El Park Güell, lleure, caminar, museu, admirar… i mes !

El Park Güell és un gran jardí amb elements arquitectònics situat a la part alta de Barcelona, al vessant del turó del Carmel que mira al mar, no gaire lluny del Tibidabo.

Park Güell, a principis del segle passat i cabres per les rodalies

Va ser dissenyat per l’arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926.

100 columnes

Per informació sobre Antoni Gaudí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Gaud%C3%AD_i_Cornet

Té una extensió de 17,18 hectàrees (0,1718 Km²), això fa que sigui una de les obres arquitectòniques més grans del sud d’Europa.Durant 1984 la UNESCO va declarar el Park Güell Patrimoni de la Humanitat.Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.parkguell.cat/conegueu-el-park/mes-de-100-anys-dhistoria/

Els serveis son :

El parc està situat a 15/20 minuts en metro o cotxe del centre de la ciutat. S’hi pot accedir amb els autobusos, el bus turístic de la zona nord, i el metro (línia 3) de Lesseps.El parc disposa d’una àrea de jocs infantils, fonts, bar, llibreria, pista de patinatge, espai per a gossos, arbres catalogats i WC.Calendari i horari: De novembre a febrer de 10 a 18 h, març i octubre de 10 h a 19 h, abril i setembre de 10 h a 20 h, de maig a agost de 10 a 21 h. Tots els dies de l’any inclosos festius.L’òrgan responsable de la seva ordenació és “Parc i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona”.Facilitat d’accés: El parc és accessible per a minusvàlids amb cadires de rodes, però a causa dels pendents i de la grandària del parc, algunes zones són de difícil visita per a persones amb minusvalideses.Malgrat tot, les àrees bàsiques poden visitar-se.S’ha fet una ruta totalment diferent, anar a visitar el gran dipòsit subterrani d’aigua que disposa el Park Güell situat a prop de les columnes.Per a mes informació consulteu a :

http://literattours.blogspot.com.es/2012/07/visita-al-diposit-subterrani-del-park.html

Fins a mitjans del segle passat, és podia anar a buscar aigua en alguna font natural dins del recinte del Park Güell, com la Font de Sant Salvador, o de les Columnes.

És el Parc mes gran de Barcelona i mes visitat pel turisme nacional i internacional.Demà, us presentaré la Font de Sant Salvador del Park Güell.

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Els fanals de Pere Falqués i la Font a l’Avinguda Gaudí de Barcelona

En cada extrem dels tres primers trams de l’avinguda Gaudí, s’hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín.Aquests sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d’Oros, d’on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.Després de casi trenta anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades  a l’avinguda Gaudí.La Farola que toca als carrers Provença amb Avinguda Gaudi, te la particularitat de disposar en dues cares d’una Font amb pica i al centre la imatge lateral del cap de Gaudi.Algun de vosaltres a lo millor no us heu fitxat d’aquesta font al passar per aquest punt…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Torre del rellotge i la Font de les dues cares, al Barri de Gràcia a Barcelona

És coneguda popularment amb el nom de “el campanar de Gràcia” i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870, i esta situada en la plaça de la Vila de Gràcia. L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’artífex d’aquesta torre.La Torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes, una en cada costat de la torre; així es pot veure en qualsevol punt de la vila.Te 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font.A l’interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. La campana gran, és coneguda popularment com la Marieta. En els seus podem veure el signes del zodíac.La Llegenda :

“Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana”…

La font amb dues cares que polsant un boto cau l’aigua per les boques, esta en el lateral front l’antic Ajuntament de Gràcia.És classificat com a bé cultural d’interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.Cal dir que aquesta Torre mai ha fet les funcions de “ Torre d’Aigua”.

 

Recopilació de dades :  Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Una moderna font per un antic espai, la Font de Sant Martí de Provençals

En la plaça Ignasi Juliol situada front mateix de l’església de Sant Martí de Provençals  i  al costat de darrera de can Cadena, hi ha La Font de Sant Marti.Aquesta Font va ser encarregada la seva obra els arquitectes Carles Martí i Antonio Armesto i l’escultor Antoni Roselló i va se inaugurada l’any 1987.Està realitzada en coure, travertí i pedra calcària, i està formada per una columna de 4 metres d’altura sobre la qual se situa un aparell  amb forma de bomba d’aigua, en record del passat agrari de la zona.L’aigua cau a una pica, i des d’allí i per un canaló,  la porta fins a una bassa rectangular no massa profunda per evitar possibles accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roure de Barcelona

Situem-nos al barri de Sant Genís dels Agudells, del districte d’Horta – Guinardó, per arribar-hi podeu fer ho amb el bus del barri el 185, que us deixarà a la mateixa plaça de la Font del Roure.A mitjans dels anys 80 del segle passat, el col•lectiu Agudells de Sant Genís, van plantejar-se fer una nova font un metres mes avall de l’original, tot conduint l’abundant deu d’aigua.

Any 1986 – Arxiu Rasola – construcció de la nova Font del Roure

És va plantar arbres i amb els anys és va enjardinar sobre la Font, on avui gracies al parc i jardins municipal, es conserva prou be.En la seva part mes alta, trobareu uns seients i bancs per fer una fontada o àpat.A la part mes baixa, hi ha un lloc per jugar els infants,amb una canal que va a aportar aigua a una basseta-sortidor rodona.A la Font del Roure, cal baixar uns esglaons per accedir-hi. Sobre la paret de la Font trobareu un cartell de ceràmica amb el nom de la Font del Roure.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Actualment l’aigua de la font és provinent de xarxa, però fins fa poc encara rajava aigua natural.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : arxiu Rasola.

Arbres : Les Palmeres mes importants de Barcelona

Torre Llobeta a Nou Barris

Segons una web de l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona , justifica l’important nombre de palmeres existents a la ciutat :

“…Al segle XIX, les palmeres es van convertir en una de les plantes més representatives de parcs i jardins, viles i carrers de les localitats de vacances i dels jardins d’hivern de les principals capitals europees. Barcelona és una de les ciutats on les palmeres són una part important de la vegetació. Ciutat Vella i, sobre tot, Sant Martí, els dos districtes que es reparteixen la façana marítima, són els que tenen un nombre més elevat de palmeres. I és que les platges són, sens dubte, un gran hàbitat per a aquestes espècies tan exòtiques i, al mateix temps, tan habituals a Barcelona.”

Algunes de les Palmeres existents són : Arconthophoenix cunnighamiana (palmera de Cunningham), Butia yatay (palma yatay), Livistona chinensis (livistona de Xina)

Us passo fotografies de les palmeres mes representatives de la ciutat, per l’alçada i/o amplada. En cada Fotografia hi ha el lloc on estan situades :

Torre Llobeta de Nou Barris

Parc de la Ciudadella

Parc de la Ciudadella

Can Verdaguer – Nou Barris

Can Verdaguer, és diu la mes alta de Barcelona

Jardi del carrer Dalia – Montjuic

Jardi carrer Dalia – Montjuic

Parc de Monterols

En les Palmeres, fant niu una varietat d’ocells i sobre tot, les cotorres…

 

Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : El Roure Pènol del Jardí de Tamarita a Barcelona

Dins del Jardí de Tamarita a Barcelona i a prop de l’edifici de la Fundació Blanquerna, trobem un Roure pènol o comú d’Interès Local, destacable perquè és centenari de 23 metres d’alçada, catalogat per l’Ajuntament de Barcelona.Aquest Jardí, està situat en el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova, concretament en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.En El jardí de Sant Gervasi , que és una revista mensual que es rep per correu electrònic, descriu així aquest Roure :

“Aquest roure, catalogat com arbre d’interès local és únic i excepcional, a Barcelona n’hi ha molt pocs d’aquesta espècie i cap altra adopta una forma tan peculiar i asimètrica com aquest : un gran tronc s’enlaira vertical cap al cel i un altre surt gairebé reptant des de la base de l’arbre i es bifurca diversos cops fins a l’alçada dels nostres caps. Impressionant.”Quan visiteu el Jardí, mireu de localitzar aquets Roure, al mirar-lo, penseu… els anys te, i que ven segur a vist passar a molta gent pel seu costat i ell segueix allí… !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Els jardins de la Tamarita de Barcelona

En el Barri de Sant Gervasi-La Bonanova a Barcelona, podeu visitar els Jardins de la Tamarita, en el passeig de Sant Gervasi, 47 – 49.Una vegada que entreu, us semblarà que esteu en un espai natural fora de Barcelona, trobareu molta vegetació i frondosa, llocs enjardinats, moltes fonts i sortidors que donant frescor amb tanta aigua i sobre tot, silenci.No és massa concorregut, trobareu gent llegint un llibre o escoltant musica a traves del mòbil,  hi ha llocs amb molta ombra i bancs repartits pels Jardins, que s’agraeix en dies de calor.Podeu simplement  descansar i veure un munt de flors, d’olors i escoltar el cant de nombroses especies d’ocells que fan el seu habitat en aquests jardins.Els Jardins de la Tamarita, van ser inaugurats en 1994.En la porta d’accés del passeig de Sant Gervasi, en la parets interior hi ha una carota de dona a la dreta i d’home a l’esquerra per on raja aigua per la boca.En front, un petit llac amb tres sortidors i lleons en cada costat.A l’esquerra, hi ha un camí o unes escales, trobareu el llac de les granotes.No gaire mes lluny, el sortidor dels ànecs i nens.L’edifici en el centre d’aquests Jardins, es la seu de la Fundació Blanquerna, proper  veureu un gran Roure de interès local.Entre plantes i moltes flors, un altre sortidor .Mes al fons una estructura en forma de petita cascada.Hi ha varis camins per baixar a un nivell inferior, i una escala que fa corba, que porta a un espai destinat als petits, amb jocs, en aquest punt es trobava el torrent del Frare Blanc.Hi ha una representació d’arbres i arbust mediterranis de tots tipus, pi, roure, alzina, teixos, tarongers agres, boixos.En un costat mig amagat per la vegetació, trobareu l’edifici dels jardiners.En resum, Els Jardins de la Tamarita, son un verdader encant.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Font de la guineu i la cigonya del Parc de la Ciutadella de Barcelona

La Font de la Cigonya i de la Guineu, està situada dins del Parc de la Ciutadella de Barcelona, front a l’Umbracle, està datada a l’any 1884 i és obre de Eduard B. Alentorn realitzada en marbre blanc.

Va ser instal·lada el 1890, després que l’ajuntament l’adquirís directament de l’escultor, a qui van pagar 6.000 pessetes.

Te una faula molt antiga i que us la passo :

“ Una guineu va convidar la cigonya a dinar a casa seva i li va oferir sopa, de manera que mentre la guineu se la prenia, la cigonya patia perquè no podia arribar al líquid amb el seu llarg bec.

Humiliada la cigonya, va convidar un altre dia la guineu a casa seva i li va oferir llet en un alt vas, de manera que la guineu no va poder beure.

Faula de Jean de La Fontaine”

Molta gent passa cada dia per aquest lloc i podria ser que alguns desconeguin d’aquesta faula.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Torres d’aigua de la Fabrica de Casaramona de Barcelona

La Fàbrica Casaramona és un antic edifici d’estil modernista construït del 1909 al 1912, situat entre els carrers Mèxic, Morabos i Gilbernat.Us passo una mica de la seva historia :

“La fàbrica era propietat de Casimir Casaramona i Puigcercós, industrial cotoner, especialitzat en la confecció de mantes i tovalloles, que necessitava un nou edifici per substituir la fàbrica anterior, que s’havia cremat.

Es va encarregar el projecte a Josep Puig i Cadafalch, un dels arquitectes més destacats del modernisme català, que va projectar una fàbrica modèlica.”De la construcció sobre surten dues Torres, que eren dipòsits d’aigua que constituïen un sistema de protecció contra incendis dels més moderns de l’època. En una de les Torres, posa el cognom del propietari i en l’altre veiem el gran dipòsit rodo.Es va inaugurar la fabrica el 1913. Va ser un dels primers edificis que es van aixecar a Montjuïc. Posteriorment la fàbrica va quedar envoltada per les noves construccions.Després de la vaga general, l’empresa va fer fallida i el 1920 ja era tancada.  Entre 1940 i 1992 l’edifici va allotjar les cavallerisses i el parc mòbil de la policia nacional. L’any 1976 l’antiga fàbrica Casaramona de Josep Puig i Cadafalch va ser declarada Monument Històric d’interès nacional i té la consideració de Bé Cultural d’Interès Nacional. Es l’actual seu del Caixa Fòrum – Barcelona des del 2002.

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé