Arxiu d'etiquetes: Poema

Poema : Natura Viva

Publicat el per
Respon

dscn7670_01Ara em plau de glossar planerament

l’antic pessebre natural del món.

La muntanya i el riu, l’arbre del bosc,

la font i el prat, bladars i regadius.

Per les valls obagoses i els solells

refaig de cor camins i corriols

cap al cim generós, cap a l’avenc.cam01075_01Recordo primaveres amb plugim,

tardors d’aram, hiverns emblanquinats,

i migdies d’estiu amb foranell.

Només la mort em desposseirà

del bel miratge que de tant en tant

amenitza la meva soledat;

d’aquest silenci que escar neix la pau.

 

Autor  : Joan Oliver – pseudònim : “ Pere Quart”

Per conèixer aquest poeta, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Avets I Faigs – La muntanya d’ametistes (1933)

Publicat el per
Respon

dscn7830_01Gòtic semblant el faig, l’avet,

puja, segur, l’avet ombriu,

rígid de fulles, d’aire fred,

car és d’un gòtic primitiu.

Amb son fullatge trèmul, net,

ben altrament, el faig somriu,

més joguinós que massa dret,

car és d’un gòtic renadiu.dscn7720_01L’avet és gòtic com el faig.

Són les agulles del bagueny

on de la llum es trenca el raig.

Són les agulles sobiranes

que, en les altures del Montseny,

del vent concerten les campanes

 

Autor : Jaume Bofill i Mates, Guerau de Liost (1878 – 1933)
Si voleu conèixer mes sobre aquest poeta, podeu consultar a :

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0010717.xml

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema dedicat al Castanyer Gros d’en Cuc

Publicat el per
Respon

151El Castanyer Gros

És un arbre de ma terra

per poca gent conegut,

clavat en mig de la serra

en un racó espès i brut,

té al davant, a la carena,

Palestrins, dret i sorrut,

l’Aliga sobre l’esquena,

per llit, la Baga d’en Cuc

on el torrent li fa ofrena

de l’aigua que allí recull,

a dalt, la Calma serena

 

Poema de Francesc Bardera

Informació sobre l’autor d’aquest poema :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Bardera_i_Mass%C3%B3

  • En el Municipi de Cànoves i Samalús, al Vallès Oriental, i dins dels límits del Parc Natural del Montseny, hi ha El Castanyer Gros d’en Cuc, es troba situat al Sot la Baga de Can Cuc, afluent de la riera de Vallfornès,  considerat l’arbre més gros de Catalunya pel gruix de la soca. Espècie: Castanea sativa. Mides (en metres): Alçària: 15 m, Volt del canó (a 1,3 m): 11,70 m Capçada (diàmetre): 17,5 m

152Informació sobre el Castanyer , poder consultar a :

http://parcsnaturals.gencat.cat/web/.content/home/coneix-nos/arbres_monumentals/arbres_monumentals_fitxes/valles_oriental/castanyer_gros_de_la_casa_del_bosc_o_de_can_cuc/am_4104201_castanyer_casa_bosc_f.pdf

 

Recopilació de dades i Poema : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé

Poema : Ara que l’Any s’acaba

Publicat el per
Respon

cam01107_01Invoco els dies clars, ara que sé

que me’n desposseeix el temps.

No em vull

subjecte a cap designi que no pugui

sotmetre al ritme encès de les paraules.

A poc a poc, desfaig els rulls del vent.arbucies-ft-coll-de-te-1_01La font degota lenta i m’acompassa

la mirada i la veu.

Tot se’n revela nou, però l’espera

m’adorm les mans. Només els ulls completen

el cicle tants de cops iniciat

i abandonat.

Propòsits?

Quins propòsits?

 

Autor : Miquel Martí i Pol

Si voleu saber mes d’aquest poeta, consulteu a :

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-marti-i-pol

h_01

BONA ENTRADA AL NOU ANY “2017”, PER A TOTS I TOTES

 

Recopilació del poema i fotografies . Ramon Solé

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

Publicat el per
Respon

img-20160911-wa0004_01Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.dscn7111_01Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.dscn6627_01Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

 

Autor : Gerard Vergés

Per mes informació sobre l’autor, consulteu a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerard_Verg%C3%A9s_i_Pr%C3%ADncep

 

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Sol

Poema – L’Anima de les Flors

Publicat el per
Respon

cam00453_01Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.dscn2464_01“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”

Autor : Joan Maragall.

Voleu saber mes d’aquest autor, podeu consultar aquí :

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/maragall.htm

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Ronda d’Ocells

Publicat el per
1

DSCN6828_01Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.

Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.

I encara la figuera
té el fruit secanell.
Hi llu la ferida
del bec de l’ocell.CAM01407_01Un vol de cardines
s’eixampla de lluny.
La ronda no para,
la vida s’esmuny.

Pel desert de l’aire,
si altre ocell no hi ha,
el pit-roig vindria
mon vidre a trucar.

Tot passa, mes torna
i arriba i se’n va.CAM01411_01Autor : Tomàs Garcés i Miravet

Per a conèixer la Bibliografia de l’Autor, podeu consultar :

 https://ca.wikipedia.org/wiki/Tom%C3%A0s_Garc%C3%A9s_i_Miravet

 

Recull del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Pirenenca

Publicat el per
Respon

Dins la cambra xica, xica,

en la nit dormo tot sol;

part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.DSCN2454_01La muntanya alta, alta,

que se’m menja tot el cel,

se m’arrima dreta, immòbil,

sentinella mut i ferm.

Els meus somnis volen, volen,

cap als plans i vora el mar,

on els meus amors m’esperen

sota el cel assolellat.CAM01010_01Jo somric an els meus somnis

adormit en la nit, sol…

Part de fora negra, negra,

la muntanya em vetlla el son.Paissatge 2_01

Autor : Joan Maragall

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Els Horts

Publicat el per
Respon

CAM01341_01… I la pagesa va i les cull,

provant-les amb la mà,

primer, fluixet, no fos que es malmetessin,

les albergínies que més tard, en el casull,

enfarinades, fregirà a foc lent.

Oh fosca

dels horts a l’hora en què s’acosta

la nit humida, xafogosa,

d’estiu i passen les parelles

ardents, que no tothora saben

com podran fer-s’ho per caçar plaer

dins el vinyar.DSCN2435_01Però no tot es cou

dessota el ventre, ni tot és impuls

ineluctable vers l’apegalosa

dolçor frenètica.

Parlem, ara, asseguts

en la gran plaça del rellotge.

Cauen campanades vermelles.

Aigua en el canal,

flueix el temps.DSCN5775_01

Autor :  JOAN VINYOLI (1914 – 1984)

Informació sobre l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Vinyoli

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

Poema : Desprès de la Tempesta

Publicat el per
Respon

Quan s’esqueixen els núvols sobre el cel

la ciutat surt rient de la tempesta,

regalant d’aigua lluminosa arreu,

remorejant de nou en sons de festa.CAM00932_01

Recomença el remor en la ciutat

i en el rostre dels homes l’alegria:

els núvols sobre el cel s’han esqueixat,

la tenebrosa nit torna a ser dia.

Cadascú alça els ulls per si retroba

la gran blavor del cel, tan oblidada!

Beneita si es, tempestat passada,

perquè fas alçar els ulls a la llum nova!

DSCN6327_01

Quan ha passat la tempesta i surt el sol

tot brilla amb colors més vius.

 

Autor :    Joan Maragall

 

Recull del Poema  i Fotografies : Ramon Solé