Hem parlat en el bloc varies vegades dels Pous i dels Safareigs públics, o de les bugaderes, com les bugaderes  del carrer d’Aiguafreda d’Horta a Barcelona.

El carrer Aiguafreda de Barcelona, un carrer amb pous, safareigs i bugaderes…

Avui veurem la importància dels pous en tenir un safareig al seu costat i a prop de casa.

Fa mes de 100 o 150 anys, no havia agua de subministrament directa a les cases, com ara que tenim aigua en xarxa pública; la gent dels pobles recollien l’aigua pel seu consum en La Font principal i anaven a rentar la roba al Safareig Públic o a la vora d’una riera o riu.En la pagesia amb les masies lluny dels pobles o ciutats, calia trobar un medi còmoda perquè la mestressa rentes la roba a prop de casa i no anés a la riera o riu, que era tot un repta, posar-se de genolls al terra, mullant-se, i rentant sobre una roca o llossa i aclarint l’aigua. També, cal dir que l’aigua de la riera o riu, era molt mes neta que no pas ara.Si no disposaven d’una Font o Deu que portessin a traves d’un canaló l’aigua fins la masia, tota aquella necessària per el us del dia a dia i a la vegada per rentar la roba, el medi mes econòmic i fàcil era mirar d’utilitzar el pou com eina per treure l’aigua, i es va col•locar un safareig al seu costat, pot ser en aquelles èpoques un molt rudimentari de construcció molt senzilla.Per tindre l’aigua suficient es tenia que pouar unes vinc vegades entre ensabonar i esbandir la roba, gracies a una corriola que estava col•locada en una biga travessera damunt del pou, i amb una corda i una galleda es feia la recollida de l’aigua fins posar-la al petit safareig.El sabó era fet de forma casolana. La roba es penjava fora de casa, a vegades sobre les plantes properes i dècades mes tard, en un estenedor al costat de la masia.El pou estava molt a prop de la masia front l’entrada principal o en un dels costats.

Entrada de l’aigua al safareig

Desguas del safareig

En cas de no disposar-ne, a vegades s’utilitzava el pou que es tenia per regar l’horta o camps de la finca, axó si, era molt mes lluny de la casa i la mestressa calia anar carregada amb la cistella plena de la roba amunt i avall.Encara podem trobar arreu de Catalunya, pous amb un safareig continu, com a testimoni d’una època que no tornarà mai mes, i que per les dones d’aquells temps van poder fer la bugada diària, una mica mes còmoda i fàcil.Arribaran en un futur a ser els Pous un record silenciós del passat i formaran part  simplement de la decoració d’un jardí ?

Text i Fotografies : Ramon Solé