Arxiu d'etiquetes: Neu

Poema – Cançó : Diré del vell foc i de l’aigua

Publicat el per
1

Diré del vell foc i de l’aigua.

Si crema molt la neu,

glaçava més la flama.

Diré de l’espasa i de l’aigua.

Si m’ha ferit la font,

em guarirà l’espasa.img-20161002-wa0000_01

Diré de l’ocell i de l’aigua.

Si llum de cims al riu,

fosca de terra l’ala.

Diré de la rosa i de l’aigua:

la mort de la mar fa

la flor més perdurable.dscn6982_01

Diré dels meus ulls i de l’aigua.

Si tot ho mira el llac,

jo tinc les nines blanques.

Dic la pluja, la pluja, la pluja clara

i el plor de l’endinsat

sense retorn per l’aigua.img-20160124-wa0004_01

Dic el nom del no-res

enllà dels fons de l’aigua.

 

Autor ; Salvador Espriu – Poesia cantada

Voleu conèixer a l’autor, consulteu aquí :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3

 

Musica : Raimon

Recopilació del Poema – Cançó i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Les Agudes

Publicat el per
Respon

IMG-20160124-WA0007_01La gran muntanya és blanca de neu tornassolada
de blau i rosa pàl•lids com despullat infant.
I joguineja sobre la neu, com una fada,
la llum qui és tota gèlida i és tota fulgurant.

I les Agudes tremen del fondre’s aparent
com una pell felina. I en llarga fumarola
s’enlaira de la neu l’alè fet aureola.
I és una escala blanca l’endormiscat torrent.

DSCN5357_01La gran muntanya és llisa. No té fondals ni grops.
Rasa de neu, s’exalta fins arribar al cimal.
Tallada en sec, hi afina, precisa i enquadrada
pel cel metàl•lic sord a l’udolar dels llops.

Només la taca negra i aguda, sempre igual,
dels grans avets sobreïx, vetusta, resignada.

DSCN5136_01Autor : Guerau de Liost
Recull del poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : La Primavera

Publicat el per
Respon

DSCN5088_01La primavera ja ha arribat

Sorolls del vent al clotell,

Una batalla d’estacions ha començat

Que al paisatge tornarà bell.

****

La neu es tornarà bassiot,

Les castanyes torrades en maduixes amb nata,

Els barrets de llana en barrets de palla

i les sopetes calentes en gelats que refresquen.IMG-20160124-WA0007_01Ja li queda poc a l’hivern,

el seu temps s’esgota.

L’últim alè deixarà anar,

i un sospir fred ens deixarà a les mans.CAM01003_01Autora del Poema : Silvia García

Informació de l’Autora del Poema :

Silvia García (Chaco, Argentina, 1970). Poetisa y traductora. Ediciones Corregidor, de Buenos Aires, le ha publicado dos libros de poemas: Calendario (2005) y Cuentos de hadas (2006). Reside en Canarias.

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Paisatge del Pirineu, neu i aigua

Publicat el per
Respon

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.DSCN0934_01

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira’s a l’aigua d’un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.DSCN3484_01

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per aquí
cada filera pren tot d’una
l’aire d’emprendre un nou destí.

Autor :Joan Salvat Papasseit

Informació sobre l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Solé