Arxiu d'etiquetes: riu Gurri

Avui destaquem: La Font del Tiberi de Vic

Publicat el per
Respon

Per visitar la Font del Tiberi, cal seguir el camí riu avall des del pont de Bruguer.

Ara cal passar pel sota el pont nou que uneix Vic amb el polígon del Bruguer i arribarem als meandres de la Codineta, on hi ha una petita zona de pícnic.

Al costat del riu cal seguir un corriol on hi ha una rètol que ens indica la Font del Tiberi.

On seguirem un sender que baixa fins a tocar del riu Gurri.

Al costat esquer, hi ha la font, d’obra molt senzilla, feta de totxos…

amb un gruixut tub al centre, l’aigua cau i es perd el riu Gurri.

En l’actualitat i fa temps, no hi raja aigua.

A un costat i fet directa a la terra hi ha un seien.

A poca distancia i a un costat del riu, esta el Molí del Llobet, un antic molí de farina, que segurament fou reformat i ampliat al primer quart del segle XX.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Avui destaquem : La Font del Cantarell de Vic

Publicat el per
Respon

Per conèixer a aquesta Font del Cantarell us caldrà anar al carrer de Folgueroles de Vic, teniu de creuar el riu Gurri, estareu en la Ruta Verda,

Cal continuar per la dreta paral·lels al riu, hi ha algun cartell que us indica per on passeu,

a tant sols uns 200 metres hi ha una esplanada, amb taules i bancs de fusta sota d’arbres.

En un costat esta la Font del Cantarell, que esta a uns dos metres a sota del nivell del terra, us caldrà baixar per uns esgraons,

A dins d’una arcada d’obra hi ha el tub de ferro gruixut on raja tot l’any un bon doll d’aigua,

aquesta cau a un pica arran del terra amb un desguàs.

Es coneix aquesta Font des de finals del segle XIX, cal dir que en un temps se la coneixia com la Font del Bruguer.

Al seu de munt hi ha gravat en pedra, el seu nom de Font del Cantarell.

Com era una Font molt abundosa, a mitjans del segle passat, es portava a una fabrica per necessitats d’aquesta industria.

En el segle XX, era un lloc de trobada i on dinar i passar el dia festiu amb família i amb amics.

La últim arranjament es va fer durant l’any 2010.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2020-09-12_09-21-16_01.jpg

Amb aquest arranjament fa d’estar de nou en aquest paratge

i fer un descans o àpat, aprofitant que esta en la Ruta Verda.

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Avui coneixerem : La Font del Pas de Vic

Publicat el per
Respon

La Font del Pas està situada fora del nucli urbà de Vic, a poca distancia del marge esquerre del riu Gurri.

Per arribar a la Font del Pas, cal seguir el recorregut ambiental del riu Gurri, que des del parc Xavier Roca i Viñas  va cap al pont del Bruguer,

a mà esquerra, ens queda la Font, senyalitzada per un cartell.

Quan es van prendre les fotografies, l’estructura de la Font estava totalment tapada per la vegetació,

sols es podia veure unes escales amb una barana de fusta que hi porta.

La descripció de la Font, l’hem tret del Bloc amic de “encos”, i que la descriu així :

“ La font està algú enclotada un parell de metres respecte del sòl, acollida per tres parets de pedra amorterada. El terra està empedrat, deixant tot al voltant un rec per on circula l’aigua que raja per la font. El broc, de ferro, està situat a la part inferior de la paret central. A la paret de la dreta hi ha una llosa amb un gravat en relleu on hi figura el nom de la font i l’escut de la ciutat de Vic.”…

L’Ajuntament de Vic la va recuperar l’any 2011 quan estava totalment perduda des de feia més de 40 anys, us passo informació extreta de naciodigital.cat  :

https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/24463/vic/recupera/font/pas/despres/40/anys

Fotografia de la Font del Pas una vegada recuperada en 2011

Al estar situada a prop del riu, es una zona molt humida, qual cosa ha fet que hi hagi molta vegetació, al no ser gaire visitada aquests últims temps, ara la tenim totalment tapada per una important vegetació.

En el recorregut ambiental del riu Gurri, podrem trobar seients i taules per fer un àpat o descansar.

Text : Ramon Solé – Descripció de la Font : encos

Fotografies : Dora Salvador