El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el municipi de Gironella.
El riu neix a les fonts del Llobregat, a Castellar de n’Hug, i discorre pel territori català en direcció S-E a la seva desembocadura al Prat de Llobregat on conforma el seu delta. Es tracta d’un dels principals rius de Catalunya.
En el municipi de Gironella el riu ha desenvolupat un paper molt important, més en un municipi petit d’extensió com Gironella, així, al llarg del seu recorregut per dins el terme municipal s’hi van instal·lar quatre grans fabriques tèxtils, fent ús al màxim de les possibilitats que oferia.
Aquestes fàbriques han estat fàbriques de colònia, afavorint la proximitat dels nuclis urbans a redós del riu, les colònies estan instal·lades més o menys a toca, la majoria d’elles compten amb grans extensions d’horts al costat mereix del riu.
A més a més, el poble de Gironella s’ha desenvolupat a redós del riu i a partir del segle XIX a banda i banda, fent que el Llobregat formi part indiscutible del poble.
L’entorn del riu ofereix una gran diversitat d’hàbitats, tot i que al llarg dels anys s’ha anat reduint com a conseqüència de l’activitat humana i de les obres que ha realitzat al riu o a les seves lleres.
Tot i això, el bosc de ribera que acompanya al Llobregat comporta una rica biodiversitat tant a nivell de flora com fauna.
S’ha de valorar el riu en tota la seva importància, ja que té un rol clau com a connector biològic entre els diferents espais naturals per els que discorre.
Observacions:
Gironella va patir la gran riuada del 1982. Al llarg del seu tram dins el municipi de Gironella, el riu és creuat per un bon nombre de ponts i palanques.
Recull de dades: Mapas del Patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.:Sara Simon Vilardaga
Aquest text es fonamenta a l’article de 2017 de Mireia Vila Cortina i Jordi Falip Sabartés sobre las famílies Llissach i Jorba, les obres que es van fer en la finca de la que van ser, i són actualment, propietaris i, especialment, les intervencions del que va ser arquitecte, artista, investigador i regidor Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) en la època de la última descendent dels LLissach: Serafina Jover de Llissach (1850-1928) en relació a la torre d’aigua.
1 D’entrada ens situem al nucli de la població medieval de Santpedor (Sant Pere d’Or, degut al riu d’Or que travessa el terme). Sembla que les cases medievals i la portada romànica de l’església de Sant Pere va inspirar l’arquitecte en la obra d’autoria conjunta: “L’arquitectura romànica a Catalunya”.
Fotografia: Viquipèdia
L’actual torre d’aigua va substituir un antic molí que funcionava amb la força del vent i un sistema de pistons a l’època de la mare de Serafina, Concepció de Llissach. L’actual torre, un element emblemàtic de Santpedor, combina elements medievals amb el modernisme però sense deixar de banda una enginyeria funcional que utilitzava la energia elèctrica quan encara aquesta, com l’aigua corrent, no era a l’abast de la població; tot just començava a instal·lar-se a les fàbriques tèxtils de la zona.
El dipòsit d’aigua a dalt de la torre (on es veu l’escala de cargol), podía emmagatzemar 8.000 litres d’aigua. L’interès de Serafina per millorar el jardí va fer que contractés a un jardiner expert, Manel Armengol, originari de l’Hospitalet de Llobregat que va instal·lar, amb la seva família, a la part de dalt de la casa.
Serafina va fer posar una bassa, millorant així el reg del seu jardí, va estar preocupada per l’aigua que trobava tèrbola, mentre la gent de Santpedor emmalaltia de tifus i moria. Puig i Cadafalch va ser diputat entre 1907 i 1909, s’ha trobat un full amb la capçalera de “Congreso de los diputados”, amb esborranys de projectes per a millores d’aquesta casa.
1 Falip Sabartés, J. i Vila Cortina, M. (2017) “L’empremta de Puig i Cadafalch a Can Jorba (Santpedor). Intervencions de l’arquitecte i altres artistes del seu entorn a l’antiga casa Llissach”.
Serafina, vídua, mor sense descendència en 1928 deixant la casa per a que es traslladés una escola religiosa per a nenes, de la mateixa manera que la seva mare va cedir l’ús d’una part de la propietat per a una escola de nens. El projecte no es va poder fer per una fallida del banc hipotecari en 1933.
La fundació del llegat dels Llissach va vendre la casa als Jorba de Manresa (dels magatzems Jorba de Barcelona) que van tenir cura del que van trobar i, per aquest motiu, podem gaudir d’uns elements de la història que en molts altres indrets s’han abandonat i perdut.
Conèixer les històries de l’art, de la tecnologia, dels interessos dels propietaris, de les feines de diferents sectors… ens ajuda a veure, darrera d’aquestes obres, objectes d’interès per a totes i tots, les penúries i els anhels d’una gent anònima que ens ha deixat el seu esforç. Els propietaris van ser uns benefactors, però també uns privilegiats, homes i dones del seu temps, van tenir uns objectius i els van desenvolupar de la millor manera que van poder.
Text : Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, l’Hospitalet, 11-12-2021
Fotografies : Ramon Solé
Dedicat : Als treballadors i a les treballadores anònimes.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 