Arbres – El Bosquet de cal Pons de Puig-reig

Aquesta setmana dedicada a Arbres destacats

El Bosquet de cal Pons està situat en la Colònia Pons de Puig-reig.

Dades històriques de la Colònia Pons :

  • Josep Pons, l’any 1875, comprà els terrenys de Cal Garrigal -que posteriorment amplià amb la compra de més terrenys de masies dels voltants- amb la intenció de construir-hi una colònia industrial.
  • L’any següent obtingué el permís d’aprofitament industrial de l’aigua del riu Llobregat i seguidament féu construir la resclosa, el canal, la sala de turbines i la fàbrica, que s’inaugurà l’any 1880.
  • Al costat de l’espai industrial es començaren a construir, també, els habitatges on haurien de viure els treballadors de Cal Pons.
  • Aquests habitatges, construïts en dues etapes diferents (1875 i 1890), formen el carrer d’Orient, el més emblemàtic de la colònia.
  • Els majordoms i els encarregats vivien en pisos annexos a la fàbrica, mentre que els habitatges del carrer de la Baixada i de la plaça del Centre, on hi havia la botiga, el cafè, la fonda, el forn de pa i altres serveis, foren ocupats per famílies vinculades als serveis de la colònia.

Amb el nom de Bosquet de Cal Pons es coneix el conjunt arbrat de bosc i jardins que els Pons van plantar a l’entorn de l’església i les torres. A la zona del jardí destaquen el passeig de plataners, que va de l’església a la Torre Vella, i el de rosers i til·lers, entre ambdues torres.

Uns espais centrals a manera de rotonda mostren exemplars de tota la vegetació representada: cedres, alzina, llorer, llorer-cirer, palmeres, exelses, etc. El jardí també té castanyers d’índies, lledoners, boix grèvols, i tapissant el sòl, gessamí d’hivern, vinca i heura.

A la plaça de Sant Josep s’aixequen altívols cedres, envoltats de gessamí d’hivern i heura, palmeres, margallons, excelses i lilàs.

 El bosquet pròpiament dit es format per cedres, alzines i lledoners, amb un sotabosc de boix, galzeran i garrics. Tot el conjunt era regat per un sistema complex de canalització d’aigua que s’emmagatzemava en uns dipòsits que encara es conserven; era cuidat per tres jardiners.

Observacions:

El Bosquet de Cal Pons es un jardí històric, que segons la definició proposada per la Carta de Florència (1981), redactada pel Comitè Internacional de Jardins Històrics (ICOMOS-IFLA) i impulsada per la UNESCO: “una composició arquitectònica i vegetal que, des del punt de vista de la història o de l’art, té un interès públic i com a tal està considerat com un monument”.

En aquest sentit, un jardí històric és un paisatge cultural reduït, modelat per la mà de l’ésser humà, que s’ha mantingut al llarg del temps fins arribar als nostres dies, i al qual l’hi atribuïm un significat social, històric o artístic rellevant. Més enllà d’aquesta definició sintètica, la Carta de Florència atribueix una dimensió transcultural als jardins històrics. En efecte, els jardins històrics són: “l’expressió de les estretes relacions entre la civilització i la naturalesa, un lloc pel gaudi, propici a la meditació o el somni.

El jardí assoleix així el sentit còsmic d’una imatge idealitzada del món, un “paradís” en el sentit etimològic del terme, però que dóna testimoni d’una cultura, d’un estil, d’una època i a vegades de l’originalitat d’un creador”. La legislació catalana, espanyola i internacional en matèria de patrimoni inclouen entre les seves figures de màxima protecció els jardins històrics. Sota aquesta catalogació s’inclouen, generalment, tres tipus d’espais bàsics: els jardins privats, els jardins botànics i els parcs urbans.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Arbres – Els Plataners del Parc de Sant Salvador de Santa Coloma de Farners

Com cada dissabte us presento dos articles

El Parc de Sant Salvador és inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

S’hi accedeix des del centre de la vila pel Passeig de Sant Salvador i el passeig de la Nòria, queda delimitat entre la riera Major i la Muntanya del Rocar amb la carretera de Farners.

Amb més d’un miler d’arbres, la majoria plàtans, el parc és un espai natural creat principalment a l’entorn de la Font de Sant Salvador, on presideixen dos destacables xiprers.

També, dins el parc s’hi troben al tres arbres, com : verns, castanyers d’índies, tells, sequoies, pícea, cedres, pinastres, alzines i suros…Els arbres ajuden a configurar un paisatge en qualsevol època de l’any amb les diferents tonalitats que la vegetació i les fulles ens van presentant.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

Arbres – Els Cedres del Parc a l’Ametlla del Vallès

El Parc que en referim esta situat entre el carrer de la Torregassa amb al Carrer Francesc Macià de l’Ametlla del Vallès.Dins del recinte d’aquest Parc, hi ha varis classes d’arbres, però els Cedres son els que destacant de munt dels altres.Amb unes alçades de 15 a 20 metres i diàmetre del tronc d’uns 65 cm.Aquest grup de Cedres estan catalogats  i son arbres d’interès local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fes ciutat de les fonts d’aigua en el Marroc

Fes -en àrab, فاس Fās; en francès, Fès, berber ⴼⴰⵙ- és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat; l’any 2004 tenia una població aproximada de 946.000 habitants.Fes és a la regió de Fes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marràqueix, Meknès i Rabat. Sovint, se la considera centre espiritual del Marroc.La medina de Fes fou el lloc on Moulay Idris II va arribar al final de segle VIII per acabar l’obra del seu pare: la creació del Regne marroquí. La medina de Fes és un entorn natural ric i divers, amb molts rius i fonts d’aigua, amb abundància d’argila, de calcària i de guix, de boscos de cedres i roures de l’Atles Mitjà, de terres fèrtils i generoses, amb un clima sec.Si aneu, trobareu uns carrers plens de comerços, uns carrers estrets i altres que son carrerons, si teniu set, no us preocupeu, podeu trobar una de les mes de 80 fonts que hi ha en aquesta ciutat.Fes va ser unes de les primeres ciutats en el mon on és va construir fonts publiques.No hi ha cap d’igual, i molt ven decorades, les aixetes son senzilles i antigues. La gran majoria amb una pica.

I no sols les utilitza la gent, també son per beure els animals i algú hi renta la roba.Trobareu que en algun barri que no te una Font, hi ha antigues gerres on es pot veure aigua, col·locades en pedestals per facilitar la seva utilització, també en algunes gerrers hi ha una petita aixeta.No totes les 80 son accessibles, algunes estan trencades o altres trobareu que algú a deixat mercaderia tocant i tapant a la Font.Si aneu a la ciutat de Fes, recordeu de visitar les seves fonts, i…bona estada !

 

Text : Ramon Solé i documentació extreta de Viquipedia

Fotografies : Ramon – Oriol Solé