Són així anomenats uns enderrocs que hi ha al peu de la muntanya de Montjuïc, propera a Girona. La Font del Vedell d’or, havia rajat de la boca d’un vedell de pedra, la font era molt concorreguda.
Un dia el diable va embruixar l’aigua i per atreure més la gent canvià la tosca pedra del vedell per un gran i preciós vedell d’or, de boca del qual rajava també aigua. La gent, però, veié en el canvi una intervenció diabòlica i no acudí a la font. Irat el Diable en veure el seu fracàs, un dia enrunà la font i fugí enfellonit muntanya de Montjuïc amunt.
La font resta encara com la deixà en Banyeta, tot un munt de rocs i a sobre a nascut un arbre. A la muntanya es veuen encara les petjades que feia el Diable en sa fugida.
Joan Amades (Costumari Català)
Recopilació de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé
(Nota : Les fotografies no corresponent a la llegenda)


