Des de sempre Núria a sigut no sols un Santuari, ni tant sols un lloc de turisme, a estat molt mes ampli aquest concepte, a estat lligat als pastors de muntanya, el pelegrinatge, a la cultura i a l’oci.Una de les primeres notícies data del 1162, quan està documentada l’existència com una pensió a prop de la capella que servia d’aixopluc als devots que pujaven a visitar la mare de déu.L’any 1615 es va edificar la capella de Sant Gil a l’indret on suposadament s’havien trobat els objectes del sant. No va ser fins a mitjan segle XIX que Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-se les primeres cases per allotjar els visitants. El 1883 es va col•locar la primera pedra de l’actual església. A principis del segle xx els bisbes d’Urgell Benlloch i Guitart van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés, que va concebre la fisonomia amb forma de lletra U que té actualment Núria.Els pastors, són l’exponent de llegendes d’aquestes contrades, tal com podem esmentar a continuació :
1.- Origen llegendari de Núria: l’olla, la campana, la creu
Sant Gil, oriünd d’Atenes, va arribar a Núria per dur una vida en pau. Es va dedicar a la pregària i va elaborar la imatge de la Mare de Déu. Hi ha qui apunta que en venir ja portava la creu. Sant Gil vivia en una cova, però passava estones amb els pastors que portaven el bestiar a pasturar a la contrada. Amb ells compartia els àpats que es cuinaven en una gran olla de coure; quan el menjar era a punt, l’ermità tocava una campana per avisar els pastors. Sant Gil només va estar-se a Núria quatre anys. Va tornar a la Provença, però abans va amagar els quatre objectes que a posteriori es de vindrien els símbols de Núria.
L’any 1072 un àngel es va aparèixer en somnis a Amadeu i li va demanar que anés a Núria per edificar una capella en honor a la Mare de Déu i per recuperar els objectes de Sant Gil, la localització dels quals estava indicada per una pedra blanca. Amadeu no els va trobar i va abandonar Núria, però va encarregar als pastors que continuessin la recerca. No va ser fins al cap de set anys quan aquests van trobar els objectes.
S’han convertit en els símbols de Núria: la imatge primitiva tallada per ell mateix, la creu, la campana i l’olla.

2.- La llegenda de Núria
Aquesta llegenda inclou la majoria d’elements presents a les llegendes de les mare de déus trobades que hi ha arreu de Catalunya. Quasi sempre es parla d’uns pastors que, amb l’ajuda del seu bestiar, descobreixen una imatge de la Mare de Déu. Les màximes autoritats eclesiàstiques de la zona volen traslladar la imatge al seu centre parroquial, però Ella insisteix a romandre allà on ha estat trobada i els seus devots seguidors la majoria els pastors d’aquesta Vall, es veuen obligats a construir-hi un temple.
La Mare de Déu sol prendre el nom del lloc on ha aparegut. La seva festa, seguint la tradició mariana, es commemora el dia de la Nativitat de la Mare de Déu, és a dir, entre el dia 1 i/o el 8 de setembre de cada any.Durant el matí, s’espera l’arribada del bisbe de la Seu d’Urgell i de diferents autoritats del país. A quarts d’una del migdia es fa una missa solemne concelebrada. Seguidament, en honor al Sant, els pastors de la vall traslladen en processó la imatge de la Mare de Déu de Núria a l’ermita de Sant Gil. Durant el dia, també hi ha diverses ballades de sardanes, i per concloure la jornada festiva, es fa una exhibició de gossos d’atura.

El pelegrinatge, era la forma mes usual per accedir a al Santuari. Pujar per Queralbs no es des d’ara usar-ho per fer una petita travessa de pujada o baixada a peu, tot el contrari, antigament aquest camí o via era el medi casi únic, que els pelegrins tenien i usaven per accedir a un Monestir que està tancat en una vall a dalt de Muntanya.
Amb les seves peticions i creences es dirigien de forma respectuosa a la Verge de Nuria, us passo alguna d’aquestes creences :
1.- Així com, mitològicament, hom pot considerar totes les mare de déus com a símbol de la creació espiritual de l’Univers –la mare de tots els Déus–, mite present a la majoria de cultures d’arreu del planeta, la mare de Déu de Núria ha esdevingut específicament mite de la fertilitat; no només en el sentit de la fertilitat creadora de l’Univers, sinó també per a la descendència humana i per a qualsevol altre acte de creació de tipus personal, artístic, social, etc. És a dir, ens hi podem encomanar per esdevenir fèrtils, per descobrir la nostra vocació i donar així els nostres millors fruits a la vida.Diu la llegenda que si una dona posa el cap sota la campana
serà fèrtil i tindrà aviat fills. O també serveix per treure el mal de cap.
L’afició en esports d’hivern es remunta el 1908 amb l’organització d’unes curses d’esquí a Ribes de Freser que es varen anar repetint amb èxit fins el 1921.A partir d’aquest any, Núria és el centre de l’activitat esportiva.Amb la construcció del tren cremallera, es van obrir a tothom les portes d’accés al Santuari i a La Vall.  A les hores, es van crear , serveis, Turisme i Oci. Les causes que en propiciaren la construcció en van ser dues: l’increment del número de practicants d’esports d’hivern i la idea d’apropar els devots al santuari. El tren, amb un recorregut de 12,5 km, el va promoure la Sociedad de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes. El 22 de març de 1931 es va inaugurar el tren cremallera entre Ribes de Freser i Núria. És deia que era “el tren de la península que circula a mayor altitud”.En qualsevol època de l’any, visitar i si es pot, fer estada a Núria, te un encant totalment diferenciat, la verdor dels prats i els boscos, aigua per a tot arreu i fonts, el Pantà, les Muntanyes, la frescor a l’estiu, i a l’hivern amb bona part dels dies amb la seva catifa blanca de la neu.Ara aquesta setmanes si aneu, no dubteu de fer-ho, deixem la por al fred i gaudim de la neu, tenim ple d’instal•lacions destinades a gaudir per la Muntanya i la neu.Mirem per on els nostres ulls podem arribar per les rodalies, es ben ple de neu… És meravellós aquest espai natural !!!.Algunes vegades ens sorprendrà un pantà completament gelat, podem fer per les rodalies un petit passeig que tant encantarà a petits com a grans, sempre anant amb compte de no fer-nos mal.Per a més informació: http://www.valldenuria.com

Text , Fotografies actuals i recopilació d’antigues : Ramon Solé