En el Vallès  havia estat un gran estany. Les aigües que en sobreeixien queien pel costat de Sant Cugat del Vallès.Un dia un pastor s’entretingué a obrir amb el seu bastó de punxa un regueró entre el turó de Montcada i les muntanyes de la Marina, i per allí es va escolar tota l’aigua de l’estany.Les aigües anaren a parar a mar i la terra quedà seca. El darrer punt on es va eixugar l’aigua fou a Gallecs.

(Nota : Les Fotografies NO son de cap Estany del Vallès)

Joan Amades
Editorial Farell – Costumari Català

Recull de la Llegenda i Fotografies : Ramon Solé