Poema de la tardor

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé