Jaumet del flabiol de Sant Hilari Sacalm # 2ª Part

Jaume Traveries i Riera, més conegut com a Jaumet del flabiol fou un personatge popular de Sant Hilari Sacalm. Va néixer al Mas Claver el 1871 i va morir l’any 1955, quan tenia casi 84 anys.

Va convertir-se en el primer comerciant de l’aigua de la Font Vella repartint-la als estiuejants del poble amb els seu carro ple de càntirs.

Era mut i menut. Sempre amb barretina, tocava el flabiol i amb un carret portava càntirs d’aigua de la Font Vella fins al poble.

El seu nom va servir per batejar uns dolços, els Jaumets de Can Forné, fets d’avellana creats per la pastisseria Fornés de la plaça de l’església i que encara es venen a Sant Hilari.

El 2013 el Taller el Drac Petit va realitzar una capgrós inspirat en la seva figura i l’agost s’organitza «La ruta d’en Jaume», una sèrie de visites guiades dedicades a l’aigua, a través de itineraris que feia habitualment.

El 2014 es va estrenar una obra musical dedicada a la seva memòria Jaumet, la joguina de Sant Hilari, creada per Jaume Fàbregas amb cançons de Toni Rossell.

Per a més dades, podeu consultar a :

https://lesguillerieskm0.cat/ca/santhilari/jaumet-del-flabiol/

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem : La Font del Comú d’Ullastrell

La Font del Comú esta situada a prop del Torrent del Comú i al mig de la zona d’horts.

Cal baixar pel camí que esta entre una casa i el camp de futbol, des del carrer de la Font d’Ullastrell i que porta directament a la font.

Historia:

  • Antigament, quan el safareig encara estava en funcionament, les dones baixaven dels barris de la Serra, can Gras i el Sardà a rentar la roba al Comú.
  • Però malgrat això, la principal activitat del Comú era recollir aigua pel consum de les cases.
  • Les dones baixaven amb els càntirs i la roba, i pujaven “amb la burra, la mula o el matxo carregats, els càntirs als còrns de la sarria i la roba neta plegada sobre el bast” (Massagué, 1982: 13).

Entre els horts podem veure algun pou.

Recinte de planta rectangular format per la font, una zona de taules i un edifici amb un dipòsit al seu interior.

La font brolla d’un petit marge delimitat per un mur de maons en forma d’L, que alhora integra la zona de taules. L’aigua emana d’un tub encastat al bell mig d’un arc de mig punt tapiat.

A la dreta de la font hi ha la zona d’esbarjo, formada per un enrajolat modern on s’assenten les taules i els bancs d’obra.

A l’altra banda hi ha l’edifici del dipòsit, de planta quadrada i assentat en un marge. Presenta la coberta plana i s’orgnitza en un sol nivell.

La façana principal, orientada a la zona d’esbarjo, presenta un únic portal amb l’emmarcament bastit amb maons plans, i petit arc de descàrrega a la part superior de l’obertura.

A la façana de migdia hi ha una petita finestra rectangular de les mateixes característiques, i a la de ponent una obertura actualment tapiada.

L’edifici està coronat per una barana bastida en maons, a mode de balustrada. Al interior hi ha un antic dipòsit de planta circular bastit en maons. Tots els paraments de la construcció deixen l’obra vista.

Observacions:

Sembla ser que l’antic safareig del poble està situat sota la zona de taules de la font del Comú, des de la dècada dels anys 20.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Adriana Geladó Prat

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Com era la Font del Torrent de Masquefa?

Com cada divendres us passo avui dos articles

Fa mes de cent anys en rere la Font del Torrent de Masquefa era molt apreciada per la gent, anaven a buscar amb càntirs i garrafes de vidre la seva preuada aigua.

Com el mateix nom indica estava situada al fons del torrent.

En el anys al moure les terres per fer el nou carrer i cases, van tirar les terres i runes al torrent, enterrant a la font per sempre mes…

Una font natural que sols perdurarà el seu record, gracies a les fotografies antigues.

Font del Jardins en el Passatge de La Font del Torrent,

 

 

Text, Fotografies i imatge antiga : Ramon Solé – Arxiu Rasola