La Noticia : Molí d’Aigua de Les Fonts es convertirà en un Centre d’Interpretació a Salitja

L’antic molí d’aigua de les Fonts es convertirà l’any que ve en un centre d’interpretació a Vilobí d’Onyar. L’Ajuntament obrirà un espai d’informació al paratge de les Fonts, al nucli de Salitja, que s’hauria d’estrenar el primer semestre de l’any que ve. “La idea és fer un centre d’interpretació, un museu i una explicació del paratge de les Fonts, que inclouria el volcà de la Crosa”, assenyala el regidor de Pagesia de Vilobí, Joan Viñolas (CiU).

El pressupost de l’obra és de gairebé 150.000 euros, 104.000 dels quals arribaran del pla únic d’obres i serveis de Catalunya (Puosc) del 2012, detalla l’alcaldessa, Olga Guillem. La voluntat de l’equip de govern és posar a licitació les obres a l’octubre i començar-les a final d’any.

El futur centre d’interpretació de les Fonts (Salitja) tindrà, comptant els accessos i l’entorn, uns 317,40 m² de superfície. Dins de l’antic molí, hi haurà una recepció i un punt de trobada amb cadires a la planta baixa (59,85 m²) i una primera planta (57,45 m²) amb una sala d’exposicions i eines del camp. Fora de l’edifici, hi haurà uns lavabos de nova construcció.

El centre serà el punt de sortida i arribada d’excursions fins a la resclosa d’en Borra, al nucli de Sant Dalmai, i fins a l’ermita de les Fonts. A prop de l’ermita hi ha una zona de pícnic i vies verdes.moli_de_les_fontsL’alcaldessa de Vilobí i el regidor Joan Viñolas, a tocar del molí Foto: LLUÍS SERRAT.

Consorci dissolt

L’Ajuntament de Vilobí d’Onyar executarà les obres de manera individual, després que es dissolgui, en les pròximes setmanes, el Consorci de la Crosa, en què hi ha els ajuntaments de Bescanó i d’Aiguaviva. A més, el consistori vilobinenc ja té l’aprovació d’Urbanisme per fer l’actuació en sòl no urbanitzable, indica Guillem.

El molí de les Fonts és de titularitat municipal des de fa una dècada. Va deixar de funcionar fa uns noranta anys, explica Viñolas. “[A Vilobí] la gent gran explica que els seus pares venien aquí a amorrar el blat per fer el pa i l’ordi per fer farina per als animals. Avui dia ja no queda ningú que recordi com funciona.”

Viñolas assenyala que el molí s’hauria pogut construir a principis del segle XVIII; va ser utilitzat durant uns cinquanta anys. Hi ha altres molins semblants al municipi, però són de propietat privada. Al costat del molí, hi ha una bassa artificial amb uns 2.000 m³ d’aigua amb la qual els pagesos i hortolans del poble poden regar els terrenys.

LA FRASE

La gent gran explica que els seus pares venien al molí de les Fonts a amorrar blat i ordi
Joan Viñolas regidor de pagesia de Vilobí

LA XIFRA

317,40 metres quadrats tindrà el futur centre d’interpretació i informació turística, comptant l’entorn i els accessos.

Sense 1.000 metres cúbics de fang de la bassaLa construcció del centre d’interpretació serà la segona fase de les obres al molí de les Fonts. En la primera, executada la tardor passada, l’Ajuntament de Vilobí va treure 1.000 metres cúbics de fang de la bassa que hi ha a tocar del molí. “Els veïns [regants] tenien problemes amb la bassa. Hi havia filtracions i quedava buida d’aigua”, assenyala el regidor de Pagesia, Joan Viñolas.780_0008_5233189_95b23a77842a44da89cf89585ec5db5dL’alcaldessa de Vilobí i el regidor Joan Viñolas, a tocar del molí Foto: LLUÍS SERRAT.

La bassa del molí es nodreix d’aigua de la mina de les Fonts, que és al costat de l’ermita.

Una llegenda diu que en un camp de Can Tries un bou que llaurava va trobar una marededéu. “Van gratar allà i hi van trobar aigua. Però això és una llegenda.” Ara de la mina brolla aigua que arriba fins a la bassa.

El consistori va invertir uns 40.000 euros a treure fang, consolidar les parets amb formigó i impermeabilitzar-les. “Es va treure la fauna que hi havia, com ara ànecs, oques i crancs americans. Els crancs feien malbé els talussos”, assenyala el regidor.

Abans que comencin les obres del centre d’interpretació, a la bassa hi torna a haver ànecs i oques. Hi caben 2.000 metres cúbics d’aigua.

………….

Informació extreta a : EL PUNT
Publicat per Indeps d’Aiguaviva, Sant Dalmai, Vilobí i Salitja

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

El temps també va passant per les fonts i les va envellint… com es pot veure a les fonts antigues de Montblanc

Voldria principalment destacar dos fonts antigues a Montblanc, entre altres molt antigues que te,

La Font MajorMontblanc - Font de la Plaça

A finals del segle XVIII la vila es veié sotmesa a una epidèmia que afectà un gran nombre de gent de la població. Les auto borbòniques, com a mètode preventiu, van creure en la necessitat de conduir l’aigua pura de la font de la Pasquala, situada a la part exterior de la vila, cap a la plaça del Mercadal, actual plaça Major, aprofitant l’espai buit que havia deixat una casa enrunada.La Construcció va durar un període molt llarg, és van començar les obres en el 1779 i la font es va inaugurar el 1804.??????????????????????Així va néixer la font principal de la vila, situada a un extrem de la plaça Major és una font amb tres canelles i una quarta que anava directa a un gran abeurador adossat ala estructura de la font, les dimensions del qual foren reduïdes l’any 1928. En la part superior es pot veure esculpit en pedra l’escut d’Espanya en el centre, el qual està flanquejat pels escuts de Catalunya i de la vila.

La Font del Raval

Està situada en el lloc conegut per Baluard de Santa Anna.
Va ser iniciada la seva construcció en el 1829 i era inaugurada tres anys després. Havia participat a sufragar-la l’ajuntament de la Guàrdia dels Prats, que també n’era beneficiari. És una construcció de pedra d’estil barroc, amb dos brocs que sorgeixen d’una  mena de gerro.Ft ArravalL’any 1929 s’hi va afegir un muret per evitar les ventades que molestaven als que hi anaven a buscar aigua. Per aquelles èpoques era un anar i vindre de dones amb càntirs i gerres de fang a buscar aigua cada dia.
com deia al principi, a Montblanc, disposen dintre de muralla d’altres fonts molt antigues, repartides per la població, com La Font de Sant Francesc,va ser inaugurada l’any 1829, està situada a la Plaça de de Sant Francesc,

Font de Sant Marc

Font de Sant Marc

i La Font de Sant Marc, adossada a una paret i disposa d’un petit abeurador.Ft Sant Marc 2

Con  diem, el temps passa també per les fonts i les va envellit, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com Les Fonts antigues de Montblanc, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé

La Informació – Recuperada la Casa de l’Aigua i el pont dels Tres Ulls

Recuperada la Casa de l’Aigua i el pont dels Tres UllsBarcelona .Trinitat Nova- Pont Aquaducta

Publicat el 09/03/2015 a les 08:26 h. Nou Barris TV

El pont dels Tres Ulls tornarà a ser la icona visible del barri de la Trinitat Nova. L’Ajuntament ha confirmat que el pont que unia aquest barri amb Collserola continua intacte, malgrat que va ser sepultat a la dècada dels setanta. Aquesta actuació s’emmarca en el projecte de rehabilitació de tot l’itinerari i renaturalització de l’entorn. El barri recupera també la Casa de l’Aigua, que s’ha restaurat per convertir-la en un casal de barri provisional i en un museu dedicat a tot el sistema de canalització, emmagatzematge i distribució d’aigua al segle XX.

Així comença aquesta informació apareguda en Nou Barris TV de l’Ajuntament de Barcelona, del passat dia 9 de Març, i que podeu llegir completament a :

http://eldigital.bcn.cat/recuperada-la-casa-de-laigua-i-el-pont-dels-tres-ulls_156453.html

Informació extreta del El Periodico :

Barcelona - Repartidor d'AiguaRECUPERACIÓN DEL PATRIMONIO HISTÓRICO DE NOU BARRIS.Puente a la memoria
Unos trabajos en Trinitat Nova descubren un acueducto de inicios del siglo XX que debía portar agua desde Montcada.
El Ayuntamiento lo recuperará para un itinerario a pie hasta Torre Baró

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/unos-trabajos-trinitat-nova-descubren-acueducto-inicios-del-siglo-que-debia-portar-agua-desde-montcada-3978037

Barcelona Diposit-Distribució d'Aigua ReparacíoUna vegada estigui del tot acabat aquest projecte, creiem que serà molt interessant visitar-ho per donar-nos compta com eren les obres i els medis, per portar l’aigua a Barcelona a finals del segle XIX.

Informació : Ajuntament de Barcelona- Nou Barris TV., El Periódico.
Recull de la Informació i fotografies : Ramon Solé

Fem Safareig… al rentador del Castell de Rosana de la Garriga

DSCN1602_01Tal com podem llegir en un rètol que figura a tocar del safareig, era per la gent de la Casa – castell de Rosanes i per les masies de les rodalies.DSCN1604_01Situat front mateix de la Casa – Castell de Rosanes , que actualment esta convertit en un important Restaurant de la zona. Forma part del conjunt per conèixer Espais de la Memòria, de la Ruta de l’aeròdrom militar de la Guerra Civil Espanyola, que es pot fer tot surtin de La Garriga, en el punt d’informació, antic safareig d’aquesta població i seguin les indicacions a la llarg de la citada Ruta.DSCN1603_01El safareig, observem que esta molt a nivell de terra, originàriament les dones podien rentar-hi a peu dret per tor el perímetre.DSCN2234_01Ara no hi aigua, per ho aquesta era del rec que disposa la finca, per regar les terres que encara avui en dia estan conreades i pel camp de golf proper.DSCN1608_01A poca distancia i a peu del camí, podem veure la bassa de l’aigua del rec.DSCN1609_01Quedarà aquest safareig, es el testimoni i record de la gent que tenia de vindre a rentar-hi la roba en un temps que era ben difícil i no es disposava com ara de les comoditats i medis per poder fer-ho.

Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Estany gran de La Molina

A - Mapa de situació_01Aquest Estany es completament artificial, que volen dir axó, que s’ha impermeabilitzat la zona amb una gran bassa i omplert d’aigua.Vista 1_01Esta darrera del conjunt dels edificis de l’estació d’Esquí de La Molina i al costat de la pista d’esquí, on aquest finalitza.Vista parcial 6_01Vista parcial 1_01Es un lloc tranquil que ens fa de bo estar. Allí, els usuaris podent practicar en varis tipus d’embarcacions.Vista parcial 2_01Esta ubicat en un marc com si estiguéssim dintre d’una postal, rodejat de muntanyes amb boscos.Vista parcial 7_01Vista parcial 3_01Podem accedir, si no esta restringit per algun motiu concret o factor climatològic, amb cotxe per una pista ample.Vista parcial 4_01Vista parcial 5_01Es un atractiu mes a tindre en compta si anem allí a passar un cap de setmana o uns dies.Vista parcial 8_01Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema – El gorg Negre

dins : La Muntanya d’Ametistes,1908.Gorg NegraSinistre gorg de condormides aigües
que el visitant conjures, impassible
amb vels metàl•lics que en ton gruix fulguren,
filets sanguinis de ton ull ciclopi.

T’és, un penyal, parpella monstruosa
que un regalim adollaria tebi,
com una trena càustica de llàgrimes.
Tan absolut seria ton mutisme!

En tes riberes s’aplegà una ossera
de branques nues, de clofolles buides,
cranis balmats i rierencs compactes
i anònima barreja de polsines.
Arbres no tens que a ton espill s’aboquin
fora del tronc espellofat d’un roure.
L’aigua que et sobra, com un tel llenega
al gorg de més avall que se’t retira.Gorg Negre_01Un laberíntic corriol, per sota
d’alzines corbes i pollades, mena,
llimant esqueis, a ton recinte mític.
Si un roc et tiren, treus bombolles d’ira.

Oh gorg! Debades ton secret pouava:
res no copsà, l’esguard, de ton misteri;
però ton ull ciclopi, que no mira,
si que m’entrà per sempre més a l’ànima.
.

Jaume bofill i Mates
( Guerau de Liost )
.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerau_de_Liost

 
Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Calenta de Centelles

DSCN2010_01La Font Calenta, esta situat a les afores del poble a la part baixa de la Cinglera de Bertí.DSCN2013_01
Per arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que porta a Can Vinyals, i poc abans d’arribar a la tanca d’accés a aquesta finca, hi ha a la dreta del camí, una gran explanada amb arbres i amb taules i seients de pedra.DSCN2007_01Al centre unes escales baixen al torrent de la Cira, on esta ubicada aquesta antiga i molt coneguda Font Calenta.DSCN2008_01 Per cert, l’aigua que raja és freda.DSCN2011_01En l’angle dret de la citada esplanada, hi ha una petita barbacoa que podrem utilitzar lliurament, menys en l’ època de Risc d’Incendis Forestals.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui visitem, El Molí de Diumer de Cardedeu

DSCN2156_01El Molí Diumer, esta situat a Cardedeu, a la sortida d’aquesta població, en la carretera de Cànoves, nº 106DSCN2157_01Aquest Molí està adossat a la magnifica Finca “Can Diumer” , ès una típica masia dels segles XVII o XVIII.DSCN2162_01L’estructura el Molí, es conserva en bon estat.DSCN2159_01Al seu costat hi ha unes escales que porten a La Bassa, des de fa molts anys està seca. DSCN2161_01Uns contraforts fan de reforç a la seva estructura. DSCN2168_01En un costat unes escales d’obra ens permeten pujar a la Bassa.DSCN2160_01En un costat del Molí al tocar de la carretera, trobem un enreixat, si ens fitxem, era on sortia l’aigua utilitzadaDSCN2155_01 DSCN2166_01i a traves d’una canal, tornava de nou a la riera.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La recuperació d’unes Fonts naturals de Llerona, que cal visitar

DSCN2138_01Vaig llegir aquesta noticia per Internet que us passo :

“Voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal Montseny-Congost van netejar dissabte l’accés i l’entorn de les fonts de Santa Digna i de Santa Margarida de Llerona. La vegetació crescuda indiscriminadament al voltant de les fonts i els seus accessos van anar convertint aquests concorreguts espais en un lloc abrupte i de difícil accés. Posat en coneixement dels voluntaris locals de l’ADF Montseny-Congost la necessitat de recuperar aquests espais, es van oferir a realitzar els treballs necessaris per la recuperació de l’entorn i accessos de les fonts, espais que formen part del patrimoni natural del municipi de les Franqueses.

La regidoria d’Agricultura, Territori i Sostenibilitat, Rosa Maria Pruna, ha expressat el seu reconeixement per la tasca realitzada als voluntaris locals de l’ADF Montseny-Congost, Marti Rosàs, Joaquim Méndez, Vicenç Cussó, Jordi Pujol i Josep Lluís Pujol. Tots ells van treballar de valent per tal que tots els franquesins puguin tornar a gaudir de nou d’aquests espais.”

La Informació :

http://www.lesfranqueses.cat/actualitat/noticies/2013/03/21/voluntaris-de-l-8217-adf-montseny-congost-netegen-dues-fonts-de-llerona

La visita :
I per aquest motiu, vaig anar a visitar la Font de Santa Margarida a la Llerona – Les Franqueses del Vallès, per conèixer-la.DSCN2146_01per arribar hi, cal anar a LLerona i agafar el carrer Ferreret, fins uns jardins que creuarem fins una ampla baixada al torrent, DSCN2135_01DSCN2134_01on el traspassarem per una passera, fins la mateixa font.DSCN2136_01La trobarem en un racó del torrent , a cada costat de la font hi han uns seients i de munt de la sortida de l’aigua , hi ha una imatge moderna de Santa Margarida feta de rajoles.DSCN2139_01Cal mencionar, l’encert de conservar l’antic broc on surt l’aigua que va a parar a la pica,DSCN2141_01 per tant, es va fer un bon arranjament aplicant material nou i conservant el vell.

Em queda pendent anar a la Font de Santa Digna que serà ben aviat, no obstant i de moment, us recomano fer la visita a la Font de Santa Margarida.DSCN2140_01

Recull de la informació Text i Fotografies : Ramon Solé

La Tèrmica de Sant Celoni

DSCN1932_01El Senyor Josep Domènech i Mansana,
(Barcelona, 15 de abril de 1885 – Barcelona, 7 de octubre de 1973) arquitecte modernista municipal de Sant Celoni, va ser l’autor d’aquest edifici conegut com ‘La Tèrmica’, era una central de producció elèctrica, que a partir del vapor d’aigua que s’obtenia mitjançant l’escalfament de l’aigua amb carbó com a combustible, generava electricitat.DSCN1929_01Va ser construïda entre els anys, 1925 i 1930. i alhora que per les grans arcades que s’obren a les façanes, destaca molt especialment pel dipòsit cilíndric disposat sobre un alt pilar de carreus de granit.xnjhxfn_01Està situada, al carrer de Campins, 2 – 4 de Sant Celoni ( Barcelona).

DSCN1930_01En l’actualitat l’antiga nau es utilitzada com a seu del Arxiu municipal de la Vila.
Recopilació de les dades i Fotografies : Ramon Solé