No és un riu, però quasi. Les seues aigües cristalines, procedeixen de l’ullal de la font de la Reina, en el paratge natural municipal del Molí de la Font. L’ullal -molt cabalós- aflora a uns 5 m. sobre el nivell de la mar, i dona cabal a diverses séquies, que després de recórrer una distància entre 3 i 5 km. fan cap a la mar.
Text i Fotografia : Jordi Monfort
Es conta que als voltants de l’any 1809 Santa Dorotea va deslliurar diverses vegades la vila de Capellades de les tropes i és d’un d’aquests dies que sorgeix la llegenda.
Era pels voltants del dia de Santa Dorotea, que tots els capelladins, grans i joves, s’havien reunit com ja era costum de cada any, per invocar la Santa. Tots portaven unes teies que encenien per fer una petita processó.
Font de la Reina – 1921
Avisats que s’acostaven les tropes de napoleó per tal de conquerir la Vila, tots els habitants de Capellades feren una processó més llarga que la prevista: eren tants, que aconseguiren rodejar el Capelló. Tothom anava amb la seva teia encesa a les mans.Les tropes Napoleòniques en arribar a Capellades i a prop de la Font de la Reina – camí reial-, veieren tant foc i fum que els va semblar que el poble ja cremava i convençuts que una tropa ja els havia anat al davant, van passar de llarg.
Font de la Reina – 1925
D’aquest fet, la gent de Capellades donà gràcies a Santa Teia per la seva intervenció.
Recopilació de la Llegenda i Fotografies
Ramon Solé
fonts naturals, aigua, muntanya i més 