Malalties i plagues de les alzines

En l’article d’avui centrarem la mirada a les alzines del camí que porta a la masia de les Tapies de Navarcles.

Concretament de les més afectades per malalties que estan ubicades en las rodalies d’on s’inicia el camí que baixa a la coneguda Font de les Tapies.

Aquestes alzines van ser fotografiades a la primavera de l’any 2023.

Les Plagues més comunes que poden afectar a alzines i a sureres, són :

  • Culebrilla del suro (Coroebus undatus)
  • Lagarta peluda (Lymantria dispar)
  • Cochinilla de l’alzina (Kermes vermilio

Les alzines a que ens referim, són grans i deurien resistir mes les plagues,

però, han patit molt últimament la sequera dels últims anys,

cosa que ha fet que molts paràsits s’hagin introduït dins del tronc i en mica en mica les van matant …

Es pot veure que en les branques hi han poques o sense fulles.

Si mireu les fotografies, veureu molts punts on hi ha forats i

d’allí surt com serradures que demostren que l’estan destruint per dins…

La solució, es mirar si podem agafar-ho amb temps i tractar l’arbre,

o be, talar-lo i cremar-lo.

Demà veurem l’estat com estan aquests mateixos arbres un any més tard.

Recull de dades: Viquipèdia i propi

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Poema – La Font de les Tàpies

A dalt, al capdamunt, una codina
i al seu costat mil fulles embastades;
a sota, un raig de sol llambra una ondina,
i al capdavall un gorg, catau de fades.

Hi ha un cascadeig de flors, llit d’una elfina,
que esquitxa de rovell molsa i mirades:
i una llengua d’argent besa i clenxina
un domàs fet de verds, com arracades.

Al mig de tot, els rinxols de la lluna
Escampen llum i borrallons d’albada.
Una nimfa es pentina a la cascada.

Un fil de plata es bressola i s’esgruna
lliscant molses avall, després s’apaga.
Només pentina el vent una bisnaga.

nmfExtret del llibre “Postals de Calders” de Josep Fàbrega i Selva

Informació de l’escritor i poeta :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_F%C3%A0brega_i_Selva

guikugfl

Recopilació del Text : Ramon Solé