Un hort diferent : L’Hort del Barri de can Tusell de Terrassa

El mas Tusell tenia una extensió de terres considerable que anava del carrer Bartrina fins on ara hi ha el barri de Can Tusell, i des de la carretera de Matadepera fins a llevant, a tocar amb el torrent Monner (avinguda de Jaume I), La major part eren vinyes i oliveres tot i que també hi cultivaven blat i hortalisses, que anaven a vendre al mercat de Sant Pere.

Eren molt populars el rentador de Can Tusell, era privat i s’havia de pagar un tant segons la quantitat de roba que es duia a rentar. La masia va estar habitada fins a finals dels anys 50.

Per a més informació podeu consultar a Verdaguer, Joaquim, 2014, “masies desaparegudes de Terrassa” a: https://joaquimverdaguer.blogspot.com/2014/03/les-masies-desaparegudes-del-terme-de.html

A les seves amplies terres van començar a construir-se habitatges i per tant creant-se un nou Barri a Terrassa.

Avui visitarem els actuals horts, estan limitats al nord per l’avinguda de Lacetània, al sud pel carrer de Roig Ventura, a l’oest per la carretera de Matadepera i a l’est pels carrers de la Tramuntana.

Can Tusell té en el seu barri un dels horts urbans del programa municipal Conreant Terrassa,

El programa Conreant Terrassa va néixer en el 2013 “per impulsar la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds, que són sostenibles des d’un punt de vista social i agronòmic, i que han servit per crear horts urbans d’autoconsum”.

L’Ajuntament ha facilitat la cessió dels terrenys a les entitats o col·lectius que desenvolupin allà els seus projectes “durant un temps determinat”.

El Consistori va cedir el terreny a l’associació de veïns de Can Tusell al maig del 2014 i els gestors el van dividir en quinze parcel•les.

En els anys, l’hort va créixer en uns 2.000 metres i va guanyar 29 parcel•les, ara té uns 3.000 metres quadrats.

Els cultius, segons el Consistori, “ajuden a millorar la qualitat ambiental”, absorbeixen el soroll de la ciutat “i disminueixen l’efecte ‘illa de calor’”, i fomenten la biodiversitat.

Milloren les relacions socials “i ajuden a prendre consciència sobre el que posem en la taula”.

A més, constitueixen una necessitat per a moltes famílies amb pocs recursos.

El programa Conreant Terrassa inclou una quinzena d’horts urbans, tant en terrenys públics com privats. Tots els espais de conreu són gestionats, de manera gratuïta, per entitats sense ànim de lucre que han hagut d’establir amb l’administració municipal un conveni de col·laboració.

Recull de dades: Ajuntament de Terrassa

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fotografies antigues: De l’arxiu Tobella,

Amb una escultura a la plaça de la Vila de Llinars del Vallès, ens recorda l’antic mercat de bolets

El desembre de l’any passat, es va portar a terme la col·locació d’una escultura en la plaça de la Vila de Llinars del Vallès, per recordar el mercat de bolets que durant un llarg període d’anys es va celebrar durant la tardor. L’escultura és obra de l’escultor Quim Camps  i està realitzada amb pedra calcària blanca i elements de bronze. L’escultura incorpora els tres elements més representatius del mercat: el bolet, el pes i el bloc de notes on l’Agutzil feia les seves anotacions.

escultura

El mercat de bolets, que va ser una tradició molt arrelada a Llinars, es remunta al segle XIX i es va celebrar fins als anys 70 del segle XX aproximadament. L’abundància de bolets en els boscos propers feia que s’organitzava diàriament un mercat exclusiu de bolets, l’espècie predominant era les trompetes de la mort, els rossinyols de pi, els carlets, els rossinyols i els rovellons. Moltes famílies de la Vila, vivien dedicades durant la tardor a la cerca i venda de bolets.

blog de notes

Va tenir tant de renom que cada tarda hi pujava expressament un tren de Barcelona, ple de comerciants, que compraven els bolets per la tarda al Mercat, per poder-los vendre a l’endemà mateix.

Imatge : el Camí.cat

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Llinars del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Imatge antiga : el camí.cat

La Font de la Plaça del Progres de Terrassa

La Font de la Plaça del Progrés, esta en un lateral de la plaça que dona al carrer Galileu i front, al carrer del Dr. Salvà de Terrassa.Aquesta font podríem dir que és d’estil modernista tardà. Esta formada per un banc de pedra de dues cares; en el que dóna a la plaça hi ha la font amb una aixeta polsador, amb un escut de Terrassa, i la pica. Per l’altra cantó hi ha un banc pedra.Corona el banc i la font una estructura en forma de canelobre que podia donar cabuda a alguna llanterna.Al poblar-se aquesta zona, per l’any 1885 va construir-se una plaça i que va rebre el nom de plaça del Progrés. En aquells anys el veïnat va demanar a l’Ajuntament la instal·lació d’una font, però no seria fins a l’any 1921 que es procediria a la seva construcció, molta gent anava a recollir aigua per casa seva.Aquesta Font ha estat testimoni i presidit molts actes i esdeveniments, com el mercat dels dimecres, abans i després de la guerra, una plaça de toros, la trobada i concurs de gegants l’any 1950 i  la fira d’artesania en l’actualitat.Per saber mes dades us passo aquest enllaç :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/03/font-de-la-placa-del-progres.html

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça de la Porxada de Granollers

La Casa a la plaça Porxada, 20 és una obra renaixentista de Granollers ; aquest edifici està protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.Adossada a la façana migdia hi ha una font pública. Esta en la part inferior de l’arcada de la finestra del Restaurant allí existent.L’aigua surt per dues aixetes –polsadors i caua una gran pica rectangular de pedra, que ens recorda a un abeurador.És molt utilitzada els dies que hi ha mercat a Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres – Els Pins del carrer dels Reis de Cerdanyola del Vallès

Els Pins que ens referim, estan situats en la plaça on hi ha el mercat  municipal i els setmanal de Cerdanyola del Vallès, en el carrer dels Reis i l’Avinguda de la Primavera, a prop del riu Sec.Son un conjunt de pins molt alts i vells, dins de la barriada de les Fontetes, on cent anys en rere, hi havien  molts pins i la també, la seva Font,  ja desapareguts.Que contrastant amb els alts blocs de cases de les rodalies.Es un lloc molt transitat , tant per la gent de Cerdanyola com de vehicles particulars, de transport públic i altres.Al seus peus hi ha un parc de jocs infantils.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé