Us invitem a conèixer un lloc casi podríem classificar-ho com a romàntic, la Riera de Can Sunyer de Martorelles.
Martorelles esta a pocs kilòmetres de Mollet, al costat de Sant Fost de Campsentelles, podem anar amb transport públic o amb el nostre vehicle.
Un cop allí baixarem a la riera on esta ubicada l’antiga Masia de Can Sunyer, avui completament arranjada.
Riera a vall, esta tot enjardinat i amb equipaments del barri, escoles, auditori, parcs infantils, pipi can…
Sota de la masia, veurem un cartell que ens indica i a la vegada, ens invita a entrar per la riera a munt, explicant la seva importància com espai natural i els arbres que trobarem al nostra pas.
Anem per un camí una mica estret i deixat, per ho al creuar la riera per unes lloses de pedra, ja entrem en un lloc que no ens esperàvem, un lloc romàntic,
un camí mes ample i ple de plataners, axó si, un lloc molt ombrívol, sentim el rumor de com l’aigua de la riera baixa…
A l’esquerra, observem com un camí d’obra baixa del carrer Nuria, cap a aquest lloc.
Algun banc de pedra trobem estratègicament situat, unes curtes escales que baixem per mirar la riera, unes baranes ens donen seguretat en tot el seu recorregut.
Tot seguit, veiem un pont, que no dubtem en passar sobre la riera, ja a l’altra costat, seguim remuntant per un camí mes estret i amb mes abundant vegetació per un costat i un mur a l’altra.
El camí gira, a l’esquerra, on veiem per un costat, una taula de pedra rodona amb seients, i per l’altra, uns antics recs en desús i un forat al mur que dona a l’exterior directa al camp.
Si seguíssim per aquests caps erms, ens arribaríem fins la Font de Can Roda, que no esta pas massa lluny, aquesta font ja la vàrem dedicar fa uns mesos un espai al Bloc.
Nosaltres decidim, tornar enrere i pujar per el camí d’obra, un cop passada la riera i sortir al carrer Núria, allí veurem a un nivell mes superior a la riera, que hi han varis caminois mig amagats per la vegetació amb algun banc,
i a la vegada, retrobem el rec que procedeix de Can Roda, que allí es ben visible.
Un recorregut aquest que podem allargar mes o menys, segons el temps que disposem, axó si, cal anar-hi de forma tranquil•la i mirar tots els racons de la riera
i de la seva vegetació que ens encantarà.
Sols caldria afegir, que estaria molt millor si aquest lloc tant romàntic… estigues, cuidat i net !
Text i Fotografies : Ramon Solé
Arxius mensuals: Abril de 2016
La Noticia : Mollet del Vallès instal•larà nius de ratpenats i orenetes per reduir la població de mosquits
Sostenible.cat – Diputació de Barcelona
Font: Ajuntament de Mollet del Vallès
18/02/2016
L’Ajuntament de Mollet del Vallès instal·larà a partir d’aquesta setmana caixes-niu per ratpenats i orenetes per tal d’afavorir la biodiversitat i reduir la quantitat de mosquits a la ciutat.
En total, al llarg d’aquest mes de febrer, s’instal·laran 10 caixes-niu per a ratpenats i 20 per a orenetes, alhora que també s’instal·laran paranys per quantificar la presència de mosquits, tant els comuns com els tigre, i constatar l’efectivitat de la mesura sobre aquests insectes.
De retruc, amb l’increment d’aquestes poblacions, s’espera contribuir a les mesures de control biològic que s’estan portant a terme des de fa anys alliberant la fauna benèfica sobre la vegetació dels parcs i jardins de Mollet.
Pel que fa l’afavoriment de la biodiversitat, aquestes caixes-niu contribuiran a la cria de les poblacions de dues especies que les darreres dècades han anat minvant, sobretot per la desaparició dels seus refugis naturals i la utilització massiva de pesticides o, en el cas de les orenetes, per la manca de reserves de fang que utilitzen per construir els seus nius o per la seva depredació per part d’altres aus urbanes com ara les garses.
Aquesta actuació, que afavoreix l’equilibri de l’ecosistema a través de mitjans naturals, i per tant, redueix els tractaments químics, forma part del conjunt d’iniciatives que estan fent de Mollet una ciutat biofílica i respectuosa amb el medi ambient i el benestar dels seus ciutadans. Motiu pel qual Mollet del Vallès ha estat escollida ambaixadora verda europea pel seu compromís amb la sostenibilitat al rebre l’European Green Leaf.
Mes detalls, podeu consultar a :
http://www.contrapunt.cat/noticia/24033/ratpenats-i-orenetes-contra-els-mosquits
I a la ciutat de Barcelona, també fan instal·lació de nius per a ratpenats :
http://www.sostenible.cat/article/contra-els-mosquits-ratpenats
Recull de la Informació : Ramon Solé
El Parc de Diagonal Mar de Barcelona
Està situat en la ciutat catalana de Barcelona, més concretament en el nou barri del Diagonal Mar.
Es denomina així perquè consisteix en la unió de la important avinguda Diagonal i el mar.
Aquest parc és el tercer més gran de la ciutat, i també un dels més moderns.
Es una obra dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue,
Va ser construït entre l’any 1999 i 2002 i inaugurat el 21 de setembre de l’últim any, per en aquell temps el que fora l’alcalde Joan Clos.
El terreny que ocupa el Parc te una extensió de 14 ha. pertanyia a l’empresa metal•lúrgica de construcció ferroviària MACOSA., coneguda també per Can Girona, sols queda com a testimoni la torra d’aigües que te el nom del Besós.
Es un parc del considerats de disseny modern, ampli amb un gran llac central poblat amb ànecs i aus aquàtiques.
Un pont de fusta uneix les dues lleres del llac.
Cal destacar les estructures modernes i tubulars, que fan que sostinguin unes grans jardineres en ceràmica a colors obra del ceramista Antoni Cumella Vendrell.
Hi han uns turonets amb gespa, una de les quals, llamada Muntanya Màgica, te uns tobogans per que baixin la mainada per ells molt grans.
La vegetació està composta per 51 especies diferents d’arbres, entre el que destaca un drago canari de mes de 150 anys d’edat.
El parc també inclou àrees de jocs infantils, zona esportives, pistes de petanca i taules de ping-pong.
Es un verdader pulmó en mig de grans edificacions, on trobem, hotels, un centre Comercial, Oficines i empreses varies.
Recopilació de dades, text i Fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font de Valldou de la Torre d’Oristà
A prop del Coll de l’Arç i de la masia de Valldou i al costat de la carretera B – 432 que procedeix de Vic, desprès dels camps, trobarem un petit torrent, on esta la Balma de Valldou, hi ha en un costat la petita Font de Valldou,
es de poc cabal d’aigua, una aixeta regula la sortida de la seva aigua, possiblement es una font de cisterna.
A prop, com diem, podem veure una balma no massa gran, que degoteja l’aigua.
Tampoc, no mes lluny hi ha una bassa natural,
i a prop un sistema per dur l’aigua conduïda
.Es un racó poc conegut, sols la gent d’aquesta zona coneixen la Font de Valldou.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Molí de Can Masaguer de Cànoves

Està situat molt a prop del nucli del poble de Cànoves.
Sortirem des de l’Església, i al poc agafarem un camí indicat per uns cartells, del passeig fluvial d’Antoni Crous, que davallarà fins la riera de Vallfornes o de Cànoves, el creuem per una passera.
Al poc veurem a traves d’una densa vegetació pròpia de bosc de rivera, la masia-Molí de Can Masaguer.
Deu de ser molt antiga i ben conservada a pesar del transcurs del anys.
Seguirem el camí per l’altre costat de la riera fins trobar una nova passera que ens portarà directament a l’entrada.
No podrem accedir sense el consentiment dels propietaris, donat que hi viuen tot l’any i es una entrada particular.
Si seguim, aquest camí fluvial, en poca estona estarem al Molí de l’Antic i el Castell, que ja ens vàrem referir fa unes setmanes..
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui per fora de Catalunya : “ Los Baños de Montanejos”, mes que un Balneari…!
Montanejos és poble de Castelló, enclavat a les muntanyes de la serra de Los Tajos, a la vora del riu Millars, on són coneguts els estrets que formen el riu i el barranc de la Maimona, en els quals podem contemplar vistosos panorames i on s’han obert múltiples vies d’escalada.
Un altre riu, el Montant, tanca el poble per la part de la carretera d’Onda.
Les restes de Los Baños es troben en el marge dret del riu prop de la Font del mateix nom.
Hi ha dues estructures diferenciades, d’una banda hi ha un parament de pedra calcària de forma semicircular, dividida en tres cossos i que està adossada a altra construcció de planta quadrada amb dues obertures en un dels seus murs.
Es creu que possiblement aquesta construcció fos posterior per la diferència de factura constructiva i que probablement es tractés d’un molí d’aigua.
L’estructura de l’edifici tingué similituds amb el dels banys romans.
A més per les rodalies, es pot contemplar una extensa xarxa de petites sèquies que duen l’aigua.
La Font de Los Baños, és la mes popular i concorreguda per la gent, donat que esta molt a prop del poble i del Balneari. Formada per 7 brocs on l’aigua surt molt abundosa tot l’any.
Al costat del riu i a l’altre costat, hi ha una segona Font de 3 brocs, que l’aigua va conduïda a una petita bassa i piscina. La Temperatura es de 25º.
En el riu Millars, entre aquests estrets, podem banyar-nos en piscines naturals que nodreixen les seves aigües de les fonts dels Banys, de la Cerrada, i Zorrica.
Altres llocs d’interès podem destacar : l’embassament d’Arenós, el Morrón de Campos, el Castell, els Tres Pinitos, la Cova Negra…
Us recomano que aprofiteu en època de vacances poder anar a aquest Poble de Castelló, us agradarà i quedareu amb ganes de tornar ven aviat.
Recull de la informació : Ramon Solé
Fotografies : Anna Maria Molinero i Ramon Solé
El Llibret sobre l’Aigua i Les Fonts
Biblioteca CORDILL, va presentar en el llibret nº 9 de la col•lecció, L’Aigua i Les Fonts. Va ser editat durant l’any 2011.
Es un llibret a un sol color, molt senzill, per ho a la vegada molt interessant per que ho explica molt be, de forma breu en cada explicació, hi han molts temes i amb il•lustracions agradables a la vista.
Petita obra amb text de Narcís Clotat i Il•lustracions de Sol Cots.
Realment a mi m’ha agradat molt, per que tracta com dèiem molts temes relacionats amb l’aigua,
com :
El cicle de l’aigua, Som fets d’Aigua, Un doll d’aigua Clara, les Fonts, Fonts d’Aigua Mineral,
Guia de les Millors Fonts, Rutes i Passeig, entre mols altres temes.
Amb un total de 48 pagines, editat en format de butxaca.
I un preu simbòlic, de tres euros.
Cal destacar que altres temes de Biblioteca Cordill, que han sortit abans, el mes destacables son :
• L’Oli i l’oliva.
• Fem un hort
• El Pa i la Farina
• Cuina
Entre altres temes.
Us recomano comprar el llibret per el mes petits de la casa, per donar una bona idea del que representa el mon de l’aigua…
Text i recopilació de la informació : Ramón Solé
Sant Julià d’Altura de Sabadell, un lloc entre la devoció i l’esbarjo
Des de Sabadell podem seguir els camins pel bosc de Can Deu o be, la carretera de Matadepera des de Ca n’Oriac fins a Sant Julià hi ha un passeig de 1500 metres aproximadament, amb una vorera, un carril bici i amb aparells de gimnàstica, per practicar una vida saludable…
L’església de Sant Julià d’Altura estan situats dins la zona del Parc Agrari de Sabadell,
es una zona agroforestal protegida no edificable, situada entre els barris de Ca n’Oriac, Castell Arnau i Can Gambús del terme municipal de Sabadell.
Disposa de una gran quantitat de taules i bancs,
així com barbacoes
i un servei de Bar i WC., amb un ampli aparcament.
Ja a principis del segle passat, molta gent anava des de Sabadell i Terrassa a passar el dia, anaven a les fonts properes, de fet ara encara en podem trobar un bon nombre,
situades en el Torrent de Ribatallada, i passejaven pel bosc de Can Deu,
i dinaven a peu de l’Església de Sant Julià.
Per a mes Informació, podeu consultar a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Juli%C3%A0_d’Altura
Llàstima de la gran destrossa d’arbres, sobre tot pins centenaris del Bosc de Can Deu, a causa de la Meteorologia adversa que va patir en aquest paratge.
Per axó dintre d’uns dies faré un article de com es veu i viu la natura en el seu procés de recuperació del paisatge en el Bosc de Can Deu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El Pou de Glaç gran de Ribatallada de Sabadell
Per arribar hi, cal agafar el camí que esta indicat per un cartell front de Sant Julia d’Altura, amb una baixada bastant forta, passarem per la Font del Capellans i la Font del Suro.
Al poc, ja veurem a dalt d’un petit turó, les restes de la Masia-Castell de Ribatallada, que ahir us vaig comentar.
Arribarem a una cruïlla de camins, girarem a la nostra dreta, i al poc semi amagat per la vegetació i a la dreta a peu del mateix camí, esta el Pou de Glaç gran de Ribatallada
Data de la primera meitat del segle XVIII. És una estructura construïda sota terra, aprofitant l’aïllament que ofereix el subsòl.
El pou no es gaire gran, si el comparem amb altres existents per la Comarca; fa 7,60 m de diàmetre i 9,40 m de fondària.
És cobert per una volta rebaixada, part de la qual queda integrada dins de construccions.
En l’actualitat les portes d’accés estant tapiades, qual cosa impedeix accedir-hi.
Hi ha el Pou de Glaç petit de Ribatallada, queda poc de la construcció i es fa difícil de localitzar-lo per la vegetació existent, esta per sota del Pou gran.
Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé
El Castell – Masia de Ribatallada de Sabadell
El Castell de Ribatallada és un Castell – Masia ubicat al municipi de Sabadell, al Vallès Occidental, situat al costat del torrent de Ribatallada i a prop del pantà del mateix nom.
Us passo les dades generals i Historiques :
“L’antic castell actualment és un mas mig enrunat situat al capdamunt d’un turó proper a Sant Julià d’Altura. El mas de Ribatallada té una planta irregular, resultat de la seva adaptació al terreny irregular i a successives ampliacions.
A la part nord-oest queden restes d’un mur atalussat que podrien ser d’un pany de muralla de l’antic castell.
Aquest mur té un aparell de pedres rodades, de mida mitjana i amb la cara desbastada, que han estat col•locades en filades regulars. 
El castell de Ribatallada apareix documentat per primera vegada l’any 1136, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, donà en feu al senescal Guillem Ramon diversos castells, entre els quals hi havia aquest. Els Montcada van ser els propietaris de la fortalesa fins al 1310, després passà als Clasqueri i més endavant als Togores. A finals del segle XV, el llinatge dels Togores s’extingí”
Per a mes informació podeu consultar als enllaços :
i
http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-ribatallada-sabadell-valles-occidental/
Per arribar hi, cal agafar el camí que esta indicat per un cartell Front de Sant Julia d’Altura,
amb una baixada bastant forta, passarem per la Font del Capellans i la Font del Suro.
Al poc, ja veurem a dalt d’un petit turó, les restes de l’edificació.
La vegetació dificulta bastant l’accés fins a dalt on estan les restes.
Darrera del turo, hi ha el pantà de Ribatallada, que des dels anys 1960, 
va deixar de subministrar aigua a Sabadell., en aquest Bloc que en el seu dia vàrem dedicar un article.
Recopilació de dades i Fotografies : Ramon Solé





