Aquesta font també se la coneix com, Font de la Marieta de l’Ull Viu, amb record a una noia segons la llegenda i cançó de la Font del Gat de Montjuic.
Esta fent cantonada amb Tantarantana i Carders on hi havia la font original.
A principis del segle passat, l’aigua sortia d’unes cares, per ho, amb el transcurs de les dècades és van malmetre molt i es van col•locar tres aixetes.
La font original, va desaparèixer en construir-hi un edifici bancari.
Anys mes tard, va ser molt reivindicada pels veïns del barri, va ser reinstal•lada al mateix lloc, on havia estat la primitiva font.
Conserva la pica que ens recorda per la seva forma a un abeurador.
Curiosament, s’han pintat en varies ocasions, coloms a la seva paret.
I a sobre de la font hi ha un cartell de la Marieta de l’Ull Viu.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Arxiu de l'autor: Rasola
El molí d’en Torrella de Sabadell

Hi ha constància documental de l’existència d’aquest molí des del 1157, hi ha esment en la mateixa ubicació, per ho, com a “molí de la Garriga”, probable antecessor del d’en Torrella.
El 1599 la família Torrella hi tenia una instal•lació per retòrcer llana. L’any 1749 apareix detallat el cobrament que Maria Arderiu havia fet en virtut d’una concòrdia del 1695 per a la construcció de “la resclosa, pont, rastellador, atures i nou rec del molí dit d’en Torrella”. Al final del segle XVIII passa a mans de la família Amat de Palou.
L’any 1910 va ser reconstruït després d’haver-se produït un incendi que el va malmetre considerablement.
Esta situat a la banda dreta del riu Ripoll sota i a prop del pont de la carretera de Caldes, podem veure que conserva encara l’estructura i els elements suficients per saber que constava d’un cos principal amb teulada a dues vessants i altres cossos annexos més petits cap a la banda del riu, tots amb el mateix tipus de coberta.
Les finestres, producte de nombroses modificacions, són d’arc rebaixat.

Ja en als anys noranta del segle XX, les cobertes s’havien esfondrat i els murs presentaven esvorancs.
L’estat actual és de degradació de l’edifici i és pràcticament irreversible, per aquest motiu, no si pot accedir per el perill que suposaria.
És un molí catalogat com a monument del municipi de Sabadell (Vallès Occidental) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Des del 2001 és propietat municipal.

És un dels molins més grans i emblemàtics de tot el riu Ripoll.
Recopilació de la Informació i Fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font de Sant Nicolau de Banyoles
Des de Banyoles agafarem el camí del Santuari de Rocacorba i passarem pel lloc conegut com el Pla de Sant Nicolau. Estem en un dels indrets de més altitud de la comarca, que es constitueix com a mirador excel•lent del Pirineu al Ripollès. Cal remarcar que es un lloc declarat com a espai d’interès natural aquestes Muntanyes de Rocacorba.
On trobarem tres elements principals a destacar, la Font de Sant Nicolau, les Fagedes i el Castanyer de Sant Nicolau, catalogat com a arbre monumental.
“Aquest, està força malmès, foradat i buit per dins, el Castanyer del Pla de Sant Nicolau arrela sobre una roca. Les arrels són superficials i es ramifica en quatre besses de grans dimensions. La rabassa és immensa i el volt de soca és difícil de mesurar. A la vora mateix, a uns 10 m, hi ha un altre castanyer prou gros (Castanyer 2), però que queda minimitzat pel mes gran. El 2007 es va condicionar l’arbre i l’entorn. Aquest impressionant castanyer és molt popular a la zona i és tan gros que la seva massa arbòria sorprèn a tot visitant. “
Fa poc, es va despendre un bon tros de la branca principal, perdent en part, el seu encant.
La Font de Sant Nicolau, es considera una font de raig permanent tot l’any. Esta en un lloc molt ombrívol i bonic.
Des de que existeix, molta gent de Banyoles i pobles de rodalies, fan fontades i com esta prop del camí que puja al Santuari de Rocacorba, sempre hi ha qui fa una estona de parada.
Disposa d’un gran broc de pedra on l’aigua surt i la que sobra va a una pica també de pedra.
Un seient al seu costat i les pedres de l’entorn seu, es bon lloc per fer estada.
Text : Ramon Solé
Fotografies : Oriol – Ramon Solé
Recopilació de dades sobre el Castanyer : Ramon Solé
La Caseta de l’Aigua del Figaro
Tots tenim la idea i el concepte clar de que és una font, sigui de xarxa o natural, per ho a Figaro, tenen una font que és una Caseta de l’Aigua (Fontesana).
Es ben curiosa per varis factors, per fer funcionar i que surti aigua cal introduir una targeta individual que la facilita el propi Ajuntament.
S’introdueix en la ranura corresponent i es selecciona per medi d’uns botons, l’aigua com volem que surti, de xarxa, ionitzada i freda o be, amb gas carbònic, axó si, es gratuïta.
Tant es per agafar i beure en el mateix lloc o per emportar-se amb algun recipient, preferiblement de vidre.
Una pantalla ens dona les explicacions de funcionament i de difusió.
I se’ns passa pel cap, els que no som de Figaro, no podem accedir a l’aigua ? On queda aquell criteri tant antic, que no és pot negar l’aigua a ningú ?Així veiem una nova tecnologia aplicada per poder rebre un dels elements vitals i necessaris que és l’aigua, ara ja tenim la Caseta de l’Aigua com si fora una font … pública !
Segon la informació en pantalla, diu que es la primera instal•lada a Catalunya.
Text i Fotografies : Ramon Solé
El jaciment romà de Can Tacò de Montmeló
De fet aquest antic jaciment romà de Can Tacò, es pot accedir des de Montmeló,
com també, des de Montornès, fins a un petit turó que porta el mateix nom, de Can Tacò.Esta situat a un costat del Turó de les Tres Creus,
molt més alt, és de molt fàcil accés, amb camí ample, de poc desnivell des de Montmeló, o bé,
cal fer mes pujada pel camí que ve de Montornès, així i tot,
no presenta cap complicació.
Tot el perímetre esta encerclat per una reixa, per que no se accedeixi incontroladament, com en altres llocs, i així evitar danys en el jaciment.
Cal dir que es pot visitar i els nens tenen un espai com Aula de recerca, tot fent uns jocs.
Us passo uns enllaços per si voleu conèixer mes aquest Jaciment :

http://icac.cat/portada/9-arxiu-de-noticies/647-inauguracio-parc-arqueologic-i-de-natura-de-can-taco
http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/tribunadarqueologia/2012/10/15/inauguracio-del-parc-arqueologic-i-de-natura-de-can-taco-montmelo-i-montornes-del-valles/
http://www.el9nou.cat/noticies_v_0/31030/jaciment-can-taco-opta-dels-premis-fad-d%E2%80%99arquitectura
Un Jaciment, que es poc conegut de la seva existència i que us recomano poder visitar.

Recerca de informació i Fotografies : Ramon Solé
Visitem el Molí del Pedrenyal de Santa Maria de Palautordera
Per arribar al Molí del Pedrenyal, podem iniciar el recorregut des de l’estació de RENFE. de Sant Celoni, seguirem per el carrer de Jacint Verdaguer, fins passar per sobre de la coneguda Font de Sant Josep.
Allí agafarem un camí de terra que va per el costat esquerd de la riera coneguda per el Sot de Can Quadres,
fins que trobarem una passera gran
i el camí ara fa una certa pujada, passem pel costat d’una granja, allí hi ha una cruïlla de camins, agafarem el de l’esquerra que sense deixar-ho, ens portarà directament el Molí del Pedrenyal.
Ens els últims anys s’han fet obres de consolidació i d’habitatge, actualment s’està fent.
Podem veure una masia molt ben arranjada i bonica, dona gust veure com es troba actualment, cal destacar, l’antic rellotge de sol i un forn per fer pa, situat en un cobert exterior.
“Sota la finestra de l’esquerra de la portam, unes escales ens baixen a tres voltes soterrades, fetes amb còdol de riu, que marquen un soterrani per on circulava l’aigua del riu La Tordera, per fer funcionar el molí de dues moles.
En una documentació del 1322 apareix amb el nom d’Arnau i Guillem Comeris. Tenim coneixement de la concessió a perpetuïtat que féu el vescomte de Cabrera en aquell any de l’ús de l’aigua de la Tordera
Posteriorment va ser comprat pel senyor de Llinars, donat que Llinars del Vallès, poble veí, no podia disposar de molí.
Finalment va quedar com el nom de molí del Pedrenyal, “El pedrenyal és un arma de foc amb forma de pistola llarga, emprada els segles XVI i XVII. La detonació es provocava per l’espurna resultant de colpejar la pedra de foguera.”
Podem demanar al servei d’informació turística de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera, l’itinerari dels Molins d’aquest Municipi o consultar al Bloc Natura Local :
Aquest Itinerari, també el poden iniciar des de Santa Maria de Palautordera.
Text i Fotografies : Ramon Solé
Per la vora de riu Ripoll : El Pont de la Salut
És un pont del terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental. Passa per sobre el riu Ripoll i enllaça Sabadell amb el Santuari de la Mare de Déu de la Salut.
Té set arcades de mig punt de 12 m de llum cadascuna, que són sostingudes per pilars gruixuts. L’alçada total és de 17,15 m, 132 de llargada i 5,20 d’amplada.
Està format per set arcs de mig punt recolzats en sis grans pilars rectangulars, amb tres repeus. Damunt dels arcs hi ha un fris decoratiu, de banda i banda, amb petits relleus de cubs.
El material de construcció emprat a l’obra fou: el maó per als arcs i els pilars, la pedra calcària (arrodonida als costats menors) per a la base, i pedra conglomerada per a la massa del pont.
L’adaptació del pont a les necessitats actuals ha fet que la superfície de trànsit sigui més ampla que la base (a causa de l’ampliació de la carretera).
Fou construït entre els anys 1862 i 1863, per tal de continuar la carretera de Sabadell fins a Caldes de Montbui, la C-1413a. Fou projectat per l’enginyer Elzeari Boix i construït per Josep Antoni Obrador Poch.
Quan fou inaugurat, s’instal•là una placa de marbre a cada estrep: el de la part sud tenia dos escuts, l’escut de Sabadell i el de la Diputació de Barcelona. La de l’extrem nord duia una inscripció al•lusiva: “Año 1863. Construido durante el reinado de Isabel II a quien la dedica la Diputación Provincial”.
Foren destruïts duran la revolució de 1868. Juntament amb l’arribada del tren a Sabadell l’any 1855, la construcció del pont va contribuir notablement a millorar la xarxa de comunicacions de l’època.
Dades històriques del Pont de la Salut, tretes : Viquipèdia
Fotografies : Ramon Solé
La Informació : Malmeten el brollador de la font de la Roca de Ripoll
Voldria reproduir la crida que es va fer en el seu dia de les destrosses a la Font de la Roca de Ripoll :
Per , Jordi Remolins | Actualitzat el 16/10/2015 a les 07:51h
“El brollador de la font de la Roca de Ripoll ha estat malmès després que algú el xafés totalment. El tub de ferro per on surt l’aigua d’aquesta font va aparèixer fa dues setmanes totalment doblegat. La font és veïna de la del Tòtil, i es troba a pocs metres del paratge del mateix nom i a tocar del riu Freser. Es tracta d’un indret molt utilitzat per fer-hi pícnic sobretot els diumenges i dies festius. També és un lloc que alguns automobilistes i les seves parelles utilitzen per anar-hi a intimar quan es fa fosc.
Malgrat la bretolada la font segueix brollant, si bé més escanyada que en condicions normals. La font de la Roca proporciona aigua provinent d’una deu de la muntanya del Catllar, rica en ferro i que sol mantenir unes temperatures entre 15 i 18 graus. La seva posició a tocar del camí que porta d’Ordina al Tòtil afavoreix que sigui molt visitable, gràcies a un entorn que va ser restaurat i que incorpora unes escales i un banc de pedra.
El camí d’Ordina s’ha convertit en els darrers anys en una zona on han estat habituals les malifetes. Fa un parell de mesos algú va llençar a la llera del Freser diversos contenidors d’escombraries. Un d’ells va estar-s’hi diverses setmanes per la dificultat que suposava poder-lo tornar a la seva posició original. Aquesta acció és reincident perquè ja va produir-se també l’any passat.”
Podeu veure aquesta mateixa informació a :
http://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/27283/malmeten/brollador/font/roca/ripoll
Em pregunto, que s’ha aconseguit o guanyat fent un mal contra una font natural… que es, en realitat un be de tots i per a tots…?
Recull de la informació : Ramon Solé
Fotografia : Autor de l’Article
La Font i el Monument al Doctor Robert de Barcelona
Us passo la Informació extreta de Viquipèdia, sobre el monument al Dr. Robert :
“El 1910 es va inaugurar el Monument al Doctor Robert, dedicat al metge i polític catalanista Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona entre març i octubre de 1899. Fou encarregat a l’escultor Josep Llimona, i en el seu disseny hi va intervenir també l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. L’emplaçament escollit fou la plaça de la Universitat, on es va posar la primera pedra el 1904.
El 1940 les noves autoritats franquistes van decidir retirar el monument, que fou desmuntat i guardat en un magatzem municipal, fins que el 1977 fou restituït, tot i que en altre lloc, la plaça de Tetuan.
El monument té forma lleugerament piramidal, i s’emplaça sobre un basament de blocs de pedra que fa també de font. El conjunt escultòric frontal està realitzat en bronze, i presenta una sèrie de figures de diversos estaments socials, a més d’al•legories de la Música i la Poesia i referències a la medicina; per damunt hi figura el bust del doctor Robert, amb una al•legoria de la Glòria. A la part posterior s’hi troba un altre grup, amb diverses figures al voltant d’una de central que representa la Medicina.”
Actualment, continua ubicada en la Plaça de Tetuan, de fet les Fonts, estan repartides entre tres parts, la central amb tres aixetes i dos laterals amb dos aixetes cada una, 
aprofitant les concavitats que forment el mateix monument al Dr. Robert, per accedir-hi a les fonts, cal pujar uns esglaons.
En cada aixeta artística, disposa d’un polsador que ens permetent que l’aigua surti de la boca d’un cap d’animal metàl•lic,
uns diuen que es un gos i altres una ovella, … ho deixarem així…,
a la imaginació de cada un…!
En conjunt, els jardins, el monument i les fonts, estant molt ben conservats.
Recull de informació, text i fotografies : Ramon Solé
Avui destaquem : La Font de la Mina de Sabadell
A la vora del riu Ripoll, hi han varies fonts, una d’aquestes es la Font de la Mina, situada al camí de passejada, comprès entre el molí d’en Fontanet i el molí de les Tres Creus, al marge dret del riu Ripoll.
Estava totalment tapada per la vegetació, oblidada per la gent per que creia que ja no existia.
Al fer el nou camí, es va proposar de d’esbardissar la Font i rodalies i reconduir l’aigua de la mina a l’actual Font, a peu mateix del camí.
A pesar de que no es apte pel consum humà, sempre es bo fer una parada als seients que hi han al seu costat
i a l’estiu podem veure gent refrescar-se la cara amb la seva aigua sempre present, a pesar de les sequeres de l’estiu.
Per a mes informació :
i també :
http://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=25480




