Avui destaquem : La Font de l’Om de Terrassa

Publicat el 12/10/2014 per Rasola

Per arribar-hi cal anar per la carretera de Terrassa a Rellinars B- 122, i sobre el quilòmetre 4, hi ha una pista a l’esquerra de la carretera que baixa fins el torrent on gira direcció a la masia de can…., ens tenim de fitxar que abans d’arribar a la citada masia, en una corba de la pista, a la nostra esquerra, unes escales baixen a la Font de l’Om.

Fa pocs anys la van remodelar, conservant l’estil de la seva construcció inicial.

Es una antiga mina d’aigua, que recull l’aigua per retenir-la en el interior d’una cisterna, gracies al disposar d’un broc que tanca el pas a l’exterior de l’aigua ho retent.

Per tant, depèn molt de l’època de pluges, pot quedar eixuta per períodes llargs de sequera. És recomanable de no beure d’aquesta font.

Text i Fotografies

Ramon Solé

( Per cert, avui es el meu sant… Gracies)

Fem Safareig, en el rentador de Riu (La Cerdanya)

Publicat el 11/10/2014 per Rasola

Respon

Riu, es d’aquells petits pobles tant pintorescs que estan repartits per tot el territori de la Comarca de La Cerdanya.

La Font de Riu o de les Rentadores, amb cinc notables dolls d’aigua, en primer lloc, la dona a la gent que va a la font a recollir-ne, l’aigua sobrant va a parar a un llarg abeurador pels animals adossat a la paret d’una casa i per últim, l’aigua va a parar al Safareig de Riu.

No es massa gran i de construcció senzilla, és de pedra que fa conjunt amb les cases del seu voltant, disposa d’un sol compartiment i a cel obert, es podia rentar la roba en els seus quatre costats. En una llosa hi ha gravada la data de 1860.

Axó si, com que l’aigua sempre surt molt freda, les dones que hi rentaven ho deurien passar-ho malament.

Durant la Festa Major a Riu, cada any, es fa la dansa en record a les Rentadores.

Text i Fotografies

Ramon Solé

Visitem les Fonts de Camprodon, tal com eren fa 100 anys

Publicat el 10/10/2014 per Rasola

Respon

Camprodon, forma part de les poblacions mes al nord de Catalunya.

Des de sempre, l’atractiu mes notable de Camprodon son, El Monestir de Sant Pere, El Pont i les seves fonts naturals.

En relació a les Fonts, moltes és consideren molt fredes i abundoses de cabal, donat que bona part de l’hivern la neu fa presencia en aquesta part dels Pirineus.

Les fonts no son gaire lluny del seu nucli urbà, fent una passejada podem conèixer moltes d’elles, alguna amb llegenda pròpia.

Font Nova

Podem iniciar el recorregut pel passeig de la Font nova, que de fet de la forma de caseta s’ha passat en una remodelació posterior a ser amb una estructura no tant bonica.

Una de les mes conegudes i apreciades per la gent del poble, es La Mare de les Fonts,

important per que era lloc de reunió del vells del poble, d’aigües excel·lents, i pas de remats que feien una aturada obligada.

Si ens dirigim a la sortida de Camprodon, direcció Molló i a la frontera, agafarem un camí a la nostra dreta que ens portarà a varies fonts.

Fent un petit circuit, arribarem a la Font de Sant Patllari, que té, un poema i una llegenda que ja us vaig publicar en aquest mateix Bloc, amb dates 5 i 7 d’Abril de 2014 i que podeu consultar.

Seguirem el camí, on trobarem al poc rato la Font del Boix, com l’anterior son les dues de gran cabal d’aigua.

Els pastors les tenien en consideració per abeurar els ramats.

A peu del riu, tenim la renombrada Font del Ferro, que últimament la sequera ha fet molt de mal.

Altres Fonts Naturals destacades del terme són, del Botàs, de Can Moi, de la Forcarà, de Llandrius, del Massó, de Mas Molló, del Vern…

Font Mas Molló

Han passat mes de 100 anys… per ho, encara perdura la tradició d’anar a visitar i passeja a alguna de les Fonts de Camprodon, mireu quan podeu d’anar-hi també vosaltres.

Font del Masso

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema de La Font de la Filadora de Banyoles

Publicat el 09/10/2014 per Rasola

Respon

Aquest vers de Mn. Cinto Verdaguer, és extret del Cant VI del seu poema Canigó, el Poeta va estiuejà a Banyoles en l’any 1884.

“Tota la nit he filat:

vora l’estany de Banyoles,

al cantar del rossinyol,

al refilar de les gojes.

Mon fil era d’or,

d’argent la filosa,

los boscos vehins

m’han pres per l’aurora.”

L’antiga Font de la Filosa va ser substituïda per aquesta font – escultura de ferro corten , és obra de l’escultora banyolina Carme Pujol. Que va posar el vers fent forats sobre el metall. Recull del Text i Fotografies : Ramon Solé

La Basseta de Cal Ganxo de Castelldefels

Publicat el 08/10/2014 per Rasola

Respon

Can Ganxo de Castelldefels, es una Masia dintre de Parc Natural del Garraf, destinada a donar a coneixer el Medi Ambient i Natural d’aquesta zona.

Per arribar-hi podem anar caminant per un camí que surt front mateix del Castell, entre joves pins, i una vegada passat per un Dipòsit, tot es un camí molt planer, trobarem alguna font de xarxa publica fins arribar a l’entrada de la Masia de Cal Ganxo.

Cal destacar a la part dreta abans d’arribar a la casa, hi ha l’antiga font i petita bassa adossada a aquesta, en l’actualitat no disposa d’aigua natural.

Cal Ganxo, també disposa d’un petit observatori astrològic.

La basseta de Cal Ganxo, esta uns metres allunyada de la casa en la cruïlla de camins que van a diferents llocs del parc. Com per exemple, l’Àrea de Lleure de Can Roca que ja ens varem referir el dia 1 de Juliol de 2014, o la conegut Roca Negra, on és un punt important d’escalada d’aquesta zona del massís del Garraf.

Aquesta Basseta, esta destinada principalment per fer la observació de petit amfibis i altres animalons aquàtic propis de la zona.

Tot el conjunt, és molt visitat per grups d’Escoles per complementar els coneixements del Medi Ambient, als seus alumnes.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Pantà de Sant Quirze de Safaja, entre recurs d’aigua potable i Parc

Publicat el 07/10/2014 per Rasola

Respon

Sant Quirze de Safaja, és un dels pobles mes petits de Catalunya, que ha crescut gracies a les urbanitzacions del municipi. El nucli urbà és centre fent pinya per les rodalies de l’església. Per resoldre les necessitats d’aigua potable, que no ni havia prou amb els pous i fonts, és va decidir en realitzar un petit pantà per captar l’aigua per us merament de boca. Una tanca envolta tot el que es el perímetre del Pantà per evitar que la gent i animals embrutin les aigües i és banyin a l’estiu. Com que pràcticament no hi ha industria, tot es agrícola i alguna masia que disposa d’animals de granja, era ben clar, que va ser una gran decisió d’emprendre la construcció del Pantà. Per les rodalies és va enjardinar i va donar-se us de parc públic. Bàsicament s’omple gracies al Torrent del Bosc, que bona part de l’any dona les aigües directament al pantà. Si aneu, deixeu el vostre vehicle a l’aparcament del costat de la carretera BV- 1341, i feu un passeig tranquil, tot visitant el poblem anirem pel carrer del Molí Vell i el carrer del Passant de Caldes on está el Pantà. Text i Fotografies : Ramon Solé

Protecció d’un enrajolat o estatueta, en una Font Natural

Publicat el 06/10/2014 per Rasola

Respon

Com ja he dit en altres ocasions, per donar una presencia o distinció a una font natural, és pot col·locar un rajola o estatueta, amb imatges, com una Verge o Sant, una poesia, el nom de la font, entre moltes altres coses. Fa a les hores, que estigui en risc que algun desaprensiu, ho trenqui fàcilment. Per exemple, no seria el primer cop que s’ha posat una rajola amb el nom de la font i en hores o dies, aparegui trencada. Cal mirar de protegir-ho ! Una forma fàcil és mirar de posar una reixa suficient forta que pugui aguantar els cops, pedrades…. i a la vegada a traves d’ella veure’s la imatge del seu interior. Per últim, si feu un arranjament d’aquest tipus en una font, mai poseu entre la reixa i la imatge, un vidre, per que també, així i tot, la trencaran en el temps. Des de aquí, us animo a fer arranjaments en les fonts Naturals de Catalunya. Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de Sant LLeir de Sant Antoni de Vilamajor

Publicat el 05/10/2014 per Rasola

Respon

La Font de Sant Lleir , actualment no és d’aigua natural, és de xarxa pública.

No obstant, es molt apreciada per la gent de Sant Antoni de Vilamajor. Esta al costat esquer de la Riera, el lloc es molt ombrívol, per tant, a l’estiu es el lloc idoni per passar un rato tranquil i sense calor, gràcies a un nombre important d’arbres de diferents especies.

Disposa d’un mur semi circular a banda i banda de la font per poder sentar-se, així com de bancs pels voltants i en l’extrem contrari a aquesta, hi han unes escales per accedir-hi.

Per arribar-hi, no cometeu el mateix error que vaig fer, no esta al costat de l’ermita que esta ubicada en una part elevada del poble, com seria ben lògic, esta a la basant del mateix poble, front mateix a l’edifici de l’ambulatori d’aquesta població, en el c/ Santa Anna, 4 , des de allí, sols cal passar per un pont sobre la riera i a l’esquerra a poca distancia trobarem la Font de Sant Lleir.

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Curiositat : la Font de Molins de Roda de Ter.

Publicat el 04/10/2014 per Rasola

Respon

Aquesta Font de Molins a Roda de Ter, per evitar quel desguàs de la pica s’ ànegues per les fulles o altres objectes, van instal-lar una reixa corbada i subjecta al terra, que una vegada recollida l’aigua que és volia, és podia col-locar de nou tapant-ho. Una bona i curiosa idea per poder fer en moltes altres fonts, i evitar així, que l’acumulació de les fulles amb contacte de l’aigua és pugui podrir en la pica, si no es te un manteniment periòdic.

Text i Fotografies

Ramon Solé

La petita zona humida del Parc Urbá del Arborètum, de Santa Maria de Palautordera

Publicat el 03/10/2014 per Rasola

Respon

En aquest Parc de Arborètum, podrem contemplar mes de 80 arbres de diferents especies, que te el massís del Montseny, és una molt complerta mostra amb exemplar relativament joves. Cal destaca la Font –Cascada que hi ha al centra del parc, amb moviment constant d’aigua. L’aigua sobrant, va a parar a una zona baixa i s’ha creat de forma artificial una bassa, s’ha obtingut així, un espai humit on principalment els ànecs blaus han fet el seu habitat. Al seu costat trobarem el gran Parc del Reguissol, on hi ha el safareig del poble. De fet, una tanca separa els dos Parcs. Creiem que es important, donat que disposa en el conjunt dels dos parcs una important concentració d’arbres de tot tipus, on es aconsegueix que a l’estiu sigui un gran espai molt ombrívol i molt grat per poder fer una passejada. Si no tenim presa, podrem sentir els cants dels diferents ocells d’aquesta part del Baix Montseny. Aquest Parc te l’entrada d’accès per el carrer Martí Boada. Text i Fotografies : Ramon Solé