Molí de Navarcles de Navarcles

Publicat el 17/11/2025 per Rasola

Molí de Navarcles esta al costat del camí que surt de la colònia Galobart en direcció a les naus industrials properes.

Historia:

El 6 d’abril de 1693 es va autoritzar a l’Ajuntament de Navarcles a utilitzar les aigües del riu Llobregat per a la instal·lació d’un molí, amb el pagament de 6 sous anuals.
L’1 d’agost de 1694 l’Ajuntament va cedir el dret a la masia Solervicens i va ajudar a construir-lo, a canvi que pagarien el cens i moldrien el gra a 6 d. la quatera, preu molt avantatjós per als habitants de Navarcles.
El 1893 hi ha un conflicte amb els amos de la colònia Galobart, que volien alçar la seva resclosa, cosa que limitava la capacitat de moldre del molí.
El 1909 el mas Solervicens va pagar 7.500 ptes a l’Ajuntament en concepte de redempció del cens (amb aquests diners es va finançar la construcció del nou edifici de l’Ajuntament).
Poc després el molí es va vendre.
Posteriorment ha funcionat com una casa de pagès amb masovers.

Edificació formada a partir de l’antic molí de Navarcles, que ha estat objecte de diverses ampliacions, sobretot als segles XIX i XX.

L’antic molí era una construcció de planta més o menys quadrada, que devia tenir baixos més un pis i golfes. Als baixos es conserven dues cambres cobertes amb volta de pedra. En una hi havia la mola i l’altre devia ser un magatzem. Els elements interiors del molí no s’han conservat.

Aquest edifici originari ha estat ampliat amb un petit cos adossat a ponent i el sobrealçament de l’edifici i l’afegit de nous cossos a la banda de llevant, possiblement al final del segle XIX o començament del XX. També en aquesta època s’hi bastí una nau allargada al costat de migdia com a graner, la qual ha estat ampliada modernament i convertida en granja. La resclosa del molí és uns cent metres més amunt.

El canal passava soterrat per sota de l’actual edifici de la turbina. Encara es conserva l’entrada i la sortida del carcabà. El canal de sortida passa soterrat per una zona d’horts i desemboca al riu.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultura – Diba.

Autoria de la fitxa per a MPC.: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Avui visitem: La Font de Cervera de Prats de Rei

Publicat el 29/01/2025 per Rasola

Respon

La Font de Cervera esta en el Passeig Josep Maria Llobet s/n de Prats de Rei.

Historia:

En el context d’una sèrie de reformes higièniques i sanitàries engegades arreu dels nuclis de població del país entre finals del segle XIX i inicis del XX, la major part dels municipis de Catalunya van emprendre infraestructures per canalitzar l’aigua i van promoure la construcció de fonts públiques com a complement als vells pous comunals.
D’aquesta manera, i davant l’augment demogràfic, es garantien l’abastiment i la salubritat.
A Els Prats de Rei, durant la segona meitat del segle XIX es van construir dues fonts (Pous) monumentals: la font del Raval i la font de Cervera.

Ubicada a l’extrem sudo-est del nucli urbà, s’ubica una font protegida per una estructura construïda durant la segona meitat del segle XIX, tot i que a la seva façana hi ha una cartel·la amb la inscripció ‘AÑO 1900’ que molt probablement sigui posterior.

Es tracta d’una petita edificació de planta rectangular, feta amb paraments de pedra de grans blocs escairats a la façana principal. Té coberta a dues aigües molt inclinada.

Disposa actualment de dues aixetes de sortida de l’aigua i d’una gran roda per bombejar manualment l’aigua. Als seus voltants immediats s’hi localitza un jaciment arqueològic ibero-romà.