Que es un Engorjat ?

4479La definició es podria ajustar a :

• El pas estret entre penyals d’una riera o riuEngorjat 2• També, ficat dins una gorja o congost entre penyals d’una riera o riu.Engorjat 3• Per mes claredat, es un conjunt de gorgs naturals, un d’erera d’un altra, i que les roques formen unes erosions arrodonides molt configurades, que gracies, al transcurs de les dècades, s’ha format per el seu pas de l’aigua d’una riera o riu.Mortitx+-+17Molts engorjats tenim a reu de Catalunya :
Com en el cas de Castellar del Vallès en el riu Ripoll, així com els formats en la riera de Santa Maria de Merles,molt visitats per la seva espectacularitat i lloc per banyar-se a l’estiu.IMG_1737Així, com altres llocs ubicats a l’Esquirol o a La Fou a Sant Martí de Tous amb moltes llegendes.Engorjat 9
El riu Segre, forma en diferents municipis uns bonics engorjats en el seu pas.I molts altres llocs a reu de Catalunya que ja son per esportistes de muntanya que els agradi l’aventura i el risc.Engorjat 8
Mes informació :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Congost_%28hidrografia%29

Si visiteu un Engorjat, veureu que es un lloc entre misteriós, fantàstic i amb una atracció al límit, com seria el cas de fer barranquisme o activitats esportives similars.Engorjat 5

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sopeira (Osca)

P1130163 - copia_01Sopeira es un petit poble ramader i agrícola d’Osca (Aragó), a peu de la carretera N-230. I disposa del seu embassament propi, molt petit en comparació del que te de munt del poble, l’embassament de les Escales.Font_01http://ca.wikipedia.org/wiki/Sopeira

P1130163_01En la seva zona esportiva, hi ha la Font d’Escales, amb dos dolls d’aigua fresca tot l’any.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era… la Font d’en Marcel.li d’Horta a Barcelona – Arxiu Històric

Horta a principis del segle XX

Horta a principis del segle XX

A peu de Collserola fa cent anys en rere, tot eren camps, horta, masies i petits boscos, que a pesar d’estar molt lligada a Barcelona per proximitat, era tot un mon completament rural, i per tant tenia de dependre molt de l’aigua de la zona, com de les rieres d’en Marcel•lí i la d’Horta, concretament en la coneguda com la vall d’Horta, era precisament la zona més frondosa i amb més aigua de tot el pla de Barcelona.Tenia un subsòl molt ric d’aigua, arreu havien mines i fonts naturals, que els pagesos utilitzaven per regar els seus terrenys i hortes.

Can Girapells - A principis del segle XX

Can Girapells – A principis del segle XX

La Riera d’en Marcel•lí, també coneguda com la riera de Cantallops, té una cosa que actualment ens transporta al passat, conserva gairebé mig quilòmetre en la seva llera, horts, canyissars, figueres, pins, esbarzers, com si estiguessis a les afores d’un poble.

Mina - Font de Marcel.li a principis del segle XX

Mina – Font de Marcel.li a principis del segle XX

La Font d’en Marcel•lí va desaparèixer amb la construcció del complex olímpic de la Vall d’Hebron i la Ronda de Dalt. En els últims anys, a finals dels 80 del segle passat, ja estava oblidada per part de la gent, no es feia servir la seva aigua, sols alguns petits horts tenien algun ramal que havien fet en el seu dia per regar la seva horta.

Aigua de la Font, portada als horts propers-Any 1986

Aigua de la Font, portada als horts propers-Any 1986

L’entrada de la Mina o Font de Can Marcel•lí o d’en Marcel•lino, estava a un costat de la seva riera, unes escales baixaven fins la mateixa entrada de la Font.

Mina - Font de Marcel.li - any 1986

Mina – Font de Marcel.li – any 1986

En els últims anys estava la reixa tancada per que la gent no pogués accedir-hi.

Aigua portada a les hortes properes. Any 1986

Aigua portada a les hortes properes. Any 1986

Estava al tocar al barri de la Clota, aquest actualment, es més que un barri amb conreus i vegetació molt important enmig de la gran ciutat, que poc a poc van derruint les seves cases i terrenys per evitat ocupaments il•legals, axó afavoreix negativament a la seva paulatina desaparició, i que ja esta rodeixant de gran edificacions per les rodalies, serà també un lloc bonic que en un temps proper ja no existirà…?

http://ca.wikipedia.org/wiki/La_Clota

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font o Brollador de Sant Jordi de la Catedral de Barcelona

???????????En el claustre de la Catedral hi ha una bassa amb sortidor que es troba vora d’una Font o Brollador. Esta dedicat a Sant Jordi data també de mitjans del Segle XV.???????????A l’angle més proper la porta de la Pietat es pot veure un templet amb la font del mestre d’obres Escuder, al centre del qual es troba una clau de volta amb l’escena de Sant Jordi lluitant amb el Drac del ses cultors Antoni i Joan Claperós de l’any 1448 i una altra escultura de Sant Jordi amb cavall al centre del brollador d’aigua de la font, aquestés de l’escultor contemporani Emili Colom, realitzada l’any 1970, hi ha un templet amb una font gòtica coronada per la figura de Sant Jordi .DSCN0017La Historia :

Santa Eulalia, vivia a les afores de la ciutat, a Sarrià; vora la seva casa hi havia un bosc de xiprers. Un dia que la santa hi passejava, tingue una aparició, un àngel li digué que fóra santa i patrona de Barcelona i, en record del prodigi, els xiprers es van convertir en palmeres, arbre llavors desconegut a la ciutat. Per això, la finca de Sarrià tenia palmeres i era coneguda com el Desert de Sarrià.???????????Educada en el cristianisme, encara nena, amb tretze anys i durant la persecució de Dioclecià contra els cristians que va dur a terme el prefecte Decià, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada a patir diferents turments, fins que, en veure els jutges que no servien per fer-la abjurar del cristianisme, la van condemnar a morir a la creu en forma d’aspa. DSCN0014D’acord amb la tradició, la noia va patir tretze turments, tants com anys tenia. DSCN0018Fou assotada, se li va estripar la carn amb garfis, li’n posaren els peus sobre brases roents, li tallaren els pits, li fregaren les nafres amb pedra tosca, li aplicaren oli bullent a les ferides, la van ruixar amb plom fos i la van llançar a una bassa de calç. A més, fou ficada en una bóta plena de vidres que van fer rodolar, va ésser cremada a una foguera, tancada amb puces perquè la piquessin i, finalment, crucificada.DSCN0015Eulàlia, mentre era a casa seva, tenia cura de les oques que s’hi criaven. Per aquest motiu, al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha de forma permanent tretze oques, tantes com els anys que tenia en morir, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.L'ou 2I també, cada Corpus és decora amb flors per fer-hi giravoltar sobre el brollador “l’ou com balla“. Aquesta tradició estesa per tot Catalunya, té el seu origen en aquest claustre on per Corpus, almenys des de el segle XVI, els escolans feien ballar sobre el raig del brollador un ou.Arxiu Historic 1                             Feliç dia de Sant Jordi per a tots i totes !!!

Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

El Pou del Glaç de Can Draper de Sant Celoni

DSCN2377_01En el Vallès Oriental hi han dos Pous de Glaç amb el mateix nom de Can Draper, un d’ells situat a l’Atmella del Vallès i l’altra a Sant Celoni, avui us presento aquest últim.DSCN2379_01Per visitar-ho, farem un passeig, tot sortint de Sant Celoni des del Centre Comercial, on des d’allí creuarem pel pont el riu La Tordera, i tot seguit deixarem la carretera asfaltada que ens portaria a la Vall d’Onzinelles, per anar per la nostra Esquerra que anirà un bon tros, entre naus industrials i l’Autopista.DSCN2378_01Al poc, passarem per sota de l’Autopista, i girarem a l’esquerra fins arribar a Can Draper, notable masia envoltada de camps i bosc.DSCN2398_01DSCN2381_01DSCN2380_01Si em vingut en vehicle propi, podem deixar-ho en un aparcament que hi ha en l’ explanada propera a la casa.DSCN2397_01Front la masia hi han un conjunt de roures monumentalsDSCN2400_01Seguirem per el camí carreter, que ens quinze minuts arribarem a una cruïlla on hi ha un gran plàtan, DSCN2394_01DSCN2383_01on agafarem un camí mes extret que en poc temps ens portarà fins El Pou de Glaç de Can Draper, situat al mig del bosc, a una certa altura.DSCN2391_01DSCN2390_01Es conserva molt be, te mes de 12 metres d’alçada, la meitat estant sota del nivell de terra, aquest Pou esta documentat en l’any 1771.DSCN2389_01DSCN2386_01No es dels mes grans que em vist fins ara, el gel es treia en blocs bàsicament, d’una bassa propera.DSCN2385_01DSCN2384_01DSCN2387_01Si tornem a la pista, podrem dirigir-nos a la Vall d’Onzinelles, DSCN2393_01DSCN2395_01on podrem veure varies Fonts, notables masies com Can Valls, on hi ha els forns de pega i la Rectoria de Sant Esteve d’Olzinelles, poden arribar-nos fins Vallgorguina.DSCN2396_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Molí de Gallicant de La Garriga

DSCN2370_01Des de Figaro agafarem direcció la Garriga per la carretera de Ribas, i creuarem per un pont el riu congost per entrar a la zona industrial de La Cuspineda, seguirem pel carrer principal i a l’arribar al bosc, el camí es fa de terra, el seguirem i deixarem un camí estret a la dreta que fa pujada, nosaltres seguirem la Ruta del Congost, al poc arribarem al torrent de Maries, a la dreta del camí, hi ha la Font del Pontet.ghrdt_01Seguirem el camí que ens portarà directament al Molí de Gallicant, a partir d’aquí aquest camí es molt mes estret i ens portaria fins La Garriga tot anant per la llera del riu Congost.DSCN2372_01DSCN2373_01En l’actualitat s’està fent una remodelació i consolidació de la Casa – Moli .vhvjh_01Per ho, cal dir que s’ha perdut, la gran bassa que des del riu portava l’aigua i quedava allí retinguda fins que era necessària per l’ús propi del molí.DSCN2371_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Gratallops de Solsona

Solsona - Ft. GratallopsPer arribar-hi cal agafar l’antiga carretera LV-3005 de Solsona a Torà, a uns tres quilometres al costat dret i al mig del bosc, hi ha la Font de Gratallops, es una construcció en forma de caseta, de fet, es una cisterna o clot d’aigua, aparentment esta molt neta.
Per accedir, hi ha una entradeta o porta estreta.
Creiem que es mes utilitzada actualment com a abeurador per part de remats o animals del bosc, que no pas pel home.Solsona - Ft. Gratallops A
Es una Font molt primitiva i senzilla, per tant deu de ser molt antiga aqueta deu d’aigua.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un passeig diferent, Palou de Granollers, per l’últim Barri agrícola del municipi

CAM00293_01Es un recorregut fàcil i molt planer, apte per qualsevol edat, a peu o amb bicicleta, això si, sense presa, anar fent i deixar-nos portar pels camins que anirem trobant a la llarga del passeig.CAM00248_01CAM00251_01Podem iniciar-ho en la carretera de El Masnou a la sortida de Granollers, quan s’acaben els blocs de les cases i ja ens troben banda i banda amb conreus, depenen de l’època de l’any que hi anem, llaurats o ja apunt de la sega, i messies desaminades pels camps.CAM00250_01CAM00252_01D’aquest punt, anirem a buscar el Camí Ral, hi trobarem entre els camps que passem algun seient per si volem fer una parada.CAM00253_01CAM00255_01El primer trencall a la nostra dreta, ens portarà per medi d’una ample pista de terra, a La Torre de les Aigües és una de les edificacions més notables i la mes antigua de Palou.CAM00257_01 Construïda entre els segles XV i XVII, la Torre de les Aigües comprèn un conjunt d’edificis al voltant d’un pati tancat. L’accés al pati es produeix per una portalada d’arc de mig punt dovellat amb un escut a la clau. Del conjunt d’edificis cal destacar la torre de planta quadrada, de tres nivells, i coronada amb merlets.CAM00263_01 CAM00264_01La casa tenia en el seu interior la capella i la imatge de la Mare de Déu de les Neus, invocada pels beneficis de la pluja. Des del segle XV la Torre de les Aigües era la casa pairal de la família dels Junyent, noble nissaga que comptà amb personatges destacats a la cort catalana.CAM00266_01Actualment, una part del conjunt d’aquesta edificació esta destinada a Restaurant.CAM00256_01Els seus quatre costat de la casa son de camps llaurats i podem destacar les dues grans basses rodones que encara disposen d’aigua per regar l’extensió de camps i conreus. L’aigua es de pou.CAM00254_01Retrocedim, i a poc ens creuem amb el carrer Dr. Francesc Fabregues, on esta la part mes important de cases que formen Palou. Ens sorprendrà que al tocar hi ha una granja amb vaques, que la gent de Granollers i comarca, venen a comprar directament la llet amb botelles pròpies.CAM00294_01També, en aquest lloc hi ha l’antic Ajuntament de Palou, avui seu del Centre Cívic. De fet hi ha constància escrita que era municipi propi des de 924 i es va annexionar a Granollers l’any 1928.CAM00287_01Seguim fins uns grans plàtans, on hi ha l’Església de Palou, dedicada a Sant Julià , es del segle XVI.CAM00275_01Aquí tenim un espai per gaudir del silenci del camp, a pesar que estem tant a prop de Granollers, estem en un lloc de SILENCI …. estem en l’Àrea de descans de Palou.CAM00289_01CAM00290_01L’Antiga Rectoria, ben conservada estructuralment, avui en dia es un Restaurant.

CAM00283_01La rodejarem per un camí de terra, i ens dirigirem a l’entrada de Can Mayol, allí cal destacar varies coses, ens fitxarem que a la nostra dreta i a peu de camí, encara es conserva un molt antic rec, en una part d’aquest hi ha unes lloses que servien per rentar la roba o les verdures tretes del mateix camp.CAM00282_01CAM00281_01Una altra cosa que ens crida l’atenció, es una torra d’aigua de pou, on part de l’aigua anava a parat a un petit safareig i l’altre a traves d’una bomba a una bassa o safareig gran amb varis compartiments.CAM00278_01CAM00280_01A la llarg del recorregut haurem vist varis pous que serveixen per regar els camps, i a la vegada en molts d’ells hi ha un petit safareig que les dones de la finca, aprofitaven per rentar-hi la roba.DSCN2233_01DSCN2232_01CAM00296_01Nosaltres seguirem rodejant el mur de l’Església fins arribar a el Passeig Fluvial.CAM00288_01 Aquest passeig a la llarg del Riu Congost, podem fer dues cosses, anar a la nostra dreta direcció a can Bassas, i tot travessant el riu Congost, CAM00268_01pel gual del carrer d’Arquímedes i anar a La Font del Radium i per la serra de Ponent o tornar directament al centre de Granollers.Una altra alternativa, es seguir per l’esquerra el Passeig Fluvial i anar a Montmeló, passant per els Aiguamolls de Can Cabanyes,CAM00267_01que a vàrem dedicar el nostra Bloc el dia 16/06/2914

Els Aiguamolls de Can Cabanyes de Granollers

CAM00269_01Palou, sempre s’ha dedicat al camp tradicional, a la llarg del segles, s’ha conreava cànem i lli, durant el segle XIX, es va canviar per patata i vinya, a 1883, per la invasió de la fil-loxera, es va canviar per altres tipus de conreus.CAM00277_01CAM00276_01De fet, repartides per les rodalies hi ha mes de 20 masies, totes dedicades al camp amb gent molt implicada a conservar-ho per a molt segles mes, a pesar que la industrialització estigui realment a les portes de Palou.CAM00261_01CAM00270_01Espero que aquest passeig diferent per Palou, us serveixi per a conèixer un mica mes llocs de Catalunya propers a les grans ciutats que conserven una tradició i costums de la nostra pròpia terra.CAM00291_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Conegut com el Llac de Navarcles

A - Mapa de situació_01De fet es un embassament artificial en un extrem de Navarcles, en la Riera de Calders.Vista del LlacVista general del LLac 2Per arribar-hi cal que agafem el carrer de Sant Bertomeu que ens hi portarà directament.Vista parcial del Mur i LlacCal destacar, el sistema de desguàs, que en una gran crescuda de la Riera es obren les comportes per una millor seguretat.Mur de la ResclosaPer les dos ribes del llac hi han llocs i racons ben bonics per fer un passeig i prendre el sol, passar un matí o trobar l’ombra en una tarda calorosa d’estiu.Anec i el Llac_01Navarcles es punt de partida d’excursions, una es visitar la Ruta de les Fonts Naturals de Navarcles.DSCN2405_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era… la Font de la Guatlla de Barcelona – Arxiu Històric

Era una de les fonts mes antigues que tenia Barcelona, situada a peu de la muntanya de Montjuic, on ara esta el petit barri que li va donar nom, Font de la Guatlla.

Font de la Guatlla - 1986

Font de la Guatlla – 1986

Montjuic tenia nombroses fonts naturals, amb un ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola.
Per tant les fonts d’aigua naturals situades a Montjuic, era un be i una necessitats per la gent d’aquelles èpoques.

Interior Font Guatlla - 1986

Interior Font Guatlla – 1986

Concretament es te constància de l’existència de la Font de la Guatlla des del segle XVIII, i donava l’aigua a les gent humil que habitava en aquest sector de Barcelona.
A finals de la dècada dels 80 del segle passat, vàrem poder accedir a l’interior de la Font de la Guatlla, que a les hores estava dintre d’una caseta tancada amb una clau i aquesta, guardada per uns veïns del Barri.
Pocs anys mes tard l’Ajuntament va decidir conduir l’aigua al clavegueram i posterior enderrocament de l’estructura on estava la font.

Monument de record a la Font de la Guatlla

Monument de record a la Font de la Guatlla

En 1997, es va fer una monument amb un cap, on per la boca deuria de sortir l’aigua, per així, recordar que havia existit la Font de la Guatlla en el seu Barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé