Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 1 de Castellterçol

Setmana dedicada a Poues o Pous de Glaç

La Poua de Glaç de La Ginebreda nº: 1 està a uns 200 m al nord-oest de Sant Gaietà, a l’altre costat de la carretera.

Història:

  • Les poues de la Ginebreda, formen un conjunt únic i singular en tota l’àrea mediterrània, pel fet d’estar formades per quatre grans poues annexes sense estar connectades interiorment entre si.
  • Sembla ser que la primera poua es va construir a mitjans del segle XVII.
  • Estaven dins dels límits de l’antiga pairalia de la Ginebreda, però s’arrendaven a diferents famílies entre les que destaca, pel gran rendiment i ús continu que en va fer, la família Planella de Castellnou de la Plana (Moià).
  • Per tal de proveir les poues de gel, es van construir unes grans basses a tocar de la riera de Fontscalents. Actualment, les restes de les basses es troben colgades sota dels camps de conreu, però es conserva el topònim dels “Estanys de la Ginebreda”.
  • A la tardor es netejaven les basses i s’omplien amb l’aigua de la riera. Un cop congelada, era tallada en blocs, que s’emmagatzemaven a les poues.

Es tracta d’una de les poues de gel que formen part del conjunt de la Ginebreda.

És una construcció semisoterrada, amb aparell de pedra irregular reforçada amb morter de calç. És de planta rodona i coberta amb una cúpula semiesfèrica colgada de terra.

No se’n poden determinar les seves dimensions exactes ja que presenta les obertures tapiades. La part soterrada fa aproximadament uns 6-7 m de diàmetre, i la seva profunditat segurament oscil·la entre els 7 i 9 m.

Observacions:

Les poues de la Ginebreda formen part del projecte Ecomuseu del Moianès.

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya ha inclòs aquestes poues en el seu llistat dels 150 Millors Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya.

Recull de dades: Mapes del Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Virgínia Cepero González

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Riera de Fontscalents entre Castellcir i Castellterçol. Banyeres i Balmes.

La Riera de Fontscalents és una riera dels termes municipals de Castellcir i Castellterçol, de la comarca del Moianès.

Es forma en el lloc on s’ajunten el torrent de la Mare de Déu amb el Sot del Forn, a prop i a ponent del Mas Montserrat, al sud-est del Verdeguer. Des d’aquell lloc davalla cap al sud-est, deixant a la dreta els Camps de Portet. Poc després rep per l’esquerra el Xaragall de la Cuaranya.

Cal destacar les Banyeres, que són unes cavitats naturals de la mateixa roca on es reté l’aigua de la riera.

Tot seguit travessa la Quintana d’Esplugues, deixa a l’esquerra la font de Fontscalents;

en aquell lloc deixa a l’esquerra, en el mateix marge de la riera, la Poua Montserrat.

Poc després, deixa a la dreta la masia d’Esplugues, passa per sota del Pont d’Esplugues i deixa a l’esquerra el Pou d’Esplugues. Encara, rep per l’esquerra el Sot d’Esplugues, deixa a l’esquerra les restes del Molí Vell i continua cap al sud-oest, amb la Font del Molí Vell.

En el moment que rep per l’esquerra el Sot de la Vinyota, deixa enrere Castellcir per entrar en el terme de Castellterçol a ponent del Pla de la Terma.

Ja en terme de Castellterçol, deixa a la dreta -nord- la Vinyota i el Molí Nou, mentre que a l’esquerra queden la Font de la Vinyota i la Poua del Molí Nou.

De seguida deixa a l’esquerra Cal Murri, rep per l’esquerra el Xaragall dels Pollancres, i s’aboca en el torrent de l’Àngel per tal de formar la Riera de la Fàbrega just a llevant del Polígon industrial El Vapor.

Aquesta és una riera viva, que sempre porta aigua. Travessa racons molt bonics: boscos de ribera, pinedes, camps on hi pasturen ramats de bestiar.

Recull de dades: Ajuntament de Castellterçol , Viquipèdia.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies. Mercè Manzano