La Informació : Relació de Rutes, Itineraris i passejades, organitzades per la Diputació de Barcelona – Temporada 2015

image_galleryLa Diputació de Barcelona com altres anys organitza cada mes, unes Rutes, Itineraris i Passejades guiades, pels Parcs Naturals de Barcelona, amb temes monogràfics en cada un d’ells.DSCN1872_01

Podeu accedir per aquesta informació, a :logo-diba

http://www.diba.cat/parcs/itineraris/

http://parcs.diba.cat/web/agenda/portada?cMenuAgenda=32627&cWebs=32627

esta obert a tothom que tingui interès per els temes que és presentant en cada una de les sortides, i que en general, ocupen unes hores pel matí.DSCN2483_01

Recopilació de la Informació i fotografies : Ramon Solé

La desembocadura del riu Tordera entre Blanes i Malgrat de Mar

A - Mapa de Situació_01Vista 3El riu Tordera forma a la seva desembocadura a la mediterrània, una llacuna aquesta esta aïllada del mar per una barra important de sorra i còdols, ubicada entre els límits de Blanes i Malgrat de Mar.Vista desembocadura 5Vista Desembocadura 4_01Vista Desembocadura 3Vista Desembocadura 2Te una extensió estimativa d’una superfície de 12 ha.Vista desembocadura 1_01Vista 19Vista 16Constitueix un espai d’elevat interès ecològic, per que acull ocells migratoris que utilitzen la zona com a punt de repòs i refugi en èpoques migratòries,un punt estratègic com a lloc d’hivernada i repòs durant els passos migratoris de multitud d’aus.Vista 9Vista 14 Aquests valors naturals, afegits als paisatgístics, funcionals i d’identitat de la regió, fan de la desembocadura del riu Tordera l’espai natural amb major biodiversitat i poder d’atracció de tots els municipis que l’envolten.Vista 13

Vista 11Moltes aus que van o venen d’altres zones, com els aiguamolls de l’Empordà i del Delta de l’Ebre, aquí troben un punt de parada i repòs.

S’hi observen espècies com,

El bernat pescaire (Ardeacinerea)
El martinet de nit (Nycticoraxnycticorax),
El blauet (Alcedo athis),
La xivitona (Actitishypoleucos),
El martinet ros (Ardeolaralloides)
El corriol petit (Charadriusdubius),
Entre fauna petita, hi ha, per exemple ,

La reineta (Hylameridionalis),
La tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
La serp d’aigua (Natrixnatrix).

La vegetació de ribera la constitueixen primordialment
bosquetons d’oms, àlbers i freixes.Vista 10Vista 8Tot i això, l’ autorealització de la zona facilita l’expansió de la canya (Arundo donax), en detriment del canyissar, de les jonqueres o del tamarigar.Vista 15Actualment, a la llera s’hi fan gespes vivaces decumbents.Vista 7_01Vista 1_01També hi ha plantacions de plàtans i abundants robínies (Robinia pseudo acacia)Vista 18Cua 6Vista 12En línies generals aquest és un espai molt degradat en què s’acumulen els problemes comuns de tot el litoral català:contaminació de les aigües -en aquest cas d’origen industrial, pels polígons de Sant Celoni, ocupació dels marges inundables amb construccions i usos diversos, creixement urbanístic, sobre freqüentació humana, deixalles, trepig, si tots els Ajuntament de la riba del riu Tordera, fessin un esforç comú , podría millorar molt la desembocadura i l’aigua del riu Tordera.Vista 4Cua 1_01Així i tot, aquesta zona humida està situada dins l’espai de la Xarxa Natura 2000 ES5110007 “Riu i Estanys de Tordera”Vista 5Vista 2
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé

Poema – La Font de les Tàpies

A dalt, al capdamunt, una codina
i al seu costat mil fulles embastades;
a sota, un raig de sol llambra una ondina,
i al capdavall un gorg, catau de fades.

Hi ha un cascadeig de flors, llit d’una elfina,
que esquitxa de rovell molsa i mirades:
i una llengua d’argent besa i clenxina
un domàs fet de verds, com arracades.

Al mig de tot, els rinxols de la lluna
Escampen llum i borrallons d’albada.
Una nimfa es pentina a la cascada.

Un fil de plata es bressola i s’esgruna
lliscant molses avall, després s’apaga.
Només pentina el vent una bisnaga.

nmfExtret del llibre “Postals de Calders” de Josep Fàbrega i Selva

Informació de l’escritor i poeta :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_F%C3%A0brega_i_Selva

guikugfl

Recopilació del Text : Ramon Solé

La Llegenda de la Mare de Deu de Les Fonts de Salitja

L’ermita de La Mare de Deu de les Fonts, es troba a un quilòmetre del poble de Salitja. És un edifici molt senzill, te una nau i absis semicircular, amb la teulada a vessants laterals. La seva porta és adovellada de mig punt, per sobre un petit ull de bou i un campanar d’espadanya. Disposa d’una petita sagristia. Per les seves característiques arquitectòniques i ornamentals, cal situar-la al segle XVII.csdgEstà dedicada a la Mare de Déu de les Fonts i és invocada amb motiu de grans sequeres o inundacions i també per guarir malalties.

L’advocació va lligada a la font que raja arran mateix i que es recull en la petita bassa que es va restaurar l’any 1995.bgf
La Llegenda :

S’explica que un bou de Can Rata cada nit s’escapava i sempre el trobaven al mateix lloc, a prop del brollador d’aigua. Un dia varen decidir burxar a terra i van trobar una imatge de la Verge. La van portar a l’església parroquial i misteriosament va desaparèixer i novament el bou la va trobar a la font i, així,tres vegades, fins que el salitgencs van entendre que havien d’erigir una capella en aquell lloc.

Per mes informació :

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-de-la-mare-de-deu-de-les-fonts-de.html

poimj

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Casablanca de Santa Coloma de Queralt

A - Mapa de situació_01A prop de la gran masia i al costat del marge amb els camps de conreus, hi ha la Font de Casablanca de Santa Coloma de Queralt.Fts CasablancaDisposa d’un bon raig d’aigua tot l’any, pel seu costat passa un petit torrent.
L’aigua sobrant , va a parar a una bassa que si anem amb cura podrem observar diferents animalons i insectes.Bassal Fts. Casablanca 1DSC_0576Aquesta Font, era temps en rere, molt visitada per la gent de Santa Coloma de Queralt, sobre tot a l’estiu com a lloc d’estada.Bassal Fts. Casablanca 2La curiositat, es que per aquesta zona que te llocs planers i son a prop de camps de cultiu, hi podem trobar fonts naturals i moltes d’aquestes son de construcció antiga, ens canvia la idea que tenim i que estem acostumats a trobar les fonts en llocs humits, a les muntanyes o zones boscoses i a vegades a prop de torrents.DSC_0575_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Núria, una vall blanca al hivern

44644196Des de sempre Núria a sigut no sols un Santuari, ni tant sols un lloc de turisme, a estat molt mes ampli aquest concepte, a estat lligat als pastors de muntanya, el pelegrinatge, a la cultura i a l’oci.escanear0002Una de les primeres notícies data del 1162, quan està documentada l’existència com una pensió a prop de la capella que servia d’aixopluc als devots que pujaven a visitar la mare de déu.núria1_outL’any 1615 es va edificar la capella de Sant Gil a l’indret on suposadament s’havien trobat els objectes del sant. No va ser fins a mitjan segle XIX que Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants.9250226[1] El 1883 es va col•locar la primera pedra de l’actual església. A principis del segle xx els bisbes d’Urgell Benlloch i Guitart van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés, que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.8313024[1]44841161_21356931Els pastors, són l’exponent de llegendes d’aquestes contrades, tal com podem esmentar a continuació :
1.- Origen llegendari de Núria: l’olla, la campana, la creu
Sant Gil, oriünd d’Atenes, va arribar a Núria per dur una vida en pau. Es va dedicar a la pregària i va elaborar la imatge de la Mare de Déu. Hi ha qui apunta que en venir ja portava la creu. Sant Gil vivia en una cova, però passava estones amb els pastors que portaven el bestiar a pasturar a la contrada. Amb ells compartia els àpats que es cuinaven en una gran olla de coure; quan el menjar era a punt, l’ermità tocava una campana per avisar els pastors. Sant Gil només va estar-se a Núria quatre anys. Va tornar a la Provença, però abans va amagar els quatre objectes que a posteriori es de vindrien els símbols de Núria.
L’any 1072 un àngel es va aparèixer en somnis a Amadeu i li va demanar que anés a Núria per edificar una capella en honor a la Mare de Déu i per recuperar els objectes de Sant Gil, la localització dels quals estava indicada per una pedra blanca. Amadeu no els va trobar i va abandonar Núria, però va encarregar als pastors que continuessin la recerca. No va ser fins al cap de set anys quan aquests van trobar els objectes.
S’han convertit en els símbols de Núria: la imatge primitiva tallada per ell mateix, la creu, la campana i l’olla.???????????

2.- La llegenda de Núria
Aquesta llegenda inclou la majoria d’elements presents a les llegendes de les mare de déus trobades que hi ha arreu de Catalunya. Quasi sempre es parla d’uns pastors que, amb l’ajuda del seu bestiar, descobreixen una imatge de la Mare de Déu. Les màximes autoritats eclesiàstiques de la zona volen traslladar la imatge al seu centre parroquial, però Ella insisteix a romandre allà on ha estat trobada i els seus devots seguidors la majoria els pastors d’aquesta Vall, es veuen obligats a construir-hi un temple.
La Mare de Déu sol prendre el nom del lloc on ha aparegut. La seva festa, seguint la tradició mariana, es commemora el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, és a dir, entre el dia 1 i/o el 8 de setembre de cada any.P-CAT-064Durant el matí, s’espera l’arribada del bisbe de la Seu d’Urgell i de diferents autoritats del país. A quarts d’una del migdia es fa una missa solemne concelebrada. Seguidament, en honor al Sant, els pastors de la vall traslladen en processó la imatge de la Mare de Déu de Núria a l’ermita de Sant Gil. Durant el dia, també hi ha diverses ballades de sardanes, i per concloure la jornada festiva, es fa una exhibició de gossos d’atura.17164355[1]23951158[1]

El pelegrinatge, era la forma mes usual per accedir a al Santuari. Pujar per Queralbs no es des d’ara usar-ho per fer una petita travessa de pujada o baixada a peu, tot el contrari, antigament aquest camí o via era el medi casi únic, que els pelegrins tenien i usaven per accedir a un Monestir que està tancat en una vall a dalt de Muntanya.
Amb les seves peticions i creences es dirigien de forma respectuosa a la Verge de Nuria, hotel-i-funicular-nc3bariaus passo alguna d’aquestes creences :
1.- Així com, mitològicament, hom pot considerar totes les mare de déus com a símbol de la creació espiritual de l’Univers –la mare de tots els Déus–, mite present a la majoria de cultures d’arreu del planeta, la mare de Déu de Núria ha esdevingut específicament mite de la fertilitat; no només en el sentit de la fertilitat creadora de l’Univers, sinó també per a la descendència humana i per a qualsevol altre acte de creació de tipus personal, artístic, social, etc. És a dir, ens hi podem encomanar per esdevenir fèrtils, per descobrir la nostra vocació i donar així els nostres millors fruits a la vida.l´olla la campanaDiu la llegenda que si una dona posa el cap sota la campana
serà fèrtil i tindrà aviat fills. O també serveix per treure el mal de cap.
L’afició en esports d’hivern es remunta el 1908 amb l’organització d’unes curses d’esquí a Ribes de Freser que es varen anar repetint amb èxit fins el 1921.A partir d’aquest any, Núria és el centre de l’activitat esportiva.Postal-ANTIGUA-de-nuria.-ESQUI.-75690782_1Amb la construcció del tren cremallera, es van obrir a tothom les portes d’accés al Santuari i a La Vall. cataluna_lerida_pirineo_catalan_0002[1] A les hores, es van crear , serveis, Turisme i Oci. Les causes que en propiciaren la construcció en van ser dues: l’increment del número de practicants d’esports d’hivern i la idea d’apropar els devots al santuari. Nuria.1El tren, amb un recorregut de 12,5 km, el va promoure la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El 22 de març de 1931 es va inaugurar el tren cremallera entre Ribes de Freser i Núria. És deia que era “el tren de la península que circula a mayor altitud”.cremallera i f. viasantuari i nuvolsEn qualsevol època de l’any, visitar i si es pot, fer estada a Núria, te un encant totalment diferenciat, la verdor dels prats i els boscos, aigua per a tot arreu i fonts, el Pantà, les Muntanyes, la frescor a l’estiu, i a l’hivern amb bona part dels dies amb la seva catifa blanca de la neu.???????????nuria[1]Ara aquesta setmanes si aneu, no dubteu de fer-ho, deixem la por al fred i gaudim de la neu, tenim ple d’instal•lacions destinades a gaudir per la Muntanya i la neu.??????????????????????Mirem per on els nostres ulls podem arribar per les rodalies, es ben ple de neu… 15020596És meravellós aquest espai natural !!!.oriol a tota bufa???????????Algunes vegades ens sorprendrà un pantà completament gelat, podem fer per les rodalies un petit passeig que tant encantarà a petits com a grans, sempre anant amb compte de no fer-nos mal.oriol f. via???????????Per a més informació: http://www.valldenuria.com

Text , Fotografies actuals i recopilació d’antigues : Ramon Solé

Com eren …. Les Fonts de Can Balart de Barcelona?

DSCN0045Van ser un conjunt de quatre fonts naturals, situades a prop del mirador de l’alcalde , concretament en la cruïlla de l’ avinguda de Miramar i la Carretera de Miramar, on hi ha actualment la plaça Carlos Ibañez

La muntanya de Montjuïc tenia nombroses fonts naturals donat el seu ric subsòl amb aigües, durant molts segles, els Barcelonins anaven a la recerca de les aigües donat que no es disposava d’aigua corrent a les cases, sols hi havien pous públics i mes tard en alguns punts estratègics de la ciutat va haver fonts d’aigua conduïda des de Collserola..

Les Fonts de Can Balart, van ser de les últimes que van sobreviure fins a principis de la dècada dels anys 90 del segle passat, algunes es van assecar i van anar sent eliminades.DSCN2297_01Una de les que varen tancar primer, va ser la que estava situada a peu mateix en una corba de l’antiga carretera que des del Paral-lel pujava a Montjuïc fins a Can Balart o Miramar, la resta de les Fonts, estaven en un petit bosquet, una a prop de l’altra.DSCN2288_01DSCN2289_01

Amb les obres de remodelatge de la zona, s’han anat perdent, l’última estava adossada al mur d’una finca, on sortia aigua, estava en unes condicions d’abandó total, com veiem amb la foto de l’any 2005.DSCN0044_01

Molta gent del barri durant bona part del segle passat, van poder gaudir de les aigües d’aquestes fonts i també, d’un passeig fins a elles a peu des de la ciutat.
Ara sols queda el record de la gent gran del barri.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Les nostres fonts. Cervelló

nostresFontsAutor/a: Josep Llurba – Gemma Gou
Pàgines: 80
Preu: 10,00€
Estudi sobre les fonts del municipi de Cervelló antigues i actuals i com localitzar-les, escrit amb voluntat de recollir el patrimoni rural d’un territori que ha anat abandonant les seves tradicions i les formes de vida del passat.
Llibre presentat amb molt èxit a la biblioteca de Cervelló.PORTADA_fonts-de-cervello_web_01

Format:
Idioma: Català
Any: 2012
ISBN: 978-84-935922-8-8
Observacions:
Amb mapes de localització i fotografies en color

Recopilació de la Informació : Ramon Solé

Les dos Torres d’Aigua antigues del Centre de Granollers

nj,v_01Per atendre el subministrament d’aigua per els vilatans del centre de Granollers, es van construir dues Torres d’Aigua, i a l’any 1877 les van inaugurar, tal com figura en una inscripció en la mateixa torre.gnnmcg_01Encarà avui, podem veure-les com a testimoni del seu funcionament, una d’elles esta situada en un lateral de la plaça de La Corona,jk,lg bDSCN0621_01

DSCN0620_01i l’altre torre, en la plaça Josep Maluquer i Salvador, on cada dijous, la gent de Granollers va a comprar al mercat setmanal pels carrers que envoltant a la citada plaça.nm,bvj_01DSCN0624_01la plaça Maluquer_01Es conserven tal com eren, i es fa periòdicament per part de l’Ajuntament, el corresponent arranjament i conservació d’aquest patrimoni que va formar part de Granollers de fa molt mes d’un segle en rere.DSCN0622_01

Text i Fotografies actuals : Ramon solé

El Pantà de Santa Fe o Pantà gros

A - Mapa de situació_01Panta de Santa Fe . Vista General 3En data 8 de Novembre de 2014, vàrem en el bloc presentar-vos el Pantà petit o l’estanyol de Santa Fe, avui, serà el Pantà gros de Santa Fe que visitarem.

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/11/08/lantic-estanyo…rop-de-campins/ ‎

Panta de Santa Fe - Vista General 3Panta de Santa Fe - Vista General 2Des de l’Hotel i ermita de Santa Fe, un camí ens porta directament a l’estanyol petit, que no es troba en bon estat, bona part del mur es troba derruït, des d’aquest passarem per un camí estret que ens portarà fins l’Estany o Pantà gros.Panta de Santa Fe - Mur Forma de S_01Panta Santa Fe - Mur 1_01Panta Santa Fe - Mur 2El mur del pantà es va construir des de 1920 i fins l’any 1935, te una alçada de 19 metres i una base de 14 metres.Panta de santa Fe - Mur 4

Panta de Santa Fe -Planta de distribucióLa seva capacitat es per contenir 899.000 m3 d’aigua i amb dos salts importants d’aigua produïa electricitat per subministrar en aquella època principalment llum a l’Hotel, inaugurat l’any 1914.Panta de Santa Fe - Vista General 4L’antiga Central elèctrica, se la coneixia com “La Fabriqueta”.
Podem fer un passeig molt tranquil per les rodalies d’aquest estany, hi ha un camí per les dues voreres i per sobre del mur.
És una Vall plena d’una fageda molt bonica, amb vern, bogues i a la vora de l’aigua, lliris grocs.Panta de Santa Fe - Vista General 1_01Els peixos que hi viuen en el pantà principalment son la Truita, el Barb i la Bagra, també trobarem la granota roja i la musaranya de muntanya.
Per arribar hi ens cal anar a Sant Celoni i agafar la carretera BV- 5114, o be, des de l’altra extrem, que es per Osona, i sortir de Viladrau per la mateixa carretera, fins a Santa Fe, a l’altura del quilòmetre 21.???????????Panta de santa de - repartidor 1Santa Fe del Montseny, es un lloc de partida de nombroses excursions o rutes per diferents muntanyes i valls de les rodalies, on podrem trobar moltes fonts naturals, podeu consultar al Centre d’Informació de la Diputació ubicat a Can Casades al costat de l’Hotel- Restaurant.Panta de Santa Fe - Desgues 1_01

Text i Fotografies : Ramon Solé