L’Estanyol Petit de Montalt de Banyoles

A - Mapa situació_01Avui us presento l’Estanyol Petit de Montalt, situat a uns 350 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)PladelEstany_Banyoles_0675_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí moltes vegades per sobre d’una passera, anirem trobant varis dels estanyols, un d’ells es l’Estanyol Petit d’en Montalt, a l’esquerra del camí, moltes vegades mig tapat per la vegetació.Cami i Pasera_01Com podem veure, és d’aspecte circular d’uns 13 metres de diàmetre aproximadament.Mirador i Vista general _01Una petita passera de fusta ens permet veure l’Estanyol sense enfangar-nos, que manté tot l’any un nivell d’inundació estable. Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós i en moltes ocasions el gris és molt fosc.Mirador_01Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.Cartell_01La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Pel que fa a fauna, s’hi pot observar en certes ocasions la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd i d’amfibis destacar : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Vista general_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit.Camí i tanca_01 Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, i que ja vàrem descriure en aquest Bloc.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Plànol de Vacarisses i les Fonts Naturals

DSCN4344_01Amb aquest plànol, l’Ajuntament va voler editar-ho, per donar a conèixer i ubicar les fonts naturals existents al seu Municipi així com els carrers de les diferents urbanitzacions.
Acompanyada amb una breu descripció de Vacarisses.DSCN4337_01Va ser editat a l’any 1992, per Gràfiques Marcet S.A. , amb Text de Josep Maria Farrés.DSCN4342_01En la cara principal trobarem la ubicació de les fonts existents en aquella dècada del segle passat, i també, amb els mapes dels carrers de les diferents Urbanitzacions, com La Farinera, Els Cau, El Palà, El Ventaiol, entre altres, que travarem al darrera del plànol.
Aquest opuscle, va ser editat a tot color .DSCN4343_01

Text i recopilació de informació : Ramon Solé

Per la vora del riu Ripoll, l’Aiguabarreig del torrent de Colobrers amb el riu Ripoll

DSCN4574_01Sota el pont o passera de Colobrers, es produeix l’aiguabarreig d’un important torrent, el de Colobrers amb el riu Ripoll.DSCN4582_01DSCN4575_01Podríem dir que casi es un afluent, donat que l’aigua que baixa es prou important.DSCN4576_01Cal que ens fitxem si estem en aquest punt, esta concretament en la llera esquerra, molt tapada per la vegetació, si no, passarem per aquest lloc i no ens adonarem a penes, esta molt tapada per canyissar i altres plantes que necessitant molta humitat.DSCN4578_01DSCN4579_01El Torrent de Colobrers, ja el vaig descriure, val molt la pena fer una petita excursió en aquest lloc tant pintoresc i feréstec, que va des del riu ripoll fins la Font de Can Moragues, passant per les deus dels degotalls i una bonica vegetació molt completa entre arbres i plantes.DSCN4577_01Per les rodalies l’Aiguabarreig, tenim alguns conreus ben regats per l’aigua del torrent i/o d’alguna mina d’aigua pròpia.DSCN4580_01
Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font modernista de la Plaça Prat de la Riba de Mollet del Vallès.

DSCN4387_01La Font de la Plaça de Prat de la Riba a Mollet del Vallès, ha tingut dos etapes, la primera es que fou construïda el 1921 per Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal.DSCN4383_01Era molt popular al centre de la Vila, donat que molts dels veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua pel ús domèstic.DSCN4384 - copia_01L’Ajuntament que governava Mollet a l’any 1961 va decidir enderrocar la font amb una reurbanització de la plaça; al seu lloc hi van col•locar un sortidor.
Per ho anys mes tard, concretament l’any 1983, gràcies a la voluntat de l’Associació de Veïns del Centre, va fer una subscripció popular i la font es va reconstruir tal com podem veure avui en dia.DSCN4385_01A sobre de la Font, hi ha un fanal d’estructura modernista, està formada per quatre piques d’on raja l’aigua si prenem el polsador.DSCN4384_01Per accedir-hi s’han de pujar un parell de petits graons. Els frontals on estan col•locades les aixetes són d’obra vista, per sobre hi ha uns mosaics amb la inscripció de l’any que es va fer, així com l’escut de Mollet amb el peix i la senyera.DSCN4386_01

Recopilació de la informació, text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Nova de Suterranya

Des del poble anirem pel carrer d’Avall, que mes que un carrer es una pista de terra, es circular, podem agafar i baixar per el costat de una granja i a poca distancia abans de retornar cap a munt direcció de nou al poble, trobarem a ma dreta la Font Nova, la seva aigua dona a dos antics safareig no massa grans.Suterranya- Ft.  Nova AAquesta font com que esta al costat i a la part baixa del camps propers, no és apte pel consum humà.

Per a mes informació sobre el poble de Suterranya, podeu clicar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Suterranya
o be, a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Suterranya_%28antic_municipi%29

Suterranya - Ft. Nova BAquesta Font, no tenim que confondre-la amb el safareig públic de Suterranya, que esta en el mateix poble, format per una Font, abeurador i safareig.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Com era … La Font de la Serp i la Font de la Cantera o de la Pedrera de Barcelona

La Font de la Serp :

Aquesta Font encara la podem trobar, en un estat no massa bo i sense aigua pel seu tub.
Esta situada al costat del senderó que puja de l’ermita de Sant Cebrià a la Font de la Meca al barri de Montbau de Barcelona.

Font de la Serp - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Es una zona que havien hagut algunes petites canteres, ara estan molt tapades per la vegetació, en una d’elles es va col•locar un tub entre unes pedres on sortia aigua, creant així una nova Font i l’aigua anava a parar directament a una petita bassa.

Font de la Serp - Any 2001 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Font de la Serp - Any 2001 - Arxiu RASOLA

Font de la Serp – Any 2001 – Arxiu RASOLA

Qui mes qui menys, en el pas dels anys, anava arrengant, per ho també va tindre èpoques que es tapava del tot per la vegetació, donat que l’aigua ja no era tant bona, o… no en rajava.

Fotografia de Fonts Fent Fonting - Any 2007

Fotografia de Fonts Fent Fonting – Any 2007

La Font de la Cantera o de la Pedrera :

Font de la Cantera - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font de la Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Molt a prop de l’anterior, estava la font coneguda per la Font de la Cantera o Pedrera.
També, era per aprofitar l’aigua que sortia entre pedres i anava a parar a una basseta.

Font Cantera - Any 1987 - Arxiu RASOLA

Font Cantera – Any 1987 – Arxiu RASOLA

Text i fotografies : Ramon Solé (Arxiu Fotogràfic – Rasola)

Dites Catalanes en el mes de Gener

IMG-20150926-WA0005_01Fem un recull de les Dites Catalanes, referents al mes de Gener :

• Any nou, vida nova.
• Per any nou, un pas de bou.
• Primer d’any lleganyós, any poc venturós.
• Qui treballa per cap d’any, treballa tot l’any.
• A l’hivern, el millor amic és un bon abric
• El foc, a l’hivern, és mig aliment.
• Qui menja pa i crema llenya, l’hivern empenya.
• El mal hivern, de la primavera fa govern.
• Massa trons a l’hivern, freds tardans.

DSCN0507_01
• Si trona a l’hivern, prepara pa per a vuit dies.
• Quan canta el mussol pel Gener, és que més fred ha de fer
• De sol d’hivern i de núvols d’estiu, enganyats eixiu.
• Hivern plujós, estiu perillós.
• Pel Gener no siguis matiner.
• Pel Gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
• Pel Gener, el millor ofici és pastisser.
• Mes de Gener, mes malfeiner.
• Aigua de Gener, omple botes i graner.
• Aigua de Gener, prenya l’oliver.
• De l’aigua de Gener, ni una gota se’n fa malbé.
• Si no plou pel Gener, mal va el graner.
• Pluja de Gener, cada gota val diner.
• Gener amarat, mig any assegurat.
• Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.
• Aigua de Gener, tot l’any va bé.
• Gener polsós, Febrer plujós.IMG-20151126-WA0012_01
• El vent de Gener porta l’oliva a l’oliver.
• La neu de Gener, s’asseu com un cavaller.
• Pels Reis, el dia creix i el fred neix.
• Ceba de cap d’any, bon averany.
• Col de Gener, bona com el corder.
• Si vols ceba de diner, planta-la pel Gener.
• Flor de Gener, no omple el graner.
• Gall de Gener, cada ploma val un diner.
• Mata el porc pel Gener, si vols que es conservi bé.
• Vols conèixer el Gener ?. Mira l’ametller.

Recull de Dites Catalanes i Fotografies : Ramon Solé

Poema – El Manantial

Font Sant Pere - Santa Pau

Font d’en Pere – Santa Pau

Entre els rocams de la muntanya,
del marge prop d’un caminal,
naix remorós, amb rima estranya,
el bullidor manantial.

Els alts pivets i les boixeres,
per un costat li fan dosser,
i per l’altre, les cingleres
serven son lloc amb cims d’acer.

Al fort d’estiu o en primavera,
en l’hivern o la tardor,
al trenc del jorn, en llum darrera,
el manantial cerca el pastor.

I quan la nit de blanca lluna
sospira el seu animador cant,
ma fantasía crea una
dança de gnoms a son voltant.

Font d'en Jaume - Santa Pau

Font d’en Jaume – Santa Pau

Recerda del Poema i Fotografies : Ramon Solé

Llibre : els Arbres de Cardedeu. itineraris per descobrir-los

cghjTítol: Arbres de Cardedeu . itineraris per descobrir-los.
Autor: Eliseu Guillamon Villalba , Joaquim Comas Estany, Carme Clusellas Pagès
Editorial: Els llibres de Set-ciències
Any: 2006
Núm. de pàgines: 102
Mides: 240 MM x 130 MM.
P.V.P.: 12 €DSCN2707_01

Recopilació de les dades : Ramon Solé

L’Estanyol Gros de Montalt, de Banyoles

La Conca Lacustre és un fenomen viu des dels seus orígens que al llarg dels anys ha donat lloc a la formació de diferents estanys i estanyols integrats en el fenomen lacustre.A - Mapa situació_01L’explicació de tenir la Comarca del Pla de l’Estany de tants petits estanyols, és :

“ …Els estanyols es formen quan les aigües que circulen per l’aqüífer de calcàries es posen en contacte amb les capes superiors de guixos que es dissolen i produeixen grans cavitats o coves d’aigua a poca profunditat. Quan l’aqüífer disminueix el seu volum d’aigua i el terreny es col•lapsa, tenen lloc un seguit de sobtats enfonsaments del sòl que donen lloc a la formació d’estanys i estanyols arrodonits i de dimensions variables. “

B - Planol de situació_01Informació extreta de l’Ajuntament de Banyoles.

Els estanyols també tenen el seu propi nom, i són:
• Estanyol del Vilar.
• Estanyol de la Cendra.
• Estanyol Gros de Montalt.
• Estanyol Petit de Montalt.
• Estanyol de N’Ordis o de Cutzac.
• Estanyol d’En Sisó o Vermell.
• Estanyol Nou o de Can Silet.

dgk_01Curiosament el darrer estanyol que sorgí, conegut com Estanyol Nou o de Can Silet, tingué lloc ben recentment, el 12 de novembre del 1978.

També, a la resta de la Comarca del Pla de l’Estany, com a Porqueres, Camós, Pujarnol, Sant Miquel de Campmajor, al Pla de Martís, i Usall, trobem altres estanyols, brolladors, “reixorts” i aiguamolls tots relacionats amb la Conca Lacustre.dg_01Avui us presento l’Estanyol Gros de Montalt, situat a uns 400 metres al Sud de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany)Banyoles - Ft Pudosa_01Es troba fent l’itinerari 2 per l’espai natural conegut com a “Ruta de la Puda i les Estunes” Se inicia prop de l’Antic Balneari i Font Pudosa , un cartell ens informe del recorregut i tot continuant el camí anirem trobant varis dels estanyols, com el de Cendra i el Petit d’en Montalt, cal seguir fins arribar a l’estanyol Gros d’en Montalt.Camí d'Acces_01Com podem veure, és pràcticament circular d’uns 44m. de diàmetre i una fondària de 23,8m. aproximadament.Vista 4_01Aquest presenta l’aigua de color gris-verdós, amb tonalitats ocres i la sedimentació dels fangs denoten unes aigües ferruginoses, motiu pel qual també se l’ha anomenat estanyol del Ferro, manté tot l’any un nivell d’inundació estable.Vista 3_01Cada estany del recorregut hi ha un cartell que ens indica el seu nom, per evitat dubtes.
La vegetació és la pròpia d’àmbits humits , com a joncs, balca, canyís, entre altres. Vista 2_01Pel que fa a fauna, s’hi pot observar la típica d’espais aquàtics tranquils: el Tòtil blauet, el bernat pescaire o l’ànec collverd.

Mirador

I d’amfibis destacan : La Reineta, el Gripau d´Esperons i el Puntejat, el Tòtil.Vista 1_01Es important de seguir el recorregut marcat i no entrar en les zones humides, esta prohibit. Si seguiu l’Itinerari arribareu a Les Estunes, ja descrites en aquest Bloc.
Properament us donaré coneixement d’altres dels estanyols de Banyoles i rodalies.

Vista 5_01Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé