Itinerari pel torrent de Can Badal de Sant Cugat del Vallès

El Torrent de Can Badal esta en Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.

Historia:

  • L’any 2022, l’EMD Valldoreix va invertir prop de 40.000 euros en el projecte de renaturalització del torrent de Can Badal. Va rebre una subvenció de 28.300 euros procedents de la Generalitat de Catalunya, dels fons europeus FEADER.
  • Es van fer millores en la passera de fusta existent, es va instal·lar una vorada de fusta per contenir les terres, es feren aportacions de material amb una barreja de sauló, pedra i calç.
  • Es realitzà una repoblació vegetal amb helòfits, es consolidà la llera, es va construir una bassa de laminació al voltant del camí de la Salut, on es plantaren espècies vegetals autòctones helòfits, arbustives de ribera i roures.
  • També, es va retirar la canya americana, atès que es tracta d’una espècie invasora.
  • Entorn del torrent de Can Badal, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina: 
  • El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric.
  • L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre.
  • Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
  • El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d’Alepo, al nord de Síria.
  • L’arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d’alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L’escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres.
  • El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d’ample, de color marró.
  • El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines.
  • L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clares i pubescents.

El torrent de Can Badal està situat a Valldoreix, entre la zona de Mas Fuster i les masies de Can Badal i de Can Cussó.

Es tracta d’un corredor i connector biològic de l’eix Cerdanyola del Vallès – Sant Cugat – El Papiol, i forma part de la connexió entre els rius Besòs i Llobregat.

Entorn del torrent, hi trobem exemplars de pi pinyer, pi blanc i alzina.

Entre arbustos i matollar, hi creixen les següents espècies: pi pinyer, pi blanc i alzina i romaní.

Cal Cussó:

Masia tradicional de petites dimensions. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, amb teula àrab. És formada per diferents cossos, el de l’esquerra probablement afegit posteriorment.

La façana principal presenta una distribució asimètrica. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada, amb arc de mig punt construït amb maó col·locat a sardinell sobre carreus de pedra als brancals. A l’esquerra del portal hi ha una petita finestra, i a la dreta una altra finestra, amb reixa de graella. A sota hi ha un pedrís per seure. Al primer pis trobem tres finestres. Dues estan situades en el mateix eix vertical que el portal i la finestra de la dreta a la planta baixa, mentre que la tercera es troba a l’esquerra, prop de l’angle. La façana és arrebossada, amb una franja inferior que deixa vist el parament de maçoneria, amb pedra escairada als fonaments i als angles. El ràfec és senzill.

A la façana nord hi trobem petites finestres amb muntants d’una o dues peces, sense cap ordre o simetria, així com tres contraforts. A la façana posterior hi ha una porta amb arquitrau, uns graons i diversos cossos auxiliars.

A l’interior de la masia es conserva un forn de llenya de forma helicoidal situat en un mur de l’edifici.

Can Badal:

Masia possiblement d’origen medieval que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. El cos principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa i un pis, amb teulada a doble vessant. Queda envoltat de diverses construccions auxiliars.

A la façana principal hi ha el portal d’entrada i dues obertures. A la planta pis n’hi ha dues més, pràcticament al mateix eix vertical que les inferiors. En totes les façanes les obertures són força petites, excepte en la posterior, on les obertures han estat molt modificades amb motiu dels usos que la masia va tenir des de principis del segle XX. En un costat de l’edifici es conserva un portal amb brancals, impostes i arc rebaixat, fet amb maons motllurats i col·locats a sardinell. Els murs són de maçoneria i arrebossats. A la teulada, situat al mig del carener hi ha una xemeneia.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autoria de la fitxa per a MPC: Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Que son les Escletxes de Papiol ?

“ Les Escletxes de Papiol són unes esquerdes naturals en una unitat de roca calcària d’edat miocena, han sigut ocasionades per l’assentament damunt un terreny argilós i estovat per filtracions naturals.”Per anar a visitar a Les Escletxes,  cal creuar tot el poble, perquè estan situades a les afores de Papiol, en el carrer Carme, 43, on comença la pista forestal que va a l’ermita de la Salut i a Valldoreix, direcció al Puig Madrona.Foren gairebé destruïdes els anys cinquanta, en fer ciment de la seva pedra, malgrat l’oposició de l’ajuntament; També, van tindre altres agressions, com la bòbila  i  l’ampliació de la urbanització en aquesta zona de Papiol.Algunes d’elles són actualment visitables pel seu interior, podem caminar entre els passadissos que formen aquestes fissures a la roca, algunes d’elles molt estretes.En aquest paratge de Les escletxes, s’hi poden trobar múltiples fòssils a les roques de tota la zona. L’Escletxa més visita i representativa per la seva amplada, és la que es diu “Rambla”. Altres són : La Figuera, La Mariana, La Zig Zag, segons el C.E. Terrassa de l’any 1987.També, trobarem vies d’escalada de divers nivells i  dificultats.La llàstima és que en l’entorn i dins de l’espai, és força degradat, amb deixalles i brutícia per arreu.  L’espai és poc senyalitzat i amb un mínim d’explicacions.Està inclòs en l’Inventari Geològic de Catalunya i amb un valor patrimonial internacional.Si continuem pel camí de la Salut uns metres fins a una cruïlla i a la nostra dreta, trobareu la Font de les Escletxes, l’aigua és de xarxa pública.

 

 Recull de dades, Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

La Font d’en Cosí (o del Cosí) del Papiol a la llarg de les dècades

Font del Cosí, Any 1984 - Arxiu Rasola

Font d’en Cosí, Any 1984 – Arxiu Rasola

Del Llibret : “ Fuentes en las Montañas de Barcelona” de la Editorial Alpina de la dècada del anys 50 del segle passat i escrit per X.Coll, descriu així la Font d’en Cosi o de ca l’Amigonet  :

“ A unos 15 minutos al E. de Papiol, en el fondo del barranco de can Puig y equidistante de ambas casas, se encuentra la fuente con una arqueta de captación, situada bajo espeso encinar. La corriente iniciada va directamente a la Riera de Vallvidrera. Esta fuente es también conocida con el nombre d’En Cosí  “

Font del Cosí, Any 1986 - Arxiu Rasola

Font d’en Cosí, Any 1986 – Arxiu Rasola

És una construcció molt senzilla, formada per una pica d’obra arrebossada situada a nivell de terra. L’aigua raja d’un tub que surt del marge de la llera del torrent i sota d’una alzina.

Font del Cusí, Any 1994 - Arxiu Rasola

Font d’en Cusí, Any 1994 – Arxiu Rasola

S’hi arriba per un indicador que hi ha en l’entrada de Can Puig, tot baixant unes escales a l’esquerra del camí.

Cartell, Font d'en Cusí, Any 1994 - Arxiu Rasola

Cartell, Font d’en Cusí, Any 1994 – Arxiu Rasola

En aquesta zona, així mateix com a Molins de Rei i altres llocs del Parc de Collserola, el 24 de gener de 2009 va haver-hi un fort temporal de vent que va fer caure uns 60.000 arbres d’aquesta Serra.

Font d'en Cusí, Any 1994- Arxiu Rasola

Font d’en Cusí, Any 1994- Arxiu Rasola

El camí d’accés, és va veure molt afectat, estava totalment tapat d’arbres caiguts, no és podia entrar ni arribar fins la Font d’en Cosí.

Font d'en Cusí, Any 2007- Arxiu : Fes Fonts Fent Fonting

Font d’en Cusí, Any 2007- Arxiu : Fes Fonts Fent Fonting

Font d'en Cusí, Any 2007- Arxiu : Fes Fonts Fent Fonting

Font d’en Cusí, Any 2007- Arxiu : Fes Fonts Fent Fonting

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé (arxiu Rasola)

Fotografies de 2007 del Blog amic :  Fes Fonts Fent Fonting