El Safareig públic está darrera la carretera d’Olvan, en el nucli antic d’Olvan.
Historia:
El safareig d’Olvan es va construir als anys trenta del segle XX aprofitant la portada d’aigües al poble.
L’aigua fou canalitzada i conduïa al nucli d’Olvan des de la Font del Rull segons consta en un llibret que va publicar la Junta d’Aigües d’Olvan i que porta per títol “Memòria de la portada d’Aigües de la Font del Rull”.
Dels diners que van sobrar de la portada d’aigües, l’any 1932 es va construir el safareig públic que, en aquest moment ha quedat sense cap utilitat i abandonat.
Aquest és l’únic safareig públic del poble d’Olvan; es tracta d’un receptacle de forma rectangular construït amb ciment armat i reforçat amb pilars d’obra.
El safareig té, annex, un cobert amb teules i pilars d’obra per aixoplugar-se.
Recull de dades: Mapes del patrimoni Cultural – Diba.
Autoria de la fitxa per a MPC.: Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R.
Autoria de la darrera revisió: Sara Simon Vilardaga
El Safareig de Cal Casas esta situat a pocs metres a la dreta del km. 0 de la carretera BV-4406 de Puig-reig a Santa Maria de Merlès o carrer de Cal Casas.
Historia de cal Casas:
Cal Casas és una de les set fàbriques tèxtils que es construïren, durant la segona meitat del segle XIX, dins el terme municipal de Puig-reig i és l’única al voltant de la qual no es desenvolupà el conjunt de serveis i equipaments bàsics que caracteritzen el model de la colònia industrial.
S’hi arribà a construir un embrió de colònia (amb la torre de l’amo i un conjunt d’habitatges), però no s’hi afegiren més serveis. La raó bàsica és la proximitat de la fàbrica amb el nucli urbà de Puig-reig. Aquesta proximitat feia que els obrers poguessin viure al poble i utilitzar els serveis i equipaments propis d’aquest nucli del Baix Berguedà.
Els orígens de Cal Casas són comuns als de moltes fàbriques de riu de Catalunya: l’aprofitament d’un antic molí fariner que es posà a la venda quan es desamortitzaren els béns comunals o municipals.
El vell molí fariner que estava situat on avui trobem la fàbrica de Cal Casas es posà a la venda l’any 1860 i el comprà Miquel Vilanova, un dels propietaris rurals més importants de la zona.
L’any 1861, Llorenç Claret i Sorribes, un fabricant de Sallent (Bages), adquirí un tros de terra que estava situat entre el molí i el riu Llobregat i posteriorment hi féu construí una fàbrica que aprofités l’aigua del riu com a font d’energia.
En els seus primers anys d’existència, les condicions laborals a la fàbrica eren molt dures. Els treballadors havien de suportar una jornada laboral de dotze -o més- hores diàries (sis dies a la setmana) dins una fàbrica plena de perills, soroll i incomoditats.
Per tal d’aconseguir unes condicions laborals menys dures i més dignes, els obrers de Cal Casas, l’estiu de l’any 1881, es declararen en vaga i allargaren aquesta situació durant setze setmanes.
L’any 1901 Llorenç Mata i Pons comprà la fàbrica de Cal Casas, els terrenys, la resclosa, el canal i els habitatges dels treballadors.
El 1925 s’inaugurà l’edifici de l’escola, un edifici que actualment encara porta el nom del seu fundador, Alfred Mata i Pons, i que esdevingué un equipament bàsic -incloïa escola i hospital- per al conjunt d’habitants de Puig-reig. Cal Casas fou la primera de les set fàbriques i colònies tèxtils de Puig-reig que tancà portes.
Fou l’any 1968. Els propietaris, conscients que seva maquinària havia quedat envellida i que renovar-la era molt costós, optaren per tancar en notar els primers indicis de crisi del sector tèxtil català. Els habitatges que s’havien construït per als treballadors es posaren a la venda i els seus residents van poder adquirir-los a un preu assequible.
El Safareig es de construcció de planta rectangular formada per la zona de safareig i per la coberta que el protegeix de la pluja i del sol, restaurada en els últims anys.
La coberta, de teules àrabs, és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana als costats més grans de l’estructura.
El Safareig esta dividit en 4 compartiments.
Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.
Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero
Que tingueu un molt bon dia de Nadal !Una vegada situats en el bonic poble de Molló, us cal que aneu al carrer de La Font Vella, al final d’aquest carrer, trobareu la Plaça de la Font Vella, i unes escales us baixaran a la Font Vella i el Safareig.És una Font d’abundant cabal d’aigua que surt de dos gran i gruixuts brocs de ferro; però, aquest any com podeu veure en les imatges, a minvat molt la sortida d’aigua.
Imatge d’arxiu
En cada costat de la font hi ha bancs de pedra, a la dreta, teniu un petit porxo amb teulada de teules i un altre banc.Segon es diu ja s’anava a agafar aigua fa mes de 400 anys en rere; es van fer millores al 1753 i 1914 com indica una inscripció; també el 2014 es van fer les noves escales i es va il·luminar l’espai.El safareig, al 1958 es va construí al que avui en dia podem veure, que va permetre rentar a peu dret, fins a les hores es feia de genolls.L’aigua sobrant passa per una canal que travessa el casc urbana per sota del poble fins desguassar al riu Ritort.
fonts naturals, aigua, muntanya i més 