Com era la Font de can Tort de Montcada i Reixac ?

La Font de cant Tort, ven segur que molts de vosaltres la coneixeu, esta en un costat  passada l’entrada al Restaurant del mateix nom, antiga masia que a mitjans del segle passat, disposava un berenador molt conegut per la gent. Ja vàrem fer un article de la nova font una vegada restaurada i canviada la seva imatge.ft-can-tort-a_01Per ho, com era la Font primitiva de can Tort ?

L’estructura de la Font, era adossada a la paret de la muntanya, els dos brocs de la font estaven ubicats dins d’una petita cavitat i l’aigua queia a una pica d’obra semi circular.

Font de can Tort- Any 1987 - Arxiu Rasola

Font de can Tort- Any 1987 – Arxiu Rasola

Per anar a un espai mes planer situat en una part superior, calia pujar uns 13 esglaons. Estava sota l’ombra de varis plàtans centenaris.

Font de can Tort- Any 1987 - Arxiu Rasola

Font de can Tort- Any 1987 – Arxiu Rasola

Havia en la paret de la font, unes lletres, on és prohibia rentar el cotxe. A pesar d’aquest indicatiu mig esborrat, molta gent hi anava per fer-ho, per les rodalies precisament no estava gaire net, era ple de deixalles.

Font de can Tort- Any 1987 - Arxiu Rasola

Font de can Tort- Any 1987 – Arxiu Rasola

Front la Font, disposava d’unes roques per poder assentar-se fent un mos o s’esperava per omplir les garrafes d’aigua.

 

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (Arxiu Rasola)

 

El Pantà de la Vall a Mura

vista-general-4El petit Pantà de la Vall, està situat a migdia de la Casa de la Vall, entre la carena de Sant Lleïr i la carena dels Emprius, recull les aigües dels torrents de la Vall i la de Font de la Guineu.cami-dentradaPer accedir-hi, ens cal anar per la carretera BV- 1221 de Terrassa a Navarcles, en el kilòmetre 19,100, ens caldrà agafar una pista de terra a ma dreta, que va baixant fins el Torrent de la Vall, on hi ha una corba, si seguim ens portarà fins la masia de La Vall; vista-parcial-5nosaltres remuntarem per un camí paral·lel al torrent, millor fer-ho a peu, i ens portarà en algo mes de 5 minuts directament al Pantà de la Vall.cua-2El Pantà, no és massa gran i donat que no hi ha ningú que faci el seu manteniment, en el transcurs dels anys s’ha depositat molt de terra i restes del bosc, reduint així la seva capacitat.desguas-i-sortida-daigua Dependentment de l’època de l’any, trobarem mes o menys volum d’aigua.cua-4Com que tampoc no desguassa, l’aigua durant bona part de l’any queda estancada, axó fa que estigui de color verd fosc.desguas-1En el seu mur, distingirem un part per desaiguar aigua i que ni es ovalat ni recta, te una forma irregular.mur-1Esta situat en un lloc molt humit tot l’any donat que esta encaixat entre les dues carenes.mur-i-reforsA la tornada, podem anar a donar un vol, per la casa, que esta tancada, i veurem en el jardí, una bassa i La Font de Montserrat.mur-interior-3A prop hi ha dos Pantans mes, el Pantà de les Refardes, i el Pantà de les Solanes.mur-interior-i-desguasPer les rodalies de Sant Llorens del Munt, podem trobar-hi moltes sorpreses…

 

Text i fotografies : Ramon Solé

L’Aqüeducte de Ca l’Alemany de Badalona

L’Aqüeducte Ca l’Alemany, va ser construït a finals del segle XIX o principis del segle XX. Esta situat  sota el turó de Montigalà, entre el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i la masia de ca l’Alemany, avui en dia totalment en runes.dscn7785_01Aquest Aqüeducte portava l’aigua a la masia de Ca L’Alemany, un  canaló subterrània la portava a una petita caseta de distribució  que estava mes elevada que la masia, des d’allí sortia un altra canaló fins la Masia i la seva gran Bassa.dscn7805_01L’Aqüeducte, actualment conserva l’estructura de sis arcs de pedra, on fa el terreny una petita fondalada.

???????

Aqüeducta mig tapat per la vegetació

Podem arribar, des de la pista que va de Santa Coloma de Gramenet al Monestir, agafant un trencall a la dreta per on una cadena barra el pas.dscn7807_01Aquest camí fa una lleugera baixada, veurem fàcilment l’Aqüeducte situat front nostra; a la primera corba que fa a la dreta, en el altra costat esta l’Aqüeducte i que gràcies a un sender ens portarà directament.dscn7808_01Si ens fixem, veurem a un costat del Aqüeducte, una petita pica, no es sap ven be perquè servia, per ho el color blau de la paret tot fa suposar que seria de sulfatdscn7806_01Tenim de tindre en compte que ara tot es erm, i fa mes de 100 anys en rere, deuria estar tot cultivat, podria ser que haguessin vinyes per aquella època…

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Informació : L’Espai Montseny de Viladrau

Avui us proposo un lloc per fer volar la imaginació, tant per a grans com per a mes petits… :

Els frondosos boscos del Montseny van ser l’escenari on van transcórrer les històries de personatges llegendaris, com ara el bandoler Serrallonga, habitants mítics com les dones d’aigua, o les bruixes de Viladrau, que van ser perseguides i fins i tot executades durant el segle XVII.

17.05.2013, ViladrauEspai Montseny de Viladrau.foto: Jordi Play.

17.05.2013, ViladrauEspai Montseny de Viladrau.foto: Jordi Play.

L’Espai Montseny de Viladrau és un espai suggerent, que ens endinsa en atmosferes màgiques, amb efectes d’imatge i so envolvents i emocionants. Un equipament en què veurem aparèixer i desaparèixer bandolers i dones d’aigua, ens endinsarem en un bosc màgic, podrem assistir a rituals de bruixes…ghgh_01El centre inclou també un espai sobre el Parc Natural del Montseny i Viladrau, que ofereix informació i propostes d’excursions, activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques.

Al conjunt de tot el municipi hi podem trobar una gran quantitat de fonts, algunes d’elles amb llegenda. Si voleu consultar més informació sobre les fonts que tenim a Viladrau i als voltants, podeu fer-ho al blog : Amics de les fonts de Viladraufont-paitides-lautor-oscar-farrerronsFont de les Paitides – Fotografia : autor, Oscar Farrerrons.

“Donen nom a aquesta font les fades o dones d’aigua, “les paitides”, essers màgics arrelats a les llegendes populars que el poeta Jaume Bofill i Mates -Guerau de Liost- els hi dona nom en un excels sonet”.

17.05.2013, ViladrauEspai Montseny de Viladrau.foto: Jordi Play.

17.05.2013, ViladrauEspai Montseny de Viladrau.foto: Jordi Play.

Podeu visitar l’Espai Montseny cada cap de setmana de 10 a 14 h i de 16 a 18 h. Per a qualsevol consulta podeu enviar un e-mail a espaimontseny@viladrau.cat o trucar al 93 884 80 35.

Text i Fotografies : L’Espai Montseny de Viladrau

Itinerari Urbà per les zones verdes de Santa Maria de Palautordera

cam01245_01El podem iniciar aquest Itinerari Urbà, des de diferents llocs de Santa María de Palautordera. Nosaltres ho farem des de la mateixa entrada de la BV- 5301, en la rotonda on a peu farem l’itinerari.

Parc dels Quatre Areus

Parc dels Quatre Areus

D’allí entrarem al Parc dels Quatre Areus, no és massa gran, hi ha una zona de jocs infantils, Font, gespa amb diferents tipus d’arbrat.

Parc del Reguissol

Parc del Reguissol

Seguirem per la acera de la pròpia carretera fins arribar al Parc del Reguissol, on es el de mes extensió de tot el Terme. Cal baixar unes escales, i a la nostra dreta esta el safareig i a l’esquerra un llac.cam01240_01A la vora de la paret, trobarem una Font d’aigua de xarxa..cam01238_01Per un pont podem creuar el Sot de la Font Ferrussa, on el parc s’estén per la vora d’aquest torrent, a poca distancia tenim una zona de pic nic.En una lloc mes elevat hi ha una gran explanada amb un auditori, on a la llarg de l’any, s’hi celebres diversos actes musicals. En una cantonada del Parc de Reguissol, hi ha el  Parc de l’Arborètum separats entre si,  per un ballat; aquest Parc te un nombre important d’arbres de tot tipus. Tenim que entrar pel carrer Martí Boada.dscn0490_01Sortim del Parc i passem perla plaça de Santa Maria, on hi ha l’església parroquial.cam01236_01Ara l’itinerari, passa per dintre del poble, prenem el carrer major que dona al Passeig del Remei, cam01233_01on hi ha en tot aquest tram plàtans centenaris, bona ombra a l’estiu i solejat a l’Hivern.cam01235_01I uns sortidors d’aigua.cam01231_01A l’arribar mb l’encreuament del carrer de l’ermita, hi han tres elements a destacar,cam01227_01 un monument al carro dels traginers per la Festa del Remei a l’octubre.cam01226_01L’ermita del Remei, tant venerada per la gent d’aquesta terra del baix Montseny.cam01224_01 I la capella de Sant Sebastià.cam01223_01Seguim pel últim tram de plàtans, i ens fitxem en un banc i un cartell que ens dona una explicació :

“ Banc de la Poesia – En aquest banc, al poeta Joan Hereu (1916 – 2012), li agradava recitar les seves poesies.

Gener 2014 “cam01221_01Deixem el Municipi de Santa Maria de Palautordera a la nostra esquenacam01219_01Tot arriban a Sant Esteve de Palautordera , on finalitzarem l’itinerari a portes del municipi i de l’església parroquial d’aquest poble.cam01217_01Un recorregut tranquil, que podem fer sen se preses i en unes tres hores entre anar i tornar.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

A l’Estany de Banyoles, podeu passar un dia o mes… visitant Banyoles i rodalies

L’Estany de Banyoles ocupa una superfície de 107 hectàrees, amb una longitud de 2.128 metres i una amplada de 775 metres, te una forma de 8. El llac s’alimenta de l’aigua procedent dels aqüífers.v-vista-general-1-p-antiga_01Juntament amb la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la península ibèrica i un espai únic d’un gran valor geològic, ecològic, paisatgístic i cultural. Está declarat com a Espai d’Interès Natural l’Estany de Banyoles.vista-general-4_01L’Estany de Banyoles és d’origen tectònic i càrstic i es va formar en època quaternària (fa 250.000 anys). El recorregut complert per fer tota la volta a peu o vehicle és de 7 km.vista-general-1_01Podeu fer una volta a l’Estany amb la barca La Tirona. Aquesta barca es elèctrica, ens permet tenir una visió diferent de l’entorn natural de l’estany de Banyoles.a1_01El front d’Estany és el punt d’arribada i acollida turística més important de la ciutat. Situat a la riba de llevant de l’Estany, està configurat per un agradable passeig de plataners que convida a contemplar l’entorn amb pausa, fent una passejada.vista-10_01També és pot visitar el Llac de forma diferent, s’hi practiquen esports com la natació, el rem i el piragüisme. O fer un descans de uns dies en el Campins del Llac, que esta proper a aquest.vista-9_01El paratge dels Desmais, situat prop de l’Estanyol del Vilar, és un dels espais més romàntics i peculiars de l’Estany.rec-dentrada-2_01En aquest paratge enjardinat també hi trobem fonts naturals, com  la Font de la Filosa, la Font del Vilar i la Font del Ferro.

Font del Vilar

Font del Vilar

A la vora de l’Estany, entre el paratge dels Desmais i la Caseta de Fusta, hi ha, a la riba i dins l’aigua, unes construccions emblemàtiques: són les pesqueres.vista-general-3_01Les pesqueres de l’Estany de Banyoles són unes petites construccions aixecades a la riba est de l’Estany, a la banda de ciutat. Totes elles, 20 en total, reben un nom particular. La seva construcció va iniciar-se a mitjan del segle XIX i es va allargar fins a l’any 1931, quan l’Ajuntament va prohibir-ne l’edificació de noves.a3_01D’aquest llac i des de fa molts anys, son moltes les llegendes i histories que s’han explicat, i que en l’apartat de llegendes us he donat a conèixer.rec-dentrada-1_01L’Ajuntament de Banyoles, a través de la seva Oficina de Turisme, ofereix activitats i visites guiades per la vora de l’Estany.rec-entrada-3_01Informació a :

Oficina de Turisme de l’Estany, passeig Darder, pesquera núm. 10 – 17820 Banyoles

Telèfon: 972 58 34 70 – Correu electrònic: turisme@ajbanyoles.org

 Si voleu saber mes del Llac de Banyoles podeu consultar a ;

https://ca.wikipedia.org/wiki/Estany_de_Banyoles

Informació sobre l’Estany del Museo Darder de Banyoles :

http://www.museusdebanyoles.cat/darder/PatrimoniNatural/LEstanyilaconcalacustre/EstanydeBanyoles/tabid/242/Default.aspx

Mes dades sobre les pesqueres de Banyoles :

http://www.banyolescultura.net/Pesqesp2.htm

vista-parcial-4_01Si voleu passar un dia o mes…, ple de encant i divertit, aneu a visitar Banyoles i rodalies.

 

Obtenció de dades : Ajuntament de Banyoles

Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu RASOLA

Avui destaquem : La Font Grossa de Centelles

Principis del segle passat

Principis del segle passat

Des de Centelles farem una petita caminada per anar a la Font Grossa, sortirem del poble direcció sud, on és troba la zona industrial, allí agafarem la pista asfaltada que ens portarà a l’antiga masia de can Rosell, i a les seves fonts,  anirem paral·lels a la riera i passarem pel molí de la Llavina, des d’aquí, donarem una volta per el camí que rodeja per les afores de can Pere de l’Ollic, en l’entrada sud de la masia, hi ha un camí indicat per un cartell, que ens dona l’avís d’on esta la Font Grossa.dscn1978_01Es un camí empedrat que fa una certa baixada fins arribar a La Font Grossa.dscn1980_01

Aquesta Font, es tracta d’una surgència natural que neix sota unes roques.

Centelles

principis del segle passat

L’aigua raja per dos brocs, per ho quan surt amb molta abundància cau per varis punts.dscn1983_01

L’aigua, es canalitza a través d’uns petits recs dscn1984_01fins un seguit de piques, segons es diu, estaven condicionades des d’antic pel tractament de la llana.dscn1986_01

Aquesta Font, va ser considerada que la seva aigua era molt bona, allí a principis del segle passat és reunien les famílies per celebrar fontades o aniversaris, com es un lloc molt humit i fresc, era molt freqüent trobar un gran nombre de gent durant l’estiu, sobre tot els dies festius.f1Disposa en les seves rodalies d’un seient gran de pedra.dscn1985_01Un altra atractiu d’aquest lloc,  es el Salt del Purgatori, situat a algo mes de 200 metres aigües a munt de la riera, si ha plogut amb abundància i recentment, forma un gran salt d’aigua molt bonic, per fer unes bones fotografies.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Cartell informatiu

Per tornar a Centelles, podem anar per altres camins de l’oest que trobarem indicacions a l’allarg d’aquests camins.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Xiprer, un arbre amb significats mil•lenaris !

e-2_01_01Efectivament,  el xiprer és un arbre amb molta simbologia, anem a explicar quines son :

Si ens remuntem a l’època dels grecs, ja el consideraven un símbol de la bellesa femenina, i també amb connotacions mortuòries.c2n7198_01_01Podria ser que com és un arbre que sempre està verd i es en general majestuós i apuntant al cel, fet que ajudava les ànimes dels morts a elevar-se en aquesta direcció.ca-1_01_01Per això, en els cementeris en podem trobar de Xiprers, tant en l’entrada com repartits dintre el recinte.  Una explicació seria, que s’hi posant per donar la benvinguda als morts que van ha ser enterrats i que entren en una altra vida després de la mort.c2_01_01La mitologia diu que segons Teofrast el xiprer comú estava consagrat a Hades, el déu de la mort.  Horaci,  indicava que des d’antic s’enterraven els morts amb una branca de Xiprer i s’embolcallava el cos amb les seves fulles. I Plini, comenta que una branca de Xiprer penjada a la porta d’una casa era un signe fúnebre.fam01451_01_01Fora del cementiri, se li donen moltes altres simbologies  el Xiprer :

En alguns llocs del mon, el xiprer és un arbre que es considera sagrat per nombrosos pobles, per la seva llargada i verdor persistent, es diu : ” l’arbre de la vida “, tot el contrari que hem vist fins ara…e3_01_01El Xiprer simbolitza hospitalitat. Diuen que el nombre de xiprers plantats a l’entrada d’una casa també té el seu significat:

  • Un sol Xiprer , vol significar allà donaran al viatger de beure.cam01421_01_01
  • Dos Xiprers, que hi haurà menjar per ell i pel cavallca2_01_01
  • i Tres Xiprers, tot l’anterior i que també s’hi pot quedar a dormir durant uns dies o us poden donar feina.dscn6972_01_01Altres versions o curiositats :
  • Ens diuen que el nombre de xiprers que hi ha a l’entrada d’una casa, indica el nombre d’hostes que la casa pot acollir.
  • A l’època de les guerres carlines era un símbol de pau, i que a les cases on s’hi plantava un Xiprer, no hi entraven a fer ningú el mal.dscn6893_01_01
  • Curiosament en segles enrere, a cases o masies molt aïllades si hi havia un Xiprer plantat a l’entrada significava que en aquella casa s’hi practicava la prostitució.
  • A la província italiana de la Toscana , és habitual veure fileres de xiprers seguint els camins que condueixen a les masies. Aquí en Catalunya es mes corrent que siguin plàtans.entrada_01_01
  • També, el Xiprer el trobarem en molts dels Santuaris, Ermites i Castells d’arreu de Catalunya.e4_01_01

Per a conèixer mes sobre aquest arbre, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xiprer

e-1_01_01Be, quan estigueu al costat d’un Xiprer, recordeu tot el que us he explicat, i … a lo millor si trobeu una filera de xiprers, teniu la sort de quedar-vos de vacances en una masia…!

 

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

La Torreta – Repartidor secundari d’aigua del carrer Jaume I del Masnou

Aquest Repartidor secundari  està situat al carrer de Jaume I, 56 del Masnou.dscn7555_01Els Repartidors secundaris que reben l’aigua del Repartidor general situat el carrer de Navarra.  Aquest Repartidor general que es troba soterrat, des del qual es distribueix l’aigua cap als repartidors secundaris per fer-la arribar a les cases de la resta de propietats de la mina.dscn7556_01El repartidor està compartimentat i l’excedent d’aigua es vessa al clavegueram. Funciona per gravetat i depèn de l’orografia del terreny. En l’interiorment estan compartimentats en caselles, les quals tenen un orifici per on raja el líquid. El diàmetre de l’orifici determina l’aigua que rep cada propietat.dscn7557_01

Dades : Ajuntament del Masnou

Text i fotografies : Ramon Solé

 

 

Una visita per a grans, joves i petits, El Refugi antiaeri de l’estació de La Garriga

dscn3114_01_01Està situat just al front de l’estació de tren de RENFE de La Garriga, és considera el refugi antiaeri de l’estació, el primer refugi museïtzat de Catalunya.dscn6973_01Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries, i amb dues entrades o sortides.660_01El refugi va ser construït pel veïnat de la Garriga, l’any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva Local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el dia 29 de gener de 1939, on una de les bombes va caure a la mateixa estació del tren.658_01El refugi forma part de l’itinerari “Patrimoni i Memòria”, 656_01i s’hi fan visites el segon dissabte de cada mes. Millor inscriure’s prèviament.662_01És una visita guiada, que a l’entrar ens faran posar un cas, un cop a dins, ens explicaran quan la gent és refugiava com és col·locava, el perquè del tipus d’entrada, veurem l’equipament interior, el fum a les parets de l’espalmes i  molt mes.659_01La visita s’acaba amb la projecció del Video del Centre de Documentació Històrica de la Garriga (CDH) :

Aviació i guerra a la Garriga; el camp d’aviació de Rosanes i el bombardeig657_01Per a mes informació sobre aquest refugi, podeu consultar a :

http://www.aviacioiguerra.cat/espais.php?id=17

dscn3112_01_01Us recomano aquesta visita, així com d’altres refugis visitables a Catalunya, com en el cas de la ciutat de Barcelona, que en algun Barri ja son visitables.dscn3111_01_01

Recull de Dades : Ajuntament de La Garriga

Text i Fotografies : Ramon Solé