Com era ….. La Font del Roure de Sant Cugat del Vallès – Arxiu històric Rasola

La descripció que feia en X. Coll en el seu llibret i mapa humorístic de “ Fuentes en las Montañas de Barcelona “ editat per Editorial Alpina, en la dècada dels any 50 del segle passat sobre la Font del Roure, era així :

“… En el angulo S. del cercado interior de la misma casa referida (Can Balasc), bajo unos corpulentos árboles, aparece la fuente, que está cerrada al público “

Ft. Roure 1_01En el any 1987, vàrem demanar als propietaris de Can Balasc de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), poder accedir a la Font i a la vegada on era el lloc exacte on estava. No vàrem tenir cap problema en poder visitar la font, el lloc era ple de bardisses i un paratge totalment selvàtic i com veiem en les fotos, sols hi quedava un forat, i no disposava de broc ni d’aigua.Ft. del Roure-Les Planes 3_01En el transcurs del temps, s’anat perdent i en l’actualitat es pràcticament molt difícil localitzar el punt exacta on estava ubicada per que la vegetació ha tapat tot rastre.
Crec que poca gent, avui en dia, es recorda de la Font del Roure.

Text i Fotografies antigues : Ramon Solé

Enllaç

Situats en el poble de Gombrèn, agafem el camí ben indicat, que ens portarà fins al Santuari de Montgrony.

Processed By eBay with ImageMagick, z1.1.0. ||B2

Vista del Santuari (Part superior) i de la Font (Part inferior)

Cal agafar l’ascensió amb calma, farem un desnivell important, tot seguin primer el camí ramader, passarem per el coll Jubilars (1.062 m). Anirem un bon tros paral•lels a la riera del Forat, passant desprès per al coll de la Cirera (1.249 m) i, mes tard, el coll de la Pardinella (1.229 m).mgchj_01Aquí hi ha un camí amb els senyals del GR 3, tot pujant pel mig del bosc, arribem a la font de la Mare de Déu (1.250 m), anomenada també la font de la Mare de Déu de la Llet,esta situada dins d’una petita capella (s. XVII), la pietat popular convertí la imatge de la font en patrona de les dones lactants.m_01Te dos sortides d’aigua, una d’elles i la mes minsa del pit de la verge, l’altre de raig mes generós esta al costa de la imatge. Actualment, no raja massa quantitat d’aigua per cap d’elles.
El camí voreja els cingles de l’hostatgeria del Santuari, fins arribar a la placeta del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony (1.360 m).

Comparació : Font  fa 100 anys (Foto esquerra) i Estat actual (Foto dreta)

Comparació : Font fa 100 anys (Foto esquerra) i Estat actual (Foto dreta)

El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony. Es troba en el cingle de la Serra de Sant Pere (1370 m), just a sobre el cingle on està situada la capella hi ha l’església de Sant Pere de Montgrony.
L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, i reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892.

Font actualment

Font actualment

El santuari i la seva renovada hostatgeria són centre d’atracció per els devots i turístics de tota la contrada.

Text i recopilació de fotos antigues : Ramon Solé

Passejada per el Parc de les Vinyes Velles de Montornès

DSCN2525_01Podem iniciar aquest passeig en el carrer de la Pau, en la part mes baixa del Parc de les Vinyes Velles.DSCN2527_01Es tot un espai molt ben ordenat i molt ven conservat.DSCN2528_01Estem de fet en el que seria l’antic torrent, hi ha cases per tot dos costats, que no impedeixen que sigui un espai tranquil i agradable.DSCN2529_01Cal passar per sota de la carretera de la Roca a Barcelona.DSCN2531_01DSCN2534_01Trobarem varis Pipi-Can. Llocs per que la mainada pugui jugar i els mes grans puguin fer deport a la llarg del recorregut.DSCN2526_01DSCN2533_01També, direm que en qualsevol tram del Parc hi ha sortides als carrers propers i amb fàcil accessibilitat per a tothom.DSCN2532_01DSCN2530_01Casi a dalt de tot , hi ha una zona de Picnic, amb varies Taules i bancs de fusta, que ens inviten a fer una parada.DSCN2535_01DSCN2536_01DSCN2537_01Ja fora del Parc, hi ha l’antiga masia de Can Coll, que s’està rehabilitant, al seu costat destaca el seu gran Pou.DSCN2539_01Podem tornar per el mateix camí de pujada o be, baixar per qualsevol del carrers fins el centre urbá de Montornès.DSCN2538_01Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Termes Romanes de Caldes de Montbui

???????

En Caldes de Montbui en el Segle II aC – inicis segle I dC.va ser un assentament romà, i van crear una estació termal sobre les deus d’aigua calenta que hi brollen.DSCN2852_01La funció primordial d’aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l’indret des de diferents punts de la Hispània romana.CALDES DE MONTBUI  REF. 005[1]_01En l’actualitat, el que es veu, és només una part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans que s’estenia en el que es ara, per l’Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i plaça de la Font del Lleó.DSCN2854_01Gràcies al estudis realitzats, s’han localitzat quinze àmbits del conjunt Termal romà a Caldes de Montbui.DSCN2847_01Si no podem accedir a dintre de les Termes Romanes, podrem veure des de l’exterior i a traves d’unes vidrieres, per una banda, una piscina rectangular situada en el centraDSCN2849_01DSCN2848_01 i, per una altra, dues més en forma semicirculars i frontals que feien de banys individuals, tot era amb aigua termal calenta.

???????

???????

Actualment, no hi ha aigua termal dins de les Termes Romanes per millorar i mantindre la conservació.DSCN2850_01

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que és una Sínia

DSCN0351_01Una sínia o sènia és una màquina d’elevar aigua.gyu_01Consisteix bàsicament en una roda vertical que és accionada per un animal o bé per la força del corrent d’aigua o fins i tot del vent.Pou d'arrosegament - copia_01Normalment s’utilitzava per regar les hortes d’una propietat.POUS  - Les Sinies 1_01N’hi ha de diversos tipus, el principal és una roda vertical que agafa aigua d’un pou poc profund o d’una corrent d’aigua.mjk_01Quan l’acciona un animal, sigui els rucs, mules o bous, aquest dóna voltes lligat a l’extrem d’un pal o tronc d’arbre, horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda d’uns recipients anomenats tuy_01catúfolsen tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual està submergida en l’aigua. Una vegada cada recipient ple i com que estava amarrat a la roda, al fer el gir en la part mes alta, abocava l’aigua a un recipient on es podia recollir-la o es derivava a traves de petites canals per l’horta que volguéssim regar.oo_01Les sínies són molt antigues, ja les cita l’any 55 aC. Sembla que ja es feien servir al Proper Orient cap a l’any 200 aC.piok_01En Països àrabs la utilitzaren a bastament i hi van fer millores.
La sínia és una de les màquines arcaiques que han anat desapareixent, han estat suplantades per bombes hidràuliques, per molins, o almenys per formes modernitzades de la mateixa sínia.POUS - Les Sinies 2_01Aquesta en la seva forma autèntica és completament de fusta; poques se’n veuen a Catalunya, i això si, moltes arreu de la regió valenciana i a les Balears; dscn5442_01DSCN2991_01moltes foren modernitzades a base de rodes i eixos de ferro, i de cadena en lloc del rest (corda gruixuda) de catúfols.Vilabertran_01En valencià es diu també nòria, i aquest nom ja està documentat amb la forma nora.
Per analogia, el terme motaha esdevingut sinònim de sínia. Inicialment mota feia referència a un monticle elevat del terra.Pou Particular 2_01Gairebé totes les sínies estan un xic elevades del terra. Suposem que per això hi hagué la confusió que unificà el significat d’ambdós termes.DSCN2990_01Recull de la Informació i Fotografies : Ramon Solé

Visitem, La Font del Dimoni arranjada per l’Ajuntament de Caldes de Montbui

DSCN2871_01L’Ajuntament de Caldes de Montbui, es va plantejar fer l’arranjament o millores a les fonts naturals mes representatives del Municipi.

Fotografia de l'any 2001

Fotografia de l’any 2001

Fotografia de l'any 2001

Fotografia de l’any 2001

La Font del Dimoni va ser la primera a ser arranjada, es va portar a terme a principis del any 2012.DSCN2870_01Aquesta font, per anar-hi, cal que us dirigiu per l’antiga carretera a Moia o Passeig del Remei, i abans de sortir de la població, a l’arribar a l’ermita del Remei, cal seguir el camí de terra que va paral-lel al Torrent del Prat de Baix, i una vegada passat per sota del pont en la variant de la carretera, i a poca distancia,DSCN2869_01 observarem unes baranes que ens permetent per dos llocs diferents baixar al Torrent , i en el seu marge esquer, esta La Font del Dimoni.DSCN2873_01Surt d’un ample tub sempre una bona quantitat d’aigua.DSCN2874_01 Aquesta no es recomana consumir-hi, donat que no esta garantida la potabilitat.DSCN2875_01
Es un lloc fresc, el que en veritat manca, son uns seients per poder fer estada.DSCN2872_01

Podeu consultar la informació sobre l’arranjament de la font, a l‘enllaç :

http://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/13297/caldes/recupera/font/dimoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Racó bonic, la petita Resclosa del riu Tenes a Sant Quirze Safaja

Vista 1De Wikipedia hem extret :

“…El poble vell, que consta de poques cases agrupades en un únic carrer coronat al nord-est per l’església parroquial i el cementiri, es troba acinglerat dalt d’un esperó rocós que es dreça a l’esquerra del Tenes. El riu arriba al nord-est del poble, ressegueix tot el seu costat nord, el de ponent, i després tot el meridional, i se’n separa pel costat sud-est.
Modernament ha nascut al pla, prenent com a eix la carretera BV-1341, un poble modern, a l’entorn de la Tenda, Cal Pastor i Can Pereredes. Encara més tardanament s’ha format un nou petit nucli davant i a migdia de la Casa de la Vila, on s’ha situat la farmàcia del poble…”Vista 8Sant Quirze de Safaja, forma part de la nova Comarca del Moianes, és d’aquells pobles que sembla que han sigut parats en el temps… pràcticament d’indústria no hi ha, tot son granges, conreus i sobre tot Natura…!!!Vista 3Un d’aquest llocs, que moltes vegades usem la paraula “ Es tant bonic”, el trobem ven a prop de la mateixa carretera.Vista RieraVista 2Efectivament, tant just arribem a Sant Quirze de Safaja, agafarem la carretera que puja al nucli vell, a pocs metres a la nostra esquerra hi ha un camí de terra que ens portarà a aquest Racó Bonic de la petita Resclosa del riu Tenes.Vista 4Vista 7Es un lloc tranquil, molt ombrívol i que disposa d’una taula i bancs de pedra, que ens invita a fer una parada en la nostra vida diària, un Stop obligat…Vista 6 i sentir el cans dels ocells o el rumor de l’aigua que passa per el costat nostre… llegir un llibre… o parlar amb algú sense preses…Vista 5Us invito si passeu per Sant Quirze de Safaja, a visitar un Racó Bonic, la petita Resclosa del riu Tenes !!!

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Refugi antiaeri de l’Estació de La Garriga, que cal visitar

DSCN3114_01Va ser a l’any 1938, que les autoritats de La Garriga van decidir en fer 3 Refugis Antiaeris, donat que els bombardeixos no eren sols a la Ciutat e Barcelona, sinó a altres poblacions i pobles de la província.DSCN3118_01DSCN3108_01El Refugi de l’Estació, es troba front mateix de l’estació de tren de la RENFE., es el mes gran dels tres i el millor que és conserva.DSCN3110_01Va ser excavat directament a la roca granítica que te gran resistència, es va construir amb dos boques o portes d’accés, disposa d’un passadís central amb una galeria secundaria amb dos entrades a aquest. DSCN3105_01DSCN3107_01Tant sols entrar la estructura feia un gir de 90º per evitar en lo possible l’ona expansiva pugues fer danys.DSCN3112_01La gent es posava dreta o assentada al costat de les parets, encara avui podem veure resta del fumat negre, a les parets de les espelmes per tindre llum a l’interior.DSCN3111_01El visitant a part de les explicacions del guia, pot visionar un video – documental sobre els bombardeixos de La Garriga.DSCN3106_01qsd_01Cal dir, que tot el centre hi han al terra unes rajoles on s’indica el lloc on va esclatar una bomba, la mateixa estació va ser destruïda.se_01DSCN3115_01És visitable el segon dissabte del mes a les 12 del matí o els grups cal concertar dia i hora.DSCN3109_01Es pot completar, en visitar les restes que queden de l’Aeròdrom de Rosanes de La Garriga, on podrem a traves de cartells o aparells de visionat de fotos antigues, viure i conèixer una historia recent…que encara perdura en la memòria dels nostres pares o avis.DSCN3116_01DSCN3117_01Per a mes informació, podeu consultar a :

http://espaisdememoria.cat/fitxes/imprimir/42?lang=ca

DSCN3113_01

DSCN3104_01Text i fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font Peretó de Les Masies de Voltregà

Des de Les Masies de Voltregà, al sortir per la C-172, trobarem una rotonda i on sortirem per la desviació que passa per sobre de la C-17, allí al poc hi ha una segona rotonda, sortirem per la nostre dreta que dona a una pista que seguirem fins arribar a la majestuosa masia de Mas Gallifa. (Granja)xfgPocs metres abans de la casa deixarem la pista, per agafar una que fa una certa baixada i esta ben indicadavgh i que als pocs metres a la nostre esquerra hi ha la Font del Peretó.Vista Ft PeretóAquesta font, esta formada per unes surgències d’aigua natural, que surten en diferents punts de la paret. Ft Pereto 5Ft Pereto 6Oscil•la molt la quantitat d’aigua que surt segons la pluviometria o per una temporada de mes o menys sequera.Ft Pereto 4Ft Pereto 7En ocasions hi ha un tub que la gent posa per recollir millor l’aigua, o, també, una senzilla fulla d’un arbre que fa aquesta funció.Ft. Pereto 1Un parell de bancs fan l’estada mes agradable en aquest lloc, que es molt de pas, donat que esta en una ruta de la llera del Ter molt utilitzada per excursionistes.Ft Peretó 2Presideix aquesta font, una poesia que trobem en un cartell, feta per Mn. Jacint Verdaguer.Cartell Ft. PeretóText i Fotografies : Ramon Solé

Poema : Aigua avall

La neu fosa en degotall
fila avall per l’espadat
arquejant va el xaragall
sota mates i el brossat.
Salta, brinca, borbollant
tot cercant el rierol
car vol veure el so lluent
el cel ample i el sorral.Vista 2
Terra avall
fonts i mines brollaran;
aigua avall
camps i planes regaran.
Arriba al pla i dormisqueja
pels racons tot fent mirall
al sol grogós que el caldeja
i al pollancre amb fort brancall.
Com amiga esvalotada
en jorns viats de tempestat
baixen aigües enllotades
i troncs d’arbre esbatanats.
Quan borrasques ja calmades
torna a vora el seu crestall
reneix la sorra daurada
i llueix el pedruscall.Canal 3Els infants hi xipollegen,
els grans hi cerquen repòs,
les vernedes hi verdegen
i els ocells hi fan son clos.
Vell rierol de la terra
dolç i clar com el cristall,
omples l’àmbit de fermesa
fins al mar, al capdavall.
Tenaç, envies endavant,
no torçant mai de camí
l’exemple a l’home donant
del què fer de l’esperit.
Terra avall
deus eternes van brollant.
Aigua avall
camps i planes fecundant.

Pont-Rémy (França), 11 de febrer de 1967.
Autor : Joan Ambròs i LloredaRiu a vallInformació de Poeta- Escritor :

Joan Ambròs i Lloreda (1906-1992) va ser poeta, cantaire, escriptor i polític. Va ser Conseller de l’Ajuntament republicà amb els alcaldes Feliu Tura i Josep Fortuny, i concretament Conseller de Cultura des de l’octubre de 1937 a l’abril de 1938. Després de la guerra civil es va exiliar a Abbeville (França).
Una composició poètica seva escrita l’any 1980 i titulada Himne a Mollet, va ser declarada per l’Ajuntament com a Himne Oficial de Mollet del Vallès, l’any 1994.

Recopilació del Poema i Fotografies : Ramon Solé