Arxiu d'etiquetes: Poema

Poema : Doña Primavera

Publicat el per
Respon

DSCN5123_01Doña Primavera
viste que es primor,
viste en limonero
y en naranjo en flor.

Lleva por sandalias
unas anchas hojas,
y por caravanas
unas fucsias rojas.CAM01000_01Salid a encontrarla
por esos caminos.
¡Va loca de soles
y loca de trinos!

Doña Primavera
de aliento fecundo,
se ríe de todas
las penas del mundo…

No cree al que le hable
de las vidas ruines.
¿Cómo va a toparlas
entre los jazmines?

¿Cómo va a encontrarlas
junto de las fuentes
de espejos dorados
y cantos ardientes?DSCN5345_01De la tierra enferma
en las pardas grietas,
enciende rosales
de rojas piruetas.

Pone sus encajes,
prende sus verduras,
en la piedra triste
de las sepulturas…

Doña Primavera
de manos gloriosas,
haz que por la vida
derramemos rosas:

Rosas de alegría,
rosas de perdón,
rosas de cariño,
y de exultación.CAM00446_01Autora del Poema : Gabriela Mistral

Per a conèixer a l’autora del poema, podeu consultar a:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriela_Mistral

Recopilació del poema i Fotografies primavera 2016 : Ramon Solé

 

Poema : La primavera

Publicat el per
Respon

IMG-20160314-WA0004_01Pel bosc tot glaçat

un cant s’ha sentit;

damunt les muntanyes

s’escolta un brogit:

«Lleveu-vos amics,

que el fred ja se’n va,

lleveu-vos de pressa,

l’hivern s’ha acabat»

CAM00845_01Les flors obren l’ull

aixequen el cap,

i diuen alegres:

«Quin dia més clar!»

Damunt el paller

badalla un ocell,

estira les plomes

i fa un capgirell.

Les mosques se’n van

darrera del vent,

els núvols fan gresca

i mullen la gent!

CAM01001_01Autor : Bofill, Francesc

Informació de l’Autor :

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/bofill-suris-francesc

 

Recull del Poema i fotografies : Ramon Solé

Poema : La Primavera

Publicat el per
Respon

DSCN5088_01La primavera ja ha arribat

Sorolls del vent al clotell,

Una batalla d’estacions ha començat

Que al paisatge tornarà bell.

****

La neu es tornarà bassiot,

Les castanyes torrades en maduixes amb nata,

Els barrets de llana en barrets de palla

i les sopetes calentes en gelats que refresquen.IMG-20160124-WA0007_01Ja li queda poc a l’hivern,

el seu temps s’esgota.

L’últim alè deixarà anar,

i un sospir fred ens deixarà a les mans.CAM01003_01Autora del Poema : Silvia García

Informació de l’Autora del Poema :

Silvia García (Chaco, Argentina, 1970). Poetisa y traductora. Ediciones Corregidor, de Buenos Aires, le ha publicado dos libros de poemas: Calendario (2005) y Cuentos de hadas (2006). Reside en Canarias.

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema – La Font ( sense acabar)

Publicat el per
Respon

DSCN4845_01Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i la lluna s’afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l’amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
mis senyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d’aigua a la font
ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
demà al matí puguin parlar d’amors
amb les farigoleres fins l’hora de la sesta,
que és quan reposa e! pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.IMG-20150617-WA0001_01

Quin doll d’aigua a la font ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l’estrella primer alluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s’estrenyen,
de l’una a l’altra serra.

Quin doll d’aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.IMG-20150406-WA0004_01

Autor : Joan Salvat-Papasseit

Per conèixer la Biografia de l’autor, podeu consultar :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema – El Manantial

Publicat el per
Respon
Font Sant Pere - Santa Pau

Font d’en Pere – Santa Pau

Entre els rocams de la muntanya,
del marge prop d’un caminal,
naix remorós, amb rima estranya,
el bullidor manantial.

Els alts pivets i les boixeres,
per un costat li fan dosser,
i per l’altre, les cingleres
serven son lloc amb cims d’acer.

Al fort d’estiu o en primavera,
en l’hivern o la tardor,
al trenc del jorn, en llum darrera,
el manantial cerca el pastor.

I quan la nit de blanca lluna
sospira el seu animador cant,
ma fantasía crea una
dança de gnoms a son voltant.

Font d'en Jaume - Santa Pau

Font d’en Jaume – Santa Pau

Recerda del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema – El Manantial

Publicat el per
Respon

Ft Sulfurosa 2_01Ya no mana la fuente, se agotó el manantial;
ya el viajero allí nunca va su sed a apagar.

Ya no brota la hierba, ni florece el narciso,
ni en los aires esparcen su fragancia los lirios.

Sólo el cauce arenoso de la seca corriente
le recuerda al sediento el horror de la muerte.

¡Mas no importa!; a lo lejos otro arroyo murmura
donde humildes violetas el espacio perfuman.

Y de un sauce el ramaje, al mirarse en las ondas,
tiende en torno del agua su fresquísima sombra.

El sediento viajero que el camino atraviesa,
humedece los labios en la linfa serena
del arroyo que el árbol con sus ramas sombrea,
y dichoso se olvida de la fuente ya seca.

Autora : Rosalía de Castro

Ft. Freda 1_01Per a informació de l’Autora :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rosal%C3%ADa_de_Castro

Moltes de les fonts naturals de Catalunya, jo no hi surt l’aigua, aquella aigua tant desitjada per la gent… serà per culpa del canvi climàtic …?

Recull del Poema i Fotografies  : Ramon Solé

Poema : Paisatge del Pirineu, neu i aigua

Publicat el per
Respon

Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna
-és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.DSCN0934_01

Sembla quieta i va brunzent
tota empolvada de fortuna,
mira’s a l’aigua d’un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc.DSCN3484_01

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per aquí
cada filera pren tot d’una
l’aire d’emprendre un nou destí.

Autor :Joan Salvat Papasseit

Informació sobre l’Autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Recopilació del Poema i fotografies : Ramon Solé

Poema – Parlo d’un riu mític i remorós

Publicat el per
Respon

Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist ).Vilanova de la Barca_01

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo -Virgili amic- de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats del vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

DSCN3539_01Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

Autor : Gerard Vergés i Príncep

Informació de l’autor :

https://es.wikipedia.org/wiki/Gerard_Verg%C3%A9s

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema – Un retrat, un poeta i un riu

Publicat el per
1

El record guarda el riu per on naveguen
vaixells de la infantesa enmig d’arcades
de branques inquietes que despleguen
damunt l’aigua les fulles retorçades.Vista 1

Hi ha un batre de rems ben compassat
dins un silenci llis de matinada,
on es suaus que corren al costat
amb el so de la seda masegada.Vista general

Hi ha un néixer del sol al lloc exacte
a l’hora que més compta d’una vida,
un despertar-se la mirada, el tacte,
un ansiar de set inextingida.Vista sota resclosa 2

Hi ha un retrat de l’aigua i del lament
que s’ha arborat del fons de la memòria
i el riu sencer en el cant es fa present
per contar del retrat la vella història.

Autor : José Saramago

Informació sobre l’Autor :

http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Saramago

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Aigua avall

Publicat el per
Respon

La neu fosa en degotall
fila avall per l’espadat
arquejant va el xaragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.Vista 2
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d’arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.Canal 3Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l’àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l’exemple a l’home donant
del què fer de l’esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.

Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967.
Autor : Joan Ambròs i LloredaRiu a vallInformació de Poeta- Escritor :

Joan Ambròs i Lloreda (1906-1992) va ser poeta, cantaire, escriptor i polític. Va ser Conseller de l’Ajuntament republicà amb els alcaldes Feliu Tura i Josep Fortuny, i concretament Conseller de Cultura des de l’octubre de 1937 a l’abril de 1938. Després de la guerra civil es va exiliar a Abbeville (França).
Una composició poètica seva escrita l’any 1980 i titulada Himne a Mollet, va ser declarada per l’Ajuntament com a Himne Oficial de Mollet del Vallès, l’any 1994.

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé