
Aquest Parc Urbà, està situat entre els barris de Sants i d’Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de la ciutat de Barcelona, a tocar de l’estació de ferrocarril de Barcelona – Sants.

Va ser construït l’any 1985 pels arquitectes Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Montserrat Ruiz, en els terrenys que va deixar lliures l’Espanya Industrial, una antiga fàbrica tèxtil fundada el 1847 i que el 1972 es traslladà a Mollet del Vallès. El parc va ser reformat a fons l’any 2009.
Actualment, el tobogan del drac de l’Espanya Industrial té unes reixes que tallen l’entrada a la part interior de l’estructura.
El llac del parc de l’Espanya Industrial té una extensió aproximada de 10.000 m2 i es segon llac més gran de tota la ciutat. 
Des que van acabar les obres de rehabilitació al desembre de l’any 2009, s’han instal•lat dispositius de recirculació de l’aigua i s’ha fet efectiva la seva connexió a la xarxa d’aigua freàtica que arriba des del Parc de Joan Miró. 


Aquesta connexió permet estalviar anualment 26.000 m3 anuals d’aigua potable que es el que consum cada any el llac i de prop de 16.000 m3 que corresponen al consum estimat per al reg anual dels espais verds.

Informació : Ajuntament de Barcelona
Fotografies : Ramon Solé
Arxiu de la categoria: aiguabarreig
Avui destaquem : La Font del Bufí de Sant Quirze de Besora
Era la Font del Bufí, una de les fonts molt apreciades per la qualitat de les seves aigües, s’hi anava al segle passat, a recollir amb cantis l’aigua per les necessitats del dia i també, a fer fontades, a passar-hi el matí o tot el dia, donat que està molt a prop del poble.
Actualment, hi ha poca aigua o esta seca segons l’època de l’any, tampoc, no si va gaire, sols els plataners de la font son amb el seu silenci testimoni d’una època millor.
S’hi pot accedir creuant les vies que passen per sobre el riu Ter, cosa que sempre és no aconsellable fer-ho per el perill que axó pot comportar si circula en aquells moments un tren. També, un altra possibilitat es anar per la carretera de vic i a l’arribar a l’estació de servei i abans del túnel, baixar per un camí fins la mateixa font.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Abeuradors al Poble i a la Muntanya, ahir i avui…
En Abeuradors, cal distingir els situats a les Ciutat i Pobles i els de muntanya, la finalitat de fet es la mateixa, donar aigua als animals o ramats sencers.
Antigament fins hi tot era necessari tenir abeuradors dintre de les ciutats en punts estratègics, segles en rere, tota l’atracció era gràcies a la força animal, cavalls, asses, bous…amb el seus carruatges transportant tot tipus de mercaderies i fent la distribució als petits comerços, es van construir abeuradors on havia algun Pou públic i mes tar, al disposar de Fonts, les van construir al seu costat.
I van perdurar, per exemple a Barcelona fins els anys setanta, que encara havia algun abeurador disponible en algun carrer.
En els pobles, també era important, no sols per els animals que feien els transports coneguts com el Traginers, 
si no també, els remats abans i desprès de la pastura del dia, els pastors els portaven tots a veure l’aigua als abeuradors, que acostumaven a estar en els extrems del poble, aprofitant les bones aigües d’una font o deu que tenien.
Eren fonts d’estructures o construccions grans i d’aigües abundoses, que no sols servien per que la gent anés a recollir-la, també, disposaven d’un o varis safareigs i abeuradors, un al costat de l’altra, i que ja em parlat en aquest bloc en altres ocasions.
![Manresa Font_de_Neptú_1900[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/12/manresa-font_de_neptc3ba_19001.jpg?w=584)
A la Muntanya, també, era i es, una necessitat, per els remats sobre tot de vaques que pasturen durant tot el dia, es el punt on saben que trobaran aigua fresca i abundant.
Son de diversa construcció, es mes antics, son construïts gracies a un tronc d’arbre que s’ha buidat en part, i l’aigua entra constantment, provenint d’una font o rierol proper.
Moltes d’aquestes hi ha en el Pirineu i la Serra dels Ports, donat que eren de fàcil construcció, barates i no calia portar a penes eines.
Ja d’obra, tenim fetes amb pedres del mateix lloc, fetes amb totxanes,

i altres que simplement, s’ha posat una banyera.
En alguns casos i per estalviar hi ha sistemes per regular l’entrada de l’aigua i no mal gastar.
I també, trobem el multi abeuradors, on l’aigua va passen i omplin un a l’altra aprofitant al màxim l’aigua.



Per últim, hi han uns bassals naturals, generalment son gracies a l’acumulació de l’aigua de pluja, moltes vegades propers a la masia, on son utilitzats pel bestia de la mateixa finca.
Disposa d’una sola entrada, te una certa pendent per acumular millor l’aigua, el problema es que durant l’estiu acostumen a quedar-se sense aigua.
Mes informació d’aquest tipus de bassa i finalitats :
Text i Fotografies actuals : Ramon Solé
(Recopilació de Postals antiges)
La Informació : Relació de Rutes, Itineraris i passejades, organitzades per la Diputació de Barcelona – Temporada 2015
La Diputació de Barcelona com altres anys organitza cada mes, unes Rutes, Itineraris i Passejades guiades, pels Parcs Naturals de Barcelona, amb temes monogràfics en cada un d’ells.
Podeu accedir per aquesta informació, a :
http://www.diba.cat/parcs/itineraris/
http://parcs.diba.cat/web/agenda/portada?cMenuAgenda=32627&cWebs=32627
esta obert a tothom que tingui interès per els temes que és presentant en cada una de les sortides, i que en general, ocupen unes hores pel matí.
Recopilació de la Informació i fotografies : Ramon Solé
La desembocadura del riu Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar

El riu Tordera forma a la seva desembocadura a la mediterrània, una llacuna aquesta esta aïllada del mar per una barra important de sorra i còdols, ubicada entre els límits de Blanes i Malgrat de Mar.


Te una extensió estimativa d’una superfície de 12 ha.

Constitueix un espai d’elevat interès ecològic, per que acull ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries,un punt estratègic com a lloc d’hivernada i repòs durant els passos migratoris de multitud d’aus.
Aquests valors naturals, afegits als paisatgístics, funcionals i d’identitat de la regió, fan de la desembocadura del riu Tordera l’espai natural amb major biodiversitat i poder d’atracció de tots els municipis que l’envolten.
Moltes aus que van o venen d’altres zones, com els aiguamolls de l’Empordà i del Delta de l’Ebre, aquí troben un punt de parada i repòs.
S’hi observen espècies com,
El bernat pescaire (Ardeacinerea)
El martinet de nit (Nycticoraxnycticorax),
El blauet (Alcedo athis),
La xivitona (Actitishypoleucos),
El martinet ros (Ardeolaralloides)
El corriol petit (Charadriusdubius),
Entre fauna petita, hi ha, per exemple ,
La reineta (Hylameridionalis),
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
La serp d’aigua (Natrixnatrix).
La vegetació de ribera la constitueixen primordialment
bosquetons d’oms, àlbers i freixes.
Tot i això, l’ autorealització de la zona facilita l’expansió de la canya (Arundo donax), en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar.
Actualment, a la llera s’hi fan gespes vivaces decumbents.
També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudo acacia)

En línies generals aquest és un espai molt degradat en què s’acumulen els problemes comuns de tot el litoral català:contaminació de les aigües -en aquest cas d’origen industrial, pels polígons de Sant Celoni, ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobre freqüentació humana, deixalles, trepig, si tots els Ajuntament de la riba del riu Tordera, fessin un esforç comú , podría millorar molt la desembocadura i l’aigua del riu Tordera.
Així i tot, aquesta zona humida està situada dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 “Riu i Estanys de Tordera”

Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé
Poema – La Font de les Tàpies
A dalt, al capdamunt, una codina
i al seu costat mil fulles embastades;
a sota, un raig de sol llambra una ondina,
i al capdavall un gorg, catau de fades.
Hi ha un cascadeig de flors, llit d’una elfina,
que esquitxa de rovell molsa i mirades:
i una llengua d’argent besa i clenxina
un domàs fet de verds, com arracades.
Al mig de tot, els rinxols de la lluna
Escampen llum i borrallons d’albada.
Una nimfa es pentina a la cascada.
Un fil de plata es bressola i s’esgruna
lliscant molses avall, després s’apaga.
Només pentina el vent una bisnaga.
Extret del llibre “Postals de Calders” de Josep Fàbrega i Selva
Informació de l’escritor i poeta :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_F%C3%A0brega_i_Selva
Recopilació del Text : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font de Casablanca de Santa Coloma de Queralt
A prop de la gran masia i al costat del marge amb els camps de conreus, hi ha la Font de Casablanca de Santa Coloma de Queralt.
Disposa d’un bon raig d’aigua tot l’any, pel seu costat passa un petit torrent.
L’aigua sobrant , va a parar a una bassa que si anem amb cura podrem observar diferents animalons i insectes.
Aquesta Font, era temps en rere, molt visitada per la gent de Santa Coloma de Queralt, sobre tot a l’estiu com a lloc d’estada.
La curiositat, es que per aquesta zona que te llocs planers i son a prop de camps de cultiu, hi podem trobar fonts naturals i moltes d’aquestes son de construcció antiga, ens canvia la idea que tenim i que estem acostumats a trobar les fonts en llocs humits, a les muntanyes o zones boscoses i a vegades a prop de torrents.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Núria, una vall blanca al hivern
Des de sempre Núria a sigut no sols un Santuari, ni tant sols un lloc de turisme, a estat molt mes ampli aquest concepte, a estat lligat als pastors de muntanya, el pelegrinatge, a la cultura i a l’oci.
Una de les primeres notícies data del 1162, quan està documentada l’existència com una pensió a prop de la capella que servia d’aixopluc als devots que pujaven a visitar la mare de déu.
L’any 1615 es va edificar la capella de Sant Gil a l’indret on suposadament s’havien trobat els objectes del sant. No va ser fins a mitjan segle XIX que Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants.
El 1883 es va col•locar la primera pedra de l’actual església. A principis del segle xx els bisbes d’Urgell Benlloch i Guitart van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés, que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.![8313024[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/03/83130241.jpg?w=584)
Els pastors, són l’exponent de llegendes d’aquestes contrades, tal com podem esmentar a continuació :
1.- Origen llegendari de Núria: l’olla, la campana, la creu
Sant Gil, oriünd d’Atenes, va arribar a Núria per dur una vida en pau. Es va dedicar a la pregària i va elaborar la imatge de la Mare de Déu. Hi ha qui apunta que en venir ja portava la creu. Sant Gil vivia en una cova, però passava estones amb els pastors que portaven el bestiar a pasturar a la contrada. Amb ells compartia els àpats que es cuinaven en una gran olla de coure; quan el menjar era a punt, l’ermità tocava una campana per avisar els pastors. Sant Gil només va estar-se a Núria quatre anys. Va tornar a la Provença, però abans va amagar els quatre objectes que a posteriori es de vindrien els símbols de Núria.
L’any 1072 un àngel es va aparèixer en somnis a Amadeu i li va demanar que anés a Núria per edificar una capella en honor a la Mare de Déu i per recuperar els objectes de Sant Gil, la localització dels quals estava indicada per una pedra blanca. Amadeu no els va trobar i va abandonar Núria, però va encarregar als pastors que continuessin la recerca. No va ser fins al cap de set anys quan aquests van trobar els objectes.
S’han convertit en els símbols de Núria: la imatge primitiva tallada per ell mateix, la creu, la campana i l’olla.
2.- La llegenda de Núria
Aquesta llegenda inclou la majoria d’elements presents a les llegendes de les mare de déus trobades que hi ha arreu de Catalunya. Quasi sempre es parla d’uns pastors que, amb l’ajuda del seu bestiar, descobreixen una imatge de la Mare de Déu. Les màximes autoritats eclesiàstiques de la zona volen traslladar la imatge al seu centre parroquial, però Ella insisteix a romandre allà on ha estat trobada i els seus devots seguidors la majoria els pastors d’aquesta Vall, es veuen obligats a construir-hi un temple.
La Mare de Déu sol prendre el nom del lloc on ha aparegut. La seva festa, seguint la tradició mariana, es commemora el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, és a dir, entre el dia 1 i/o el 8 de setembre de cada any.
Durant el matí, s’espera l’arribada del bisbe de la Seu d’Urgell i de diferents autoritats del país. A quarts d’una del migdia es fa una missa solemne concelebrada. Seguidament, en honor al Sant, els pastors de la vall traslladen en processó la imatge de la Mare de Déu de Núria a l’ermita de Sant Gil. Durant el dia, també hi ha diverses ballades de sardanes, i per concloure la jornada festiva, es fa una exhibició de gossos d’atura.![17164355[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/03/171643551.jpg?w=584)
![23951158[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2015/03/239511581.jpg?w=584)
El pelegrinatge, era la forma mes usual per accedir a al Santuari. Pujar per Queralbs no es des d’ara usar-ho per fer una petita travessa de pujada o baixada a peu, tot el contrari, antigament aquest camí o via era el medi casi únic, que els pelegrins tenien i usaven per accedir a un Monestir que està tancat en una vall a dalt de Muntanya.
Amb les seves peticions i creences es dirigien de forma respectuosa a la Verge de Nuria,
us passo alguna d’aquestes creences :
1.- Així com, mitològicament, hom pot considerar totes les mare de déus com a símbol de la creació espiritual de l’Univers –la mare de tots els Déus–, mite present a la majoria de cultures d’arreu del planeta, la mare de Déu de Núria ha esdevingut específicament mite de la fertilitat; no només en el sentit de la fertilitat creadora de l’Univers, sinó també per a la descendència humana i per a qualsevol altre acte de creació de tipus personal, artístic, social, etc. És a dir, ens hi podem encomanar per esdevenir fèrtils, per descobrir la nostra vocació i donar així els nostres millors fruits a la vida.
Diu la llegenda que si una dona posa el cap sota la campana
serà fèrtil i tindrà aviat fills. O també serveix per treure el mal de cap.
L’afició en esports d’hivern es remunta el 1908 amb l’organització d’unes curses d’esquí a Ribes de Freser que es varen anar repetint amb èxit fins el 1921.A partir d’aquest any, Núria és el centre de l’activitat esportiva.
Amb la construcció del tren cremallera, es van obrir a tothom les portes d’accés al Santuari i a La Vall.
A les hores, es van crear , serveis, Turisme i Oci. Les causes que en propiciaren la construcció en van ser dues: l’increment del número de practicants d’esports d’hivern i la idea d’apropar els devots al santuari.
El tren, amb un recorregut de 12,5 km, el va promoure la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El 22 de març de 1931 es va inaugurar el tren cremallera entre Ribes de Freser i Núria. És deia que era “el tren de la península que circula a mayor altitud”.
En qualsevol època de l’any, visitar i si es pot, fer estada a Núria, te un encant totalment diferenciat, la verdor dels prats i els boscos, aigua per a tot arreu i fonts, el Pantà, les Muntanyes, la frescor a l’estiu, i a l’hivern amb bona part dels dies amb la seva catifa blanca de la neu.
Ara aquesta setmanes si aneu, no dubteu de fer-ho, deixem la por al fred i gaudim de la neu, tenim ple d’instal•lacions destinades a gaudir per la Muntanya i la neu.
Mirem per on els nostres ulls podem arribar per les rodalies, es ben ple de neu…
És meravellós aquest espai natural !!!.
Algunes vegades ens sorprendrà un pantà completament gelat, podem fer per les rodalies un petit passeig que tant encantarà a petits com a grans, sempre anant amb compte de no fer-nos mal.
Per a més informació: http://www.valldenuria.com
Text , Fotografies actuals i recopilació d’antigues : Ramon Solé
Com eren …. Les Fonts de Can Balart de Barcelona?
Van ser un conjunt de quatre fonts naturals, situades a prop del mirador de l’alcalde , concretament en la cruïlla de l’ avinguda de Miramar i la Carretera de Miramar, on hi ha actualment la plaça Carlos Ibañez
La muntanya de Montjuïc tenia nombroses fonts naturals donat el seu ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola..
Les Fonts de Can Balart, van ser de les últimes que van sobreviure fins a principis de la dècada dels anys 90 del segle passat, algunes es van assecar i van anar sent eliminades.
Una de les que varen tancar primer, va ser la que estava situada a peu mateix en una corba de l’antiga carretera que des del Paral-lel pujava a Montjuïc fins a Can Balart o Miramar, la resta de les Fonts, estaven en un petit bosquet, una a prop de l’altra.

Amb les obres de remodelatge de la zona, s’han anat perdent, l’última estava adossada al mur d’una finca, on sortia aigua, estava en unes condicions d’abandó total, com veiem amb la foto de l’any 2005.
Molta gent del barri durant bona part del segle passat, van poder gaudir de les aigües d’aquestes fonts i també, d’un passeig fins a elles a peu des de la ciutat.
Ara sols queda el record de la gent gran del barri.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Les dos Torres d’Aigua antigues del Centre de Granollers
Per atendre el subministrament d’aigua per els vilatans del centre de Granollers, es van construir dues Torres d’Aigua, i a l’any 1877 les van inaugurar, tal com figura en una inscripció en la mateixa torre.
Encarà avui, podem veure-les com a testimoni del seu funcionament, una d’elles esta situada en un lateral de la plaça de La Corona,

i l’altre torre, en la plaça Josep Maluquer i Salvador, on cada dijous, la gent de Granollers va a comprar al mercat setmanal pels carrers que envoltant a la citada plaça.

Es conserven tal com eren, i es fa periòdicament per part de l’Ajuntament, el corresponent arranjament i conservació d’aquest patrimoni que va formar part de Granollers de fa molt mes d’un segle en rere.
Text i Fotografies actuals : Ramon solé
![Vilaplana - abeurador[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/12/vilaplana-abeurador1.jpg?w=584&h=438)
