Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.
Avui he seleccionat 4 objectius curiosos:
Qui de petit no l’hi van explicar el conte del Patufet ? Mireu a Granollers, en la Plaça Folch i Torres, hem trobat una escultura que fa referència.
A Sant Cugat, hi ha un camí ample en el parc de can Vernet i a prop del carrer de Sant Juli, que sols te un destí… anar a la Font Pública o topar-te amb un arbre.
Anirem per la carretera BV – 5301, direcció Santa Maria de Palautordera i a l’esquerra veurem una antiga masia, can Millas, tota la façana pintada i que ens recorda algun paisatge mitològic…
I Per últim, vàrem trobar fa anys una botella al costat de la Font del Bon Pastor en la Floresta en Collserola, una botella que en l’etiqueta feta a ma, deia :
De l’Aqüeducte de Can Canaletes, se’n conserven dos trams, paral·lels a la riera de Sant Cugat en el Terme de Cerdanyola del Vallès.
Avui destinarem a conèixer el que està en el camí d’Horta.Per arribar-hi és molt fàcil, des de Cerdanyola del Vallès ens anirem a la confluència dels carrers de la Ginesta amb el Passeig d’Horta, d’aquest darrer i partint des de la caseta d’informació del Parc de Collserola, agafarem el camí que va tot recta i passarem per el gual sobre la riera de Sant Cugat, ja des d’aquí podem veure l’aqüeducte.En aquest Tram, hi ha sols només dues arcades al costat de Can Canaletes. Està bastant ven conservat.
Arcada de la dreta
No hi ha dades de la seva construcció. Alguns opinen que és obra dels segles XVI o XVII, i altres creuen va ser construït en època més avançada.
Arcada de l’esquerra
Aquestes arcades son com la porta d’entrada al Parc de Collserola des de Cerdanyola del Vallès, si seguim l’ampli camí de terra, ens portarà per can Catá, entre altres masies, alguna font , fins al barri d’Horta a Barcelona, són molt els itineraris que parteixen des d’aquesta pista forestal.L’altra tram està situat enmig de camps de conreu, i està format per tretze arcades, això ho veurem amb l’article de demà.
L’Aqüeducte de can Vernet de Sant Cugat del Vallès, és va construir en el segle XIV, per salvar el desnivell sobre la riera.Va ser un important Aqüeducte, donat que portava l’aigua de la Mina dels Monjos que estava situada on és ara l’avinguda Vullpalleres i fins el Monestir de Sant Cugat per atendre les necessitats pròpies i de les cases de les rodalies.Encara avui en dia, podem veure i admirar aquesta construcció, que esta formada per tres arcs, amb pedra local de Campanyà .Per anar-hi teniu de situar-vos en el Parc de Coll Fava, a l’altura del carrer de la Mina i l’Avinguda Vullpalleres.Aquest Aqüeducte va passar a ser municipal l’any 1835.En 1979, va ser declarat : Be d’interès Cultural i mes tard, Patrimonio Histórico de España. És va fer un minuciós treball de restauració i rehabilitació del mateix, acabant l’any 1998Realment ara es fa servir com a Pont per passar la gent i poder anar entre el carrer de la Mina a la Avinguda Vullpalleres, tot col·locant una planxes metàl·liques per damunt.
La gent creu que és mes un pont peatonal, que no pas una aqüeducte.
En el Vallès havia estat un gran estany. Les aigües que en sobreeixien queien pel costat de Sant Cugat del Vallès.Un dia un pastor s’entretingué a obrir amb el seu bastó de punxa un regueró entre el turó de Montcada i les muntanyes de la Marina, i per allí es va escolar tota l’aigua de l’estany.Les aigües anaren a parar a mar i la terra quedà seca. El darrer punt on es va eixugar l’aigua fou a Gallecs.
(Nota : Les Fotografies NO son de cap Estany del Vallès)
Can Armet és considera un dels edificis mes modernistes i interessants de Sant Cugat.Tot el conjunt de la finca va ser dissenyat per l’arquitecte Ferran Romeu i Ribot.I va ser construït els anys 1898 – 1899 i ocupa una àmplia parcel·la situada en l’avinguda de Gràcia, carrer Bergara i carrer Barcelona.On fa cantonada i en el jardí de la finca, trobem un dipòsit alçat damunt pilastres de maons i la Torre del molí de vent, també de maó vist, de planta cilíndrica.Aquests es van haver de construir l’any següent d’acabar la construcció de la casa, per la necessitat de proveir-se d’aigua i disposar-ne sempre amb el dipòsit.Son realment magnífics i molt ven conservats, en cara avui en dia son d’admirar.
És un curs d’aigua del Vallès Occidental afluent per l’esquerra de la riera de Rubí. Neix al sector occidental de la Serra de Galliners a prop del turó de Can Rossell. Durant quasi tota la seva totalitat del seu curs fa de partió entre els municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès.En la seva part inicial o superior del Torrent dels Alous, varem dedicar en aquest bloc un article el dia 18 d’Agost de 2014.
També, si trobaL’Estany dels Alous o Llacuna dels Alous, que és una antiga argilera que, d’ençà del seu abandonament, s’ha anat naturalitzant com a zona humida. Es localitza pràcticament en la seva totalitat al terme municipal de Sant Cugat del Vallès, tot i que, en realitat, queda ubicada als afores de Rubí, entre els barris del sud d’aquesta població, la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i l’autopista A-7.Varem dedicar-hi la informació el dia 26 d’abril de 2014
Avui, ens ocupem de completar la visita a aquest Torrent, en el seu tram mes baix, entre L’Estany i l’Estació de RENFE. de Rubí.De l’estany i ha un camí que passa a tocar per la paret dels tallers de FFGC., al poc unes escales de fusta, ens baixaran a peu mateix del torrent dels Alous, es un lloc en trossos ombrívols, amb bosc de ribera ven conservat.El torrent va fent sigues sagues com el mateix camí, fins arribar sota de l’estació de RENFE.En aquest punt, trobarem una gran explanada ,on seria fa temps un camp de conreu, ara totalment erm, no obstant, al seu costat veiem una masia, on encara es cultiva, ens estranyarà per el lloc on esta ubicat, entre el torrent i els edificis de Rubí.Seguirem un petit tros per el carrer fins entrar a un nou parc, amb totes les instal·lacions pròpies, com una amplia zona enjardinada, amb arbrat variat, aparells per fer gimnàs, fonts publiques, seients.Al fons, hi ha de nou el torrent,ens fitxem que em donat tota la volta a la masia i els seus conreus.Passem pel costat d’un vell Pou. En la part superior i a prop de les cases, hi ha una zona enjardinada amb atraccions per els mes petits.Es un bon recorregut que poden fer en tota la seva complerta extensió, durant un matí, entre anar i tornar a Rubí, de forma tranqui-la i gaudint dels cants dels ocells que habitant en tot aquest torrent.
Us faig referència a la descripció sobre La Font de Can Borrull o de la Mina d’en X. Coll, al llibret i plànol humorístic “Fuentes en las Montañas de Barcelona”dels anys 50 del segle passat, ho descriu així :
“… Por la vertiente meridional de la Sierra, en cuya divisoria se alinean las torres i chalets de La Floresta, se extiende un ancho valle ( en aquella època no havia la carretera dels túnels de Collserola, on hi a prop el peatge) cubierto de espeso manto forestal. En el extremo sur del mismo, al pie de un merendero, se hallan dos Fuentes de abundante caudal. Es lugar preferido de los que les gusta los juegos al aire libre y buscant aquí mayor sosiego que en las Fuentes descritas anteriorment. La estación mas proxima es la de La Floresta…”
En les fotografies, del meu arxiu fotogràfic – Rasola, podem apreciar dues coses, a l’esquerra estava la mina, i a la dreta la bassa-safareig.Actualment, encara en mig de la vegetació, hi ha una caseta i al seu costat la bassa. Per a mes informació podeu consultar a l’arxiu – fitxa d’aquesta font a : Fes Fonts Fent Fonting, i que us pot donar una bona idea del seu estat avui en dia.
Text i Fotografies : Ramon Solé (Arxiu fotogràfic – Rasola – Anys 1986-1989)
La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat sobre la Font de l’Arbre Caigut, era així :
“... Detrás de Can Bosquets, el camino desciende por un paso llamado Les Roquetes, para entrar en hermosos parajes silvestres. Al llegar a la Riera (Rierada) y en su orilla izquierda, se encuentra a poco esta Fuente, que se denomina así por caracterizarla un árbol que estaba inclinado sobre el cauce…“
Foto del any 1979
En els anys 1985 fins iniciats el 1990, es podia encara trobar d’on sortia al exterior una abundant quantitat d’aigua arran de la riera, coneguda com La Rierada, on anava a parar l’aigua.
Foto de l’any 1984
En algun periode curt, va disposar d’un tub per recollir millor l’aigua. En el transcurs del temps, s’anat perdent i en l’actualitat es pràcticament molt difícil localitzar el punt exacta on estava ubicada.
Crec que poca gent es recorda d’on era i com era… la Font de l’Arbre Caigut !
llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “
La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per l’Editorial Alpina, en la dècada dels anys 50 del segle passat, era així ,
Font de Sant Ramon- 1988
Veiem, en aquella època el seu estat no era gaire bo i no tenia aigua, quan vaig fer la fotografia a finals dels anys 80 del segle passat, es mantenia amb un estat llastimós.
No es d’estranyar que anys posteriors i amb la remodelació de la zona, hagi desaparegut del tot les restes d’aquesta antiga font de Sant Ramon.
Fotografia del Sr. Joan Vilamú Extreta del Fent Fonts Fent F.
Aquesta Font, quedarà tant sols com moltes altres fonts, en el record de la gent gran de Sant Cugat del Vallès, i amb prou feines.
En la carretera BP-1417 de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, una vegada passat el trencall de l’esquerra que porta al restaurant de Can Cortés, veurem a la dreta una paret semi derruïda que ens crida l’atenció per la seva forma, hi ha com una porta que podem entrat a veure les restes de ElGran Casino i Hotel de La Rabassada.Poc en queda, però entre l’espessa vegetació podem anar veien petites mostres del que fora un gran conjunt i obra que va durar poc en el temps…Tot va començar l’any 1899, quan es va construir un dels Hotels de luxe per aquells temps, en el lloc conegut per L’Arrabassada o La Rabassada.Però l’objectiu era ampliar les instal•lacions, amb un Casino annex i amb una zona d’atraccions, que va ser inaugurat el dia 15 de juliol de 1911.En un principi la gent adinerada de la propera ciutat de Barcelona, acudia amb el seu cotxe o amb un taxi. Per potenciar que assistís el màxim de gent, el dia 19 de juliol de 1911, va començar a funcionar una línea de tramvia que sortia de la Plaça Catalunya de Barcelona fins el peu de la porta d’entrada del Casino.El joc principal era la Ruleta, on la gent podia guanyar o perdre grans fortunes. Es diu que disposava el Casino, d’una petita habitació per si alguna persona es arruïnava i volia posar fi a la seva vida, ho podes fer discretament.A mes disposava d’un bon restaurant amb un menjador molt gran, per atendre a mes de 800 persones, amb vistes a les atraccions i muntanyes de les rodalies, amb orquestra que amenitzava amb musica en directa. També havia un segon menjador – bar, destinat als estrangers.Havia un teatre amb capacitat per 200 persones.En quan a les 14 habitacions que disposava l’Hotel, eren totes de luxe, amb salons recreatius.Les grans escalinates que portaven als jardins amb vegetació exòtica exportada de l’estranger i de l’espectacular Parc d’Atraccions, algunes instal•lacions com Cake Walk Building, Feu de Boules, Palais du Rire, Scenic Railway, totes van ser inspirades en altres Parcs com els de Londres i Paris.L’estrella del Parc, va ser la gran muntanya rusa amb un recorregut de dos quilometres, a part de les seves dimensions, era emocionant passar per dintre d’uns túnels i la vagoneta navegava per sobre d’un gran llac.Podeu veure una pel•lícula gravada en el Parc :
Tot axó, sols va durar uns tres anys, donat que és va prohibir el joc. Cosa que va fer que es tanques el Casino de La Rabassada. Sols va quedar en funcionament l’Hotel, el Restaurant i el Parc d’Atraccions i que van tornar a tindre un gran impuls, durant l’Exposició Internacional de 1929. Però un cop passat el esdeveniment, va entrar tot en un declivi rapit, tancant el restaurant un any desprès.Va arribar la guerra civil, i era un bon lloc per amagar-se dels bombardeig propers de Barcelona i també, va allotjar a militars fen les funcions d’una caserna.
Tot va quedar molt malmès, i durant l’any 1940 es va enderrocar totes les instal•lacions i estructures.Com dèiem al principi, ara si ho visitem sols queden unes poques restes mig amagades per la vegetació.
Demà us mostraré aquestes imatges que resten on estava el Casino de La Rabassada. Collserola guarda molts de secrets …!!!
Recopilació de la informació i fotografies antigues : Ramon Solé
deia :
![02[1]_01](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/11/021_01.jpg)
![vallvidrera4[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/11/vallvidrera41.jpg)
![vallvidrera7[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/11/vallvidrera71.jpg)
![la_rabassada[1]](https://fontsaigua.com/wp-content/uploads/2014/11/la_rabassada1.jpg)
fonts naturals, aigua, muntanya i més 