A Castellterçol en el paratge conegut com a La Roureda amb límit al municipi de La Granera, i a prop d’una antiga masia, és troba aquest arbre que te la peculiaritat que les seves branques forment un enredat molt curios entre elles i esta a sobre d’una bassa per el rec, i que és nodreix gràcies bona part a l’aigua d’aquesta petita bassa i que ens recorda a un pop.
Text i Fotografia
Ramon Solé
La Font de Santa Caterina, esta sota de la carretera de La Roca en la llera del riu Mogent, a poca distancia del pont que uneix amb Montmeló.
A Montornès, prop de l’Avinguda de la Llibertat, surt una camí direcció Montmeló, que porta en poc mes de 1,300 metres directa a la Font, passarem per bosc de ribera i que fa que sigui molt ombrívol tot aquest sector.
La Font de Santa Caterina no raja massa. En la paret i sobre la font hi ha una rajola mig trencada,que es pot llegir el nom de la déu.
Per poder llegir el text d’aquest article del diari, feu un clic de munt i a continuació per fer-ho mes gran, un segon clic.
Va ser recuperada fa uns anys per iniciativa popular, és van instal-lar alguns bancs i taules de fusta en una explanada propera.
Des de Montmeló una vegada creuat el pont, a poc metres un senderó baixa directament a la Font de Santa Caterina.
Text i Fotografies
Ramon Solé
El Parc de l’Agulla, esta als afores de la ciutat de Manresa, al costa de la carretera que porta al poble de Santpedor, on esta l’entrada del Club de Tennis, d’alli podrem accedir fàcilment.
Es un llac artificial construït a principis de la dècada dels 70 del segle passat, té una extensió de 64.000 metres quadrats.
El seu subministrament principal és de l’aigua provinent de riu Llobregat que la recull a la resclosa que esta sota del Castell de Balsareny, i a traves de la sèquia que és va construir fa mes de 600 anys, i amb un recorregut de 26 quilòmetres fins arribar al Llac, on unes comportes regulen al seu pas o no, a aquest.
El Llac del Parc de l’Agulla, disposa d’un munt de serveis que fan que la gent de Manresa i rodalies, el tingui molt d’apreciat i concorregut com a lloc de lleure.
Disposa d’àmplies zones de gespa i arbrat pel seu voltat, també hi trobarem, fonts d’aigua potable, bancs, parc infantil, un embarcador per petites barques, un Bar – berenador.
Si celebren, activitats i competicions esportives, concerts entre altres activitats lúdiques. Fins hi tot alguns hi pesquen.
També, podeu consultar i demanar fulletons de itineraris i fer consultes a la Casa del Servei de Informació del Parc.
Qualsevol època de l’any es recomanable poder visitar-ho i passar una bona estona en aquest espai tranquil a prop de Manresa i de Montserrat.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Si us apropeu a aquesta població de Ribes de Freser a peu de Núria, podeu visitar al seu rentador Públic, situat al carrer de Núria, on unes escales ens porten fins aquest.
Va ser construït a principis de segle XX, no es gaire gran, rectangular, adossat a la paret i esta al costat dret del riu Freser.
L’aigua probe del mateix riu, que la pren d’una resclosa i a traves d’una canal, va a avocar l’aigua al safareig.
De munt seu hi ha una terrassa o mirador al riu.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Fa temps, us vaig presentar l’Estany dels Alous entre Sant Cugat i Rubí, avui dedico aquest espai al Torrent dels Alous, que l’Ajuntament de Rubí va remodelar fa uns anys perquè és pogués passejar a llarg de la seva vorera o riba del torrent, per un ampli camí, que va des de a prop de l’Estany fins el Club de Golf.
S’ha volgut resguardar en bona part el bosc de ribera, amb una varietat d’arbres de varis tipus, de fulla parem-ne o caduca, que així, fa que sigui tant a l’estiu com al hivern molt agradable passar-hi l’estona.
En algun tram podem veure el mur d’alguna industria, que ens fa recordar que estem en un lloc molt humanitzat per tot el voltant, l’aigua del torrent en certes ocasions, no és que faci massa bona olor…
No obstant, cal mirar la part mes positiva, trobarem en tot el seu recorregut, bancs a l’ombra o be, al sol, ponts que passen sobre el torrent, algun antic pou
fins arribar prop del golf, on podrem veure unes bones vistes d’aquesta zona del Vallès.
Si teniu temps aquest estiu, no dubteu en anar-hi a una hora no gaire calorosa i gaudireu de una bona passejada, per un lloc tranquil amb essència de naturalesa a prop d’una gran ciutat com és Rubí.
Text i Fotografies
Ramon Solé
Can Catà
Per arribar a la Finca privada de Can Catà, podem anar des de Barcelona per horta per una pista que surt de Can Llàtzer o per Can Ferrer, o be, anar per aquesta mateixa pista per ho surtin des de Cerdanyola de Vallès, per últim, una tercera opció es al arribar a l’edifici del Cementeri de Collserola, hi ha un camí que porta directament a Can Catà.
Porta d’entrada al Bosc i Fonts de Can Catà
La Finca de Can Catà esta dividida en dos seccions, una on esta la casa i la que estan les fonts, per evitar entrar sense autorització expressa, esta vallada i tancada per un portal. Cal mencionar que des de fa anys hi ha un conveni signat amb el Consorci del Parc de Collserola, l’Ajuntament de Cerdanyola i el Propietari de Can Cata, per que estigui oberta amb accés lliure el 1er i 3er diumenge de cada mes, i així poder visitar el Bosc i fonts d’aquest magnífic lloc.
Anys 1950 – Font Nova
Si accedim per la porta principal cal seguir per el ample camí que fa com una avinguda entre bosc, un cartell ens indica que estem en una Reserva Natural, anirem fins una cruïlla i agafarem el segon camí de l’esquerra, que ens portarà en uns deu minuts fins un pont, i girarem de nou a l’esquerra per entre un arbres de diversos tipus centenaris, durant tot el recorregut està ple de ocells. Al final d’aquest camí, ja estarem a la Font Nova de Can Catà, on trobarem, una llarga taula i bancs de pedra i a la dreta hi ha un amfiteatre elevat semicircular.
Taula
Des de fa anys aquesta apreciada font, no raja aigua, abans l’aigua sobren anava per un llarg canaló fins a un estany o basseta circular que esta a peu de camí.
Font Nova de Can Cata
Retrocedim fins el pont, seguim recta fins a una nova cruïlla, on girarem a l’esquerra, ara el camí que és ample, fa una certa pujada fins trobar en pocs minuts un altra camí a la nostra dreta que fa una baixada rapida fins el fondal on esta la Font Vella de Can Catà.
Font Vella / Nivell inferior
Esta a dos nivells, el de baix l’aigua dona directament a una bassa petita rectangular 
i a un nivell mes elevat, hi ha una antiga font amb una taula rodona de pedra, es un lloc tranquil, a pesar que també, no raja casi mai aigua pel tub.
Antiga Mina – Font / Nivell superior
Si seguim pel camí que voreja per un torrent molt planer, on hi ha una mina molt amagada per la vegetació, arribarem a l’entrada de la finca.
Mina de Can Cata prop del Torrent de la Font Vella
Un metres abans a la nostres esquerra i dins del bosc ens crida l’atenció un dipòsit mig amagat per la vegetació i que esta com enterrat, allí estava el desguàs que sortia força aigua i es coneixia com la font de Can Catà, actualment no hi raja, per la mancança d’aigua que pateix en general tot el Parc de Collserola, que ha fet que moltes i antigues fonts o Mines ja no disposin d’aigua natural.
Cisterna o Font Can Cata
Us recomano que si no coneixeu aquestes fonts i el seu bosc, mireu d’anar-hi, i sobre tot tingueu cura del seu entorn natural.
Podeu mirar un ampli recull de fotografies sobre Can Catà, a :
.http://blogdeurbano.blogspot.com.es/2013/11/masia-can-cata.html
Text i Fotografies
Ramon Solé
Casa de Sant Miquel Xic
A Sant Feliu de Codines, hi ha el lloc conegut com a Sant Miquel Xic, actualment ben poc hi queda per visitar.
Paratge actualm sense la casa
Esta situat als afores del poble, anant per la carretera que ens portaria a Sant Miquel del Fai.
Entrada al Parc Usart
Com que el recorregut es curt, a uns dos quilometres del poble, podem anar-hi caminant i aprofitant un camí peatonal que fa poc temps l’han fet fins el parc Usart, que podem visitar, era privat per ho ja fa molts anys esta obert al públic, esta enjardinat al mig del bosc.
Es característic la seva torra d’observació o atalanya, on es pot observar una bona vista
de la vall de Sant Miquel del Fai o de Riells.
També, disposa d’algunes taules i bancs, i de font d’aigua potable.
Sortim del Parc i seguim per la carretera, fins la primera corba, allí estava la Casa de Sant Miquel Xic, era un edifici de dos plantes al costat del torrent i al peu de la carretera.
En aquest lloc, fa 100 anys en rere, baixava molta aigua que és feia servir per els horts propers.
Petita resclosa
Actualment, podem veure la bassa o safareig i alguna resta de la casa, mig amagat tot plegat per la vegetació.
Queda lluny en el temps, com el nen petit de la fotografia deuria de jugar per aquell indret amb l’atenta mirada del seu familiar…
Safareig en l’actualitat
Si ens acostem fins ben propers al torrent, que ara baixa en general poca aigua, observarem unes formacions curioses que s’han anat fent a les parets, gracies que per allí rajava molta aigua, per ho, ara esta tot ben sec.
Tant sols queda el record de la gent que ho va conèixer i alguna fotografia d’època.
Per tant, ésun lloc per recordar, Sant Miquel xic o petit de Sant Feliu de Codines
Text i fotografies
Ramon Solé
Font Antiga de Sant Salvador
El Parc local de Sant Salvador, esta ubicada la font natural del mateix nom. Antigament era diferent a l’actual, ens recordava a una capella i disposava d’una imatge del Sant al de munt de la font.
Font antiga de Sant Salvador- Any 1940
La primera curiositat, és que dins de la segona dècada del segle passat, es va remodelar, i com indica la tradició o llegenda, com que aquest Sant va fer el miracle de fer sorgir l’aigua d’una roca, l’Ajuntament va fer portar una gran roca al parc a prop de l’antiga font i va canalitzar l’aigua per que surtis per ella en tres brocs.
Font Actual
Aquesta aigua es molt apreciada tant per la gent del mateix poble com d’altres llocs de Catalunya, que venen expressament a omplir-hi moltes garrafes, creant-se llargues cues d’espera fins que no els toca el seu torn.
Foto cedida de l’Arxiu del Cataleg de les Fonts Naturals
Cartell de l’any 1990
Per axó, l’Ajuntament, veient-ho va posar un cartell on indica la quantitat d’aigua que es pot recollir per dia i persona, així, tenim la segona curiositat d’aquesta apreciada Font de Sant Salvador.
Cartell actual
Trobarem altres fonts, com la Font Picant, la Font del Ferro, la Font del Rossinyol entre moltes mes que hi han repartides per tot el Municipi.
Font Picant
Cal mencionar, que durant l’any és celebrant per les rodalies del Parc, molts actes públics, com fires, esdeveniments esportiu, aplecs, entre altres.
Font del Rossinyol
Si no ho coneixeu, ara a l’estiu podeu anar-hi i gaudireu de la frescor que proporciona l’arbrat que omple el parc i l’aigua de la riera.
Font del Ferro
Text i fotografies
Ramon Solé
Durant tres dies, 2, 3 i 4 d’Agost s’ha celebrat de nou La Fira del Càntir a Argentona
Varem visitar-ho ahir dilluns dia de la celebració del Sant Patró, Sant Domènec.
Mes o menys és va celebrar com cada any…pot ser en caure amb dilluns, va faltar l’assistencia de la gent…
Desprès de la missa la benedicció de la Font de Sant Domènec, passa calles de Gegants cap grossos i musics
l’aixecada del Càntir mes gran
fira de terrissa nacional i internacional
i un llarg molt mes…
Forn
Tendes guarnides
Sols dir, fins l’any proper !!!
La Festa Major continua fins el dia 6 d’Agost…!
Text i Fotografies : Ramon Solé
Argentona – Festa del Càntir
Fem una ullada a altres anys com van ser, la Festa del Càntir i la Fira de la Ceràmica i de la Terrissa d’Argentona
Any 2003
Cartell – 2003
Benedicció de la Font de Sant Domenec 2003
Càntir 2003
Any 2004
Cartell 2004
Càntir 2004
Any 2006 ( La reivindicació)
Nota de Premsa
Any 2009
La Festa – 2009
La Benedicció de la Font de Sant Domenec- 2009
Càntir 2009
Recull de Fotografies
Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 