Durant el segle XIX hi havia una gran producció de cànem, per fer cordes, espardenyes, teixits, veles…

Per això can Brustenga i can Barbany de Santa Eulalia de Ronçana, van construir les dues basses,

una de cada propietat i una al costat de l’altre.

S’omplen amb l’aigua del rec del Molí d’en Vendrell.

Són unes basses casi quadrades, i de poca profunditat.

Servien per amarrar el cànem entre deu o dotze dies desprès es posava assecar i amb una bregadora separaven les fibres, finalment es pentinaven per fer una tria de més qualitat,

Actualment abandonades s’omple de vegetació i fa difícil observar-les,

estan separades per una tanca de filferro gruixut.

Text: Pere Ciurans i Ramon Solé

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Col-laborador: Pere Ciurans