Arxius mensuals: Setembre de 2017

Com era la Font de can Ginesta de Vallromanes?

Publicat el per
Respon

La Font de can Ginesta, estava situada a prop de la carretera de Granollers a Alella  BP- 5002, abans d’entrar al poble de Vallromanes.Va ser a principis del segle passat, un bon lloc de reunió de famílies per passar el dia, fent verdaderes Fontades. Disposava d’una explana de plena de vells arbres, amb taules i bancs de pedra.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Us passo del Blog de “La Brolla del Toni” un article molt elaborat sobre la Font de can Ginesta :

http://labrolla.blogspot.com.es/2009/02/la-font-de-can-ginesta.html

Al fer-se el remodelatge del camp de golf, va desaparèixer. De l’arxiu meu Rasola ús puc felicitar les últimes imatges que a mitjans dels 80 del segle passat, vaig poder fer de la font.

Any 1986 – Arxiu Rasola

Sigui un record de la Font de can Ginesta, que per molta gent gran va ser un punt de jocs i passar-ho be…

Text i fotografies antigues : Ramon Solé ( Arxiu Rasola)

Els fanals de Pere Falqués i la Font a l’Avinguda Gaudí de Barcelona

Publicat el per
Respon

En cada extrem dels tres primers trams de l’avinguda Gaudí, s’hi ubiquen uns fanals modernistes, dissenyats per Pere Falqués, amb una base de pedra esculpida per Alfons Jujol i la part superior de ferro forjat per Manuel Ballarín.Aquests sis fanals, que daten de 1909, van ser situats originalment a la plaça del Cinc d’Oros, d’on van ser retirades el 1957 perquè es considerava que obstruïen el trànsit.Després de casi trenta anys guardades als magatzems municipals, el 1985 van ser recol·locades  a l’avinguda Gaudí.La Farola que toca als carrers Provença amb Avinguda Gaudi, te la particularitat de disposar en dues cares d’una Font amb pica i al centre la imatge lateral del cap de Gaudi.Algun de vosaltres a lo millor no us heu fitxat d’aquesta font al passar per aquest punt…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Paisatge

Publicat el per
Respon

Ara a les nits al Pirineu

sembla nevar de tanta lluna;

és cert que als pics hi ha encara neu

i és cert també que ho fa la pruna

tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent

tota empolsada de fortuna,

mira’s a l’aigua d’un torrent

i es veu ben blanca

però és bruna

que els roquissers senten turment.

Diu la granota el seu cant ronc

-cant a la molsa i a la runa-

i sembla un home cada tronc,

fidels soldats que té la lluna:

soldats que amaga el núvol bronc.

Cada filera és un camí,

llances esteses una a una;

si el núvol bronc passa per qui

cada filera pren tot d’una

l’aire d’emprendre un nou destí.

 

 

Joan Salvat – Papasseit

 “La gesta dels estels”

Si voleu conèixer mes dades del  Autor, consulteu a :

http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2230

 

Recopilació i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : El Pou de la Resclosa de Sant Celoni

Publicat el per
2

Per anar al Pou de la Resclosa de Sant Celoni, us cal sortir des de la rotonda del “Centre comercial Altrium” on hi ha rètol indicatiu de la BV-5112 cap a Olzinelles.Passat el pont sobre el riu Tordera cal girar a l’esquerra,  anireu per una pista de terra, paral•lels a l’Autopista, girareu a la dreta per passar sota el túnel de l’autopista AP-7, que us portarà a Can Draper en pocs moments.La ruta està senyalitzada amb pals indicadors i marques verd/ blanc del SL-C 79. Passada aquesta antiga Masia, seguireu el camí paral·lel a l’Autopista AP-7, deixareu un trencall a ma dreta que va a unes masies, al pocs temps un camí de l’esquerra que fa una certa baixada i passa per sota de la referida autopista i  que torna a Sant Celoni, no l’agafeu. Seguiu el camí principal i trobareu el torrent de Bosc, que tampoc no l’agafareu, a la dreta el camí.Ara fa una certa pujada i a menys de deu minuts, desprès d’una corba, un camí surt a la vostra dreta barrat el pas per una barrera, esteu en Finca Privada, cal respectar l’entorn.Ja esteu al paratge conegut com la Resclosa, per axo diem el Pou de la Resclosa.Segons ens explica el propietari de la finca, Pere Illa, aquest Pou era molt abundós amb aigua i els seu avi i el pare, van fer un sobreeixidor o sortida d’aigua, perquè l’aigua sobrant sortís, i van posar una conducció, on ara podeu veureu a ma esquerra tot pujant pel camí que porta a la caseta, on hi ha varis plàtans.En els anys, a l’anar baixant el nivell d’aigua per manca de pluges, es va tornar a fer uns nous desguàs.La gent de Sant Celoni i rodalies, anava a recollir aigua directament als tubs de desguàs del Pou, com si fora una “Font”.Actualment i des de fa molts anys, no raja en cap de les tres brocs, el pou no assoleix l’alçada suficient per desguassar.És un lloc tranquil i molt ombrívol. Llàstima que no tingui aigua en cap dels tres brocs.  A la part baixa del camí principal hi ha una antiga bassa rodona.Nota : Aquest article, vaig publicar-ho amb el nom de la Font del Ferro, i aqueta està situada molt mes lluny d’aquesta contrada, i la caseta no es dels caçadors, cal dir que es va construir pels propietaris de la Finca pel seu propi us.

 

Recull de dades : Pere Illa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Article actualitzat el 29/12/2018

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Arbres : L’Alzina de ca l’Esmandia de Cànoves i Samalús

Publicat el per
Respon

Per arribar-vos a aquesta Alzina, el millor i me fàcil, es adreçar-vos per la carretera BP- 5107 direcció La Garriga, una vegada passeu per el trencall de la dreta que us portaria al poble Cànoves, a poca distancia, teniu que desviar-vos per la pista de l’esquerra que és asfaltada,  que us portarà al cementeri,  seguiu entre camps i bosc, arribareu a la Urbanització de ca l’Esmandia, teniu que entrar per la avinguda del mateix nom fins el Local Social (Bar).En el jardí amb jocs infantils i de darrera del establiment trobareu aquesta notable Alzina.Disposa de nombroses branques que formen una copa ven arrodonida.Es un lloc ideal per estar-hi una estona amb un bon llibre, és un espai molt tranquil.En la paret del Local Social, que dona al jardí podem veure pintada l’Alzina.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Torre del rellotge i la Font de les dues cares, al Barri de Gràcia a Barcelona

Publicat el per
Respon

És coneguda popularment amb el nom de “el campanar de Gràcia” i símbol inqüestionable del barri de Gràcia de Barcelona, va ser construïda als voltants de 1870, i esta situada en la plaça de la Vila de Gràcia. L’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias va ser l’artífex d’aquesta torre.La Torre va ser coronada amb un rellotge de quatre esferes, una en cada costat de la torre; així es pot veure en qualsevol punt de la vila.Te 33,5 metres d’alçada i és de forma octogonal amb una sòlida base quadrada en la que hi ha una font.A l’interior, hi ha una escala en espiral de volta seguida i sense replans que permet arribar a la maquinària del rellotge. La campana gran, és coneguda popularment com la Marieta. En els seus podem veure el signes del zodíac.La Llegenda :

“Conta la llegenda que el 1870, durant l’aldarull de les quintes, va estar sonant des del 4 al 9 d’abril, impulsada per una corda fins al terrat d’una veïna. Les tropes del general Gaminde, situades al pla de Barcelona, bombardejaven la vila rebel per mirar de fer callar la campana”…

La font amb dues cares que polsant un boto cau l’aigua per les boques, esta en el lateral front l’antic Ajuntament de Gràcia.És classificat com a bé cultural d’interès local pel Catàleg del Patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona i pel Catàleg del PERI de Gràcia.Cal dir que aquesta Torre mai ha fet les funcions de “ Torre d’Aigua”.

 

Recopilació de dades :  Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Curiositats de l’entorn – 12 #

Publicat el per
Respon

Al recorre camins, boscos, rieres i pobles, fa que a vegades ens cridi l’atenció curiositats que a mi personalment, em fan fer que siguin fotografiades.

Avui he seleccionat 4 objectius Curiosos :

  • A Lliça d’Amunt, i sortir per la vora del riu Tenes, observem que s’ha instal·lat uns aparells per fer esport de forma lliure per la gent que passeja o camina per aquesta zona ombrívola del bosc.
  • També a Lliça d’Amunt, si aneu per la vorera de la carretera de Parets a Bigues, BV- 1435 i en el numero 24, observareu en la cantonada un munt de diferents cactus i a la paret de la casa igual, que ven segur fareu fotografies.
  • En l’entrada a consultes externes de l’Hospital de Granollers s’ha recobert a les faroles, seients, arbres i arreu, treballs manuals de llana i altres teixits
  • A Castellbell i el Vilar, a prop de la Font de Serraïma, els mateixos voluntaris que han recuperat la font, també,han fet una tasca important, tallar aquesta planta invasora d’un arbre que estava sent ofegada, com podem veure era mes gran proporcionalment que el propi arbre.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Una moderna font per un antic espai, la Font de Sant Martí de Provençals

Publicat el per
Respon

En la plaça Ignasi Juliol situada front mateix de l’església de Sant Martí de Provençals  i  al costat de darrera de can Cadena, hi ha La Font de Sant Marti.Aquesta Font va ser encarregada la seva obra els arquitectes Carles Martí i Antonio Armesto i l’escultor Antoni Roselló i va se inaugurada l’any 1987.Està realitzada en coure, travertí i pedra calcària, i està formada per una columna de 4 metres d’altura sobre la qual se situa un aparell  amb forma de bomba d’aigua, en record del passat agrari de la zona.L’aigua cau a una pica, i des d’allí i per un canaló,  la porta fins a una bassa rectangular no massa profunda per evitar possibles accidents.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : Plantes Medicinals de Montserrat

Publicat el per
Respon

Autor: Jaume Jorba

Dibuixos: Mercè Viladiu

Pagès editors

213 pàgines

Format: 21 x 13 cm

ISBN : 978-84-9975-075-0

PVP : 20 €

Dades del llibre :

Aquest llibre pretén donar a conèixer les propietats terapèutiques de les 74 plantes considerades més importants des del punt de vista farmacològic que viuen a la muntanya de Montserrat.

El lector trobarà per cada planta una fitxa que conté:

· la descripció morfològica, un dibuix, l’ecologia i possible localització.

· la part de la planta utilitzada amb els seus principals constituents i les seves accions farmacològiques.

· les indicacions, tant les acceptades per reconegudes instancies internacionals com les tradicionals.

· les contraindicacions, possibles efectes secundaris i posologia.

Les fitxes van precedides d’una breu història de l’ús de les plantes medicinals, una relació de les malalties que poden ser tractades amb plantes montserratines, un glossari de termes mèdics i farmacèutics, un altre de termes botànics i fotografies de gran part de les plantes estudiades.

 

Recerca del llibre : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Roure de Barcelona

Publicat el per
Respon

Situem-nos al barri de Sant Genís dels Agudells, del districte d’Horta – Guinardó, per arribar-hi podeu fer ho amb el bus del barri el 185, que us deixarà a la mateixa plaça de la Font del Roure.A mitjans dels anys 80 del segle passat, el col•lectiu Agudells de Sant Genís, van plantejar-se fer una nova font un metres mes avall de l’original, tot conduint l’abundant deu d’aigua.

Any 1986 – Arxiu Rasola – construcció de la nova Font del Roure

És va plantar arbres i amb els anys és va enjardinar sobre la Font, on avui gracies al parc i jardins municipal, es conserva prou be.En la seva part mes alta, trobareu uns seients i bancs per fer una fontada o àpat.A la part mes baixa, hi ha un lloc per jugar els infants,amb una canal que va a aportar aigua a una basseta-sortidor rodona.A la Font del Roure, cal baixar uns esglaons per accedir-hi. Sobre la paret de la Font trobareu un cartell de ceràmica amb el nom de la Font del Roure.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Actualment l’aigua de la font és provinent de xarxa, però fins fa poc encara rajava aigua natural.

Anys 2008 – Font del Roure amb aifgua Natural – Arxiu Rasola

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografies antigues : arxiu Rasola.