peu de paret.No farà massa temps va ser arranjada, cal baixar a la font per uns esglaons.En cada un del seu costat disposa de seients de pedra.

En la data de la nostra visita, a mitjans de juliol del present any, no rajava aigua.Ara anirem a la Mina de can Fangues, deixarem La Font de can Duran per anar pel torrent de Fangues, a no mes de cinc minuts i a la dreta hi ha dos pous.Seguirem remuntant el torrent i a uns altres cinc minuts i ara a la nostra esquerra, agafarem un corriol que ens porta directament a la Mina de can Fangues, ens adonem que fa temps que deu de romandre seca.La porta d’accés a la Mina esta mig oberta. No observem cap indici d’aigua ni d’on deu estar el broc.En un costat apreciem el que podia haver sigut un seient de pedra.És de lamentar que les Fonts naturals d’avui en dia, o be, estan seques, o si raja aigua, no és recomanable beure.En l’article de demà, veurem com eren aquestes fonts fa 40 anys en rere.