La font de la Bocamina està en Suera, comarca de La Plana Baixa de Castelló de la Plana.
Una font situada en el parc natural de la Serra d’Espadà, el cabal d’aquesta font, prové d’una galeria propera, excavada la segona meitat del segle XIX.
Una sorpresa enmig del bosc. Escultura inspirada en el déu íber Endobeles, eixint de la terra. Cap de senglar i cos d’home. Es troba en la partida de la Raca, en el terme de Borriol, molt prop de Castelló de la Plana.
En Jordi Monfort ens porta a conèixer la Font de Planes de Vilafamés de Castelló de la Plana:
Vilafamés és un poble que sorprèn al viatger en molts aspectes. Aquesta població castellonenca, colgada sobre un turó de pedra rogenca, i coronada per un castell, ofereix al visitant: història, art, gastronomia, oliveres mil·lenàries, bon oli, bon vi, muntanyes plenes de senders i pistes, i plenes també de fonts. Unes fonts naturals que aquest poble cuida amb especial zel.
El terme de Vilafamés està travessat per un sender de gran recorregut, el GR-33. Un sender que uneix Castelló de la Plana i l´ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, a les muntanyes més altes de Castelló. La ruta per a arribar a aquesta font, segueix un tram d´aquest sender, i es tarda una mitja hora en arribar.
La ruta que cal seguir és fàcil de fer, fins i tot amb xiquets, i les indicacions que cal seguir, són aquestes (els temps són totals):
-El punt d´inici és el km. 8´5 de la carretera que va de Sant Joan de Moró a Vilafamés. On hi ha una xicoteta capella, anomenada la capelleta de Sant Miquelet.
-Seguim el caminet que va paral·lel al barranc del Salze.
– 2 min. Deixem a mà esquerra un sender que travessa el barranc.
-11 min. Travessem el barranc i seguim el sender.
– 13 min. Tornem a travessar el barranc.
– 15 min. Novament travessem el barranc.
– 19 min. Per quarta vegada travessem el barranc, aquesta vegada girant cap a la dreta, no pel sender d´enfront.
– 22 min. Com no, tornem a travessar el barranc, ja per última vegada.
– 31 min. Apleguem a un camí. Ens desviem a mà dreta, i a uns 50 metres trobem la font.
La fonteta és molt humil en cabal. L´aigua cau a una piqueta amb forma de mitja lluna, i d´ací passa a un aljub.
No és una font abundosa, però el bon estat de la font, la poca dificultat de la ruta, i la bellesa de l´entorn, amb una vegetació abundant de pins, llentiscles, romer, timonet, bruc, argelaga, esparregueres, i moltes més espècies de la baixa muntanya mediterrània, fan d´aquesta, una ruta ideal per a fer en família o amics, i acabar el dia visitant el poble i el seu castell.