Molí de Constantí en Constantí

El Molí de Constantí esta a la sortida del poble per l’Avinguda de les Forques, direcció a la Vila romana de Centcelles  i a la dreta del riu Francolí.

Us passo la seva historia:

  • L’origen del molí de Constantí data de finals del segle XIV, ha patit, però, ampliacions diverses al llarg del temps.
  • Fou propietat de l’arquebisbat fins al 1688, a partir d’aquesta època passà a ser propietat de la vila de Constantí, amb diferents arrendataris.
  • A finals del segle XIX l’edifici es va eixamplar per la banda nord i s’hi ubicà un molí d’oli, que més tard servirà per triturar sofre, en comptes d’usar energia hidràulica s’usen mules per moure el molí.
  • Ha passat per molts arrendadors i persones, entre ells, l’arquebisbe Ènnec de Vallterra, el qual ocupà la seu tarragonina entre els anys 1380 i 1407, any de la seva mort.
  • Després va ser arrendat per Milta, el 1688
  • L’arquebisbe Josep Sanchís va cedir el molí a la universitat i vila de Constantí, a canvi de 18 dobles d’or pagades el 29 d’agost.
  • Setze anys més tard (1704) consta com a moliner Josep March, natural de Vila-Rodona.
  • Hi ha molts més descendents i arrendadors que es beneficiaren d’aquest patrimoni.

Conjunt de diverses edificacions que contenen la part antiga del molí original i les ampliacions de segles posteriors.

El molí és un dels que està en més bon estat de tots els que estaven accionats per aigua en aquesta zona.

Generalment s’utilitza per moldre blat.

El rec o canal passa pel costat de la finca o molí.

El Molí de Constantí és una obra de Constantí (Tarragonès) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Fem una ullada fora de Catalunya: La Font de la Brià de Torreblanca de Castellón de la Plana

La Font de la Brià es una de les fonts urbanes d’osmosis inversa d’aquesta localitat.

Situada a prop del Pont de Blasco, a l’antiga carretera nacional 340,

I al costat mateix està “ el Hogar del Jubilado”, també hi ha un parell de pistes de petanca, un jardí amb bancs i una reproducció de una mola de molí d’oli.

La font te tres aixetes amb polsador estan dins del cobert de la caseta;

l’aigua cau a una pica allargada i comuna a les tres aixetes.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Que sabem de les Oliveres ?

L’Olivera, és un arbre típic de la Mediterrània, la trobem molt en els camps sobre tot per obtindré l’Oli i Olives per la seva comercialització. Per tant, és comú i habitual utilitzar-ho en la cuina mediterrània.Antigament al no existir l’electricitat, es feia servir l’oli i cremant-lo en les làmpades s’obtenia llum per la nit, que era a la vast de cases humils.Altres utilitats es com a perfums, cosmètics i ungüents medicinals. Per ungir com a fet religiós i sagrat, com en un bateig, a malalts greus, a sacerdots entre altres accions…L’Olivera està en les cultures de molts països, com  Grècia, Egipte, Roma, per ser un element sagrat. En l’antiguitat, les branques de l’olivera tenia molts valors i símbols : abundància, glòria, pau, coronament a atletes i guanyadors de guerres… i el símbol d’immortalitat , ja que porta molts segles sobre la terra i tenen llarga vida.El Vell i Nou Testament i l’Alcorà, trobem, que en molts moment es pot llegir la importància de la simbologia de branques d’Olivera.Es creu que l’Olivera es va anar portant a diferents països de la Mediterrània fa uns 7.000 anys des de Orient Mitja on seria el seu origen inicial. No va ser fins el XVI, que es va portar l’Olivera a Amèrica, sobre tot als països del sud.Moltes finques, xalets, masies, en l’actualitat tenen l’Olivera com arbre destacat en el seu jard,  axí com en la via pública.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé