Roses | fonts naturals, aigua, muntanya i més

El parc de Sant Jordi es troba al l’oest de Terrassa, al barri de Ca n’Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí.

De records de Terrassa, hem estret aquesta informació que crec que es prou interessant :

El dia 4 de juliol de 1959 es va inaugurar aquest nou parc per la ciutat, coincidint amb la celebració de la Festa Major. No feia gaire que la ciutat havia adquirit el terrenys de la Masia Freixa, amb un cost de sis milions de pessetes, i en menys d’un any s’havia aconseguit posar en funcionament el parc. Cal destacar el treball en els jardins.

La seva extensió total era de més de 20.000 metres quadrats i a la zona dels jardins destinada als rosers és destacable que se’n van plantar més de mil varietats diferents. La part de jardí botànic també reflectia una gran diversitat amb més de 300 varietats d’arbres…/…

Amb el pas dels anys d’arbres i de rosers en queden pocs en comparació als que hi havia en la seva inauguració…/…

Us passo l’article d’Arbres del Parc de Sant Jordi es moren publicat per LA TORRE :

https://naciodigital.cat/latorredelpalau/societat/arbres-del-parc-de-sant-jordi-es-moren_966570_102.html

Cal recordar que l’espai va patir i molt la ventada del desembre de 2014,

que va tombar al voltant de 80 arbres i va deixar-lo irreconeixible.

Durant l’any 2016, es van portar a terme la plantada d’uns 40 xiprers i d’una vintena de cedres,

s’han plantat al parc també moreres, eucaliptus, pins i altres espècies a diferents espais del parc.

Cal destacar arbres antics, con un Pi la zona de Bar i pinnic.

En el apartat del jardi destinat a les roses, aquestes són algunes de les més destacades:

Alba Màxima de 1750. Rosa de col.leccions de jardins, fins al s.XVIII. Les obres de reforma han permès recuperar una part important de la tradició jardinera del parc, centrada en les roses. Rosa Charles de Milles de 1790. Catalogada com a Gran Híbrid i d’excellència pel seu perfum.

Rosa La France, reconeguda com a primer Híbrid de Tè: La France de 1867 de Jean Baptiste.Guillot. Rose Dot de 1962 (Rosa de la família Dot). Pere Dot fou el més excel.lent dels roseristes catalans i va assolir fama mundial.

Recull de dades: Records de Terrassa, Ajuntament de Terrassa i altres

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

La Península del Cap de Creus es troba situada a l’extrem més septentrional de Catalunya, sempre que parlem d’aquest lloc, ens imaginem un Far. És així, un dels elements mes representatius és el Far !Envoltat pel mar, la seva part meridional limita amb la Plana Empordanesa, que engloba els termes municipals d’El Port de la Selva, La Selva de Mar, Cadaqués i part dels de Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau Saverdera i Roses.La seva superfície ocupa una extensió d’unes 10.000 Ha. Bona part és la que ocupa la Serra de Rodes, incloent-hi uns 50 Km de costa.La Península del Cap de Creus la forma la majestuosa Serra de Rodes que es va ramificant fins arribar al mar, alternant-se muntanyes d’alçada considerable amb barrancs formats per rieres i torrents amb un cabal irregular, tot depenent de les pluges de temporada.En aquesta zona hi trobem gran quantitat de monuments, des de dòlmens megalítics a construccions medievals, com el monestir romànic de Sant Pere de Roda, el Castell de Sant Salvador de Verdera, el Castell de Quermanço, la Sinagoga de Vilajuiga, estre molts altres construccions.Antigament la serra estava ocupada per una exuberant vegetació, però l’abandonament de les pràctiques agrícoles a finals del segle passat i els nombrosos incendis forestals que periòdicament assolen el massís, ens trobem el terreny en prats molt secs i petites masses boscoses.Una altra dificultat ,es que a primera línia de mar, el vent, la sal i el sòl, amb la suma d’aquests elements fan que l’arrelament de la vegetació sigui molt difícil.En canvi, hi ha diversitat d’aus nidificants i migratòries, mamífers com porc senglar, guilla, teixó o conill, tortugues de rierol i mediterrànies.El Port de la Selva i El Cap de Creus, on la tramuntana i les fortes corrents marines han configurat un espai únic, és un dels llocs coral·lígens més gran de la mediterrània, on hi abunda el corall vermell.Recordeu quan estigueu visitant el Cap de Creus i en general la Serra de Roda, esteu dins d’un Parc Natural i cal respectar el paisatge d’on ens trobem.