Per vacances, visitem el “Pozo Azul” de Covanera a Burgos

Publicat el 03/09/2015 per Rasola

Des d’aquest petit poble de Covanera situat a la Vall del Rudrón, i indicat per medi d’un cartell, sortirem per un estret camí ombrejat per arbres passarem per una cavitat o cova i pel costat d’un curiós monticle fins arribar al conegut “Pozo Azul”El “Pozo Azul”, es una deu o surgència de gran quantitat d’aigua que surt a l’exterior amb mes o menys volum segons l’època de l’any i si a plogut amb ganes també és nota l’abundo.Aquesta important surgència d’aigua que no brolla a nivell de superfície sinó en profunditat, es de color blau, amb aigua molt clara i cristal•lina.La concavitat exterior te un diàmetre de 7 metres y una profunditat de 10 metres.Des de que es va localitzar i catalogar, son molts qui han intentat anar a dintre de la cova on sorgeix l’aigua, a pesar que a la llarg de les dècades molts ho han intentat, en cara avui en dia, no s’ha arribat al seu final. És considera que es la cova subterrània amb surgència mes important d’Espanya.L’aigua del pou, va a desguassar al riu Rudrón.Per a mes informació sobre les exploracions fetes a la cova del “Pozo Azul”, feu clic a :

https://es.wikipedia.org/wiki/Pozo_Azul

Recopilació de la informació i fotografies : Ramon Solé

El Calendari anual de l’any 2000, de Caldes de Montbui

Publicat el 01/09/2015 per Rasola

Respon

L’ajuntament de Caldes de Montbui, ara fa algú mes de quinze anys, va editar un Calendari anual corresponent a l’any 2000, que feia referència a les fonts naturals d’arreu del municipi.
Pagina de davant del calendari

Cada mes hi ha la fotografia d’una font urbana o natural, la característica, es que van ser editades a un sol color i amb els dies corresponents de cada mes.

Us passo sols les fotografies editades per cada mes de les fonts.
Gener – Font de Canaletes
Febrer – Font del Cargol
Març – Font de les Escales
Abril – Font del Dimoni
Maig – Font de Mas El Farrell
Juny – Font del Gorg d’en Pèlags
Juliol – Font de la Borda
Agost – Font dels Enamorats
Setembre – Font del Lleó
Octubre – Font de l’Església
Novembre – Font de la Canaleta
Desembre – Font de la Tortuga
La darrera pagina, hi ha com un comentari a l’aigua de Caldes de Montbui.

Recopilació de Calendari i Text : Ramon Solé

Que es un Aljub

Publicat el 31/08/2015 per Rasola

Respon

Es un dipòsit tallat a la penya o fet d’obra i cobert de volta per a arreplegar l’aigua de la pluja.En molts dels casos, els aljubs són dipòsits d’aigua, excavats sota terra i coberts mitjançant una volta de maçoneria. Emmagatzemen les aigües procedents de la pluja que circulen pels camins i conduits mitjançant una petita canal, després de dipositar gran part de la càrrega sedimentària d’aquesta aigua en un receptacle situat en la part superior.

També, hi ha antigues masies que al no disposar d’aigua d’una Mina o Deu propera, disposaven d’un Aljub molt pròxim seu i es conduïa l’aigua de la pluja des de la teulada i fins a emmagatzemar-ho a l’Aljub.

Les seves dimensions son ben variades i foren al criteri del constructor que en el seu moment el va construir. Es consideren com a fonts d’aigua, tant per us humà, com per el bestia, per axó hi ha molts que disposen d’un abeurador o pica adjunt. S’extreia l’aigua per medi d’una galleda i similar.

Forment part del patrimoni etnològic d’un Municipi, es troben a les zones de secà del terme.

A Catalunya els mes destacats i que avui en dia encara es conservant i alguns en actiu, estant datats entre els anys 1845 a 1900.

Cal destacar, el gran nombre d’Aljubs que hi han a el País València i a les Illes.

També, es denomina en algun lloc de Catalunya per Aljub, al referir-se a un Safareig de dimensions petites.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Conill de Cabra del Camp

Publicat el 30/08/2015 per Rasola

Respon

Des del centre urbà de Cabra del Camp, sortirem direcció a la muntanya coneguda per al Cogullò, entre camps i conreus en portarà directament a la Font del Conill.Es com un oasis en mig del camp. Disposa d’un petita Àrea de Lleure, amb una taula allargada de pedra sense bancs, i seients al costat de la font.Es pot fer foc en unes barbacoes, sempre que no estigui expressament Prohibit.
Es un lloc ideal, per fer un mos i descansar, tant si anem al Cogullò o venim d’aquest.
Text : Ramon Solé
Fotografies cedides per Carminya Tous

L’antiga Font de l’Abat Oliva de Vic

Publicat el 29/08/2015 per Rasola

Respon

El temps també va passant per les fonts i les va envellint, com el cas de l’antiga Font de l’Abat Oliva de VicSi aneu a Vic, mireu d’anar a veure, La Font de l’Abat Oliva, esta en un angle exterior de la façana de la Catedral de Sant Pere de Vic, concretament en la plaça del Abat Oliva.És una font monumental i formada per tres cares, no obstant podries haver sigut en el seu origen de sis cares ?.En la cara central hi ha una aixeta que dona l’aigua a la pica.Un cartell ens fa idea de la seva restauració, a l’aniversari amb motiu del XXV aniversari de l’abastament d’aigües de VIC S,A, anys 1952 – 1977.En la part superior trobem una cara en relleu rodona i al centre una figura en relleu, així com l’escut de Vic.Com dèiem, el temps també va passant per les fonts i les va envellint, com el cas de l’antiga Font de l’Abat Oliva de Vic, tots devem de tenir cura que aquesta font perduri molt temps mes…

Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibret : Fuentes, fontañones, paúles i y pochancos de Tierra de Biescas

Publicat el 28/08/2015 per Rasola

Respon

Ja fa anys l’Ajuntament de Biescas amb la col•laboració de la Diputació de Huesca i la Comarca de Alto Gállego,van fer possible un fulletó o llibret a color amb un breu repàs de les nombroses fonts existents en el Municipi de Biescas.De cada Font, hi ha una petita descripció i situació. En algun cas de Font destacable,s’acompanya amb una fotografia.Es una publicació senzilla, per ho, a la vegada una bona eina per la localització de les fonts.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Poema – L’aigua és Vida

Publicat el 27/08/2015 per Rasola

Respon

L’aigua és vida,
diu la lluent rialla del riu.
L’aigua és vida,
remoregen les copes dels àlbers de la ribera.
L’aigua és vida,canta neta i transparent la séquia.
L’aigua és vida,
somia l’ombra amable que m’acompanya.
l’aigua és vida.

M’hi assec. Escolteu :
l’aigua és vida,
l’aigua és vida…
i sent als llavis la lluna
que m’ofereix tèbia i dolça
l’olor gustosa de l’herba – sana.

Una veu fresca de dins em diu:
l’aigua és vida.

Josep Piera. (1996)

Informació sobre l’Autor del poema, en Josep Piera :
http://www.escriptors.cat/autors/pieraj/pagina.php?id_sec=1248

Recull del Poema : Ramon Solé
Fotografies : Judith i Ramon Solé

L’aigua, imatges sorprenents

Publicat el 26/08/2015 per Rasola

Respon

En certes ocasions una càmera fotogràfica, pot ser una bona eina per captar imatges que ens fan sorprendre… i molt.
Avui, us presento tres jocs de fotografies que a lo millor, fins i tot, us poden agradar.

Imatge : el Fantasma del PierrotEl fotògrafs que va fer la fotografia a principis del segle passat, va veure primer que les roques amb l’aigua a fotografiar podrien donar una imatge curiosa d’un cap que ell va denominar com a “ El Fantasma Pierrot “.
Fent un gir a la fotografia de 90 graus, podrem veure millor la seva cara.Lloc : Gorg del Salt – Gualba

Imatge : el Gegant del gorgTambé, aquesta fotografia és feta a principis del segle passat, veiem una cara reflectida i que sorgeix en un gorg… Podria ser un gegant?Per veure millor fem la mateixa operació d’ abans, girar 90 graus la fotografia.Lloc : Gorg d’el Molí – Sant Hilari de Sacalm

Imatge : el Rei de l’aigua Fotografia actual, podem contemplar a la dreta de la fotografia com sorgeix de l’aigua una figura que pot, amb una mica d’imaginació, ser un rei.
Si la aproximem, ho podem veure millor.

Lloc : Pirineu

De fet, en totes tres imatges un element fundamental i necessari ha sigut, l’aigua.

Text i recopilació de Fotografies Antigues : Ramon Solé
Fotografies Actuals : Oriol – Ramon Solé

Per vacances visitem el Parc del Balneari d’Alceda a Cantabrià

Publicat el 25/08/2015 per Rasola

Respon

Alceda es una petita localitat del municipi de Corvera de Toranzo (Cantabria) amb algú mes de 300 habitants.El Balneari sempre ha sigut molt important, des de 1842 es va reconèixer de utilitat publica, per el tractament d’infermetats sobretot de les cutànies , gràcies a les seves abundants aigües sulfuroses, que brollant a temperatura constant de 26,87 graus centígrads, i rebia molta gent adinerada de tota Espanya, per fer tractament, a prendre les aigües i el descans.En el seu moment va anar la reina Isabel II al balneari per que fos tractada de la seva malaltia de psoriasis. Anys mes tard, el seu net Alfons XIII , també va fer estada.A l’any 1910, i per millorar la imatge i estada del visitant al Balneari, el seu propietari va fer construir un Jardí Botànic amb diferents especies d’arbres i plantes, amb una extensió de 8 hectàrees de terrenyi entre el Balneari i el riu Pas.Van passar els anys i es va decidir, que aquest Jardí també fora gaudir per la gent del poble, cedint-ho a “La Junta Vecinal del Pueblo”, denominant-se “Parque de Alceda”.Us recomano fer un passeig sense preses per aquest parc, que a banda dels arbres, alguns centenaris i les diverses plantes, trobareu un gran llac, generalment amb una diversitat d’ànecs que viuen allí.I deixar-vos sentir la tranquil•litat i relax d’aquest lloc… Actualment l’Hotel “Balneario Parque de Alceda”, es un Hotel-Balneari, modern amb tres estrelles, que a mes de continuar les seves teràpies tradicionals, ofereix sessions d’hidroteràpia i tractaments de bellesa.

Text i fotografies : Ramon Solé

Una visita al Llac d’Engolasters d’Andorra

Publicat el 24/08/2015 per Rasola

Respon

El Llac o Estany d’Engolasters, està situat en la parròquia d’Encamp en el país veí d’Andorra. És troba a prop d’Andorra la Vella, la capital d’Andorra.Cal remuntar fins a una altitud de 1.616 m , format per una depressió glacial. Al hivern les muntanyes estant totalment nevades durant molt mesos.Es pot arribar amb vehicle propi, fins al Restaurant – berenador, que esta a d’alt de tot a prop del Llac, caldrà baixar per algun dels nombrosos camins i escales existents, fins arribar a la llera del llac.La vall formada per els rius Valira de l’Est i el Madriu que drenen aquesta conca , ens ofereix una vista meravellosa, amb prats vers y boscos rics de pins per les rodalies del llac.Cal dir, que no es un estany natural, de fet hi ha un mur per retindrà l’agua, es va crear per disposar d’aigua per una petita central hidroelèctrica, senten que es un pantà de muntanya.Us recomano fer una visita, sense preses i poder gaudir de la natura que l’envolta, i fins i tot quedar-vos a dinar per les rodalies o al berenador.Text i fotografies : Ramon Solé