A tothora un raig gros formava una trena d’aigua,
que repicava sobre la basseta del cossi.
Feia una cantarella que ressonava de nit
i vetllava la quietud a les fosques.

La lluna plena s’emmirallava en l’aigua
que es movia i semblava trossets d’espill:
la cara de la lluna navegava en la basseta del cossi.

A trenc d’alba, en la paret d’enfront,
la sageta del rellotge rebia els primers raigs de sol,
i marcava el temps de desvetllament d’homes,
que amb el trot de mules i matxos anaven als bancals.

Encara que qui matina fa farina,
per ells era un dia qualsevol,
un dia més sense futur, com el d’ahir, com l’endemà,
eren els seus dies, els únics, durs i aspres
com les seues mans.

Si a l’estiu bufava llevant al cantó,
la font era una platja dolça, la millor platja
per acollir el repòs d’uns homes vençuts,
cansats de calor, brosses i terrossos,
d’eixa terra blanca que enlluernava,
i a la vora de la font, a migdia s’evadien xerrant
fins teixir enreixats de frustracions i pors.Les xiquetes pujaven a la paret de l’abeurador,
els xiquets jugaven a caçar-se
o s’arruixaven enmig del revol de vespes,
alhora que, a peu de carrer, arran del cossi,
la gent esperava per omplir botiges, cànters o poals.

Tenien el rellotge de sol en la paret d’enfront,
al costat d’una finestra amb geranis rosa i blanc.
“Au, a dinar! Encara sort si tenim un plat d’arròs caldós
amb bledes i un tros de carn”.

Entretant, la font quedava sola,
o amb companyia d’algun gos prim i rovellat,
potser a l’espera d’algun os per xuclar i rossegar.

El rellotge de sol i la font del cossi
devien haver sentit gemecs i renecs,
declaracions d’estima de joves,
històries de derrotes que mai no s’acabaven, batalles perdudes
dites a mitja veu, apagades per la cantarella de l’aigua.

Joan Guerola

Nota : El Poema fa referencia a la font del Cossi d’Alacant del Païs Valencia

Publicat a : http://www.laveupv.com/

Recopilació del Text per el bloc de les fonts,aigua, muntanya i mes… : Ramon Solé