El temps passa també per una font i les envellies…, com Les Fonts i el Safareig de Guissona

Guissona - SafareigPodríem estar en una font de les aigües mes antigues pel us dels habitants de Catalunya. Efectivament, des del assentament dels romans a La Guissona del segle II desprès C., per les seves necessitats varen construir un pou que des de aquest i a traves d’una mina o galeria, molt ben feta donat que encara avui en dia es conserva, subministrava l’aigua a la gent.

DSCN0673
Els segles van anar passant, en aquell lloc es va construir el gran Safareig i Les Fonts monumentals que en varis períodes es van anar remodelant. El lloc va prendre el nom popularment de Les Fonts de Guissona.

ñlk_01La font principal en forma de capella monumental, disposa de cinc brocs, de fet, era on sortia l’aigua per que la gent recollís amb els càntirs aquella aigua per el seu consum, donat que a casa no es tenia. A una certa alçada, podem veure la imatge de la Verga de la Salut, per axó, també es coneix com La Font de la Salut.

Guissona - FontsA l’altre costat i a tocar del safareig, hi ha les altres Fonts de quatre brocs, que les dones anaven a rentar-hi les verdures i fruita, va ser construït a l’any 1776. L’aigua sobrant, anava a parar al Safareig i a l’Abeurador. Cal destacar que aquest safareig de dimensions notables comparat amb altres llocs, disposa de dos compartiments un on era per rentar-hi la roba i l’altre per esbandir-la.

guissona_01L’aigua com diem, passa a un allargat abeurador per a que nombrosos caps de bestiar bavessin al mateix moment.
Fins i tot, l’aigua sobrant, es dirigia per uns canalons a les hortes properes, per aprofitar pel rec.

7865566Com diem, el temps passa també per les fonts i les envellies, el ser humà deu de tenir cura d’aquestes fonts i comprometre’s, per que una obra tant important com Les Fonts de Guissona perduri per molts segles mes…

Per informació complementaria, feu un clic aquí :
http://www.guissona.net/turisme/recomanacio-del-mes/recomanacions-2009/juny-a-fer-safareig

Text i recopilació de Fotos Antigues : Ramon Solé

Unes figures estranyes en la Font dels Avellaners de Montcada i Reixac

Bon dia de Sant Esteve !!!

fsgPoques fonts naturals  hi queden dins del terme de Montcada i Reixac. A prop de l’ermita de Reixac

1_01hi ha una d’aquestes, es la Font dels Avellaners situada a peu de torrent,

Font dels Avellanersmolt a prop de Can Pesses i abans d’arribar a l’antiga pedrera, en el turó proper hi ha l’antiga ermita de Reixac.

Cartells_01Era una de les fonts mes ven considerades per la gent de Montcada i rodalies, que fent una bona excursió anaven a fer fontades en aquesta font, a les hores d’aigues molt abundants.

Ft 1El paratge a la llarg del últims cent anys ha petit alguns incendis forestals que han fet minvar molt la vegetació del seu entorn.

Ft Avallaners 4Farà uns anys, es va portar a terme una remodelació de la font i entorn, segons es diu a càrrec d’un mallorquí . Cal destacar les figures que decoren la placeta de la font on un vell roure presideix el lloc.

E - 9_01

E - 8_01

Sota la paret de l’arbre hi han varies d’aquestes imatges fetes de pedres.E -1
• Una cara …misteriosa

lk

E -  3
• Un mussol

E - 7

E -4
• Unes ales d’una gran au

lnk
• Un conill

oijh
• Un cargol

E - 10
• Una cara que ens pot recordar el cap d’una calavera

Ft Avallaners- Figura 7
• El cap d’un drac verd

E - 2_01
També, i al terra es va fer amb nombroses pedres com la imatge d’una sargantana o llangardaix.

Altres figures podem veure si ens fitxem molt mes…

E - 6En l’altra extrem de la placeta, es va fer com un petit estany, que en els anys a acabat pràcticament desapareixent.

Ft. Avellaners actual_01En la mateixa font, es va tapar el tub de metall, per una ceràmica ven curiosa.
Al terra pel costat de la pica, fa com una alfombreta circular de pedres petites.

DSCN1939_01Text i fotografies : Ramon Solé

yh

Bon Nadal a tots i totes ! Avui us presento, tres llegendes sobre el Nadal

DSCN1839_011.- La Llegenda – L’Arbre de Nadal
Es diu que una freda nit d’hivern, un nen buscava refugi.
Un llenyataire i la seva esposa van rebre’l a casa seva i li van donar de menjar. Durant la nit, el nen es va convertir en un àngel vestit d’or: era el nen Déu. Per recompensar la bondat dels ancians, va prendre una branca d’un pi i els va dir que la sembressin, prometent-los que cada any donaria fruits. I així va ser com aquell arbre va donar pomes d’or i nous de plata.

nj_01A mesura que passaven els anys, i amb l’arribada de l’hivern la família del llenyataire vestia els seus arbres (quan perdien fulles) perquè els bons esperits que en ells habitaven no marxesin. Els adornaven amb pomes o pedres pintades i així cada any tornava l’esperit de l’àngel.DSCN1838_01Es diu que aquest va ser l’origen de l’arbre tal i com el coneixem avui. Les boles de cristall es van incorporar al voltant de l’any 1750 en Bohèmia i el costum de l’arbre es va estendre per Europa i Amèrica durant el segle XIX.

kouhg_012.- La Llegenda – El Mariner de Sant Pau
Aquesta llegenda del Mariner de Sant Pau és una llegenda catalana de la qual va ser transmissor Mossèn Jacint Verdaguer.
Fa molts i molts anys, un mariner vivia a l’Empordà i feia viatges mar enllà fins a Mallorca. La seva família l’esperava impacient quan tornava de la mar per disfrutar les hores de lleure tots plegats. Però un dia, tot es va capgirar. Quan era mar endins, el cel s’enfosquí com les entranyes d’una balena i un vent huracanat començà a sacsejar amb fúria la nau. Tot invocant a la verge del Carme va aconseguir salvar-se mentre veia com la nau se li feia miques. Quan arribà a port, veié desesperat com la mar havia arrasat la seva casa i s’havia endut tots aquells que estimava. Sol i trist, va agafar l’únic objecte que li quedava: un rem,i decidí allunyar-se del mar fins a un lloc on ningú no conegués què era el rem que duia amb ell.

bnfEra la tardor i les fulles dels arbres començaven a caure quan va arribar a Banyoles. Les noies filaven vora el llac,semblaven bona gent, però quan va veure l’aigua del llac,va recordar-li massa la seva antiga llar i va decidir marxar. Tot caminant i buscant un lloc on quedar-se, ja era prop de Nadal i va decidir parar-se a Besalú. Els nois i noies del poble jugaven a la plaça, estaven contents, i fins i tot el convidaren a afegir-s’hi. Però quan preguntà a una noia si sabia què era l’objecte que portava i li va dir que era un rem, va decidir seguir el seu camí.DSCN1837_01Mirant les serralades, va travessar boscos i prats i arribà a Olot. Ja era dilluns de Pasqua i quan va veure un grup de gent reunida en un dels barris d’Olot es va parar. Celebraven la Pasqua i ballaven el ball del triai. Tot i que els va trobar bona gent i acollidors, quan va demanar a diverses persones què era l’objecte que portava i una li va respondre: un rem. Va pensar que calia continuar el seu camí.
I va arribar a Sant Pau de Seguries. Des del primer moment s’hi sentí com a casa. Allà també estaven de festa, en una ermita a prop del poble. Ells si que van prendre el seu rem per una pala de forner, que és un pala per treure i posar el pa del forn. I allí es va quedar, va refer la seva vida, va tornar a formar una família, va fer de pagès i va construir una masia que avui encara podem veure. La masia s’anomena: El mariner de Sant Pau.
Per això també el gegant de Sant Pau és un mariner per recordar aquell home que un dia va arribar al poble per quedar-s’hi.

gh_013.- La llegenda – Una ànima en pena
La llegenda del rei Artús va ser popular al territori deltaic, sobretot a Provençana, l’actual l’Hospitalet de Llobregat. Una part del Prat fins a la seva independència al segle XVI era possessió de Provençana, que correspon a l’Illa de Banyols. DSCN1836_01Aquesta llegenda tradicional correspon a una mescla entre el Rei Artur, personatge del segle VI i membre de la taula rodona, i de la tradició del Mal Caçador.

n_01Una nit de Nadal, Artús va abandonar la Missa del Gall per córrer darrera d’una llebre blanca, que anteriorment ja se li havia escapat i estava obsessionat. Va ser condemnat a córrer eternament darrera d’aquesta llebre. Posteriorment, en una nit de Nadal, dos masovers van sortir a caçar ànecs salvatges i van desestimar les campanades de Santa Eulàlia de Provençana. La mala sort és que va aparèixer Artús amb els seus gossos i al davant la seva llebre, els dos masovers es van llançar també a la persecució. Es diu que un va desaparèixer sota el fang i l’altre va aparèixer en estat de bogeria.

gh (2)_01La llegenda present a Catalunya, és coneguda com Artús el Damnat, que correspon a una ànima en pena. La tradició diu que cada any durant la nit de Nadal es sent un soroll procedent del seu corn.

DSCN1933_01Recopilació de Llegendes sobre Nadal i Fotografies : Ramon Solé

El Jardí Botànic de Barcelona

Vista 15L’any 1999, es va inaugurar el Jardí Botànic de Barcelona en la muntanya de Montjuic entre l’Estadi de Montjuïc, el Castell de Montjuïc i el Cementiri de Montjuïc. Amb un terreny de desnivells entre les cotes 100 i 140 metres a nivell del mar i una superfície de 14 hectàrees

Vista 16Estan distribuïdes les plantes i arbres, per especialitats i dels llocs d’on provenen, en plantes i comunitats d’àrees amb clima mediterrani i dividit en sectors que representen les àrees principals. Aquestes són Austràlia, Xile, Califòrnia, Sud-àfrica, l’àrea mediterrània de l’oest i l’àrea mediterrània de l’est. Una secció específica està dedicada a la flora de les Illes Canàries.

Vista 13Vista 12Vista 9De fet el primer Jardí Botànic de Barcelona, datat a finals del segle XVI, estava situat a l’Estudi General dels caputxins a la plaça Reial. El primer amb vocació científica fou el jardí botànic de Sant Joan Despí, creat a finals del segle XVII per Jaume Salvador i Pedrol. La família Salvador fou una coneguda nissaga de botànics catalans (del segle XVII al XIX). Les seves col•leccions estan exposades a l’Institut Botànic de Barcelona.

Vista 10Vista 11Vista 7Mes tard, en l’any 1930, Pius Font i Quer va crear el Jardí Botànic Històric a la pedrera de la Foixarda de Montjuïc. Aquest jardí va ser inaugurat el 17 de juliol de 1941. Va quedar afectat per la construcció d’accessos per als nous equipaments olímpics i l’any 1986 fou tancat degut als problemes d’estabilitat de les parets. Va ser reobert al públic l’octubre de 2003, per ho ja com un jardí mes recuperat per la ciutadania de Barcelona.

Vista 6El tancament del Jardí Botànic Històric, esdevingut l’any 1986, va afavorir la proposta de construir un nou jardí botànic a Barcelona que a més va acollir el edifici per a l’Institut Botànic i les seves col•leccions, i que s’ha convertit en un centre referent en la conservació de la flora mediterrània.

Vista 1Vista 2El nou Jardí Botànic de Barcelona molt mes gran i per tant, amb mes capacitat en plantes i arbres, ha suposat una important millora en una zona de la muntanya de Montjuïc que havia estat oblidada durant força temps. En els terrenys que ocupa hi havia una barriada de barraques anomenada Can Valero i posteriorment un abocador de residus.
Les col•leccions estan dedicades a plantes i arbres de les regions mediterrànies de tot el món, de clima mediterrani caracteritzat per un llarg estiu sec, hiverns suaus i pluges en la primavera i tardor.

Vista 4
Vista 3 Hi ha en la part mes baixa un gran llac on podem veure plantes aquàtiques.

Recopilació de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

Un camí diferent de passejada, des de Cardedeu a Llinars del Vallès

????????????????????Avui us proposo fer una caminada matinal de tardor / hivern, per la llera del riu Mogent, entre els pobles de Cardedeu i Llinars, bona part dins del municipi d’aquest últim.

DSCN1373_01DSCN1351_01
La poso com una caminada diferent, perquè podrem gaudir d’arbres i vegetació ven diversa, i d’uns espais de lleure, tot el camí transcorre com us dic per el costat de la llera del riu, aquest esta paral•lel entre la zona Industrial de llinars i l’Autopista.

DSCN1367_01Podem iniciar des de qualsevol punt de Cardedeu, i arribarem a passar pel costat del Torrent Llibre en el barri de Poble Sec, a l’arribar als Jardins de Sant Jaume, prendrem un camí ample de terra que ens portarà a les últimes casses d’aquest sector,

DSCN1337_01DSCN1338_01passarem pels carrers d’els oms i de les Alzines.

DSCN1342_01??????????DSCN1346_01En aquest punt, en el lloc conegut com Can Pujades,

DSCN1347_01DSCN1345_01es on pròpiament comença l’itinerari de caminada i no accessible als vehicles a motor.

DSCN1348_01DSCN1363_01DSCN1353_01Si anem en dissabte o festiu, es un lloc tranquil donat que no hi ha activitat Industrial,

DSCN1354_01??????????i podrem veure un moviment de gent de totes les edats fent camí, uns amb bicicleta, altres a peu, corrent i inclús hi ha qui aprofita les instal•lacions que anem trobat per fer exercicis i/o gimnàstica.

DSCN1360_01DSCN1361_01DSCN1362_01DSCN1364_01La vegetació es important com riba de riu que esta format per a pollancres, desmais, plàtans i podrem comprovar que son els mes grans en alçada i diàmetre existents per aquesta zona.

DSCN1350_01DSCN1356_01DSCN1357_01Altres arbres mes joves en trobarem també, junt amb una rica i diversa vegetació que omple el camí en algun cas amb flors.

DSCN1359_01????????????????????
Si ens fiquem el mes propers al riu, podem trobar algun Martinet Pescador, entre altres aus mes correntes.

??????????DSCN1352_01DSCN1375_01En un punt concret si el riu no passa massa crescut, podrem travessar-ho i des d’allí iniciar diferents itineraris tot aprofitant l’ample camí que passa per sota de l’Autopista, carretera i de l’AVE i ens porta a peus de la serralada per inicial recorreguts diversos.
Nosaltres retrocedim i seguirem fent camí de nou paral•lels al riu Mogent, tal com fèiem fins ara.

DSCN1372_01DSCN1377_01i trovarem algun pont per salvar els torrents.

DSCN1376_01A la llarg del camí trobarem alguns cartells que ens informen, on estem o per on podem dirigir-nos.

DSCN1371_01DSCN1381_01Al poc temps, el camí fa un petit gir i puja de desnivell a les antigues naus industrials de Llinars, per ho, podrem agafar un camí de terra mes estret que entre vegetació i  mes brut el terreny de deixalles ens portarà a uns caps abandonats tot passant front a la deixalleria de Llinars.

DSCN1383_01DSCN1384_01DSCN1385_01Ara si caminem per l’acera pel costat de les diferents naus industrials, fins arribar a una petita zona de lleure on hi han taules i uns bancs . amb uns notables i allargassats plàtans de varies brancals que ens criden molt l’atenció,

DSCN1387_01DSCN1388_01??????????????????????????????amb un camp amb gespa natural molt extens, pot ser que ens faltaria aquí i a la llarg de la caminada poder disposar d’alguna font , en que fora d’aigua de xarxa.

DSCN1392_01DSCN1393_01A la dreta nostra, passarem pel costat d’uns horts , estem molt a prop de l’estació de Llinars, on podrem fer el retorn amb el tren, i que amb mes d’una hora haurem fet la caminada.

DSCN1394_01

DSCN1395_01
O be, allargar la caminada, per un itinerari alternatiu per no tornar per el mateix lloc, una vegada creuats el poble, seguirem la carretera, passarem pel costat de l’Església,

DSCN1396_01??????????la seu de la Policia Local i d’un gran Poliesportiu, anirem per una via que ja esta preparada amb un camí o aceres laterals fins entrar a Cardedeu, apta tant per caminar con per anar amb bicicleta.
Text i Fotografies : Ramon Solé

El llibre sobre el riu Ter i el patrimoni vinculat als usos de l’aigua

Editorial Gavarres i el Consorci Alba-Ter són els editors del llibre «El Ter. El patrimoni vinculat als usos de l’aigua».

hg

El llibre, escrit pels historiadors i arqueòlegs Joan Llinàs i Jordi Merino, documenta de manera exhaustiva el patrimoni vinculat als usos de l’aigua al llarg del riu Ter.

Rescloses, canals, molins, fargues, centrals hidroelèctriques, fàbriques de riu, colònies industrials, ponts, palanques, passeres, pantans i embassaments…

La mil•lenària petja humana sobre el Ter l’ha convertit en un dels rius més ‘treballadors’ de Catalunya. Amb aquest recorregut per tot el curs del riu, des d’Ulldeter fins a l’Estartit, es vol donar a conèixer aquest patrimoni amb la convicció que això contribuirà a fer-lo estimar i a recuperar-lo.

El fotògraf Josep Curto és l’autor de la majoria de les imatges que apareixen al llarg de les 270 pàgines del llibre.

A més a més, s’inclou un mapa del recorregut amb una descripció detallada de 44 fitxes del patrimoni.

Presentació feta : 12 de abril de 2011portada Ter

Punts de venda
Anglès > Papereria 55, Llibreria Nati
Banyoles > Llibreria Fòrum
Barcelona > Llibreria Quera, Llibreria Altaïr, Llibreria de la Generalitat
Bescanó > Llibreria FF
La Bisbal d’Empordà > Les Voltes
Camprodon > Anglada, Morer
Cassà de la Selva > Can Benet
La Cellera de Ter > Llibreria l’Espiral
Celrà > Maria Lluïsa Cle
Flaçà > Immaculada Bassó
Girona > Llibreria Ulyssus, Llibreria 22, Llibreria Carlemany, Llibreria Empúries, Llibreria Geli, Llibreria Les Voltes, Llibreria de la Generalitat
Manlleu > Llibreria Contijoch, Museu Industrial del Ter
Olot > Llibreria Drac
Palamós > Llibreria Llegim
Ripoll> Gràfic Paper, Gràfic Paper 2, La Tralla, Llibreria Teixidor
Roda de Ter > Can Manolito
Salt > L’Estanc
Sant Celoni > Llibres Alguer
Sant Joan de les Abadesses > Salvat
Sant Pau de Seguries > Maria Roura
Torelló > Llibreria Xicoy
Torroella de Montgrí > Llibreria El Cucut, Llibreria Elías
Verges > Montserrat Vila
Vic > La Tralla, Llibreria Mots, Mater, Muntanya de Llibres

Recull de la Informació : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de La Riba de Sant Quirze del Vallès

??????????

La font de la Riba esta situada a la zona de can Ponsic, sota la balma neolítica de can Pallàs i propera a la zona humida de can Ponsic i/o el torrent de la Betzuca.

??????????

És una de les poques fonts que queden a Sant Quirze del Vallès del Vallès en l’actualitat, fa cents anys en rere n’havien arribat a tindre mes de 40 fonts i mines repartides per tot el terme.

DSCN0015

Recordem que un dia com avui, el 9 de novembre de 2008 es va recuperar la Font de la Riba a Sant Quirze del Vallès.

Any 2008

Any 2008

Any 2008

Any 2008

I posteriorment el dia 30 del mateix mes i any, es varen fer plantada d’arbres i altres actuacions en aquesta zona, agrupant mes de 200 Voluntaris promoguts des de l’entitat Sant Quirze del Vallès Natura.

Font de la Riba

DSCN0012

DSCN0016

Mes informacions al respecta:

Vídeo:

https://sites.google.com/site/santquirzedelvallesnatura/projectes/font-de-la-riba/

Informacions de Radio Sant Quirze i altres :

http://www.radiosantquirze.cat/index.php?opcio=sn&node=2963

http://www.radiosantquirze.cat/index.php?opcio=sn&node=3561

http://www.santquirzevalles.cat/DetallNoticia/_CR1bHNtBU9DLTRiyiCrCYxXLhx3qwnTby7n8dXxJwgw

http://www.custodiaterritori.org/news/ca/2009/12/03/0004/mes-de-300-persones-han-participat-a-2-actes-ciutadans-paral-lels-de-custodia-al-valles-occidental

??????????????????????????????

Actualment passats sis anys de la seva recuperació hem anat a veure com estava, a crescut la vegetació, per ho , podem accedir be per camí d’accés,

??????????

la Font no disposa de broc i dona poca aigua al bassal que es forma front d’ella.

??????????

??????????

Animem novament que es torni a fer alguna intervenció i periòdic manteniment d’aquesta emblemàtica i antiga Font de La Riba.

Any 2008

Any 2008

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies de l’arranjament : Sant Quirze del Vallès Natura

El Llac del Parc de la Ciutadella i la Font Monumental de Barcelona

Visra 5Vista 1

El Llac del Parc de la Ciutadella de Barcelona,  d’una gran superfície que domina l’esplanada del parc. Està alimentat amb aigua freàtica d’un pou i compta amb un circuit de recirculació que redueix l’aportació d’aigua necessària i manté el llac en millors condicions.

Vista 2Vista 3

El llac està envoltat d’una vegetació força rica, entre les que hi han alzines, palmeres… on conviuen diverses espècies d’aus (ànecs, oques salvatges, gavines i gavians, entre d’altres).

Vista 4Vista 6

Cal destacar  un arbre especialment atractiu per la seva forma, el xiprer calb, nom popular del Taxodium distichum, espècie que creix únicament dins l’aigua i que altres països, com Estats Units,  arriba a tenir unes dimensions molt grans.

???????????Vista 13

Vista 8En un dels costats una passera ens porta a una petita explanada que es com una illa, que fa de mirador al llac i on podem veure les aus, la gent en barca, els peixos…

Vista 10Vista 11

Disposa d’un servei de lloguer de petites embarcacions a rem. A prop hi ha Servei de Bar i WC.

Vista 13Vista 14

La Font monumental del Parc de la Ciutadella, va ser construïda entre1875 i 1888 segons projecte de Josep Fontseré, encara en etapa de formació. En realitat, van participar diferents artistes del moment i cadascú es va cuidar d’una part essencial :

Vista Monument

Els germans Vallmitjana, van fer el grup escultòric del Naixement de Venus

Els Grifons, són obra de Rafael Atché,

La Quadriga d’Apol·lo, que corona el conjunt va ser realitzada per Rossend Nobas

a més de diverses escultures d’altres autors.

Es diu que Antoni Gaudí  col·laborà en el disseny d’alguns elements decoratius que formen part de la

cascada del Parc de la  Ciutadella, como les roques o els màstils de ferro.

Es preciós i encantador, poder veure la gran quantitat d’aigua que surt per tot el seu conjunt monumental.

Font - Monument - Cascada

Recopilació de la informació de l’ Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé

L’Historia de la Font de Santa Maria del Mar de Barcelona, una font de ciutat

Situada en el Barri de la Ribera, front l’entrada principal de l’Església de Santa Maria del Mar, on està la plaça del mateix nom.

dc

Construïda a l’any 1402, on era el vell cementeri de l’Església.

vb

La Font de Santa Maria del Mar, se la coneixia com “ La Font dels Senyors”, donat que es van construir molts en aquella època, comerços  i Palauets de gent adinerada de Barcelona, que avui en dia son importants Museus per les rodalies.

DSCN1123

 

DSCN1122

En la seva estructura podem destacar, els blasons, gàrgoles i un petit rosetó. Sobre, antigament havia una torre d’aigua. Actualment hi ha un terrat o balcó enjardinat.

DSCN1125DSCN1124

Al principi, comptava amb tres sortides d’aigua, en l’actualitat sols hi ha en funcionament tres aixetes.

ñlñlkj

No fa passa masses anys, es va fer un important arranjament de tota l’estructura d’aquesta antiga font, que com la de Sant Just , Portaferrissa i la de Santa Anna, formen les Fonts mes antigues de la Ciutat de Barcelona.

bv

Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

DSCN0697

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis

(milers d’ibis com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat

(de l’íntim rosa d’un pit de noia gairebé entrevist).

kj

I parlo del coll – verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Manlleu - Moli de la Gorga

Dolça remor de l’aigua en el record.

Autor : Gerard Vergés i Príncep

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé