La recuperació d’unes Fonts naturals de Llerona, que cal visitar

Publicat el 06/03/2015 per Rasola

Vaig llegir aquesta noticia per Internet que us passo :

“Voluntaris de l’Agrupació de Defensa Forestal Montseny-Congost van netejar dissabte l’accés i l’entorn de les fonts de Santa Digna i de Santa Margarida de Llerona. La vegetació crescuda indiscriminadament al voltant de les fonts i els seus accessos van anar convertint aquests concorreguts espais en un lloc abrupte i de difícil accés. Posat en coneixement dels voluntaris locals de l’ADF Montseny-Congost la necessitat de recuperar aquests espais, es van oferir a realitzar els treballs necessaris per la recuperació de l’entorn i accessos de les fonts, espais que formen part del patrimoni natural del municipi de les Franqueses.

La regidoria d’Agricultura, Territori i Sostenibilitat, Rosa Maria Pruna, ha expressat el seu reconeixement per la tasca realitzada als voluntaris locals de l’ADF Montseny-Congost, Marti Rosàs, Joaquim Méndez, Vicenç Cussó, Jordi Pujol i Josep Lluís Pujol. Tots ells van treballar de valent per tal que tots els franquesins puguin tornar a gaudir de nou d’aquests espais.”

La Informació :

http://www.lesfranqueses.cat/actualitat/noticies/2013/03/21/voluntaris-de-l-8217-adf-montseny-congost-netegen-dues-fonts-de-llerona

La visita :
I per aquest motiu, vaig anar a visitar la Font de Santa Margarida a la Llerona – Les Franqueses del Vallès, per conèixer-la.per arribar hi, cal anar a LLerona i agafar el carrer Ferreret, fins uns jardins que creuarem fins una ampla baixada al torrent, on el traspassarem per una passera, fins la mateixa font.La trobarem en un racó del torrent , a cada costat de la font hi han uns seients i de munt de la sortida de l’aigua , hi ha una imatge moderna de Santa Margarida feta de rajoles.Cal mencionar, l’encert de conservar l’antic broc on surt l’aigua que va a parar a la pica, per tant, es va fer un bon arranjament aplicant material nou i conservant el vell.

Em queda pendent anar a la Font de Santa Digna que serà ben aviat, no obstant i de moment, us recomano fer la visita a la Font de Santa Margarida.

Recull de la informació Text i Fotografies : Ramon Solé

La Tèrmica de Sant Celoni

Publicat el 05/03/2015 per Rasola

Respon

El Senyor Josep Domènech i Mansana,
(Barcelona, 15 de abril de 1885 – Barcelona, 7 de octubre de 1973) arquitecte modernista municipal de Sant Celoni, va ser l’autor d’aquest edifici conegut com ‘La Tèrmica’, era una central de producció elèctrica, que a partir del vapor d’aigua que s’obtenia mitjançant l’escalfament de l’aigua amb carbó com a combustible, generava electricitat.Va ser construïda entre els anys, 1925 i 1930. i alhora que per les grans arcades que s’obren a les façanes, destaca molt especialment pel dipòsit cilíndric disposat sobre un alt pilar de carreus de granit.Està situada, al carrer de Campins, 2 – 4 de Sant Celoni ( Barcelona).

En l’actualitat l’antiga nau es utilitzada com a seu del Arxiu municipal de la Vila.
Recopilació de les dades i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Petit recorregut des de Cànoves al Pantà de Vallforners

Publicat el 04/03/2015 per Rasola

Respon

Bàsicament aquest recorregut es molt fàcil de fer i amb tota la família, es planer bona part passa per les rodalies de la riera de Cànoves, fins arribar a l’aparcament antic on fa una important pujada fins el Pantà, es de nou tresat des de l’any passat.Si ho volem fer a peu, en dirigirem a deixar el nostra vehicle en el gran aparcament situat a l’entrada de Cànoves, on també hi ha una caseta de Informació del Parc Natural del Montseny, on podem consultar i demanar tot tipus de informació.

Can Cros

Aquest poble es molt petit i ràpidament passarem pel centre, on hi ha l’església i un important restaurant i seguirem el carrer del camí a Vallforners, girarem a la dreta, en el trencall que porta a can Cros i que esta ven indicat per un cartell, no entrarem a la casa, per que girarem a la dreta agafarem un sender que baixa fins el torrent on el creuarem per una passera.Es un camí bonic, tant a l’estiu com a totes les èpoques de l’any…

A partir d’aquí anirem remuntant la riera per llocs molt ombrívols i amb bosc de ribera, sense gaires desnivells, a l’arribar a l’antic Molí, un corriol a la dreta ens porta a la font del Castell.

La Font del Castell

Àrea Lleure privada – Font del Castell

De nou al camí principal creuarem la riera per un pont pel costat del molí, que de la part antiga queda la part mes baixa i la sortida de l’aigua, la resta es va construir una casa on avui en dia es habitable.

Molí

Sortida de l’Aigua del Molí

Ja en el altre costat, hi han les runes del castell de Cànoves,poc hi queda poques parets i alguna finestra. Passarem entre el castell i una casa particular amb respecta del seu entorn.Ara la pista es ample de nou, passarem per un cap repobla de pins i a la dreta una bassa gran, per ho seca.A poc temps, passarem per sota del aparcament de Can Domènec, on el cotxes poden aparcar aquí el vehicle per una mòdica quantitat i començar a fer el camí en aquest punt. Creuarem novament la riera per un pont molt mes gran i reforçat, en poca estona arribarem a la Pista Forestal que esta limitada al tràfic.Anem per varies passeres …

A partir d’aquí, hi ha un espai protegit per una barana per que passi la gent que va a peu.El Roc del Fiter

Allí al fons i a peu de camí, veurem el Roc del Fiter, gran pedra amb llegenda :

• Es diu que fa molts anys, en una masia de aquestes contrades a dalt de la Muntanya, es va morir un veí, i al traslladar al difunt amb carro tirat per uns bous per anar a l’església i a enterrar-lo al cementeri , el camí era mes estret que no pas ara, a l’arribar al Roc del Fiter, es van trobar que una part gran es havia desprès i impedia el pas. El homes que portaven al difunt, amb molt força i destresa i a cap de molt intents, van aconseguir llençar-ho a la riera i van poder prosseguir el viatge fins a Cànoves.Actualment, s’utilitza per fer practiques d’escalada als principiants.

Seguirem el recorregut ara molt a prop de la riera, i en quinze minuts arribarem a l’antic aparcament on hi ha la cadena, que un cop passada, enfilarem sense presa, perquè es una pujada destacable de desnivell, fins poc mes de deu minuts arribar al mur del Pantà de Vallforners.Cal destacar que el gran mur, esta molt ben dissimulat entre rocs i vegetació i que fins arribar a dalt mateix ningú diria que ja hi som.Donat que l’aigua es d’us per la xarxa potable per el Poble de Cànoves i les Urbanitzacions, tenim d’anar amb cura i no embrutar l’aigua.

A partir d’aquí podem visitar el Castanyer del Cuc i que ja us vaig presentar en aquest Bloc, amb data : 25 d’Abril de 2914

https://fontsaigua.wordpress.com/2014/04/25/muntanya-una-p…cuc-de-canoves/ ‎

També, podem retrocedir direcció a Cànoves, per l’estreta carretera anant en molt en compta amb els vehicles.
Text i Fotografies : Ramon Solé

Dues antigues Torres d’Aigua de l’Hospitalet

Publicat el 03/03/2015 per Rasola

Respon

1. Torra d’Aigua i Font de la Plaça del Repartidor

Durant el segle XIX la població de l’Hospitalet va créixer considerablement i la xarxa pública de subministrament d’aigua, consistent en dues fonts, va resultar insuficient.
L’any 1867 es va construir el Repartidor, que portava les aigües d’una mina d’Esplugues que havia canalitzat el baró de Maldà fins a la seva propietat, Can Xerricó. Des d’aquí es repartia l’aigua a cinc fonts de la ciutat.És una font amb forma de torre prismàtica. Està feta de totxo arrebossat combinat amb totxo a la vista. És simètrica als quatre costats: quatre aixetes i quatre piques; quatre fanals amb globus de gas; quatre finestres d’arc de mig punt realitzades amb totxo vist que emmarquen persianes fixes de llistonets de fusta pintada per a la ventilació interior. Cada un d’aquests elements es troba a cada costat. Sota la coberta a quatre vessants realitzada en ceràmica policromada que imita pissarra hi ha una línia d’arquets cecs de mig punt de totxo vist, d’inspiració neoromànica.L’any 1927, amb motiu de la visita de la reina Victòria per inaugurar l’edifici de Correus situat en la mateixa plaça, a les hores, es va procedir a restaurar el Repartidor, afegint, els 4 brolls de la Font un en cada costat , els 4 fanals i conservant una porta d’accés a l’interior de la torre, que esta en un dels costats i a una certa altura del terra, se li va donar el seu aspecte actual.
L’Ajuntament va aprovar que La Font de la plaça del Repartidor fora un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet .(Barcelonès).

2. Torra d’Aigua i Font de la Plaça de l’EspanyolaSituada en la Plaça de l’Espanyola, construida a principis del segle XX, per atendre les necessitats del nou barri que es va formar a les a fores de l’Hospitalet i que en el temps va arribar al municipi de Barcelona.Es molt mes baixa que l’anterior torra, disposa de 8 cares, dos d’elles amb una font cada una amb una petita pica sobre una columna i disposa d’una estreta porta per accedir al seu interior. També cal destacar la cúpula amb rajoles corbes a dos colors.En dues de les cares, hi han uns escrits que fan referència i agraïment de la seva construcció, i en especial, a l’alcalde d’aquella època, Sr. Josep Parera i al secretari Sr. Josep Prats.

Recopilació de la informació i Fotografies actuals : Ramon Solé

La Llegenda de la Campana de Sant Pere de Gavà

Publicat el 02/03/2015 per Rasola

Respon

Fa molt, molts anys, en un tros de platja molt a la vora del riu Llobregat, va aparèixer un dia una campana amb el nom de Sant Pere gravat.

Uns pescadors van córrer a donar la notícia i homes dels pobles dels voltants hi anaren per endur-se’n el trofeu al seu campanar.

Hi anaren els de Sant Boi, però no pogueren moure-la.

Fracassaren també els de Viladecans, pel mateix motiu .

Els de Castelldefels que havien portat uns bous, però semblava que la campana tingués vida i que no volgués moure’s de la platja.

A principis segle XX

Quan arribaren els de Gavà duien una burreta. L’hi lligaren una corda al coll i després l’hi passaren per l’ansa de la campana, i aquella burreta va dur la campana fins al poble.

Esglesia de Sant Pere en 1946

Des d’aquell dia Gavà va tenir a Sant Pere com a patró de la parròquia i celebra la Festa Major d’estiu el 29 de juny de cada any.

Recopilació de La Llegenda i Fotografies Antigues : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Botàs de Camprodon

Publicat el 01/03/2015 per Rasola

Es troba la Font del Botàs, a la sortida de Camprodon per la carretera de Fontrubí.
Es una font commemorativa, va ser inaugurada per qui fora President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol.Esta formada per una base d’obra rectangular i unes columnes, una per cada costat. En la paret, en la part central, esta la Font. Disposa en un dels seus laterals d’un seient de pedra.L’aigua sobrant va a parar a un petit estany o bassa, que fa sols funcions decoratives en l’explanada rodejada de bosc.Per mes informació d’aquesta Font i d’altres del terme de Camprodon :

http://turismecamprodon.cat/la-font-del-botas/#

Text i recopilació de informació : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El temps també va passant per les fonts i les va envellint… com La Font de la plaça del Monestir de Vallbona de les Monges

Publicat el 28/02/2015 per Rasola

Respon

Situada a la plaça del Monestir, es una Font octogonal, i té vuit raigs,un per cada cara de la font.L’abundant aigua que brolla, ve procedent i conduïda per una canalització des d’una mina, i l’aigua sobrant nodreix l’abeurador i el rentador del poble.Fou construïda per Ramon Jover i Josep Jover al segle XIX i és d’estil neoclàssic.
Aquesta font té una alçada de 6,50 m i 2,80 m de diàmetre.Com moltes fonts monumentals i a la vegada úniques que disposaven en els pobles, servia per abastir les necessitats de la població de Vallbona de les Monges, tant per l’ús domèstic, com per els ramats al disposar d’un abeurador pròxim a la font, com per rentar-hi la roba en el Safareig públic.Com diem, el temps passa també per les fonts i les va envellint, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com La Font de la plaça del Monestir del Vallbona de les Monges, perduri per molts segles mes…

Text i recopilació de Fotografies : Ramon Solé

Fem safareig…al rentador de Tavertet

Publicat el 27/02/2015 per Rasola

Es un conjunt compacta format per una Font, Abeurador i Safareig, per així fer un bon aprofitament de l’aigua que arriba.Va ser construït a principis del segle XIX, per atendre la necessitat d’un petit poble d‘aquells moments, per tant, aquest safareig te les dimensions petites, donat que hi havia pocs habitants que el podessin fer servir com a activitat quotidiana que ja esta perduda en l’actualitat.
La Font en la seva construcció que ens recorda a una caseta, se la coneix com la Font de Sant Cristòfol, patró d’aquest poble de Tavertet.El seu esta, a pesar de tant de temps, es acceptable, per ho podem veure com les pedres de les parets que donant a la font, estant molt desgastades per la inclemències del temps.Tavertet, es punt de partida de nombroses rutes o itineraris, amb vistes espectaculars, amb restaurants molt apreciats per la clientela.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia

El Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès

Publicat el 26/02/2015 per Rasola

Important : Aquest Bloc no forma part de l’empresa del Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès, sols donem a coneixer-ho, com qualsevols dels nostres articles, per tant no fem reserves !.

Per arribar a Can Miret, cal sortir a peu o amb cotxe des del carrer de l’Església al costat d’aquesta, i desprès seguirem per les cases de la Urbanització de Can Boatell l fins la seva plaça, on girarem a la dreta pel carrer Magnòlies.Al finalitzar les cases arribarem a creuar la riera de Giola, si no ha plogut fort recentment, el pas ens serà fàcil.D’aquí entrarem a un bosc de alzines i pins, a l’esquerra veurem l’ entrada a la finca de cam Miret, l’aparcament per deixar-hi el cotxe es a la dreta entre el bosc o en una gran explanada que també trobarem en aquest indret.Cal per entrar al recinte abonar una quota general per persona, que ens dona us a la llenya de les barbacoes, de les taules i bancs i per poder sortir i entrar de nou, ens facilitaran una polsera per persona.Cal distingir tres zones de Can Miret, l’antiga Masia-granja, on hi ha un petit lloc per poder comprar queviures, begudes i gel. En un dels laterals hi ha el Serveis. Front la porta principal de la casa hi ha un pou amb una font d’aixeta.I jocs pels mes petits.

En un altre sector, es el de les alzines, on estan la majoria de taules i bancs d’obra, repartits i aprofitant en algun cas l’ombra.Molt a prop seu hi ha la nombrosa renglera de barbacoes fetes d’obra i molt ven acabades, i que sempre disposa de llenya, en tot cas de faltar-hi, podem recollir-ne mes en un munt que esta molt a prop.I el tercer lloc a destacar, es un gran cobert, que hi ha unes rengles de taules i bancs de fusta, per estar resguardats en cas de pluja.En una explanada inferior, es on poden practicar el petits amb la família de jocs amb pilotes, així no molesta a la resta d’usuaris.Sols cal fer un bon foc, i….. preparar la carn !I… a menjar, aixo si, amb un bon vi… !També, cal dir que en la temporada d’alt risc d’Incendis forestals, podem trobar que no es puguin fer servir el fogons, cosa que ja es habitual en llocs propers al bosc.Si us animeu a anar-hi, que us ho passeu molt be I!!!Per a mes informació :

La zona lúdica

Important : Aquest Bloc no forma part de l’empresa del Berenador de Can Miret de Llinars del Vallès, sols donem a coneixer-ho, com qualsevols dels nostres articles.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Muntanya – Caminada de Llinars del Vallès a l’Ermita de Sant Sadurni de Collsabadell

Publicat el 25/02/2015 per Rasola

Respon

Sortirem des de l’Estació de Llinars per la part oposada a l’edifici, i ens dirigirem per un caminet indicat per un cartell i passarem el riu Mogent per un antic pontmetàl•lic, fins un camí de terra ample que agafarem a la nostra esquerra, fins els túnels de l’Autopista i de l’AVE.Arribarem a un camí, asfaltat, podem pujar un tros per el camí de terra que passa per la finca de Can Gurri Cremat, trobarem unes roques curioses.Retornem les nostres passes, i seguirem pel camí ample i asfaltat paral•lels a l’Autopista, fins arribar a can Mora on hi ha un Restaurant i el Pou de Glaç, que podem visitar si la tanca esta oberta.A pocs minuts mes , passarem pel costat de l’Edifici de” Els Maristes”, el rodejarem i seguirem pel camí principal. Ara, passarem entre bosc, camps i alguna masia.En uns deu minuts ja podrem divisar la Torre de l’Ermita entre el bosc, deixarem a l’esquerra un camí que va a un pont per passar l’Autopista, nosaltres seguirem rodejant un camp on hi ha una gran bassa al mig.Al poc, tenim una desviació, a la dreta, és la important edificació i majestuosa de Can Prat, en la cruïlla hi ha un pou i una bassa en cada costat del camí; agafarem el camí de l’esquerra que fa una lleugera pujada fins l’Ermita de Sant Sadurní de Collsabadell.Esta en un petit turó, que domina una gran vista de les Muntanyes del Montseny i baix Montseny. Te un notable campanar que va tocant periòdicament les campanes. Tot esta molt ben cuidat i que cal respectar. Front a la rectoria hi ha un seien d’obra molt curiós.En un racó entre les escales per pujar a l’ermita i la rectoria, trobem la Font, que antigament era natural, encara podem veure l’antic tub que actualment esta sec, disposa d’una aixeta amb aigua de xarxa.Tornarem enrere fins creuar l’Autopista pel pont, deixarem el camí de la dreta que va en cinc minuts a la gran Masia- Granja de Can Colomer.Nosaltres agafarem per la nostra esquerra passarem per sota d’un túnel del tren de rodalies, i al poc entre camps, creuarem el riu Mogent , Veurem al fons, l’edifici dels “Maristes”.tot seguin el recorregut i en menys de vint minuts entrarem a Llinars del Vallès per on hi ha la Creu de Terme, i finalitzarem aquí el recorregut, a on hem iniciat, a l’estació de tren.Aquest itinerari el podem fer tranquil•lament i sense preses, en menys de tres hores.