La Font Donace es troba en Algímia de Almonacid, a la vessant sud de la serra d’Espadà.
En la comarca de l’Alt Palància, una de les dues comarques de parla castellana a les comarques de Castelló, ja que van ser repoblades majoritàriament per gent d’Aragó.
L’aigua de la font va per un reguer fins al xicotet aqüeducte, i després fa cap al safareig, que és de l’any 1932. Està tot dins un radi d’uns 60 metres de distància.
És una zona molt bonica.
Text i Fotografies : Jordi Monfort
Aratorés és una localitat aragonesa pertanyent al municipi de Castiello de Jaca, a la Jacetània, província d’Osca d’Aragó.
Es troba a 1021 m d’altitud i a 3 km de Castiello de Jaca. Assentada en un petit pla al peu de la Serra dels Àngels pel qual s’accedeix a la Vall de Borau i des del qual es domina la vall del riu Aragó. És un petit i bigarrat nucli, en el qual es poden apreciar totes aquelles característiques, fins als més petits detalls, de l’arquitectura tradicional de la zona, sobresortint per robustos passadissos, airoses xemeneies troncocòniques, alguna balconada i altres components de les cases.
Destacaria dues Fonts, una a sota d’una zona recreativa amb taules i bans per fer un àpat; en la mateixa paret a un nivell mes inferior a la zona recreativa esta la Font i al seu costat uns abeuradors.
La segona Font, es metàl·lica adossada a la paret.
Recull de dades: Viquipedia i propi
Text : Ramon Solé
Fotografies: Rosa Costa
Rubielos de Mora és un municipi de l’Aragó, situat a la província de Terol i enquadrat a la comarca de Gúdar-Javalambre. Compta amb un recinte urbà prou ben conservat, amb dues de les set portes que hi donaven accès.
L’ajuntament és d’estil renaixentista i també compta amb diverses cases nobiliàries, com la del comte de Florida o la del comte de Creixell, així com moltes altres cases amb llindes que representen antics oficis. També té importància arqueològica gràcies als fòssils i les restes d’ambre que hi ha a la zona. Durant l’estiu i les festes és costum els espectacles taurins propis de la zona com el bou embolat i bou ensogat.
A continuació us presento les fonts mes properes al nucli urbà :
Font del Poble
Font del Parc
Font, abeurador i Safareig antic
Font Cerezos
Fuente de Casa Blanco o Mas Blanco
Fuente Acacia
Fuente de Casa Rull
Recull de dades: Viquipèdia
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Com cada divendres avui us passo dos articles
La Cigonya Blanca des de fa un segle és present a la població Aragonesa d’Egea de les Caballeros, concretament des de 1918.
En 1957 es van comptabilitzar 146 parelles nidificades, va disminuir la xifra a 92 parelles en l’any 1974.
La cigonya blanca va ser declarada en 1981 espècie protegida, i està inclosa en los catàlegs nacional i regional de especies amenaçades.
En un cens de l’any 1994 la població de cigonya blanca va arribar a les 340 parelles nidificades.
El Heraldo d’aragon, es va fer ressò de la problemàtica que suposava la nidificació en edificis per la gent i la brutícia que comportava :
Es podien veure els nius en les torres de les Esglésies com San Salvador i Santa Maria, entre altres edificis, i en altes estructures, com a torres de telefonia mòbil, torres elèctriques, parallamps, … motivat per la manca d’arbres de grans dimensions que hi poguessin posar allí el seu gran niu.
Us passo un article de la Cadena Ser, sobre un dels problemes :
https://cadenaser.com/emisora/2017/04/06/radio_zaragoza/1491473252_571067.html
Fotografia – Endesa i Cadena : Ser
Gràcies a una intervenció de fa uns anys esta mes controlada la situació, es van instal·lar els nius a unes plataformes artificials i varen fer l’anellament als exemplars joves per realitzar un seguiment sobre la seva dispersió.
Ejea de los Caballeros, ha sapigut enfrontar l’equilibri entre natura i benestar urbà.
Net de nius de cigonya blanca
Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Fuentespalda o Fondespatla, és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó). Situada a mig camí per la carretera que va de Vall-de-roures a Pena-roja i Mont-roig de Tastavins. El poble és edificat en un estret de muntanyes, entre Sant Miquel i la Penya del Corb ple de fonts.
Dins del poble hi ha tres fonts naturals importants per la seva antiguitat :
Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola
Efectivament , durant l’últim episodi de pluges de fa uns dies i que sembla es repetirà dintre d’aquesta setmana, ja tenim neu als Pirineus de Catalunya I Aragó.
No sols es l’alegria dels que volen fer esquí, també i gracies a les precipitacions de neu que es acumula en les muntanyes, es pot garantir l’aigua durant el desgel de rius i embassaments.
Us deixo amb blanques imatges de muntanyes nevades :
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol-Ramon Solé
Sopeira és un municipi catalanoparlant de l’Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l’Alta Ribagorça. Des del 1970 comprèn l’antic terme independent de Sant Orenç.
El poble, que tenia 92 habitants aglomerats i 9 de dispersos el 1991, és a 704 m. alt. És a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme. La seva església és actualment la parroquial del poble.
El congost de Sopeira, o Pas Nou, és l’indret on es alça la presa del Pantà d’Escales, construït l’any 1955 amb una capacitat de 152 hm3, una part del qual és dins del seu terme municipal.
Va ser construïda per a produir energia hidroelèctrica.
Situat al peu de la carretera N-230 i que arriba fins a l’entrada del Pont de Suert, és el més gran i emblemàtic de la comarca.
A la paret d’un costat de la presa, hi ha unes escales excavades a la roca, son impressionants.
Ofereix una aigua cristal·lina i raconades de roca i aigua ideals per a practicar-hi tot tipus d’esports nàutics i activitats ludicoesportives com la pesca, l’esquí aquàtic i el piragüisme, entre d’altres.
L’aigua una vegada que desguassa, passa a l’Embassament de Sopeira.
A l’alçada del poble hi ha l’Embassament de Sopeira, construït l’any 1957, amb una capacitat d’un hm3, i 13 hectàrees de superfície.
Dona una aparença de llac, hi ha un bonic embarcador que us donarà ganes de navegar, de pescar, o les dues coses…
I si voleu podeu fer nit allí, entre Aragó i Catalunya.
Recull de dades : Valquipèdia
Adaptació al Text : Ramon Solé
Fotografies : Dora Salvador i Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 