Arxius mensuals: Juliol de 2016

Poema – Les Muntanyes

Publicat el per
Respon

DSCN5468_01A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.

Part de dins de la canal
he vist l’aigua virginal
venir del fosc naixement
a regalar-me la boca,

i m’entrava pit endins…
I amb els seus clars regalims
penetrava-m ’hi ensems
una saviesa dolça.

Quan m’he adreçat i he mirat,
la muntanya, el bosc i el prat
me semblaven altrament:
tot semblava una altra cosa.CAM00939_01

Al damunt del bell morir
començava a resplendir
pels celatges carminencs
el blanc quart de lluna nova.

Tot semblava un món en flor
i l’ànima n’era jo.

Jo l’ànima flairosa de la prada
que es delia en florir i ser dallada.

Jo l’ànima pacífica del ramat,
esquellejant pel bac mig amagat.

Jo l’ànima del bosc que fa remor
com el mar, que és tan lluny en l’horitzó.

I l’ànima del saule jo era encara
que dóna a tota font son ombra clara.IMG-20160213-WA0003_01

Jo de la timba l’ànima profunda
on la boira s’aixeca i es deixonda.

I l’ànima inquieta del torrent
que crida en la cascada resplendent.

Jo era l’ànima blava de l’estany
que guaita al viatger amb ull estrany.CAM01018_01Jo l’ànima del vent que tot ho mou
i la humil de la flor quan se desclou.

Jo era l’altitud de la carena…

Els núvols m’estimava en llargament,
i al llarg amor de l’ennuvolament
congriaves mon ànima serena.

Sentia la delícia de les fonts
naixé en mon si, regal de les congestes;
i en l’ampla quietud dels horitzons
hi sentia el repòs de les tempestes.DSCN2445_01I quan el cel s’obria al meu entorn
i reia el sol en ma verdosa plana,
les gents, al lluny, restaven tot el jorn
contemplant ma bellesa sobirana.

Però jo, tota plena de l’anhel
agitador del mar i les muntanyes,
fortament m’adreçava per du al cel
tot lo de mos costats i mes entranyes.

·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·     ·

A l’hora que el sol se pon,
bevent al raig de la font,
he assaborit els secrets
de la terra misteriosa.DSCN5793_01Camprodon, 1901
Autor : Joan Maragall

Voleu saber mes de l’Autor, consulteu a :

http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Maragall.html

 

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de can Cusconer de Lliça de Vall

Publicat el per
Respon

DSCN6156_01Per arribar-nos a La Font de can Cusconer, us recomano anar-hi a peu quan esteu a Lliça de Vall, us serà  mes fàcil accedir-hi.

Situeu-vos al carrer Sant Cristòfol amb la carretera BV-1602, conegut com Av. de Montserrat. En aquesta intersecció, hi ha un camí de terra ample que baixa direcció al riu Tenes. DSCN6151_01Al poc trobarem a la nostra esquerra uns plàtans, cal dirigir-se a ells i al fons ja veurem la Font de can Cusconer.

També podem arribar-nos pel camí de vora del riuTenes que va de Lliça de Vall a Lliça d’Amunt, quan s’arriba al gual de les Torres, caldrà creuar el riu i ja veurem els Plàtans a la dreta.DSCN6157_01Situada a dintre d’un mur de pedra lligada en forma de “U”, per un costat es un mur i l’altra disposa d’un allargat seient.DSCN6152_01La Font es troba en un angle i al fons, raja poc, no disposa de pica i cau l’aigua directament a una reixa d’un desguàs,DSCN6153a_01 quan hi ha moltes fulles seques cosa que fa a vegades amb l’acumulació no desguassi i formi un bassal per les rodalies de la Font.DSCN6155_01De munt el broc hi ha el cartell de ceràmica algú trencat amb el nom de la Font.DSCN6154_01 A sota unes lletres que ens diuen que l’aigua no te garanties sanitàries.

DSCN6153_01Es un lloc tranquil per escoltar els ocells i fer un mos, llàstima de les pintades que embruten la paret.

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

Que és el Meridià Verd ?

Publicat el per
2

DSCN6206_01“El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, fins a la platja d’Ocata, al Masnou. En concret, és el meridià situat a 2° 20′ 14,025″ a l’est del meridià de Greenwich.

El meridià de París és el meridià que passa pel centre de l’Observatori de París. El 1718 es va fer una primera mesura entre Dunkerque i Barcelona. Entre 1792 i 1798 es van completar les mesures, allargant les triangulacions geodèsiques fins a les illes Balears. En aquesta segona etapa hi va participar, entre altres, Francesc Aragó. El 10 de desembre del 1799 va quedar fixat el metre com “la deumil·lionèsima part de l’arc meridià terrestre comprès entre el pol nord i l’equador”.

DSCN2450_01L’any 2000 es van iniciar una sèrie de projectes per rememorar l’itinerari del meridià de París, anomenant-lo meridià verd.CAM01166_01És una gran ruta per poder fer en moltes etapes de varies jornades, tant a peu com en BTT. per a gent preparada.DSCN5032_01Com diem, El meridià verd va des de Dunkerque, al mar del Nord, al Masnou. Per Catalunya es pot iniciar una ruta des de Ribes de Fresser, passant per Bruguera, Sant Pau de Seguries, Vidrà, Manlleu, La Plana de Vic i diversos municipis, remunta pel Montseny, el Brull, Coll Fòrmic, baixa pel Pantà de Vallfornes, Cànoves, Cardedeu, La Roca i La serralada de Marina finalitzant el recorregut a la platja d’Ocata de Masnou.malatosca_01Com hem vist, travessa de nord a sud el territori català pels següents espais naturals protegits del Pirineu, Prepirineu i de les serralades Central i Litoral :

Serra Cavallera (PEIN) – Serres de Milany, Bellmunt i Puig de Santa Magdalena (PEIN) – Puigsacalm i Guilleries (PEIN) – Guilleries-Savassona (PEIN) – Montseny (Parc Natural) – Serra Litoral (Parc)

DSCN6005_01Es tracta d’una travessa el més  lineal possible, que transcorre per camins i pistes que estan, generalment, en bon estat.DSCN6207_01La ruta està senyalitzada segons els trams, amb cartells,  marques blanques -Grogues de PR, amb blanques – vermelles de GR,  les pròpies del Meridià Verd i altres.Senyal Meridia Verd_01Cal donar unes certes recomanacions :

En moltes  etapes té importants desnivells de pujades i  baixades, per la qual cosa no està recomanada per a persones o grups no habituats a les travesses llargues, amb l’excepció de la Plana de Vic on el relleu és més planer i suau.DSCN5124_01Es recomana dur cartografia de l’entorn per on es passa. No en tots els trams hi ha cartells.DSCN5901_01És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient. DSCN5478_01Es millor no beure aigua a les fonts naturals que podem trobar-nos al pas, en el cas del menjar, sempre podem subministrar-nos en algun poble que passem.DSCN2321_01L’itinerari, tot i ser totalment ciclable, té trams de pista molt pedregosos que només són adients per a tècnics i persones amb experiència amb la bicicleta de muntanya.DSCN5356_01Uns verdadera Ruta de muntanya a la Mar. Com us he dit, podeu fer aquest llarga travessa en varies jornades seguides o no, des de Ribes de Freser fins a El Masnou.serralada prelitoral cap al masnou_01Axó si, que tingueu una bona marxa pel Meridià Verd.!

Recull de dades, text i fotografies : Ramon Solé

Llibre : Canal d’Urgell . 15 Excursions a peu i en BTT.

Publicat el per
Respon

Edita : FARELL

Ref.  : 9788492811342

Peso: 250 gr.

Preu :  18 EurosLlibreComentari :

El canal d’Urgell constitueix una de les obres d’enginyeria més importants de l’Europa de la seva època, amb un símbol com el túnel de Montclar, que va ser el túnel més llarg d’Europa durant molts anys, i que han donat lloc a una de les zones agrícoles més importants de la Península.
Aquest llibre pretén donar a conèixer el ric patrimoni natural i cultural i també el patrimoni històric -esglésies, monestirs, castells i infraestructures- al voltant del canal d’Urgell. Presenta quinze propostes, que es poden fer a peu o en BTT, per conèixer aquest espai únic a la plana de Lleida, a l’entorn de cinc comarques: la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià.
Les obres del canal d’Urgell es van iniciar el 2 de setembre de 1853. El 26 de març de 1862 l’aigua regà per primera vegada la finca de Tarassó. Les quatre sèquies principals es van acabar el 1865. El Canal Auxiliar d’Urgell es va construir el 1929.

 

Recull de dades : Ramon Solé

El gran Parc de Catalunya, a Sabadell

Publicat el per
2

DSCN5657_01El Parc de Catalunya és un parc situat al municipi de Sabadell, dins de la zona coneguda com l’Eix Macià que es va inaugurar el 1992.

???????

camí pel Parc

Ocupa una extensió de 43 hectàrees, des de l’Eix Macià fins a Can Rull, incloent la masia de Can Rull, una casa basilical amb vestigis arquitectònics del segle XV.DSCN5680_01El parc de Catalunya té un llac artificial de 8.439 m², una capacitat d’uns sis milions de litres, un salt d’aigua de quatre metres d’alçada i un brollador situat a la part central.

El llac s’omple amb l’aigua d’un pou que és tractada i filtrada per obtenir un ecosistema equilibrat.DSCN5648_01Es porta un control periòdic de la qualitat de l’aigua del llac, com també de la xarxa de les fonts públiques. L’estany superior del llac s’alimenta de cinc raigs d’aigua, mentre l’estany inferior hi ha uns brolladors a les parts buides de les lletres “Parc de Catalunya”.DSCN5655_01Al llac s’hi troben cignes, ànecs, carpes i gambúsies. DSCN5659_01Hi ha un embarcador amb una trentena de barques.

???????

Els caps de setmana es poden llogar per fer un passeig pel llac.DSCN5656_01Al parc hi ha tres escultures: Arbre de ferro d’Antoni Marquès, situada al centre del parc, A de barca de Joan Brossa, a la gespa del costat del llac, i una escultura dedicada a Antoni Farrés i Sabater, alcalde de Sabadell entre els anys 1979 i 1999.

???????

???????

El primer projecte de parc es va realitzar pels arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich el 1929, tot i que no es va dur a terme.DSCN5660_01L’any 1977 es va aprovar un pla per a construir 3.300 habitatges als terrenys del parc. 75 entitats ciutadanes de Sabadell van presentar recursos contra el pla, que es va aprovar igualment, i van emprendre altres accions a favor del parc, com un intent de plantada d’arbres, l’any 1979, que va ser prohibida pel governador civil.DSCN5661_01L’ajuntament democràtic sorgit de les eleccions de 1979 va iniciar el procés per a modificar el pla general i va començar a comprar terrenys. El 1984 l’ajuntament va a arribar a ser propietari d’un 90% de terrenys del parc i va convocar un concurs d’idees.DSCN5663_01L’any 1986 es va presentar el projecte d’ordenació del parc, realitzat pels arquitectes Joan Roig i Enric Batlle. Membres de 170 entitats de Sabadell van plantar arbres al parc. DSCN5662_01El 1988 es va aprovar definitivament el canvi de pla d’ordenació per a construir l’Eix Macià i el parc de Catalunya. Un conveni amb l’Institut Català del Sòl va facilitar l’operació Eix Macià, amb la construcció de comerços i oficines. DSCN5654_01Els beneficis que va generar aquesta operació es van invertir íntegrament en la construcció del parc. El 1989 van començar les obres del parc i el 1992 se’n va inaugurar la primera part. El 1993 va entrar en servei l’observatori astronòmic i el 1996 la urbanització del sector Can Rull.DSCN5658_01A la zona oest del parc de Catalunya, situat al voltant de la masia de Can Rull, hi ha un circuit ferroviari de tres quilòmetres de llargada i dues vies d’amplada. El recorregut en tren té una durada de vint-i-tres minuts de trajecte i passa per un viaducte i sis túnels. Es tracta d’un dels circuits ferroviaris més grans d’Europa. Obren durant tot l’any els diumenges, dies festius i per a grups.DSCN5683_01

Dades extretes de Wikipedia i Ajuntament de Sabadell

Fotografies : Ramon Solé

 

La Llegenda del Sant Crist de Balaguer

Publicat el per
1

Sembla ser que tots els documents referents a l’arribada del Sant Crist a Balaguer van desaparèixer, probablement cremats en la destrucció del Castell Formós.

fgjhtyr_01Ja l’any 1585 trobem escrita la llegenda del Sant Crist que s’ha transmès de pares a fills a Balaguer :

“La imatge del Sant Crist fou construïda per Nicodem, que havia estat profundament commogut per la mort de Crist a la creu i volia fer reflectir aquell sofriment diví sobre la fusta. Va anar plasmant a poc a poc el cos de Crist però, en arribar a la cara, Nicodem no reeixia a representar tant sofriment. Després de molts esforços estava cansat i descoratjat i s’adormí. Mentre dormia somnià que uns angelets feien el rostre a la imatge. Es despertà i veié esculpit en la fusta el rostre del Crist tal com ell volia fer-lo.

Nicodem va portar la imatge a la seva casa de Jerusalem. Maria i els apòstols la varen anar a veure i davant la perfecció d’aquella imatge, van agenollar-se i la van besar.

Durant una de les persecucions dels cristians, la imatge fou traslladada a Beirut, on fou venerada en un soterrani per un grupet de cristians que fugien dels turments. Un dia els cristians van haver de fugir i van deixar la imatge en un armari. Després de molts anys, aquella casa fou comprada per un jueu que es deia Eleazar More.

Eleazar More va ser acusat de ser cristià per uns jueus que varen descobrir la imatge en l’armari durant una festa. Eleazar, per desmentir l’acusació, va fuetejar la imatge i li va clavar un punyal al pit. Un gran doll de sang va brollar de la ferida i tots quedaren meravellats. Molts jueus es convertiren al cristianisme i durant molts anys el Sant Crist de Nicodem fou adorat en la sinagoga de Beirut, convertida en església catòlica.

Quan els àrabs van envair la ciutat de Beirut van tirar la imatge al mar Mediterrani. Aquesta va travessar el mar fins arribar al riu Ebre. Va pujar contra corrent fins arribar al riu Segre i va remuntar Segre amunt fins arribar a Balaguer.

Els balaguerins van voler treure la imatge del riu però no podien aconseguir-ho. Avisades les monges clarisses, van baixar totes en processó. La mare abadessa es va agenollar vora el riu i una onada d’aigua va atansar la imatge als seus braços. Amb molta devoció i seguida de totes les monges clarisses i de tot el poble de Balaguer la mare abadessa va pujar la imatge al santuari on encara avui és venerada”.

ncv_01Podeu conèixer mes detalls del Crist, en el Bloc del mn. Josep Maria, amb els Goigs al Sant Crist de Balaguer  :

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2012/04/goigs-al-sant-crist-de-balaguer-de-mn.html

Recopilació de La Llegenda : Ramon Solé

La cara negativa del Torrent del Parc de l’Alou a Rubí

Publicat el per
2

DSCN2651_01En dues ocasions hem parlar en aquest Blog, del Parc de l’Alou a Rubí, en una d’elles vàrem tractar de l’estany i la part mes superior del seu torrent;DSCN2680_01 en la segona, de la part baixa o inferior, on varem podem fer un tom pel costat del seu torrent.DSCN2656_01DSCN2657_01En aquesta ocasió, no sempre podem parlar de la part positiva  dels llocs que visitem, en el cas d’avui, hi han dos factor negatius… del Parc de l’Alou en la seva vessant baixa.DSCN2682_01El primer d’ells afecta directament a la part mes baixa, en moltes ocasions una aigua relativament transparent, la podem trobar amb un color grisDSCN2699_01 i a les vores del torrent, ple de deixalles causades per alguna avinguda d’aigua.DSCN2697_01Per ho  ens preguntem, i l’aigua, perquè aquest color, son abocament d’alguna industria, deu ser per alguna pèrdua del clavegueram ?…DSCN2700_01 Com pot viure un ànec en aquestes aigües… ?DSCN2698_01L’altra circumstancia negativa, son les línies elèctriques d’alta tensióDSCN2689_01 que hi ha en aquest sector…!CAM01060_01Pensem que en el temps…immediat és corregeixi , i torni a ser un torrent amb aigues transperents!DSCN2659_01

DSCN2658_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de Cal Berenguer de Caldes de Montbui

Publicat el per
Respon

Situada en la cantonada del carrer de Bellit amb el carrer de Vic i adossada a la paret d’una casa.DSCN6250_01Cal  retrocedir al 1692, per trobar informació que ens verifica l’existència per aquelles èpoques d’ aquesta Font,  per ho,  no amb la mateixa construcció ni el mateix nom.DSCN6255_01Segons tenim dades, és va dir La Font Xica, posteriorment, la Font de Sant Bertomeu donat que estava en la plaça de Sant Bertomeu o plaça de Sant Vicenç,  al tocar de la Capella dedicada aquest Sant.DSCN6262_01També, i durant una època va ser anomenada com  la Font de Can Ventura.

DSCN6260_01A l’any 1909, la Família Berenguer va comprar la casa que hi ha a prop de la font, això va originar que la gent conegués a la Font per Cal Berenguer,DSCN6261_01 que ha perdurat fins als nostres dies.DSCN6258_01Durant l’any 1842, es va fer la remodelació de la font tal com és ara.DSCN6251_01És va posar l’any inicial (1692) en una sortida de l’aguaDSCN6252_01 i en l’altra la de l’arranjament (1842)DSCN6253_01En el centre, hi ha un petit abeurador per animals de carga o vestia en general.DSCN6254_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Avui destaquem : Font de la Figuera de Sta. Eulàlia de Ronçana

Publicat el per
Respon

DSCN6068_01Per anar a la Font de la Figuera de Santa Eulàlia de Ronçana des del centre del poble o des de l’ajuntament, baixarem a la carretera de Barcelona BV – 1435 i agafarem l’avinguda Bonaire que baixa fins el pont de can Donat, sense crear el riu Tenes.

En aquest punt, anirem per el camí de terra de la nostra esquerra, que remunta el riu.

DSCN6062_01En pocs minuts trobarem un cartell informatiu sobre la Font de la Figuera.DSCN6063_01Per accedir cal baixar per una escala amb barana de fusta. Allí i en un recó trobarem la Font, sota mateix d’una figuera.DSCN6066_01Aquesta Font va ser recuperada en unes actuacions d’arranjament de la llera del riu Tenes a l’any 2011.DSCN6069_01DSCN6064_01Al pas per aquest lloc, el riu Tenes,  forma uns petits bassals naturals que inviten a remullar-nos els peus.DSCN6067_01Hi ha gent que la coneix per  : La Font de la Figuereta.DSCN6065_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

La Bassa o l’Estany de can Dunyó de Lliça d’Amunt

Publicat el per
Respon

DSCN6160_01Situem-nos a Lliça de Munt, tot surtin per la carretera a Granollers BV- 1432, i un cop passat el riu Tenes,  agafarem el camí de terra que va bona part paral·lel al riu, en la seva llera esquerra, direcció a Lliça de Vall.DSCN6178_01És un camí molt planer, passarem per unes casses , al poc ens creuem el torrent de can Carlons casi sempre sec, a uns 500 metres arribarem a la Bassa de can Dunyó.DSCN6164 - copia_01Us passo informacions sobre la seva creació i dades generals de la Bassa :DSCN6165_01Informació de l’any 2013 apareguda al 9nou.cat :

http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/30679/llica-d%E2%80%99amunt-crea-aiguamoll-dues-hectarees-tocar-del

DSCN6166_01Informació de la pagina de l’Ajuntament de Lliça d’Amunt :

http://www.llicamunt.cat/ca/pl54/informacio-d-actualitat/noticies-d-actualitat/id878/un-nou-espai-natural-la-bassa-de-can-dunyo.htm

DSCN6167_01Com podreu veure, aquesta bassa o estany és de recent construcció, realitzada entre els anys 2012 i 2013.DSCN6170_01Cal destacar, que han pocs anys s’ha aconseguit que hi hagi un habitat  permanent  o de pas amb moltes aus, com son :

Esplugabous, Blauets, Martinet blancs. Bec de corall, Pinsà, Tudons, Estornells, Aligot comú, Cornelles, Caderneres, Gafarró, Mosquiter comú, Raspinell, Tallarol de casquet…DSCN6168_01També, hi ha gripaus, serp d’aigua, salamandres, entre altres.DSCN6169_01Disposa d’ un punt d’observació per no molestar les aus.DSCN6162_01Un bon lloc per els alumnes d’escoles de la zona puguin visitar-ho i fer un estudi sobre els ocells i també, per els aficionats a fotografiar les aus.DSCN6173_01Per últim, cal dir que tot el seu contorn esta força net i és molt tranquil.DSCN6171_01DSCN6176_01

Text i Fotografies : Ramon Solé