Va ser a l’any 1938, que les autoritats de La Garriga van decidir en fer 3 Refugis Antiaeris, donat que els bombardeixos no eren sols a la Ciutat e Barcelona, sinó a altres poblacions i pobles de la província.
El Refugi de l’Estació, es troba front mateix de l’estació de tren de la RENFE., es el mes gran dels tres i el millor que és conserva.
Va ser excavat directament a la roca granítica que te gran resistència, es va construir amb dos boques o portes d’accés, disposa d’un passadís central amb una galeria secundaria amb dos entrades a aquest. 
Tant sols entrar la estructura feia un gir de 90º per evitar en lo possible l’ona expansiva pugues fer danys.
La gent es posava dreta o assentada al costat de les parets, encara avui podem veure resta del fumat negre, a les parets de les espelmes per tindre llum a l’interior.
El visitant a part de les explicacions del guia, pot visionar un video – documental sobre els bombardeixos de La Garriga.
Cal dir, que tot el centre hi han al terra unes rajoles on s’indica el lloc on va esclatar una bomba, la mateixa estació va ser destruïda.
És visitable el segon dissabte del mes a les 12 del matí o els grups cal concertar dia i hora.
Es pot completar, en visitar les restes que queden de l’Aeròdrom de Rosanes de La Garriga, on podrem a traves de cartells o aparells de visionat de fotos antigues, viure i conèixer una historia recent…que encara perdura en la memòria dels nostres pares o avis.
Per a mes informació, podeu consultar a :
Arxiu d'etiquetes: la Garriga
El Molí Blancafort de La Garriga
Situada al nord de la Garriga hi ha la pintoresca masia de Blancafort del Molí.
Els seus diversos edificis formen el conjunt rural més característic del municipi .
Les primeres notícies monumentals que s’en tenen són de la meitat del segle XII, originàriament era una torra o fortalesa de control de pas del riu Congost.
En el conjunt d’edificacions, destaca el vell molí fariner mogut per les aigües embassades del riu Congost documentat ja al segle XIV; la rústega capella de la Mare de Déu dels Misteris; la masia data del segle XVI i en la llinda del portal de pedra picada, s’hi veu esculpit l’escut dels Blancafort.
Concretament, el molí fariner, documentat des de finals del segle XIII, dóna nom al conjunt. 
Es tracta d’un molí de dues moles mogut per l’aigua del Congost, desviada a través d’un rec.
Després de moure les rodes que fan anar les moles, l’aigua transcorre per tot el terme de la Garriga a través d’un rec d’uns 3 quilòmetres de longitud, és l’anomena’t Rec Monar ,
amb un petit safareig al barri de Querol.
Mes informació :
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Blancafort
Recopilació de la informació i Fotografies : Ramon Solé
El Molí de Gallicant de La Garriga
Des de Figaro agafarem direcció la Garriga per la carretera de Ribas, i creuarem per un pont el riu congost per entrar a la zona industrial de La Cuspineda, seguirem pel carrer principal i a l’arribar al bosc, el camí es fa de terra, el seguirem i deixarem un camí estret a la dreta que fa pujada, nosaltres seguirem la Ruta del Congost, al poc arribarem al torrent de Maries, a la dreta del camí, hi ha la Font del Pontet.
Seguirem el camí que ens portarà directament al Molí de Gallicant, a partir d’aquí aquest camí es molt mes estret i ens portaria fins La Garriga tot anant per la llera del riu Congost.
En l’actualitat s’està fent una remodelació i consolidació de la Casa – Moli .
Per ho, cal dir que s’ha perdut, la gran bassa que des del riu portava l’aigua i quedava allí retinguda fins que era necessària per l’ús propi del molí.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El riu Congost a la Llerona com Espai Natura 2000
El riu Congost , en el seu trajecte i tot deixant La Garriga, arriba al municipi de Les Franqueses del Vallès, concretament a Llerona, hi ha un dels espais protegits de Natura 2000 de la Unió Europea.
No es un espai massa gran, per ho moltes aus de forma permanent, fan estada en aquest punt, per tant qualsevol època de l’any podem observar aus comunes i autòctones de Catalunya.
Així, com mamífers, peixos, rèptils que son autòctons de Catalunya

Com que hi ha un circuit de passejada que va per la riba del Congost, fa que molta gent caminant, corrent, o en bicicleta, vagin per aquesta zona, i facin una parada en l’espai de guaita que hi ha.
A prop una petita resclosa que permet retindré l’aigua en aquest punt, i així les aus tenen un espai mes ampli i mes abundant en agua.
La llàstima, es que en front mateix hi ha una zona industrial, que no afavoreix gents ni mica, aquest lloc.
Per Informació :
http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/39066/govern-declara-congost-zona-d%E2%80%99especial-conservacio
i mes informació a :
http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/255817/342760
El projecte de custodia fluvial impulsat per Associació Hàbitats al riu Congost a les Franqueses del Vallès ha confirmat el pressupost necessari per iniciar les obres de restauració del tram durant el mes de febrer gràcies a una subvenció de Fundació Biodiversitat.
El tram que es rehabilitarà comprèn els marges fluvials del riu Congost des de que entra al municipi de Les Franqueses del Vallès després de passar pel terme de La Garriga, fins al pont de la carretera BV-1433, que uneix el nucli urbà de Llerona amb l’Ametlla del Vallès.
El projecte de restauració forma part de l’adopció del riu Congost que Associació Hàbitats desenvolupa amb l’Ajuntament de Les Franqueses del Vallès i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs des de l’any 2013. L’objectiu fonamental del projecte és afavorir la participació social en la gestió de l’espai fluvial. Per aquest motiu durant l’any 2013 ja es van realitzar reunions amb els principals agents locals, visites naturalistes a l’espai en custòdia i formacions en inspecció de rius. Durant tot l’any 2014 les obres de restauració marcaran el calendari d’accions i es preveuen visites a les obres obertes al públic i accions desenvolupades amb la participació de voluntariat.
Mes informació al respecta :
Text, recopilació d’informació i Fotografies : Ramon Solé
Fem Safareig… al rentador del Castell de Rosana de la Garriga
Tal com podem llegir en un rètol que figura a tocar del safareig, era per la gent de la Casa – castell de Rosanes i per les masies de les rodalies.
Situat front mateix de la Casa – Castell de Rosanes , que actualment esta convertit en un important Restaurant de la zona. Forma part del conjunt per conèixer Espais de la Memòria, de la Ruta de l’aeròdrom militar de la Guerra Civil Espanyola, que es pot fer tot surtin de La Garriga, en el punt d’informació, antic safareig d’aquesta població i seguin les indicacions a la llarg de la citada Ruta.
El safareig, observem que esta molt a nivell de terra, originàriament les dones podien rentar-hi a peu dret per tor el perímetre.
Ara no hi aigua, per ho aquesta era del rec que disposa la finca, per regar les terres que encara avui en dia estan conreades i pel camp de golf proper.
A poca distancia i a peu del camí, podem veure la bassa de l’aigua del rec.
Quedarà aquest safareig, es el testimoni i record de la gent que tenia de vindre a rentar-hi la roba en un temps que era ben difícil i no es disposava com ara de les comoditats i medis per poder fer-ho.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fem safareig…a l’antic rentador de La Garriga
De fet del Safareig sols queda l’estructura de l’edifici, que va ser arranjat fa pocs anys, entre l’any 2010 i 2011, estava totalment deixat, vidres trancats, parets desfetes pel temps, porta i altres molt deteriorats i situat en un lloc molt proper a centre urbá, per ho, molt abandonat, inclòs, havia acollit els magatzems de la brigada municipal.
Es diu, que aquest centenari Safareig disposava d’aigua calenta, com els de Caldes de Montbui, que deuria ajudar molt a les dones que es desplaçaven a rentar-hi la roba periòdicament i poder parlar de les seves coses i del dia a dia que ocorrien en el poble.
L’edifici esta situat en la plaça de Mossèn Jaume Oliveras al costat de la llera del riu Congost.
Desprès de la remodelació, queda un recó acollidor, hi han bancs que inviten a gaudir d’una estona de descans, també pel seu costat passa un carril bici, que permet fer diferents rutes i itineraris per les rodalies de La Garriga.
Es va fer l’arranjament amb la plena intenció d’acollir un centre de informació cultural i de museus de la població, conegut com el Centre de Visitants de la Garriga. Des d’aquí es poden fer itineraris guiats o per conta de cada un. En cas de estar tancat, sempre podem consultar els cartells informatius que hi ha al seu costat.
La part menys positiva, es que no veurem en el seu interior com havia sigut el safareig en qüestió, no hi queda res de la seva estructura.
La part positiva, a sigut l’esforç de conservar un edifici pel record de molta gent de La Garriga.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font de Can Parera de Cànoves i Samalús
Per arribar a La Font de Can Parera, podem agafar per la carretera de Cardedeu a La Garriga, i tant just entrem pel trencall que porta al nucli d’aquest petit poble, ens dirigirem a peu, per una pista a la nostra esquerra, on a poca distancia esta ubicada l’antiga Font de Can Parera.
Les seves abundants aigües donen directament al safareig de la masia.
Podem veure i intuir, que l’aigua sobrà anava a parar a una gran bassa pel us del regatge dels conreus que en el seu dia havien, ara ja no hi arriba l’aigua i tampoc, hi han conreus a regar.
El lloc es molt humit i ombrívol i a passar d’estar a poca distancia del centre del poble, casi no hi va ningú a fer-hi estada i l’aigua ja no es considera excel·lent con es creia el segle passat, i es una verdadera llàstima, donat que el lloc molt bonic i tranquil.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Fem safareig…al rentador Monar del barri de Querol de La Garriga
Text cedit per l’Ajuntament de La Garriga.
Just després del seu naixement, al molí de Blancafort, el rec Monar ja regava els horts i rentava la roba del barri de Querol
El veïnat de Querol era conegut al segle XVII com a “carrer dels còdols” pel tipus d’empedrat que cobria la via. Les cases del veïnat daten dels segles XVI-XVIII. Pel mig hi passa el camí ral, la principal via de comunicació que travessava el terme de la Garriga abans de la construcció del carretera de Ribes. Després de sortir del molí de Blancafort, el rec Monar travessa el camí ral just aquí en direcció a l’est, en la seva recerca de la cota més alta per tal d’augmentar la superfície regada. Precisament en aquest punt hi ha un safareig tradicionalment utilitzat per les dones del barri per rentar la roba. El safareig té una peça ceràmica per a cadascuna de les cases.
Si des d’aquí seguíssim cap al nord i agaféssim la carretera a l’esquerre, arribaríem a Can Blancafort del Molí.
De la puixança dels Blancafort del Molí en donen testimoni la casa principal (XIV-XV) i la masoveria (segle XVIII), el molí fariner amb la bassa (segle XIII); el celler (segle XVIII) i, finalment, la capella del Roser (segles XVI) que mostra sobre la porta l’escut dels Blancafort: una roda de molí coronada per una testa d’àngel.
L’any 1163, a prop de la torre ja hi havia un molí sota domini de Berenguer de Sant Vicenç. A finals del segle XIII, aquest molí passà als Blancafort, que el van reconstruir i en van prendre el nom. Llavors, entre els segles XIV i XV, es va allargar successivament el rec de sortida de l’aigua del molí de Can Blancafort per tal d’instal•lar-hi altres ginys. Va néixer així el rec Monar.
El Comentari :
Actualment, podem veure el punt on entre l’aigua del riu Congost al rec, i un cop passades les cases del Barri de Querol, ens trobarem el safareig.
Es petit per ho, ja era suficient per aquella època que les dones del barri no disposaven dels medis actuals.
Esta ben conservat i esta a l’altura d’errant de terra.
L’aigua continua paral·lela a la carretera i es divideix en dos ramals per garantir l’aigua als conreus que hi han en aquest tros. Observen que alguna parcel·la de terreny, disposa d’una bassa per magatzemer l’aigua.
A partir d’aquí el rec, ja entre soterrat per la població de La Garriga.
Un dels llocs on passava rec a l’entrar a La Garriga, era pel costat de la Font de Santa Digna, construïda l’any 1915
Tot aquest conjunt, forma part d’un itinerari cultural que és pot fer sortint des del Centre de La Garriga i us podeu obtenir mes dades en el Punt d’Informació.
El meu agraïment a l’Ajuntament de La Garriga per tota la informació.
Recopilació del Text i Fotografies
Ramon Solé
Visitem el Molí de Can Terrers i la seva Mina, a La Garriga
El Molí i la Mina d’aigua de Can Terrers, van ser construïts a la par, entre els anys 1766 i 1772. En l’actualitat, la bassa esta ben seca. El Molí, en si esta ben conservat, actualment es una casa particular.
La Font on també es subministrava de la Mina, no hi raja aigua, al seu costat hi ha una aixeta amb aigua de xarxa.
El lloc es ben bonic, el bosc d’ alzines disposa d’ unes taules de pedra o de fusta amb bancs per fer una “fontada” i passar un matí o tot el dia. Per anar-hi es ben fàcil, esta situat al final d’ El passeig venin del centre de La Garriga.
Text i Fotografies : Ramon Solé






































