Sant Pere de les Puel•les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l’actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.
En la mateixa plaça i en la seva part central , hi ha la Font de Ferro forjat dissenyada per Pere Falqués el 1893 i inaugurada tres anys després.
Va substituir una antiga font de pedra construïda el 1826, quan es va fer arribar a Barcelona l’aigua procedent de Montcada.
Aquesta font urbana, és d’estil modernista amb referències historicistes gòtiques, en forma de creu.
Si ens fitxem, el cartell es conserva amb l’escrit en castellà.
Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé
Arxiu de l'autor: Rasola
Un lloc per visitar , El Salt del Prat i el Gorg del Bac del Figaro
Per arribar-hi, des de l’estació de tren de la RENFE de Figaró, agafarem el carrer Verge de Montserrat fins el carrer Tagamanent que fem un gir a l’esquerra i tot seguit pel carrer Camí del Bac, al poc esdevé una pista de terra, creuem la via del tren tot vigilant i tenint cura. El camí va guanyant una certa altura, deixarem algun camí a l’esquerra. A la dreta ja percebin que a mesura que guanyem altura es va formant una vall amb una vegetació densa i bonica, es un lloc molt ombriu. La pista esdevé corriol que va enfilant-se cada cop de forma més vertical i amb moltes pedres i rocs pel terra del camí, que cal anar en mes cura si a plogut recentment.
Abans d’anar al mirador del Torrent del Bosc Negre o Sot del Bac, trobarem a la nostra dreta un caminoi, actualment, no esta senyalitzat, sols hi ha un pal indicador per ho manca el cartell.
Nosaltres baixarem amb compta i a poca distancia hi ha el salt del Prat i el seu gorg, anomenat, del Bac.
El torrent del Bosc Negre és el més importants dels cursos d’aigua que menen al Sot del Bac, on destaca el Salt del Prat, on es manifesta una magnífica cua de cavall en les èpoques més generoses d’aigua d’uns 30 metres d’alçada,
i va a depositar l’agua al gorg del Bac, el sobrant continua el seu curs fins l’aiguabarreig amb el riu Congost, a tocar del Figaro.
Cal dir que no podem comparar amb altres Salts d’Aigua que hi han arreu de Catalunya, molt mes elevats i amb mes cabal d’aigua, per ho sempre es bonic un Saltant com aquests i val molt la pena per fer fotografia.
Podeu veure l’article sobre el Sot del Bac que vaig publicar el dia 10 d’Octubre de 2015 :
https://fontsaigua.wordpress.com/2015/10/10/visitem-un-esp…-bac-de-figaro/
Text i Fotografies : Ramon Sole
Avui destaquem : La font del Raval de Montblanc
Va ser iniciada la seva construcció, durant l’any 1829 i era inaugurada tres anys després, situada en el Baluard de Santa Anna.
Havia participat a sufragar-la l’ajuntament de la Guàrdia dels Prats, que també n’era beneficiari.
” La Guàrdia dels Prats és un nucli de població del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà, que antigament havia estat municipi.”

És una construcció de pedra d’estil barroc, amb dos brocs que sorgeixen d’una mena de gerro i un seient a seu costat dret.
Per aquell temps que no havia aigua de xarxa a les cases, les dones de Montblanc i rodalies anaven cada dia a recollir l’aigua amb càntirs a questa Font dita del Raval.
L’any 1929 s’hi va afegir un muret per evitar les ventades que molestaven als que hi anaven a buscar aigua.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Ramon Badia
Les Fonts Públiques de Sant Quirze de Besora
Un cop arribats a Sant Quirze de Besora, deixarem el nostre vehicle i farem un passeig per aquesta població.
En primer lloc creuarem pel pont sobre el riu Ter, arranjat fa poc temps i que ens permet anar al centre de la vila, agafarem el primer carrer, al poc en una petita illa, al costat del carrer del Pont, hi trobarem la primera font.
Pel costat de l’escorxador, baixa un carrer que porta a la zona esportiva, on hi ha la Font de Sant Jordi.
Anirem a cercar l’Església i l’Ajuntament, allí , on el carrer major forma una estreta plaça, on hi ha una singular font,
tenim que anar amb compta per no ficar-nos els peus dins de l’aigua, donat que esta rodejada per unes petites bassetes.
L’Aigua surt de la boca d’un petits dracs.
Baixarem el carrer , fins el carrer de Pau Casals, 
a l’esquerra nostra, tenim l’antiga Font Freda, des de fa uns anys enjardinada i amb jocs infantils i amb unes taules amb seients.

El carrer fa una certa pujada, el seguirem fins el carrer de Besora, ara ens remuntarem fins el turonet on hi ha el padró i la seva font.
Des d’aquest punt, tenim una belles imatges de Sant Quirze i rodalies.
Sant Quirze, és lloc de partida de nombroses excursions, com el Salt del Mir, Els Bofadors, Vidrà, el Castell de Montesquiu…així molts i molts altres llocs…
Text i Fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font del camí vora del riu Congost a Montmeló
En el punt on esta situada, es un lloc molt estratègic, el camí de Vora del riu Congost, que va des de Tagamanent i pràcticament fins on desembocadura el riu Besos, a la mar en Sant Adrià del Besos.
Concretament esta ubicat front el polígon Industrial “ El Pedregar”, al carrer Verneda del Congost, a l’entrada a Montmeló si venim des de Granollers, molt a prop de l’aiguabarreig dels rius Congost i Mogent que formaran el riu Besos.
Perquè fem menció destacada d’una font d’aigua de xarxa ?, pues sincerament, perquè es una font que constantment esta donant un rendiment molt important i necessari a la gent que constantment hi passa pel seu costat.
Efectivament, és molta la gent que va fent camí en aquesta zona, sigui caminant, passejant un tros, amb bicicleta, donant una volta amb el gos, corrent ….. , com pràcticament,
no hi ha cap mes punt d’aigua en molts de tros, es d’agrair aquesta font d’estructura curiosa per poder beure un glop o refrescar-se, amb gust a clor…
Text i fotografies : Ramon Solé
Per la vora del riu Ripoll – L’Escala de Peixos

Els peixos a salts pujant per aquesta escala amb aigua, i superant l’obstacle, i puguin arribar fins al lloc on posaran els ous.
Podeu veure l’Article : ” Pas de peix” que vaig posar el dia 27 de març de 2014, en el Bloc, i que podeu consultar ,
fent un clic a :
https://fontsaigua.wordpress.com/2014/03/27/pas-de-peix/
Trobareu mes informació sobre l’escala de peixos, a :
http://www.radiosabadell.fm/Noticies/El-Ripoll-comptara-amb-set-nous-passos-de-fauna-per-millorar-la-diversitat-del-riu
i, a :
https://aca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/sequera/escala_de_peixos.pdf
Així i gràcies a aquestes escales , el riu Ripoll, que es un riu molt modes de cabal d’aigua durant tot l’any,
per ho, amb aquesta ajuda els peixos del riu tornen a poder fer el seu cicle, superant els obstacles que fins ara ho impedia.
Recull de la informació, text i Fotografies : Ramon Solé
La llegenda de La font de l’Or i les Dones d’aigua de Viladrau
La nit de Sant Joan varen sortir, cap al torrent de Sant Segimon, tres nois de Viladrau, un de Can Bosc, un de la Sala i l’altre de Can Gat.
Deien els més vells, que en aquell indret i en una nit com la de Sant Joan, sortien les Fades d’aigua a cantar belles cançons com ningú les ha sentides mai.
El tres nois del poble, al punt de les dotze, estant allà ben amagats, veieren sortir del fons d’una balma les encantades, que anaven estenent roba pels marges del torrent que aquí neix.
Tot d’una van sortir a corre-cuita i agafaren una peça de roba.
De sobte desaparegueren les encantades i la resta de roba. La roba presa es va anar allargant fins a no poder més, els nois se la repartiren i cada tros es convertí, una vegada arribats a casa en un munt de peces d’or.
Però els entrà l’ambició i decidiren cadascú pel seu cantó
tornar-hi al cap d’un any. Aquesta vegada però, del tros de roba agafat, en sortiren moltes i cantelludes pedres de tarter.
És possible que el nom de la font de l’or, faci referència a aquesta llegenda…?
Recopilació de la llegenda i Fotografies : Ramon Solé
La Informació : Els peixos ja poden remuntar el Ter a Camprodon gràcies a una escala
La construcció, realitzada a la central de les Rocasses 2, permet recuperar la connectivitat perduda fa 86 anys en un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000
Redacció | Actualitzat el 30/06/2015 a les 14:00h
Els peixos ja poden remuntar el riu Ter a Camprodon a l’alçada de les Rocasses després de 86 anys. Ho podran fer gràcies a una escala de peixos, una estructura que ha permès recuperar la connectivitat en aquest espai.
La iniciativa per construir l’escala ha estat de la direcció general de Polítiques Ambientals. En el procés de renovació de la concessió a la central hidroelèctrica Rocasses 2, al sud de Camprodon, en funcionament des de 1929, i dins el tràmit de declaració d’impacte ambiental simplificada, va determinar que calia construir una escala que permetés la connectivitat per a la fauna piscícola. Aquesta modesta actuació permet una important millora dels sistemes naturals i, alhora, un aprofitament del recurs hidràulic.
Durant l’execució de les obres, a més, s’ha tingut en compte la reducció dels riscos en el medi natural i en les espècies de fauna i flora presents. Per això s’hi han establert diverses condicions com el fet que s’ha fet fora del període de fressa de les diferents espècies piscícoles del tram del riu. A més, l’estructura s’ha protegit per evitar caigudes i ofegaments de persones o animals i s’han pres mesures per evitar la contaminació, aigües avall, per residus de la construcció i remoció de sediments arrossegats.
La construcció d’una escala de peixos al riu Ter, a l’alçada de Camprodon, ha permès recuperar la connectivitat perduda fa molts anys en aquest espai inclòs a la xarxa Natura 2000. L’estructura, que està plenament operativa, s’ha executat sense afectar cap hàbitat, segons ha explicat el Departament de Territori i Sostenibilitat.
Recull de la informació : Ramon Solé
Informació apareguda en : El Ripollès.Info
La informació : Un Mercat Medieval a portes de Nadal, el de Vic
Efectivament, es un Mercat que trobarem de tot i mes, en cada racó dels carrers del centre de Vic, hi ha aquesta mostra, de les mes amplies i grans que es fan a Catalunya.
Dic que trobarem de tot, per que es així, menjar entre artesà i típic de Vic i de la comarca, artesans que fan el que ja no es fa avui en dia…, joguines, roba, tot el que podem necessitar per les festes Nadalenques, antiguitats… i molt mes.
Hi han llocs destinats a festa i participació, que els visitants poden participar, axó si, la gent, els carrers, les tendes i mes… tot ambientat com si fora un Mercat Medieval de debó.
Us passo cartells editats aquests últims anys :



Crec que és un dels mercats mes ben ambientats que hi han a Catalunya, on molta gent , entre gran i petits, aquest cap de setmana amb pont, procuraran anar-hi.
Recull de la Informació : Ramon Solé
El Forn de calç de la Llorença o de Montmany del Figaro
Al municipi del Figaro, hi han varis Forns, voldria destacar el de Montmany o conegut també per el forn de la Llorença.
En el lloc on es troba, una placa ens indica la data de la seva construcció, que és, entre els segles XVIII i XIX, i que bàsicament era un forn per fer Calç.
És un dels forns més ben conservats de la zona, entre altres raons perquè ha estat netejat de vegetació, que permet des de la seva part alta poder-ho visionar.
Té un diàmetre de 4,50 m i planta rodona. Se’n conserva una alçada de 4,60 m. El túnel que permet accedir a les que eren les fogaines, està en força bon estat i fa 4,40 m de recorregut. Està construït en rajols cuits col•locats en forma de volta de mig punt. Fa 1,85 m d’alçada per 1,50 m d’amplada.
L’accés al forn es fa des de la carretera del Figaró que puja a Montmany, un cop passada la corba on hi ha l’entrada a ma esquerra a la Masia de Can Oliveres, en fitxarem que a la nostra dreta un senderó ens hi porta, per arribar-hi es passa per unes lloses planes que estan sobre un antic rec d’aigua, en l’actualitat esta sec.
Per evitar ensurts una balla feta de troncs i a la llarg de tot el seu perímetre, impedeix abocar-se a dintre del Forn.
Us recomano la visitar el Forn que ens pot recordar a un Pou de glaç amb unes dimensions petites.
Text i Fotografies : Ramon Solé

