Publicat per La Vanguardia
Article del dia : 03/02/2015
Secció : Viure
Article de : Bàrbara Julbe , Girona – Corresponsal de La Vanguardia.

Fotografia de La Vanguardia

“Els experts diuen que, entre el 2017 i el 2020, l’estany de Banyoles viurà una altra onada gegant “
No és cap llegenda. La força de l’aigua va projectar dos catamarans fora de l’estany. També va aixecar part d’un bloc de formigó i fusta que subjecta la rampa de sortida del bot de rem. A més, nombrosos peixos van ser enviats terra endins i els hangars del Club Natació Banyoles, on es guarden les embarcacions, van quedar inundats per mig metre d’aigua. Va ser un microtsunami, una onada d’un metre d’alçària a l’estany de Banyoles, el que va causar l’octubre del 1994 aquestes destrosses. Fins a quatre vegades, i en magnituds diferents, es va repetir aquest singular fenomen durant el segle passat i, a causa de les característiques hidrogeològiques d’aquest estany, el més gran de Catalunya de formació natural, ningú no dubta que es tornarà a produir. Alguns experts, fins i tot, s’atreveixen a posar data al següent: entre el 2017 i el 2020. Procedents de l’Alta Garrotxa, les aigües subterrànies del Llierca i el Borró alimenten aquest enigmàtic enclavament natural. Hi ha més estanys que es nodreixen a través del subsòl, però molt pocs com el de Banyoles, on el corrent dels rius subterranis aixeca sediments, sobretot llot, que pugen i baixen en funció de la pressió de l’aigua o es queden en suspensió formant cavitats conegudes com a cubetes. Certs moviments en aquestes cubetes són la causa de les grans onades, que solen anar precedides d’un fort soroll que emergeix del fons de l’estany (d’origen càrstic) i també d’un xuclador.

“La dissolució dels guixos del subsòl a causa del flux ascendent d’aigua subterrània crea cavitats que, quan s’enfonsen, formen llacunes. La formació d’una cubeta per enfonsament pot desencadenar un descens momentani del nivell de l’aigua i després una oscil•lació”, precisa David Brusi, geòleg i director del centre Geologia i Cartografia Ambiental (Geocamb) de la Universitat de Girona.

Un altre possible origen es troba en els despreniments de roques i sediments de les vores de les cavitats. Aquests desplaçaments de terres també poden generar onades. El professor de Física de la Universitat de Girona, Xavier Casamitjana, explica que “el cabal que porten els rius subterranis va dissolent les parets de les cavitats. Amb el pas del temps es produeixen enderrocaments, que al seu torn originen noves cubetes”. “Així, en primer lloc, el nivell de l’aigua baixa per tornar a pujar al cap de poc temps i origina un tsunami”, afegeix Casamitjana.

La primera onada documentada va ser la més intensa de totes. Va passar el 27 d’octubre del 1904. L’aigua va retrocedir fins a 50 metres a la zona dels Banys Vells i les sèquies van quedar sense cabal durant dies. La segona va ser el 25 de maig del 1949, amb una sacsejada que va durar uns vuit minuts i va inundar el passeig de Circumval•lació. La tercera, el 14 de novembre del 1965. Va passar de matinada i l’endemà al matí es van trobar pedres de quatre quilos del fons de llac, a més de llot i peixos projectats fins a sis metres enfora. En l’últim cas, el 22 d’octubre del 1994, segons un estudi de la Universitat de Girona, hi va haver un despreniment d’una paret de sota de l’aigua que va arrossegar uns 8.000 metres cúbics de material a la zona entre el Cap de Bou i el Club Natació Banyoles.

“Primer vam sentir un soroll fort, com un terratrèmol, que venia del fons, i després vam veure com els joncs de la ribera s’enfonsaven, però era un efecte òptic, el que pujava en realitat era l’aigua. Ens vam espantar molt, però afortunadament ningú no va resultar ferit”, recorda Salvador Fontanet, que estava entrenant amb altres remers al mig de l’estany quan va passar aquest últim tsunami.

Els investigadors coincideixen que els canvis bruscos en els fluxos dels rius subterranis n’afavoreixen l’aparició. Passar d’una època molt seca a una altra de molt plujosa, o viceversa, pot provocar moviments a les cavitats i, en conseqüència, les temudes onades gegants. “El més probable és que la pròxima també passi a la tardor, que és quan les aigües subterrànies tenen més cabal”, adverteix Enric Estragués. Aquest meteoròleg local i escriptor es basa en l’estadística per pronosticar quan n’hi haurà una altra. “S’han repetit de manera cíclica encara que a intervals irregulars. És impossible fer-ne una previsió rigorosa, però podríem dir que apareixen aproximadament cada 25 anys. La pròxima podria ser entre el 2017 i el 2020”, comenta Estragués.

Altres investigadors, en canvi, en discrepen. “No hi ha una periodicitat clara. Per tant, no se’n pot fer un pronòstic exacte. Es desconeix quan es creen o s’esfondren les cavitats”, afirma Brusi. Un enigma, doncs, difícil de resoldre, que potser només és a les mans de qui, segons explica la llegenda, va trobar refugi en una caverna subterrània i viu a les profunditats de l’estany:
El tenebrós drac de Banyoles.”

Leer más:

http://www.lavanguardia.com/20150203/54426778877/tot-esperant-el-tsunami.html#ixzz3TMZmH5D3

Recopilació de la Informació i Fotos d’època : Ramon Solé