Arxiu de la categoria: aiguabarreig

Arbres : El Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor

Publicat el per
Respon

Per conèixer el Pi de can Son de Sant Pere de Vilamajor, es molt senzill, si sortiu de Sant Antoni de Vilamajor direcció a La Garriga, per la carretera BP- 5107, a pocs metres de l’última casa i ha un trencall ven indicat on una pista a la esquerra va directa a la masia de can Son, estem dins del municipi de Sant Pere de Vilamajor.Aquets Pi, es troba a  poca distancia del trencall indicat,  sense deixar la carretera a la seva ma dreta, trobareu aquest destacable Pi.És gran i tot recta, majestuós sobre els de mes pins i alzines que hi ha a la vorera de la carretera en aquest lloc.Podríem dir que molts pins son destacables per les rodalies i pel Municipi de Sant Pere de Vilamajor, i desitgem que així continuïn sent.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Poema de la tardor

Publicat el per
Respon

Els arbres es muden de roig i de groc,

Les fulles tremolen sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port

Quan surtis de casa, trepitja-les fort !

Les mosques s’amaguen, l’hivern és a prop.

Les flors espantades, es tanquen de cop.

Autors : Bofill, F.; A.; Serrat, F.

 

 

Recopilació del Poema I Fotografies : Ramon Solé

El Molí Nou de Moià al Moianès

Publicat el per
Respon

També és nombrat  com a Molí Nou de Passerell, donat que mes a munt hi ha l’antiga masia del Passerell i el que queda de Molí Vell.Per anar-hi cal agafar des del mateix poble de Moià el camí del Pantà o carrer de Passerell; el Pantà està mes a munt del Molí Nou en la riera de Passerell, de fet es un Pantà dels nous fets a Catalunya, va ser construït en el any 1984.Del Molí Nou, cal dir que es del segle XVIII, pertanyia a masia Can Passerell, constant dues dates possible d’haver sigut construït, la de  1760 i el 1814 per això hi ha una certa discrepància.

Vista Molí Nou any 1998

L’edifici del Molí Nou, amb el pas del temps, ha sofert diverses modificacions. Va ser un dels darrers molins fariners que van funcionar al municipi de Moià.El Molí Nou és de propietat municipal, compta de diverses taules i bancs en una zona de pícnic entre el bosc.I de varies Fonts d’aigua de xarxa.És un lloc que constitueix un bell paisatge natural.En el any 2015, vaig fer un article sobre el Pantà, podeu veure’l a :

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/08/18/el-panta-del-parc-del-moli-nou-de-moia/

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font del Camp de Baix de Porqueres

Publicat el per
Respon

La Font del Camp de Baix, esta situada en el Municipi de Porqueres, sota de la carretera GIV – 5248, passat can Morgat (esquerra de la carretera), cal que aneu pel passeig peatonal (dreta) que rodeja L’Estany de Banyoles que us portarà a la Font.En el camí un cartell us indica el lloc on tindreu de baixar unes escales fins la mateixa Font del Camp de Baix.Dependrà molt l’època de l’any, que disposi d’aigua o no.També, us podeu trobar que l’estany pugi de nivell inundant l’espai de la font o be, hi hagi molt de fang, per tant, us sigui difícil d’accedir.El conjunt de la Font es molt senzill, la sortida d’aigua es fa per medi d’un tub metàl·lic situat el mig de la paret i damunt seu hi ha una finestra de ventilació de la cisterna tancada per una reixa.Es un lloc molt bonic per la vegetació de la zona, a l’estar la Font situada tant a prop de l’estany, pren molta humitat en certes estacions de l’any.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia

 

Que son els Jubs ?

Publicat el per
Respon

Com dèiem ahir, podem distingir de dos tipus segons el lloc; per exemple un d’aquest tipus, i que us vaig explicar, eren els Xups del Maresme.Avui serà els Jubs, i us podríeu preguntar…, es un problema simplement fonètic el seu nom ?, i motivat segons el lloc on esta feta la seva pronunciació en Catalunya, o és totalment diferents als Xups ?…Doncs, sí, són totalment diferents al Xups !; podem trobar en alguna de les Comarques de Tarragona, El Bages i altres llocs, que son unes cavitats de construcció, en general quadrades i rudimentàries que emmagatzemen aigua natural, podríem dir que es un tipus de Font natural peculiar de la zona.En general son fets de pedra natural, diríem per rocs de la mateixa zona i fora d’un nucli urbà.En molts casos l’estructura es quadrada, amb pedres o llosses grans que formen la cavitat on a dins hi ha l’acumulació d’aigua natural, que s’ha format pel degoteig  de les escletxes de la cavitat, tot formant una concentració d’aigua en la part inferior del Jub.

En algun cas cal baixar uns esglaons per baixar fins a tocar l’aigua.L’aigua de pluja abundant es fonamental per que un Jub pugui disposar d’aigua suficient per aguantar tot l’any.Però, també pot ser un niu perillós on l’aigua no sigui potable, per la seva contaminació, causada per part d’animals lliures i/o insectes.És recomanable, el seu control, tancant el seu pas d’entrada per medi d’un porta o finestra i periòdicament, fent analítiques de potabilitat de l’aigua acumulada en el seu interior.En el cas que es vegi que l’aigua no es potable, cal buidar el Jub i netejar tot el seu interior a consciència, i no beure l’aigua fins que les analítiques confirmin el seu bon estat.

Be, ja sabeu el que es un Xup i un Jub !

Text i Fotografies : Ramon Solé

Que son els Xups ?

Publicat el per
Respon

Com a Xups, podem distingir de dos tipus segons el lloc; per exemple un d’aquest tipus, el podem trobar en alguna de les Comarques de Tarragona, coneguts també com a jubs, son unes cavitats de construcció, en general quadrades i rudimentàries que emmagatzemen aigua natural, podríem dir que es un tipus de Font natural peculiar de la zona.

Xups o Jubs (Font Natural)

El segon tipus de Xup, es el que avui us explicaré, situats prioritàriament en la comarca del Maresme; com a municipis d’Alella, Premia de dalt, El Masnou, Vilassar de Mar, Premià de Mar, Mataró, i en molts altres llocs…

Xup arrenjat

La pregunta inicial era : Que son els Xups ?

En Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012 podem llegir la seva definició :

“ Elements que formen part de l’arquitectura popular i l’artesania tradicional relacionada amb l’abastament d’aigua domiciliària.” (Referint-ça als antics Xups, concretament de Mataró.)Els Xups del Maresme, recollien l’aigua de mines o pous que per medi d’una canalització transportaven l’aigua fins a la casa en general dins del poble, fins a un dipòsit elevat i a sobre d’un safareig. Moltes vegades aquest tenia forma de semi circumferència i no era massa gran, disposava d’una aixeta o broc que l’aigua anava a parar a una pica no massa gran i desprès l’aigua queia al Safareig per rentar-hi la roba.Estaven situats en un patí cobert o descobert, en general, en l’interior d’un casa particular o en algun cas, comunitat petita de veïns. Els Xups una vegada plens feien que l’aigua sobrera sobreeixís provocant un degoteig que afavoria el creixement de falgueres, líquens i altres especies vegetals, en la seva paret.

Xup de la Comunitat de Veïns

La decoració de la part frontal dels dipòsits era bàsicament geomètrica i aprofitava pedres de diferents tonalitats i mides que s’anaven incrustant seguint un dibuix prèviament traçat; també es posaven petxines, rajoles decoratives de colors, carasses grotesques, florons, imatges de sants/tes o figures mitològiques diversitat de pedres tant que fossin de mar o de muntanya.

Fotografia de l’Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Us passo un enllaç, sobre els  Xups de Mataró, on podreu veure a traves de les fotografies, molts d’ells tant la seva arquitectura senzilla i popular, i a la vegada la seva bellesa :

http://openpuigicadafalch.cat/2a-edicio-2012/

A l’arribar les rentadores, Els Xups van quedar com una construcció decorativa de la casa.

 

Els Xups de Mataró : Open Puig i Cadafalch – 2a-edicio-2012

Text  : Ramon Solé

Avui destaquem : La Font de la Margarideta de Ribes de Freser

Publicat el per
Respon

La Font de la Margarideta és una de les 20 fonts i podria ser, la mes destacable del municipi de Ribes de Freser. Està situada al nord de Ribes de Freser, concretament damunt de l’estació del cremallera Ribes-Vila, s’hi pot accedir per un camí ample de terra que surt de l’aparcament de l’estació on podeu deixar el vostra vehicle; aquest camí fa una certa pujada i un gir a la dreta, on esdevé el passeig de Santa Caterina.Només iniciar el passeig es troba a la seva esquerra La Font de la Margarideta, enlairada uns metres sobre el camí, cal pujar unes escales. Si veniu des del passeig de Santa Caterina i La Font del mateix nom, us queda a la vostra dreta.Tota l’estructura de la font es de pedra, la font en si, esta al seu centre i en cada costat hi ha un contra-fort, damunt una gran vola de pedra; en els costats uns seients allargats. Cal destacar la pica que esta enlairada i te una forma singular, sobre el broc hi ha una llosa quadrada amb el nom de la font, l’any de construcció i provablement, el nom del propietari.Fa mes de cent anys en rere, era considerada una font d’aigua molt bona.Us passo un enllaç on trobareu les fonts mes destacades de Ribes de Freser :

http://www.campingvallderibes.com/wp-content/uploads/2013/07/FONTS_DE_RIBESweb.pdf

La Font de la Margarideta és inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Arbres : L’Alzina de La Font de Sant Lleir de Sant Antoni de Vilamajor

Publicat el per
Respon

La Font de Sant Lleir actualment no és d’aigua natural, és de xarxa pública. No obstant, es un lloc molt apreciat per la gent de Sant Antoni de Vilamajor. Esta al costat esquer de la Riera, el lloc es molt ombrívol, per tant, a l’estiu es el lloc idoni per passar una estona tranquil·la i sense calor, gràcies a un nombre important d’arbres de diferents especies.Un d’aquest arbres es, L’Alzina de La Font de Sant Lleir, situada al costat del pont que creua la riera i pel seu costat esquerd un caminoi porta a la Font de Sant Lleir.Dona una ombra prou considerable, donat que es un bon eixamplar i amb bon estat de salut en totes les seves branques.Aquesta Alzina, esta catalogada com arbre monumental, per la Generalitat de Catalunya.

 

Text i Fotografia : Ramon Solé

 

 

La Torre o Molí de Vent de la Masia Torre d’En Gorgs de Barbera del Vallès

Publicat el per
3

La Torre d’en Gorgs es troba a peu de la N-150, amb molt bon accés des de l’autopista AP-7. Aquest espai està ubicat dins d’un espai verd proper al centre històric i comercial del municipi.Esta situada en el carrer de la Torre d’En Gorgs, 40 de Barbera del Vallès.Masia fortificada que té una torre de guaita antiga, tot i que molt modificada en època moderna. És l’edifici més antic del poble, documentat des del segle X. Des de mitjan segle XVIII fins al darrer terç del segle XIX fou habitada pels marquesos de Llió.L’habitatge principal consta de dues ales adossades a banda i banda de la torre, una medieval i l’altra més moderna. Conserva un portal adovellat i una finestra coronella de tradició gòtica.La masia ha donat nom a tot un barri, el barri de Can Gorgs. Ha estat restaurada i actualment és propietat municipal i acull el Centre de Promoció Econòmica, Social i Cultural.En la part que dona a l’aparcament i adossada a l’edifici, hi ha una Torre que deuria ser un Molí de vent (pou de vent), sols queda l’estructura de la Torre.

 

Recull de dades de la Masia : Ajuntament de Barbera del Vallès

Fotografies : Ramon Solé

Refranyer sobre el “ Beure “, entre l’Aigua i/o el Vi…

Publicat el per
Respon

Aigua als òrdins que els blats s’assequen

Aigua bullida allarga la vida

Aigua corrent és de bon bevent

Aigua corrent mai no ha fet mal ventre

Aiguardent i vi, borratxo al fi

Al bon vi, la meitat aigua

Al bon vi, no li cal pregó

Beure i bufar no pot ser

Beure molt i anar dret no pot ser

Beure xampurrant, beure de bergantBo és poc vi, molt és verí

Bon vi fa bona sang

Dos vins fan quaranta

El beure no fa set

El bon vi fa bon llatí

El bon vi fa bon sagí

El que no sàpiga beure que no begui

El vi crida la son

El vi de casa no emborratxa

El vi entra dolcet i surt amarguet

El vi fa sang, i l’aigua, fang

El vi moscatell acurta la vida i allarga l’ocell

El vi, pel color, i el pa, per l’olor, i tot, pel sabor

El vi, usat, i el pa, mudat

Garnatxa de l’Empordà és el millor vi que hi haL’aigua és la millor beguda

L’aigua fa granotes

L’aigua fa la vista clara

L’aigua pels bons

L’aigua pura, sola i amb mesura

Les tres gràcies del vi : fres, fi i fort

Ningú no pot dir d’aquesta aigua no beuré

Per engatar-se, engatar-se de vi bo

Qui no sigui català, en beure al galet la pitrera es tacaràQui sopa de vi, berena d’aigua

Si alces molt el porró, aniràs de cantó

Si beus per oblidar, paga abans de començar

Si tens set, jo en tinc vuit i encara no bec

Val més un traguet del negre que tota l’aigua del Segre

Vi batejat, beure’l és penat

Viu el porronet i em prengué la set

 

 

Recull del Refranyer Català i Fotografies : Ramon Solé