Dues antigues Torres d’Aigua de l’Hospitalet

1. Torra d’Aigua i Font de la Plaça del Repartidor

DSCN2091_01Durant el segle XIX la població de l’Hospitalet va créixer considerablement i la xarxa pública de subministrament d’aigua, consistent en dues fonts, va resultar insuficient.
L’any 1867 es va construir el Repartidor, que portava les aigües d’una mina d’Esplugues que havia canalitzat el baró de Maldà fins a la seva propietat, Can Xerricó. Des d’aquí es repartia l’aigua a cinc fonts de la ciutat.DSCN2090_01És una font amb forma de torre prismàtica. Està feta de totxo arrebossat combinat amb totxo a la vista. És simètrica als quatre costats: quatre aixetes i quatre piques; quatre fanals amb globus de gas; quatre finestres d’arc de mig punt realitzades amb totxo vist que emmarquen persianes fixes de llistonets de fusta pintada per a la ventilació interior. Cada un d’aquests elements es troba a cada costat. Sota la coberta a quatre vessants realitzada en ceràmica policromada que imita pissarra hi ha una línia d’arquets cecs de mig punt de totxo vist, d’inspiració neoromànica.DSCN2089_01L’any 1927, amb motiu de la visita de la reina Victòria per inaugurar l’edifici de Correus situat en la mateixa plaça, a les hores, es va procedir a restaurar el Repartidor, afegint, els 4 brolls de la Font un en cada costat , els 4 fanals i conservant una porta d’accés a l’interior de la torre, que esta en un dels costats i a una certa altura del terra, se li va donar el seu aspecte actual.
L’Ajuntament va aprovar que La Font de la plaça del Repartidor fora un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet .(Barcelonès).

2. Torra d’Aigua i Font de la Plaça de l’EspanyolaL'Hospitalet  LL. - Pça. Espanya - Font_01Situada en la Plaça de l’Espanyola, construida a principis del segle XX, per atendre les necessitats del nou barri que es va formar a les a fores de l’Hospitalet i que en el temps va arribar al municipi de Barcelona.L'Hospitalet  LL. -_01Pça. Espanya - Font_01Es molt mes baixa que l’anterior torra, disposa de 8 cares, dos d’elles amb una font cada una amb una petita pica sobre una columnaDSCN2096_01 i disposa d’una estreta porta per accedir al seu interior.DSCN2094_01 També cal destacar la cúpula amb rajoles corbes a dos colors.DSCN2093_01En dues de les cares, hi han uns escrits que fan referència i agraïment de la seva construcció,DSCN2092_01 i en especial, a l’alcalde d’aquella època,  Sr. Josep Parera i al secretari Sr. Josep Prats.DSCN2095_01

Recopilació de la informació i Fotografies actuals : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Botàs de Camprodon

kjgEs troba la Font del Botàs, a la sortida de Camprodon per la carretera de Fontrubí.
Es una font commemorativa, va ser inaugurada per qui fora President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol.oij_01Esta formada per una base d’obra rectangular i unes columnes, una per cada costat. En la paret, en la part central, esta la Font. Disposa en un dels seus laterals d’un seient de pedra.Font de les Botas Camprodon_01L’aigua sobrant va a parar a un petit estany o bassa, que fa sols funcions decoratives en l’explanada rodejada de bosc.??????????????????????Per mes informació d’aquesta Font i d’altres del terme de Camprodon :

http://turismecamprodon.cat/la-font-del-botas/#

Text i recopilació de informació : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El temps també va passant per les fonts i les va envellint… com La Font de la plaça del Monestir de Vallbona de les Monges

Situada a la plaça del Monestir, es una Font octogonal, i té vuit raigs,un per cada cara de la font.jhvbgL’abundant aigua que brolla, ve procedent i conduïda per una canalització des d’una mina, i l’aigua sobrant nodreix l’abeurador i el rentador del poble.jjFou construïda per Ramon Jover i Josep Jover al segle XIX i és d’estil neoclàssic.
Aquesta font té una alçada de 6,50 m i 2,80 m de diàmetre.ssCom moltes fonts monumentals i a la vegada úniques que disposaven en els pobles, servia per abastir les necessitats de la població de Vallbona de les Monges, tant per l’ús domèstic, com per els ramats al disposar d’un abeurador pròxim a la font, com per rentar-hi la roba en el Safareig públic.hghCom diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de la plaça del Monestir del Vallbona de les Monges, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Tavertet

ghjm_01Es un conjunt compacta format per una Font, Abeurador i Safareig, per així fer un bon aprofitament de l’aigua que arriba.safareig de Tabartet solVa ser construït a principis del segle XIX, per atendre la necessitat d’un petit poble d‘aquells moments, per tant, aquest safareig te les dimensions petites, donat que hi havia pocs habitants que el podessin fer servir com a activitat quotidiana que ja esta perduda en l’actualitat.
La Font en la seva construcció que ens recorda a una caseta, se la coneix com la Font de Sant Cristòfol, patró d’aquest poble de Tavertet.Safareig de Tabartet_01El seu esta, a pesar de tant de temps, es acceptable, per ho podem veure com les pedres de les parets que donant a la font, estant molt desgastades per la inclemències del temps.La Font i safareig de TabartetTavertet, es punt de partida de nombroses rutes o itineraris, amb vistes espectaculars, amb restaurants molt apreciats per la clientela.guyuy_01
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès

Important : Aquest Bloc no forma part de l’empresa del Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès, sols donem a coneixer-ho, com qualsevols dels nostres articles, per tant no fem reserves !.

Per arribar a Can Miret, cal sortir a peu o amb cotxe des del carrer de l’Església al costat d’aquesta, i desprès seguirem per les cases de la Urbanització de Can Boatell l fins la seva plaça, on girarem a la dreta pel carrer Magnòlies.IMG-20140625-WA0001_01Al finalitzar les cases arribarem a creuar la riera de Giola, si no ha plogut fort recentment, el pas ens serà fàcil.IMG-20140625-WA0002D’aquí entrarem a un bosc de alzines i pins, a l’esquerra veurem l’ entrada a la finca de cam Miret, l’aparcament per deixar-hi el cotxe es a la dreta entre el bosc o en una gran explanada que també trobarem en aquest indret.IMG-20140625-WA0008Cal per entrar al recinte abonar una quota general per persona, que ens dona us a la llenya de les barbacoes, de les taules i bancs i per poder sortir i entrar de nou, ens facilitaran una polsera per persona.CAM00019_01Cal distingir tres zones de Can Miret, l’antiga Masia-granja, on hi ha un petit lloc per poder comprar queviures, begudes i gel. En un dels laterals hi ha el Serveis. Front la porta principal de la casa hi ha un pou amb una font d’aixeta.CAM00030_01I jocs pels mes petits.

oo9988En un altre sector, es el de les alzines, on estan la majoria de taules i bancs d’obra, repartits i aprofitant en algun cas l’ombra.IMG-20140625-WA0006Molt a prop seu hi ha la nombrosa renglera de barbacoes fetes d’obra i molt ven acabades, i que sempre disposa de llenya, en tot cas de faltar-hi, podem recollir-ne mes en un munt que esta molt a prop.IMG-20140625-WA0003IMG-20140625-WA0005I el tercer lloc a destacar, es un gran cobert, que hi ha unes rengles de taules i bancs de fusta, per estar resguardats en cas de pluja.CAM00031_01En una explanada inferior, es on poden practicar el petits amb la família de jocs amb pilotes, així no molesta a la resta d’usuaris.???????????????????????????????CAM00016_01Sols cal fer un bon foc, i….. preparar la carn !CAM00022_01CAM00021_01I… a  menjar, aixo si,  amb un bon vi… !CAM00024_01També, cal dir que en la temporada d’alt risc d’Incendis forestals, podem trobar que no es puguin fer servir el fogons, cosa que ja es habitual en llocs propers al bosc.IMG-20140625-WA0004Si us animeu a anar-hi, que us ho passeu molt be I!!!CAM00020_01Per a mes informació :

La zona lúdica

Important : Aquest Bloc no forma part de l’empresa del Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès, sols donem a coneixer-ho, com qualsevols dels nostres articles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Jardins del Príncep de Girona de Barcelona

DSCN1058_01Els Jardins del Príncep de Girona ocupen una part dels antics quarters de cavalleria de Girona “Numancia núm. 9”, que van deixar de tenir aquesta funció a principis de la dècada de 1980 i que en la dècada següent van ser adquirits per l’ajuntament per equipament pel Barri, com són una escola, un aparcament i la creació dels Jardins, que van ser construïts al pati central de l’antiga caserna militar, DSCN1057_01de la qual encara resta en un costat l’edifici principal, avui seu de diferents serveis del districte d’Horta – Guinardó.DSCN1051_01Hi han espais amb sol i ombra, un lloc amb taules i un llac molt gran, s’hi pot llegir, jugar i dinar o berenar, disposa de l’esplanada de sauló amb jocs infantils, una àrea per a gossos, taules de ping-pong i un bar amb taules sota l’ombra dels pins.DSCN1050_01Aquests jardins amb nombrosos arbres que a l’estiu son zones molt ombrejades i amb grans banc als ornamentats amb massissos d’arbustos.DSCN1049_01Tots els accessos, la majoria a base de rampes, condueixen al centre dels jardins.DSCN1056_01Un dels costats de l’esplanada està ocupat per un llac de grans dimensions, amb una filera de petites illes que el creua d’un extrem a l’altre.DSCN1055_01Els pins pinyers (Pinus pinea) donen una bona ombra al petit espai de pícnic, algunes zones de descans i a la gran esplanada central de sauló, on també hi ha algunes palmeres de Canàries i un grup de margallons.DSCN1052_01DSCN1053_01Al costat de les taules de ping-pong hi ha un exemplar de Ficus elàstica,DSCN1048_01 i al voltant del llac, varis plàtans, per tot els jardí trobarem moltes plantes amb flors segons l’època i temporada.DSCN1054_01

Recopilació de la Informació i Fotografies Ramon Solé

Visitem, El Moli de l’Estrada de Centelles

DSCN2019_01A Centelles era una població que tenia varis molins d’aigua fa mes de 500 anys en rere. Pocs avui en dia estan en peu, no obstant s’ha creat la ruta dels Molins d’aquesta població.DSCN2018_01Un d’ells, encara podem visitar la casa i el lloc on estava ubicat, es el Molí de l’Estrada, situat a les afores del poble a la part baixa de la Cinglera de Bertí, en el torrent de la Cira, direcció a Can Vinyals.DSCN2022_01Ja figura datat en l’any 1515, quan va ser l’època de mes treball i esplendor de producció. En 1714, les tropes invasores Austriacistes van assetjat Centelles, destruint bona part d’aquest Molins i altres bens de la població.DSCN2020_01Podem contemplar la casa del Molí de l’Estrada que a pesar que en una construcció molt antiga, te precisament aquest gran interès, veure com encara hi viu gent, cada reco es realment molt bonic.??????????No cal dir que el saltant d’aigua gràcies al qual feia moure el molí, encara el podem veure amb tot el seu esplendor, sobre tot en èpoques que baixí plena la torrentera.DSCN2021_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font d’Artur Osona de El Brull

Carles Font Artur Osona_01Aquesta Font forma part de tot un conjunt de Fonts que hi han repartides per les rodalies del massís del Matagall, fetes o arranjades, una per any, durant moltes dècades, per commemorar l’Aplec que es celebra a primers de Juliol de cada any.mbvbmcLa Font d’Artur Osona, esta a poca distancia a peu mateix de carretera, entre El Brull i Collfòrmic.
Es senzilla la seva construcció, que va ser feta gràcies a les pedres agafades de la mateixa zona on esta ubicada. El tub de la font esta ubicat al centre i uns amplis seients a cada costat.Font Artur Osona_01En el seu tub, sempre raja aigua amb abundància i poques vegades s’ha vista seca aquesta font.
Cal vigilar si anem amb cotxe, d’ aparcar be per les rodalies d’aquesta Font, per evitar algun ensurt.

Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El petit Pantà de Solius de Santa Cristina d’Aro

A - Mapa de situació_01Abans d’entrar a la població de Santa Cristina d’Aro, venint de Vidreres per la carretera C-259, hi ha un trencall que va a Santa Maria de Solius, GIV-6611Vista CuaNosaltres anirem per una pista de terra paral•lel.la a la Riera, fins a Can Dalmau, on a prop hi ha el Castell de Solius.???????????En la mateixa entrada a la finca hi ha el pantà, situat al vell mig de la Riera de Solius que li dona també nom al Pantà i que retè la seva aigua.??????????? Principalment servia per regar les terres de la propietat.???????????A la llarg del camí d’accés, hi han uns grans arbres que donen bona ombra, qual cosa fa que a l’estiu la gent passi una estona per aquest lloc.Vista General del Panta 1_01El mur del pantà, no es totalment recta, el seus extrems ho son, per ho al centre es va construir amb una certa forma circular i per fora està reforçada per dos contraforts.???????????Mur del Pantá 2_01Mur del Panta 1_01En la part mes baixa i externa del mur, veiem un gran tub com si fora una gran aixeta, per poder extreure aigua d’una forma controlada.Conducció de l' Aigua del Panta Exterior_01Sortida Exterior de l'Aigua del Pantá_01En general esta tot l’any molt ple i l’aigua que queda estancada no es massa clara, com ja es habitual en aquests tipus de petits pantans que en l’actualitat no tenen cap o massa utilitat.Mur del Pantá Interior 3_01???????????Per rodejar-ho cal agafar un senderó que va per dintre del bosc.???????????

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Noticia : La Carbonera de Cànoves

bbn (1)És una mostra de carboneig que es realitza bianualment en aquesta vila del Montseny i que està organitzada per l’Associació el Suí.
Demà, dissabte 21 de febrer s’inicia la dotzena edició d’una mostra que inclou tot el procés del carboneig, des de la tria de la llenya fins a la venda del carbó, i que permet contemplar l’evolució de la pila i intercanviar impressions amb els carboners que en tenen cura.bbn (2)Al llarg d’un mes es realitzaran les activitats directament vinculades a la fabricació del carbó així com d’altres de lúdiques i de difusió com són les rutes per la zona, exposició d’eines i fotografies antigues o la projecció del documental :
La història del suro i del carbó, dels cineastes Lydia Zimmermann i Isaac Racinec

Recopilació de la Informació : Ramon Solé