Podríem destacar de Campins, la fama que te, sobre tot, per els seus Restaurants, sent un petit poble del Montseny a tocar de Sant Celoni.
Avui destaquem la Font de Montserrat, que hi ha a Campins i que es molt visitada per la gent que ve o passa per el poble.
Es situada en una placeta a prop de la carretera.
Fa cent anys en rere, ja era lloc d’anada de fer fontades i lloc de joc de la mainada.
Font de Montserrat a principis del segle XX
Text i Fotografies : Ramon Solé
El llac de Can Codorníu 
és un espai natural d’uns dos quilòmetres de perímetre.
És propietat de les caves Raventós i Blanc i és un lloc molt agradable per passejar-hi tot l’any.
La vegetació que s’hi troba és la mediterrània: ginesteres, pi blanc, roures, alzines, freixes, pollancres.
La font queda a cinc minuts del llac.
En la tardor, als boscos de l’entorn es fan bolets : el pinetell, el pebràs o el fredolic.
Llac de Can Codorniu, disposa d’una gran abundància d’espècies d’ocells, amfibis, rèptils, peixos i mamífers.
Mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llac_de_Can_Codorniu
Recull de la informació i Fotografies : Ramon Solé
El massís de Montserrat, en l’any 1987 va ser declarat Parc Natural per garantir-ne la seva conservació, la degradació abans d’aquesta data era un constant amb molts incendis forestals, deixalles arreu i pràcticament sense una regulació d’aquest espai natural, que es el cor de Catalunya, tant espiritual com de paisatge singular i únic.
És caracteritza per un massís de formes singulars que s’enlaira bruscament a l’oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.
Altres cims molt populars en el mon de l’escalada, són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, entre molts altres.
També, en el seu interior, l’erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres molt visitades per la gent que els agrada aquest tipus d’activitat.
Montserrat és un lloc idoni per practicar-hi activitats a l’aire lliure, com l’escalada, vies ferrades, senderisme en nombrosos camins, senders i canals mes o menys complicats, que a vegades cal tenir un bons coneixements o/i experiència, així, com portar el material adient per cada activitat.Podem accedir a Montserrat per carretera, amb el Tren de Cremallera o be, amb l’Aeri.
Aquest últim, l’Aeri, sempre que he pujat o baixat m’ha causat una estranya sensació, des de por, fins i tot, que sigui una aventura…per la pujada o descens rapit que suposa, i veure en primera ma el paisatge si tenim la sort que sigui un dia ven clar.
Parlàvem de senderisme, son nombrós els itineraris a poder fer, en aquest cas a nivell de família,com per exemple, el camí que puja des del Monestir fins les rodalies de Sant Joan.
O be, pujar directament a Sant Joan pel Funicular i des d’allí fer una ruta circular i en descens que ens portarà de nou al Monestir, pel pas dels francesos ( escales)
Des del Monestir, també podem pujar pel pas dels francesos i derivar-nos a l’ermita Sant Benet, o be, seguir pujant i arribar al turó mes elevat de la serra, a Sant Jeroni.
Montserrat, amb boira o dia clar, es un lloc sorprenent casa vegada que si va, i mes si este la afició de fer fotografies a la natura, aquí es podem gaudir-ne sempre, la vegetació, els escarpats o pics i també, si tenim paciència, podem veure la fauna salvatges d’aquestes contrades, i ser objectiu de la nostra càmera.
Per informació complementaria :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Montserrat
Text i Fotografies : Ramon Solé
Des de la carretera C-16a de Manresa a Berga, un cop passat per Gironella, hi ha un trencall a l’agrupament de cases de Cal Rosal, de fet es una carretera estreta i que anirem en compta, que porta a Aviá, a mitat de camí esta Graugés.
Graugés es una Colònia agrícola del XIX, que te un pantà, que se’l coneix per el Llac o estany de Graugés.
Disposa de 10 hectàrees de superfície i uns 18 metres de fundaria.
Aquest pantà es va construir a l’any 1890, per garantir l’aigua a les terres de conreu d’aquella zona.
Entrats els anys 70 del segle passat, va anant cada vegada més un ús lúdic i esportiu, amb el lloguer de cavalls i bicicletes.
Disposa d’una vegetació destacada pels voltants de l’estany com els desmais, amb ànecs i altres ocells.
Disposa de barques, un Restaurant-berenador. També, a la seva vora han anat construint entre el bosc alguns xalets.
De fet, si aneu veureu que es respira un aire tranquil i de repòs.
Tex i fotografies : Ramon Solé
Aquesta es una bassa que servia per subministrar aigua bàsicament a la Fabrica.
Recollia l’aigua de la Riera de Rellinars i per medi d’una canal i a traves del bosc anava pujant de nivell fins arribar per de munt de la pista forestal que va de Rellinars a les fonts.
En aquest punt es on l’aigua s’emmagatzema en la bassa gran, i després segons les necessitats de La Fabrica i de forma regulada, es portava per un ampla tub fins la fabrica.
En l’actualitat la Bassa no disposa d’aigua.
En aquesta antiga fabrica podem destacar la roda de molí de fusta, que ben poques en quedant arreu de Catalunya.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Font de Brianço, a primers del segle XX
Iniciem el recorregut a la Font de Passavets que es troba al quilòmetre 22 de la carretera BV-5114, de Sant Celoni a Viladrau i disposa d’un petit aparcament.Aquesta font ja varem descriure el dia 1 de Maig en aquest Bloc.
Des de aquí agafarem un sender que amb una certa pujada ens portarà a un altra camí mes ample, allí a poca distancia tot pujant i a la nostra dreta, està La Font de Brianço. En tot el recorregut, trobarem indicadors que seguirem fidelment, fins arribar a la Font de Brianço
Pels excursionistes, aquesta Font es de pas o be, es fa una parada per descansar o fer un mos, tant sigui que pugem o baixem al Turó de l’Home o vinguem de les Agudes.
Tot l’any , te un bon doll d’aigua fresca, i disposa d’uns seients de pedra en cada costat de la font.
Text : Ramon Solé
Fotografies actuals : Ramon Badia
A “Les Fonts de Terrassa”, en tenia moltes per les seves rodalies, malauradament , al transcurs del pas dels anys , s’han anat perdent, unes s’han assecat i altres per obres de remodelació dels llocs s’han perdut per sempre.
Antiga Portalada a la Finca de Can Fonollet
Un cas es la Font del Fonollet era en les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat, una Font molt visitada , donat que hi ha anava molta gent a passar el dia, colles de família i amics, aprofitant la seva llarga taula i estava al Font del torrent, on era un lloc fresc a l’estiu.
Per arribar hi era molt fàcil, des de l’estació del FFCG, s’agafava el passeig del Ferrocarril, que va paral•lel a les vies fins l’entrada a l’antiga Finca de Can Fonollet, que en l’actualitat encara es conserva l’arcada d’entrada, amb la data 1942.
Es deixava a la dreta el camí a la masia i es seguia tot recta, per un camí ample de terra fins la llera del petit torrent, on estava la no menys petita Font del Fonollet.
Aquesta Font estava on ara hi ha el peatge de l’autopista de Montserrat C-16.
Una altra Font que sols quedarà per el record de molt poca gent gran de la zona.
Text i Fotografies antigues : Ramon Solé
Des de Sant Celoni anirem per la carretera BV-5114 direcció a Viladrau, una vegada passat el trencall que porta a Santa Fe del Montseny, nosaltres seguirem fins el km 22, on a un centenar de metres i en mig d’una gran fageda que forma un bosc bonic i net de vegetació, trobarem la Font de Passavets. El nostre vehicle l’haurem deixat a un aparcament que hi ha a peu de la carretera.
La Font de Passavets, es molt concorreguda per els nombrosos excursionistes que inicia aquí diverses excursions, com anar al Turó de l’Home, a les Agudes, al Matagalls…. entre altres llocs propers.
Esta ben arranjada, disposa d’un llarg mur longitudinal de pedra, a cada costat, que tant fa com a seient, com fa de retenidor de terres. Durant tot l’any surt bona quantitat d’aigua pel seu tub d’acer inoxidable.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia
El manantial i l’embotelladora formaven part del conjunt del balneari i hotels com Francolí i Vila Engràcia, les Masies de l’Aigua i 34 xalets de lloguer, situats en el barri residencial de les Masies de l’Espluga de Francolí
Estava molt de moda a principis del segle XX, lloc de molta tranquil•litat i proper al Monestir de Poblet, punt d’excursions per les muntanyes properes, plenes de fonts, ermites i espais en plena naturalesa.
Historia de Villa Engracia :
A través dels documents sabem que, uns segles més tard, el 1815, l’aiguaneix de la Font del Ferro es trobava a la Masia de l’Aigua. Una propietat que, el 1890, la família Anguera va vendre a Pere Antoni Torres i Jordi, que la va habilitar com el Balneari Vil•la Engràcia. D’aquesta manera, amb quinze mil duros, es va donar el tret de sortida a la funció d’allotjament de l’actual Alberg Jaume I. Un edifici amb una trajectòria peculiar, plena de noms propis. Torres i Jordi va aprofitar les condicions naturals de la zona per impulsar un negoci que resultarà clau per al turisme de la comarca. De fet, des de feia molts anys, Les Masies de l’Espluga de Francolí atreien gent d’arreu, que venia per beneficiar-se de les propietats medicinals de l’aigua que brollava d’una roca negra1. Sigui com sigui, el Balneari Vil•la Engràciava canviar el paisatge de Les Masies.
Dos anys més tard de la compra, el recinte funcionava a ple rendiment. El 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, l’edifici va canviar d’ús. El balneari va desaparèixer i, en lloc seu, s’hi instal•là un hospital militar de l’exèrcit republicà. És en aquest moment que entra en joc el segon nom propi d’aquesta particular història. Essent balneari, l’any 1906, l’Ajuntament de Barcelona organitzà les primeres colònies escolars i vist l’èxit obtingut, un any més tard es creà la “Comissió de Colònies Escolars de Vacacions”2. El Dr. Salvador Roca, president d’aquesta comissió, va ser qui escollí Vil•la Engràcia com un dels emplaçaments d’aquestes colònies i s’hi feren diversos torns fins a la II República.
La Font a l’estar en la mateixa finca, era fàcil d’anar a prendrà l’aigua de la Font del Ferro, estava recomanada tant per a adults com per infants, un o dos gots al dia.
Aquesta font te una construcció molt curiosa, l’aigua canalitzada d’una deu situada en la muntanya desemboca en una font feta artificialment a mode de petits gorgs d’aigua, amb una estructura de pedra amb una basseta o pica.
Us passo aquest enllaç, on hi ha un estudi molt complert sobre les aigües de ferruginoses de les Muntanyes properes a Montblanc i d’Esplugues de Francolí :
http://www.raco.cat/index.php/Aplec/article/viewFile/15671/103459
i sobre la Cova del naixement del Riu Francolí :
Feu clic per accedir a 207_descrip.pdf
Text, recull de informació i fotografies antigues : Ramon Solé
Publicat per La Vanguardia
Article del dia : 03/02/2015
Secció : Viure
Article de : Bàrbara Julbe , Girona – Corresponsal de La Vanguardia.
Fotografia de La Vanguardia
“Els experts diuen que, entre el 2017 i el 2020, l’estany de Banyoles viurà una altra onada gegant “
No és cap llegenda. La força de l’aigua va projectar dos catamarans fora de l’estany. També va aixecar part d’un bloc de formigó i fusta que subjecta la rampa de sortida del bot de rem. A més, nombrosos peixos van ser enviats terra endins i els hangars del Club Natació Banyoles, on es guarden les embarcacions, van quedar inundats per mig metre d’aigua. Va ser un microtsunami, una onada d’un metre d’alçària a l’estany de Banyoles, el que va causar l’octubre del 1994 aquestes destrosses. Fins a quatre vegades, i en magnituds diferents, es va repetir aquest singular fenomen durant el segle passat i, a causa de les característiques hidrogeològiques d’aquest estany, el més gran de Catalunya de formació natural, ningú no dubta que es tornarà a produir. Alguns experts, fins i tot, s’atreveixen a posar data al següent: entre el 2017 i el 2020. Procedents de l’Alta Garrotxa, les aigües subterrànies del Llierca i el Borró alimenten aquest enigmàtic enclavament natural. Hi ha més estanys que es nodreixen a través del subsòl, però molt pocs com el de Banyoles, on el corrent dels rius subterranis aixeca sediments, sobretot llot, que pugen i baixen en funció de la pressió de l’aigua o es queden en suspensió formant cavitats conegudes com a cubetes. Certs moviments en aquestes cubetes són la causa de les grans onades, que solen anar precedides d’un fort soroll que emergeix del fons de l’estany (d’origen càrstic) i també d’un xuclador.
“La dissolució dels guixos del subsòl a causa del flux ascendent d’aigua subterrània crea cavitats que, quan s’enfonsen, formen llacunes. La formació d’una cubeta per enfonsament pot desencadenar un descens momentani del nivell de l’aigua i després una oscil•lació”, precisa David Brusi, geòleg i director del centre Geologia i Cartografia Ambiental (Geocamb) de la Universitat de Girona.
Un altre possible origen es troba en els despreniments de roques i sediments de les vores de les cavitats. Aquests desplaçaments de terres també poden generar onades. El professor de Física de la Universitat de Girona, Xavier Casamitjana, explica que “el cabal que porten els rius subterranis va dissolent les parets de les cavitats. Amb el pas del temps es produeixen enderrocaments, que al seu torn originen noves cubetes”. “Així, en primer lloc, el nivell de l’aigua baixa per tornar a pujar al cap de poc temps i origina un tsunami”, afegeix Casamitjana.
La primera onada documentada va ser la més intensa de totes. Va passar el 27 d’octubre del 1904. L’aigua va retrocedir fins a 50 metres a la zona dels Banys Vells i les sèquies van quedar sense cabal durant dies. La segona va ser el 25 de maig del 1949, amb una sacsejada que va durar uns vuit minuts i va inundar el passeig de Circumval•lació. La tercera, el 14 de novembre del 1965. Va passar de matinada i l’endemà al matí es van trobar pedres de quatre quilos del fons de llac, a més de llot i peixos projectats fins a sis metres enfora. En l’últim cas, el 22 d’octubre del 1994, segons un estudi de la Universitat de Girona, hi va haver un despreniment d’una paret de sota de l’aigua que va arrossegar uns 8.000 metres cúbics de material a la zona entre el Cap de Bou i el Club Natació Banyoles.
“Primer vam sentir un soroll fort, com un terratrèmol, que venia del fons, i després vam veure com els joncs de la ribera s’enfonsaven, però era un efecte òptic, el que pujava en realitat era l’aigua. Ens vam espantar molt, però afortunadament ningú no va resultar ferit”, recorda Salvador Fontanet, que estava entrenant amb altres remers al mig de l’estany quan va passar aquest últim tsunami.
Els investigadors coincideixen que els canvis bruscos en els fluxos dels rius subterranis n’afavoreixen l’aparició. Passar d’una època molt seca a una altra de molt plujosa, o viceversa, pot provocar moviments a les cavitats i, en conseqüència, les temudes onades gegants. “El més probable és que la pròxima també passi a la tardor, que és quan les aigües subterrànies tenen més cabal”, adverteix Enric Estragués. Aquest meteoròleg local i escriptor es basa en l’estadística per pronosticar quan n’hi haurà una altra. “S’han repetit de manera cíclica encara que a intervals irregulars. És impossible fer-ne una previsió rigorosa, però podríem dir que apareixen aproximadament cada 25 anys. La pròxima podria ser entre el 2017 i el 2020”, comenta Estragués.
Altres investigadors, en canvi, en discrepen. “No hi ha una periodicitat clara. Per tant, no se’n pot fer un pronòstic exacte. Es desconeix quan es creen o s’esfondren les cavitats”, afirma Brusi. Un enigma, doncs, difícil de resoldre, que potser només és a les mans de qui, segons explica la llegenda, va trobar refugi en una caverna subterrània i viu a les profunditats de l’estany:
El tenebrós drac de Banyoles.”
Leer más:
http://www.lavanguardia.com/20150203/54426778877/tot-esperant-el-tsunami.html#ixzz3TMZmH5D3
Recopilació de la Informació i Fotos d’època : Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 